-
Al-Àndalus o l'Àndalus (àrab: الأندلس, al-Àndalus), de vegades conegut com a Hispània musulmana, és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492. Els habitants d'al-Àndalus foren els andalusins. -
En ella el rei visigot Rodrigo va ser derrotat i probablement va perdre la vida a les mans de les forces del Califat Omeia comandades per Tàriq ibn Ziyad. La derrota va ser el començament de la ràpida caiguda de l'Estat visigot, el poder militar i l'estabilitat del qual es trobaven minvats per lluites internes per a la successió al tron. -
A l'abril de 711, un contingent format per uns 18.000 combatents, a les ordres de Tariq ibn Ziyad, lloctinent del governador del Nord d'Àfrica, Musa ibn Musayr, es va traslladar a Gibraltar des de Ceuta i Tànger, donant inici a la conquesta musulmana de la península Ibèrica. -
En un període on la major part de la península Ibèrica estava sota control musulmà, la batalla de Covadonga representa l'inici de la resistència cristiana. Liderats per Don Pelayo, un noble local, un petit grup de rebels cristians va enfrontar i va derrotar una força musulmana considerablement més gran. -
La Revolta de la Segona Fitna va ser un conflicte intern que va sacsejar Al-Àndalus entre els anys 744 i 747. Va sorgir després de la mort del califa Hixam I, desencadenant una lluita de successió entre clans àrabs i berbers pel control del poder. Tot i que va ser finalment suprimida pel govern omeya, la revolta va deixar Al-Àndalus en una situació de gran inestabilitat política i social. -
El Regne de Navarra va ser un rei pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana a l'antic territori dels bascos que va conformar un dels nuclis de resistència cristiana davant la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans , o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica. -
La Revolta dels Esclaus va tenir lloc a Al-Àndalus entre els anys 869 i 883. Va ser liderada pels esclaus, majoritàriament d'origen berber, que es van aixecar contra el domini àrab i les seves condicions de vida. Tot i aconseguir alguns èxits inicials, la revolta va ser suprimida pels governants àrabs, destacant tensions socials i ètniques a la societat islàmica d'Al-Àndalus. -
La Revolta de la Malmuixar va ser un alçament que es va donar a Al-Àndalus entre els anys 899 i 905. Liderada pels malmuixars, musulmans conversos d'origen berber, la revolta va sorgir a causa del descontentament amb el tracte dels àrabs dominants. Tot i obtenir alguns èxits inicials, els omeyes van reprimir la revolta i van restaurar el control. La revolta destaca les tensions ètniques i socials d'Al-Àndalus i va influir en les polítiques de govern de l'època. -
En cap moment, ni Roma ni París, les dues ciutats més poblades de l'Occident cristià, es van acostar a l'esplendor de Còrdova, el nucli urbà més gran de l'Europa araboislàmica» («La vida quotidiana dels àrabs a l'Europa medieval») . -
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular. -
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756. -
Las taifas fueron un conjunto de pequeños estados (en árabe: ملوك الطوائف) que fueron apareciendo entre la desintegración del califato de Córdoba a partir de la fitna o guerra civil que estalló en 1009 tras la muerte del último caudillo amirí Abd al-Malik al-Muzaffar y el derrocamiento del último califa omeya Hisham III, con la consiguiente abolición formal del califato en 1031. -
La conquesta de Toledo a mans del regne de León va ser un fet que es va produir el 6 de maig de 1085 sota el govern d'Alfonso VI, que va desallotjar de manera definitiva les forces musulmanes d'Al-Qádir, emir de la Taifa de Toledo. -
L'Orde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó (llatí: Pauperes Commilitones Christi Templique Salomonici), també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana. -
La Batalla de Alarcos va ser un enfrontament el 18 de juliol de 1195 entre les forces almohades i els regnes cristians de la península Ibèrica, liderades per Alfons VIII de Castella. Va resultar en una derrota contundent per als cristians i va reforçar el domini almohade a la regió. -
La batalla de las Navas de Tolosa, llamada en la historiografía árabe «batalla de Al-Iqāb» o «batalla del castigo» (معركة العقاب) y en la cristiana también «batalla de Úbeda», enfrentó el 16 de julio de 1212 a un ejército aliado cristiano formado en gran parte por tropas castellanas de Alfonso VIII de Castilla, aragonesas de Pedro II de Aragón, navarras de Sancho VII de Navarra y voluntarios del reino de León y del reino de Portugal contra el ejército. -
La Conquesta del País Valencià fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó dutes a terme pels reis Jaume el Conqueridor (fins 1245) i Jaume el Just (fins 1300). -
Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França. -
El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes. La Inquisició espanyola té precedents en institucions similars existents a Europa des del segle XII, especialment la fundada a França l'any 1184. -
L'Emirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492. -
La caiguda de Granada es va produir durant l'enfrontament entre governants cristians i musulmans al territori de la Península Ibèrica. La ciutat va caure el 2 de gener de 1492 després d'estar assetjada durant diversos mesos, i finalment va esclatar l'anomenada Guerra de Granada de 1482-1492. -
El terme descobriment d'Amèrica (arribada a Amèrica) s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al segle xv, el terme descobriment era sinònim de cristianització. -
El Regne de Castella va sorgir al segle x, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran. -
Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu. -
Els almohades (de l'àrab الموحدون, al-muwaḥḥidūn, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al segle xii.