-
Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rosselló Fou un home molt agradable en la persona, i molt famós en armes, cortesia i servei. (1188-1212)
-
Ramon Vidal de Besalú és un trobador que es recorda sobretot per la seva obra " Las rasós de trobar ", el primer tractat de poètica que es coneix en una llengua romànica. (1196-1252)
-
Guillem de Berguedà (1138 - 1196) és el trobador del qual ens han arribat més textos.
-
Versió catalana antiga de les lleis godes o Liber iudiciorum visigot, conservada només fragmentàriament en un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat.
-
Les Homilies d'Organyà són un dels documents literaris més antics escrits en català, per l'època i l'arcaisme d'escriptura el seu llenguatge es troba entre el llatí vulgar i la llengua romanç del català. Es tracta del fragment d'un sermonari destinat a la predicació de l'evangeli, i és el més vell de tots els escrits en qualsevol de les llengües peninsulars.
-
Comte de Barcelona i rei d'Aragó (1213-76), de València (1239-76) i de Mallorca (1229-76) i senyor de Montpeller, fill de Pere I el Catòlic i de Maria de Montpeller.
-
Fill d'Alfons I de Catalunya-Aragó i de la seva muller Sança de Castella. Començà a regnar sota la tutela de la seva mare,
-
Conquesta de Mallorca. Una victoriosa batalla, dita també de Portopí, obrí als expedicionaris el camí de la capital.
-
Escriptor, filòsof, místic i missioner.
Escriu les obres:
-LLibre de d'Evast e Blanquerna
-Llibre de les Bèsties
-Llibre d'amic e amat -
Trobador, anomenat realment Guillem de Cervera, adscrit a les corts del vescomte Ramon Folc de Cardona i dels reis Jaume I i Pere II, on percebia salari com a joglar; es mantingué, tanmateix, amb una independència moral rara en un poeta àulic.
-
Es la primera de les quatre grans croniques. Acaba el " Llibre dels feits ".
-
-
Bernat Desclot, historiador, probablement originari del Vescomtat de Castellnou. Va viure a la segona meitat del segle XIII. Escrigué la més antiga de les quatre grans Cròniques: Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats coneguda com La Crònica de Bernat Desclot.
-Redacta pel tresorer Bernat Escrivà
-Protagonista Pere II el Gran
-Narra el regant del protagonista,tracta 2 temes :
Conquesta de Sicília i invasió de Catalunya pels francesos -
Alfons el Franc o el Liberal, I de València, II de Barcelona i III d'Aragó (València 1265 - Barcelona 1291), comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
-
Rei de Sicília (Jaume I: 1285-95), comte de Barcelona i rei d'Aragó i de València (1291-1327) i de Mallorca (1291-95), fill de Pere el Gran (Pere II de Catalunya-Aragó) i de Constança de Sicília.
-
Cronista, funcionari i soldat.
Fill de Joan Muntaner i d'una dama del llinatge Sesfàbregues, a la casa del seu pare s'albergaren el 1271 Jaume I i Alfons el Savi i la seva muller Violant. -
Fill segon de Jaume II i de Blanca d'Anjou. Es casà amb Teresa d'Entença (1314), hereva del comtat d'Urgell.
Alfons el Benigne fou coronat solemnement a la ciutat de Saragossa (pasqua del 1328) -
Balaguer, Noguera, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 1387.
Rei de Catalunya-Aragó (1336-87), era el fill segon d'Alfons III i de la seva muller Teresa d'Entença, però passà a ésser l'hereu en morir infant el primogènit. -
Escriptor.
Fill de Guillem Metge, especier que assortia de medicines el palau reial, i d'Agnès, la qual, en restar vídua, contragué noves noces amb Ferrer Sayol, protonotari de la reina Elionor i traductor del llatí. -
Ultima crònica de Pere III
-
Acaba la seva crònica
-
Rei de Catalunya-Aragó (1396-1410) i de Sicília (Martí II) (1409-10).
Fill segon de Pere el Cerimoniós (Pere III de Catalunya-Aragó) i d'Elionor de Sicília, rebé del seu pare els títols de comte de Besalú, senescal de Catalunya (1368) i comte de Xèrica (1372), i des del 1378 afegí el càrrec de lloctinent del seu pare a València. -
Es un dels millors escriptors de la literatura catalana medieval. Algunes de les seves obres son:
-Veles e vents
-Oh, foll amor
-Plena de seny.
Poeta.
Era fill de Pere Marc, de qui heretà el lloc de Beniarjó i les alqueries de Pardines i Vernissa, al ducat de Gandia. Participà en les campanyes de Sardenya i de Còrsega, i assistí als setges de Calvi i Bonifazio (1420). -
Cavaller i escriptor.
D'un llinatge de la noblesa mitjana, apareix el 1433 amb el tractament de mossèn, que significa que havia estat adobat cavaller. El 1437 canvià lletres de batalla amb el seu cosí Joan de Montpalau, que acusà d'haver trencat paraula de matrimoni a Damiata Martorell, germana de Joanot. -
Rei de Catalunya-Aragó (1412-16), el primer de la dinastia castellana dels Trastàmara.
Fill segon de Joan I de Castella i d'Elionor d'Aragó i nét, per tant, del rei Pere el Cerimoniós, es formà i residí a Castella fins a 32 anys. -
Rei de Catalunya-Aragó (1416-58) i de Nàpols (1442-58).
Fill primogènit de Ferran I i d'Elionor d'Alburquerque. Quan vingué a Catalunya tenia divuit anys. Ja era, doncs, format en part en cenyir la corona, però no era tan estranger com el seu pare. -
És l'autor de pas de l'edat mitjana al Renaixement.
Obra:Tragedia de Caldesa (profana).
Joan Roís de Corella fou un religiós conegut per la seva obra literària. Tant la seva vida, com la seva obra, estan condicionades per les transformacions socioculturals que es van produir al segle XV amb el pas de l'època medieval al Renaixement. -
Rei de Catalunya-Aragó (1458-79) i de Navarra (1425-79), fill d'Elionor d'Alburquerque i de Ferran I de Catalunya-Aragó.
Educat a Castella, no entrà a Catalunya fins a quinze anys. El seu pare el dotà d'un important patrimoni als Països Catalans -
Ferran el Catòlic fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella. Dit també II d'Aragó, València, Mallorca i Barcelona, III de Sicília, V de Castella i I de Navarra per ser rei d'aquest regnes.
-
Novel·la catalana escrita pel cavaller valencià Joanot Martorell i, en el seu estat conservat, acabada pel cavaller també valencià Martí Joan de Galba, que fou impresa per primera vegada a València l'any 1490, per Nicolau Spindeler, en tiratge de 715 exemplars.
-
Ens deixa: La Tragèdia de Caldesa
