-
La civilització Minocia va aparèixer del 2000 ac al 1400 ac. Van dur a terme una gran activitat comercial amb el Pròxim Orient i la Mediterrània central. Les seves ciutats es caracteritzaven pel fet de tenir grans palaus decorats amb riques pintures murals.
-
Cap al 1400ac Creta va ser conquerida pel al Civilització Micènica. Es distingia pel seu caràcter guerrer, per les ciutats fortificades, les tombes monumentals dels seus reis i una escriptura que ja podem considerar grega.
-
Del 1200 al 900ac, S'inicia l'antiga Grècia, un període poc conegut. Per això l'anomenen d'aquesta manera.
-
A Grècia cada ciutat es va desenvolupar en una ciutat-estat independent. Una part baixa, on hi havia els habitatges de la població, comerços i edificis públics. Al centre de la part baixa s’hi trobava l’àgora, una gran plaça major .L'acròpolis, part alta a sobre d’un turó. Era un recinte emmurallat, que servia de refugi a la població i on també s’hi trobaven els temples religiosos. El domini de les polis estava en mans d’un nombre reduït de famílies: l’aristocràcia.
-
Una de les aportacions fonamentals dels grecs a la civilització occidental va ser la filosofia i el pensament racional. Cap al segle VII aC, els primers filòsofs van abandonar les explicacions mítiques o religioses, i van començar a donar una explicació racional i lògica als fenòmens de la natura -
A l’època arcaica (segles VII i VI aC), les escultures representaven atletes nus i sacerdotesses. Aquestes escultures estaven fortament influïdes per l’art egipci, ja que també es caracteritzaven per la seva frontalitat i rigidesa.
-
Atenes continuava en mans de la democràcia. Els comerciants cada vegada més rics i els pobres més pobres. Això va provocar canvis, i es va instaurar la democràcia .
-
Els ibers van ser un conjunt de tribus de la península Ibèrica, però no van constituir mai un Estat. L'economia dels ibers es basava sobretot en l'agricultura i la ramaderia. També es van dedicar al comerç i a l'artesania. Vivien en poblats fortificats: envoltats de muralles i torres defensives, i situats en llocs elevats i a prop de rius. Els seus habitatges eren molt senzills. La religió dels ibers adorava a la deessa mare i a la natura.Van desenvolupar un sistema d'escriptura de 28 signes -
els perses, poble del Pròxim Orient que havia format un gran imperi, van conquerir les polis de l’Àsia Menor, i van intentar sotmetre el territori grec peninsular. Malgrat les seves diferències i rivalitats, les polis gregues es van unir per lluitar plegades contra els invasors. -
Es van iniciar una sèrie de guerres entre grecs i perses, conegudes com a guerres mèdiques (500-479 aC).
-
Així, durant segle V aC, Atenes es va convertir en la polis que dirigia el món grec. Els atenesos es van enriquir amb les aportacions econòmiques de la resta de les polis. Però aviat la superioritat d’Atenes va ser contestada per Esparta, que va liderar una aliança antiatenesa de polis, la lliga del Peloponès. -
Als segles V i IV aC, diversos filòsofs, com Sòcrates, Plató i Aristòtil, van reflexionar sobre aspectes de l’existència humana, com les normes de conducta individual i col·lectiva. També van efectuar reflexions sobre temes polítics i van fer grans contribucions en els camps de les matemàtiques, l’astronomia, les ciències naturals i socials, i la medicina.
-
Atenes va ser una de les polis més importants de l'antiga Grècia. basava la seva riquesa en l'agricultura: els conreus principals eren el blat, la vinya i l'olivera. També hi havia ramaderia: cabres, ovelles, porcs i vaques.L'activitat artesanal més important era la ceràmica
-
A l’època clàssica (segles V i IV aC), els escultors grecs van aconseguir una gran perfecció en la representació del cos humà, gairebé sempre masculí. Els artistes buscaven mostrar una bellesa idealitzada, serena i harmoniosa, i van establir proporcions per determinar la mida correcta de les estàtues. Es van continuar representant atletes, però també déus i personatges mitològics. Les escultures eren de marbre o de bronze.
-
A la primera guerra els soldats grecs, els hoplites, van obtenir la victòria a la batalla de Marató (490 aC), -
Els perses van ser derrotats a la batalla de Salamina. La guerra va acabar amb la retirada persa i l’augment del prestigi d’Atenes, la polis grega que havia liderat la lluita contra els invasors. -
Atenes va mantenir el suport d’altres polis: la lliga de Delos. La rivalitat entre totes dues lligues va desembocar en un conflicte armat, la guerra del Peloponès (431-404 aC), que va acabar amb la victòria espartana i va posar fi al predomini d’Atenes.
-
Esparta va ser l'altra gran polis grega de l'època clàssica. La seva societat era molt militaritzada i es distingia per una educació fonamentada en una disciplina guerrera. El seu sistema polític, dominat per una minoria militar, contrastava d'allò més amb el sistema democràtic atenès, fet que provocava una gran rivalitat entre les dues polis.
-
Les divisions entre les polis gregues i l’empobriment provocat pels anys d’enfrontaments militars van ser aprofitats pel rei Filip II de Macedònia, regne del nord de Grècia. Els macedonis van conquerir pràcticament totes les polis gregues (338 aC). -
A la seva mort (336 aC), el seu fill Alexandre el Gran va crear un gran imperi que s’estengué pel Pròxim Orient, Egipte i Pèrsia. D’aquesta manera, la cultura grega es va estendre per Egipte, on es va fundar la ciutat d’Alexandria, i Orient. -
En morir Alexandre, el 323 aC, l’imperi es va dividir en diferents regnes: Macedònia (que incloïa Grècia), Egipte i Síria (Pròxim Orient). Són els anomenats regnes hel·lenístics. -
Finalment, el 146 aC, els romans van conquerir Grècia i la van convertir en una província del seu imperi.