-
Period: to
La propaganda dels fets
A finals de segle, els anarquistes més radicals van optar per la lluita directa estratègia terrorista consistent en fer atemptats coneguda com "La propaganda dels fets". Es van fer 3 atemptats a la ciutat de Barcelona. Tot aquest clima provocarà una gran quantitat de detencions i gairebé es desarticula el moviment anarquista durant el "Procès de Montjuïc". El procés de Montjuïc va estar plens d’irregularitats i això desenvoluparà en l'assasinat de Canovas del Castillo. -
Period: to
L'incident del Cu-Cut i la creació de solidaritat catalana
El 25 de novembre de 1905 un grup de militars va assaltar la redacció del setmanari i va trencar la impremta i també la redacció de la revista La Veu de Catalunya. Els oficials es queixaven que els catalanistes fessin broma d’una altra derrota colonial, ara al nord d’Àfrica.
A Madrid el govern va suspendre les garanties constitucionals i va proposar una nova llei, la llei de Jurisdiccions especial.
Es formarà una coalició de partits catalanistes i s'anomenarà solidaritat catalana. -
Period: to
Creació de la CNT
El 1910 Solidaritat Obrera farà un congrès obrer que acabarà desenvolupant en la creació de la CNT. Serà sindicat majoritari a Catalunya i amb molta implantació a Aragó, València i Andalusia.
La CNT es definirà com sindicat revolucionari i tindrà una ideologia basada en 4 supòsits:
- Independència del proletariat de la burgesia i de l’Estat.
- Apoliticisme del moviment obrer.
- Necessitat d’unitat sindicat.
- Voluntat d’enderrocar el capitalisme per mitjà de l’expropiació.. -
Period: to
La crisi de la Restauració
L’Assemblea serà dissolta per la guàrdia civil.
La reunió d’octubre es portarà a terme però sense èxit degut a que les juntes militars ja havien arreglat el seus problemes amb el govern
A l’agost de 1917 es va celebrar una vaga general cosa que va provocar por en les forces burgeses davant el terror d’un esclat revolucionari. Les causes van ser la situació dels treballadors amb condicions laborals no acceptables i salaris insuficients i que el moviment sindical havia crescut molt. -
Period: to
Creixent activitat sindical
La vaga de la canadenca va provocar l’aturada d’una bona part de la indústria catalana. La vaga va acabar amb un acord mitjançant el qual la patronal readmitia als acomiadats, augmentava els salaris i passava la jornada a 8 hores. La fi del conflicte de la Canadenca no va ser la fi del conflicte social.
Va haver-hi forta repressió contra els sindicalistes i una forta protecció dels pistolers de la patronal, destaca la llei de fugues. I tota aquesta època es va anomenar l'època del pistolerisme -
Period: to
Directori Militar
Supressió de la Constitució de 1876 que desenvoluparà en la dissolució de les corts i es decreta l'estat de guerra, i s'eliminen les llibertats polítiques i de premsa. Prohibició dels partits polítics i creació d’un partit únic favorable al Dictador UNIÓ PATRIÒTICA
Substitució dels governadors civils per militars, suspensió dels regidors als Ajuntaments. Creació de l’Estatut Municipal i Provincial. Intervenció i solució del conflicte del Marroc. -
Period: to
Causes del cop de estat de Primo de Rivera
Causes exteriors: La 1ª G.M. va generar un gran descrèdit del sistema parlamentari.
Comencen a Europa règims totalitaris: Benito Mussolini es fa amb el poder a Itàlia.
Causes interiors: Profunda crisi del sistema que s’arrosegava des de la crisi de 1917.
Marxa nefasta de la guerra colonial (desastre d’Annual el 1921)
Clima de conspiració dels militars, especialment africanistes que desitjava una forta actuació del govern al Marroc i contra el separatisme català.
Es volia una reforma política. -
Period: to
El pensament del dictador
Va reflectir el seu pensament en un manifest. Volia:
-Posar fi al vell sistema de la Restauració (segrestava la voluntat reial).
- Elaboració d’una nova política aranzelària.
- Restauració de l’ordre públic (eliminació del terrorisme anarquista)
- Lluita contra la depreciació de la moneda
I també va anunciar el seu programa de govern:
Volia crear un directori militar, crear un sometent espanyol, solucionar el problema del Marroc i perseguir i castigar als corruptes. -
Period: to
Directori Civil
Miguel Primo de Rivera va nomenar un govern de persones que no eren militars (encara que alguns militars van seguir). Va ser un intent d’institucionalitzar i tornar a la normalitat el règim.
L’equip de govern estava format fonamentalment per mauristes i membres de la UNIÓ PATRiÒTICA.
Primo de Rivera va celebrar un plebiscit sol·licitant l’adhesió popular al nou règim i ho aconseguirà. Posteriorment convocarà una Assamble Nacional Consultiva, òrgan que substituïa al Parlament. -
Period: to
El govern de Berenguer
La seva dictadura era coneguda com la Dictablanda.
Les accions per desvincular-se de la dictadura van ser:
- Substitueix els regidors municipals pels anteriors a 1923.
- Dissol l’Assemblea Nacional Consultiva.
- Decretà l’amnistia (retorn de Sbert i dels catedràtics universitaris)
El govern de Berenguer es va trobar amb diferents problemes:
- Escassos suports polítics.
- Negativa situació econòmica que va fer augmentar l’atur.
- Nombroses vagues generals promogudes per la CNT. -
Period: to
Fi del regnat de Berenguer
Tras les insurreccions el govern Berenguer va proclamar l’estat de guerra però cada dia la situació política era més complicada a mes:
Tras la caiguda de la Dictadura s’havien de convocar eleccions.
El govern de Berenguer volia convocar 1r. les municipals i desprès les legislatives.
Els republicans volien el contrari.
El 14 de gener de 1931 dimití el General Berenguer i Alfons XIII nomenarà a l’almirall JUAN BAUTISTA AZNAR (serà l’últim govern de la monarquia) -
Period: to
La proclamació de la República
La 1ª localitat va ser Eibar i molt poc desprès Barcelona.
Luís Companys (ERC) va proclamar la República des del balcó de l’Ajuntament al mig dia i passada una hora Francesc Macià proclamà la REPÚBLICA CATALANA dins LA FEDERACIÓ DE REPÚBLIQUES IBÈRIQUES.
A Madrid es va alliberar el COMITÈ REVOLUCIONARI. Els membres del Comité Revolucionari es van desplaçar a la Plaça del Sol i van proclamar la República.
El Rei marxarà cap a Cartagena i desprès cap a Paris -
Period: to
Bienni reformista
L'obra del bienni reformista va ser:
1) Reforma agrària
2) Reforma religiosa
3) Política autonòmicaç
4) Educació
5) Política laboral
6) Convoca eleccions pel 19/11/1933 Els problemes que es va trobar van ser:
1) Alçament militar pel general Sanjurjo, serà conegut com la Sanjurjada però acabarà fracassant.
2) Insurrecció camperola a Casas Viejas, ja que estaven descontents amb la situació en la que es trobaven els camperols -
Period: to
Govern provisional
1) Reforma Militar.
2) Reformes laborals
3) Convocatòria d’eleccions (28 de junyde 1931).Triomf dels partits de centre-esquerra
4) Constitució (9/12/1931):
- Amplis drets i llibertats
- Sobirania nacional
- Poder executiu
-Poder legislatiu (Corts o Congrès dels
Diputats)
- Poder judicial independent (creació
Tribunal Suprem i de Garanties
Constitucionals)
- Garantia d’autonomia- Separació Església i Estat
Un problema que es va tenir que enfrentar una revolta anticlerical -
Period: to
Bienni negre
Vol neutralitzar l’obra del període anterior
1)Llei d’amnistia
2)Contrareforma religiosa
-Es paralitza la Llei de Congragacions religioses
3) Laboral
-Paralització Llei contractes de Treball
-Retall activitat sindical
4)Contrarreforma agrària
-Es paralitzen les expropiacions
-S’atura la reforma agrària
Va augmentar la conflictivitat social d'aquestes maneres
1) Vaga general dels Treballadors del Camp
2) Problemas amb la Generalitat de Catalunya
3)Revolució d’octubre de 1934
4)Escàndols polítics -
Period: to
Internacionalització del conflicte
França i Anglaterra van formar el COMITÈ DE NO INTERVENCIÓ on s’afegiran les principals ciutats europees. Funcionarà com a organisme de vigilància per mantenir la neutralitat dels països europeus
EEUU es mantindrà neutral, però va donar suport a les forces rebels amb la venda de petroli.
Els insurrectes van tenir el suport d'avion alemanys soldats, vaixells i tancs d'Itàlia, i de la zona de Portugal per a poder mover-s'hi.
I la República, de l'URSS i de Mèxic en armament i queviures a canvi d'or -
Period: to
Fi de la república i victoria del front popular
L'obra que es va portat a terme va ser:
1)Amnistia presos polítics (pels
fets d’octubre)
2)Represa de la reforma agrària
3)Reactivació del procès
autonòmic
4)Restauració del procès
autonòmic
5)Reinstauració línia educativa
6)Polítca militar d’allunyament.
I es va trobar amb problemes com:
1) Forta conflictivitat social:
-Clima d’insurecció armada.
2) Assassinat de Calvo Sotelo
com a resposta a l’assassinat del
militar republicà José Castillo -
Period: to
L'aixecament militar
El propòsit era fer un cop ràpid i fort seguit d’una alta repressió cap als partits d’esquerra i sindicats.
Al costat de la trama militar es va crear un trama civil:
- Organitzacions catòliques
- Organitzacions agràries castellanes
- Membres de la Falange
- L’ala més dretana de la CEDA
El 17 de juliol l’alçament militar s’inicià a Melilla i posteriorment a Canàries on manava les tropes el General Francisco Franco.
L’aixecament militar rebrà el nom d’ALZAMIENTO MILITAR -
Period: to
Propagament per la Península
A Andalusia.
Queipo de Llano va prendre Sevilla.
Còrdova, Granada i Cadis van estar a favor de l’aixecament.
Màlaga, Huelva, Jaén i Almeria van romandre fidels a la República.
El País Valencià i Murcia es van mantenir la fidelitat a la República.
A Catalunya els principals combats es van donar a Barcelona.
A Madrid es van donar aquarteraments a Getafe, Campamento i Cuatro Vientos, però van ser reduïts per les forces republicanes. -
Period: to
Situació tras la insurreció
El govern legítim controlava:
- Majoria de les ciutats industrials.
- Les províncies més poblades i riques
- Litoral mediterrani (predominava agricultura d’exportació).
- El cantàbric
- La majoria de l’aviació
- 1/3 dels oficials de terra
- La flota (marina) gràcies als mariners ja que els oficials eren molt conservadors.
Els insurrectes es van fer forts:
A l’Espanya agrària.
I tenien del seu costat la majoria de l’exèrcit de terra incloent el temut exèrcit colonial.