-
-
-
Federació Regional d'Espanya -
Formació del 1r sindicat anarquista a Espanya, inicialment afiliada a la AIT -
-
Carta pública que Cánovas va forçar la seva publicació als diaris espanyols, signada per Alfons XII i on reclamava la corona com el legítim rei d'Espanya i garantia una Espanya Monàrquica Parlamentària
"Davant del desordre d'aquests últims anys, jo sóc la garantia de l'ordre" -
Demanda el retorn immediat del monarca, precipitant els esdeveniments
-
-
La Restauració borbónica inicià una etapa d'estabilitat constitucional i de conservadurisme social, caracteritzat pel caciquisme i la manipulació dels resultats electorals.
-
-
-
-
Aprovació d'una constitució de caràcter moderat on es decretava:
- Sobirania compartida entre les Corts i la Corona
- Corts bicamerals, Congrés i Senat
- Confessionalitat catòlica
- Sufragi censatari fin el 1890 -
L'estat espanyol concedeix un sistema fiscal propi al País Vasc i a Navarra a canvi del reconeixement i respecte del nou règim per part dels carlins
-
Tractat de pau que Espanya firma amb els insurgents cubans, prometent una autonomia política per a Cuba – que no va cumplir –
Solució provisional del conflicte cubà. -
-
Partit Socialista Obrer Espanyol
D'ideologia marxista -
Organitzat per Valentí Almirall
-
Federació dels Treballadors de la Regió Espanyola -
Reneix la FRE, amb un canvi de nom (a causa del trencament de la AIT al 1872 i la il·legalització d'aquestes al 1874) -
-
Creació de la primera organització política catalanista per Valentí Almirall.
-
Organitzat per Valentí Almirall
-
-
Dirigit a Alfons XII i redactat per Almirall. Conjunt de demandes polítiques, econòmiques (proteccionisme) i culturals
-
Garantia de la continuïtat del sistema canovista a partir de la mort d'Alfons XII
-
-
Actuacions terroristes d'una pressumpte organització terrorista anarquista a Andalusia
-
-
Periòdic oficial del PSOE
-
Grup conservador i nacionalment més radical que es separa del Centre Català,
-
Sindicat afiliat al PSOE, iniciat a Barcelona
-
Partit carlista ultra catòlic i tradicionalista
-
-
Document que demana l'autonomia política presentat per la Lliga de Catalunya
-
-
Lliurecanvisme des de 1869 fins al 1891, quan s'implanta un impost als productes de l'exterior.
-
Document redactat per una assamble convocada per la Unió Catalanista que és una proposta d'autogovern per a Catalunya que barreja elements federalistes i tradicionalistes.
Programa d0autogovern:
- Proclamació de la sobirania de Catalunya
- Defensa del dret de temir Corts pròpies amb plena capacitat legislativa
- El Català com a llengua oficial
- Policía autonómica
- Moneda propia
... -
Per anarquistes.
-
20 morts.
-
-
Partit Nacionalista Basc
Partit de valors catòlics, antiliberals, antisocialistes, tradicionalistes, patriarcals, antiindustrials i etnocentristes -
o Guerra Necessària - 3a Guerra de Cuba per la independencia de Cuba
-
-
Bomba al costat de l'Església de Santa Maria del Marc en Corpus, una festivitat religiosa
-
Execució de pressumptes anarquistes terroristes culpables de la Bomba durant la processó de Corpus
-
Per anarquistes.
-
Document en que la Unió es solidaritzava amb la lluita del poble cretenc per independitzar-se de Turquia, establint un paral·lelisme entre Catalunya i Creta, que provocà una forta campanya anticatalanista
-
-
Esclat d'un cuirassat nord-americà al port de l'Havana, incident que provocà la guerra Hispanoamericana quan els nord-americans acusaren a Espanya de l'explosió.
-
Corrent Intel·lectual amb una visió pesimista del futur d'Espanya
-
-
Presidit per Francisco Sivela
-
-
Tractat on Espanya renuncia a totes les seves colònies menys els seus territoris al nord d'Àfrica
-
Primer gran conflicte entre l'Estat i el Catalanisme.
-
Constitució d'un partit polític moderat per part d'un grup d'empresaris industrials
-
Amb La Veu de Catalunya com a diari portaveu
-
Dirigida per Francesc Cambó i Enric Prat de la Riba.
Partit monàrquic, conservador, reformista i autonomista que dominà l'escena política catalana fins 1923 -
Personatges que destacaren en el Tancamet de Caixes (1899)
-
Fracàs per la dura repressió d'Alfons XIII, que provocà un creixement de les reivindicacions regionalistes a Catalunya
-
-
Conglomerat de sectors republicans.
-
Centre Autonomista Dependents del Comerç i la Industria
Sindicat moderat de caire catalanista, que vol millores però no un canvi del sistema (no revolucionaris) -
300 soldats van destrossar l'edifici de l'editorial del Cu-Cut (revista de sátira política catalanista) i de La Veu de Catalunya (diari oficial de la Lliga Regionalista) a causa d'una publicació fent burla de l'exèrcit espanyol durant el conflicte al Marroc
-
Llei aprobada pel parlament espanyol que condemnava qualsevol atac contra els símbols espanyols i que s'aplicaria la jurisdicció militar. Trencament del civilisme.
-
-
Coalició electoral catalanista
Victòria a les eleccions de 1907 (41/44 escons) -
Primer sindicat anarquista, però que no es presenta com a tal
-
Davant de les eleccions de 1907, els partits integrants de la Solidaritat van decidir presentar una candidatura conjunta i un programa comú (Programa del Tívoli), que defensava la derogació de la Llei de Jurisdiccions i la necessitat de dotar Catalunya d'òrgans d'autogovern.
-
Escisió del sector més progressista de la Lliga Regionalista (1903)
-
Anticlerical, anticatalanista
-
-
Motí popular que suposà la fi de Solidaritat Catalana
-
Llei que prohibia la instal·lació de noves ordres religioses a Espanya
-
Confederació Nacional del Treball
Sindicat anarquista més important que uneix Solidaritat Obrera amb altres grups anarquistes. Neix a Barcelona.
Clandestinitat durant 1910-1923
Solideritat Obrera, diari oficial -
Unió Federal Nacionalista Republicana
Fusió del Centre Nacionalista Republicà i el Partit Federal -
Presidencia de José Canalejas
-
-
-
-
Neutralitat espanyola
-
-
Crisi militar, social i política
-
Creació de les "Juntas Militares de Defensa"
-
Vaga general revolucionària: UGT, CNT, PSOE, republicans...
Demandes de la reinstauració de les Corts constituents i intervenció sobre la inflación dels preus
Repressió militar i empresonaments com a reacció del govern. -
-
CNT es reuneix a Sant amb l'objectiu de substituir vells sindicats d'oficis per Sindicats Únics d'Ofici per aconseguir una major mobilització.
-
-
Partit carlí, dividit i feble
-
Vaga de la fàbrica eléctrica "La Canadenca" que acaba sent general. Demanda de pujada de salaris i readmissió dels treballadors acomiadats. Obrers afiliats a la CNT. Cessió del govern Romanoes amb l'alliberament de detinguts, readmissió dels treballadors acomiadats, legalització de la jornada laboral de 8h.
-
Atemptats terroristes anarquistes, pistolers a sou de la Federació Patronal i creació del Sindicat lliure, utilització del locaut, brutal repressió policial contra anarquistes...
-
Partit Comunista d'Espanya
Seguidors de Lenin i la Unió Soviètica.
Guanyà importancia durant la Guerra Civil -
Llei que preveía la possibilitat de disparar a un detingut que volgués escapar que suposá una incrementació de la violencia policial
-
1r partit republicà independentista fundat per ex-militar Francesc Macià
-
Llei que clausura entitats catalanistes i diaris, la prohibició de la senyera i del català.. Anticatalanista.
-
-
-
-
Firmat per escriptors crítics amb la política anticatalanista
-
Defensor de la dictadura
-
Fundació d'un partit format per antics cacics que es basa en el mandat de Mussolini
-
Primo de Rivera dissol la Mancomunitat
-
Final del conflicte del Marroc.
Desembarcament de francesos que van reprimir durament la población de rifenys -
-
-
Complot d'un cop d'estat (fallit) organitzat per Francesc Macià a Osca que desencadenés un seguit de cops per tot el país.
-
Federació Anarquista Ibèrica
Sector violent de la CNT.
Grup que va aprèixer dins la CNT que defensava l'acció directa per afeblir la burgesia i que tingué importancia a Barcelona i a Catalunya durant els primers mesos de la Guerra Civil. -
-
-
Estratègia conjunta antimonárquica per part de l'oposició republicana (Lerroux, moderats, catalamistes...)
-
Govern al càrrec de l'ex-militar Dámaso Berenguer posat per Alfons XIII amb la funció de transició de dictadura a un règim parlamentari, relaxant les repressions
-
Alfons XIII força la dimissió de Primo de Rivera
-
-
Projecte d'autonomia per a Catalunya redactat per una ponencia dirigida per Jaume Carner i convocada pel govern provisional de la Generalitat que es van reunir a la Vall de Núria
-
Esquerra Republicana de Catalunya
Partit polític construit per:
Estat Català, presidit per Francesc Macià
Partit Republicà Català, liderat per Lluís Companys
Grup de la revista L'Opinió, encapçalat per Joan Lluhí i Vallescà
i altres sectors independents del republicanisme catalanista -
-
-
Dimissió de Dámaso Berenguer i Alfons XIII posà a Aznar que era qui s'encarragaria de convocar les eleccions.
Eleccions generals pel 31 de gener de 1931 - a les quals els socialistes i republicans s'oposaren i van demanar la convocatoria d'eleccions municipals per por a la manipulació dels resultats
Convocatoria d'eleccions municipals per el 12 d'abril de 1931. -
-
Govern Provisional presidit per Niceto Alcalá Zamora
Generalitat Provisional presidida per Francesc Macià -
Presidit per Niceto Alcalá Zamora, que tenia dues prioritats: convocar eleccions per iniciar un período constituent i posar en marxa les reformes més urgents en els àmbits de l'agricultura, l'exèrcit i l'educació.
-
Presidida per Francesc Macià.
-
-
Aprovada amb un ampli suport parlamentari.
La Constitució decretava:
- Llibertat de cultes
- Llibertat d'expressió
- Dret al diorci
- Laïcitat de l'estat espanyol
- República com un Estat integral compatible amb les autonomies dels municipis i les regions
- Les Corts configurades pel Congrés dels Diputats
- Reconeixement del sufragi femení -
President de la República: Niceto Alcalá Zamora
President del Govern: Azaña -
-
Cop d'estat fallit
-
(Part Reforma Agraria)
Impulsada per Marcelí Domingo (ministre de treball) que tenia per objectius:
- Expropiació i indemnització de terres no treballades
- Creació de IRA (Instituto de la Reforma Agraria), organització estatal que s'encarregava d'expropiar, indemnitzar i repartir els territoris Problemes: lenta i escassa -
Instituto para la Reforma Agraria
Creació organització estatal que s’encarregava d’expropiar, indemnitzar i repartir els territoris -
Victòria d'ERC
-
-
-
-
Estatut aprobat
-
(Part Reforma Religiosa)
Llei que no s'arribà a posar en pràctica, que tenia per objectius:
- Creació d'un registre de propietats de les diferents congregacions
- Pagament d'impostos per actes públics
- Limitar propietats -
Episodi dramàtic i violent entre suposats anarquistes i guàrdies civils que suposà un profund desprestigi al govern d'Azaña davant l'opinió pública
-
Azaña demana a Largo Caballero (PSOE) que abandoni el govern, perdent el suport dels socialites i veient-se obligat a convocar eleccions pel noviembre de 1933.
-
Confederación Española de Derechas Autónomas
-
Tensa campanya electoral.
- Dretes → unides
CEDA → reforma Constitució + temes religiosos, propietat ”
La Falange Española, José Antonio Primo de Rivera
Unión Monàrquica, Calvo Sottelo
- Esquerres → totalment fragmentades
Anarquistes demanden l’abstencionisme per sabotejar les eleccions → desmobilitza part de l’electoral d’esquerres
- Centre →
Partido Radical, Lerroux → governar España juntament amb la dreta i marginar al màxim al PSOE Victòria CEDA -
És substituït per Lluís Companys.
-
Abans Lliga Regionalista (1901)
-
-
-
-
-
Llei impulsada per Esquerra Republicana, que pretenia millorar les condicions dels contractes d’arrendament de terres Propietaris es van assistir atacats i reben el recolzament de la Lliga de Catalunya → atemptat contra la propietat i no van assistí a la votació de la llei
La Lliga + Patronal Agrícola – Institut Català de Sant Isidre → van presentar un recurs d’inconstitucionalitat a Madrid
Tribunal de Garanties Constitucionals → forçà petits canvis però la va tirar endavant -
4 d'Octubre de 1934 - Incorporació de 3 ministres de la CEDA al govern
Astúries:
- 5 Octubre: decret de Vaga General i insurrecció revolucionària: ocupació i assetjament d'Oviedo, parada per La Legió
Catalunya:
- 5 Octubre: Vaga General sense insurrecció (CNT)
- 6 Octubre: Proclamació de l'Estat Català, declaració de l'Estat de Guerra per part del govern que envía al Gral. Gotet que acaba amb la rendició de Companys, l'empresonament de la Generalitat i la Suspensió de l'Autonomia -
Fusió d'Acción Republicana, d'ORGA i del Partit Radical Socialista
-
Unió de Renovación Española i els tradicionalistes
-
Unió de la Falanje Esapñola amb les JONS
-
6 Octubre: Proclamació de l'Estat Català dins d’una Espanya federal i demanda a l’exèrcit de recolzament,
declaració de l'Estat de Guerra per part del govern que envía al Gral. Gotet que acaba amb la rendició de Companys, l'empresonament de la Generalitat i la Suspensió de l'Autonomia -
Militarització institucions catalanes, clausura Parlament, Estatut suspès
-
Lerrous i ministres del Partit Radical es veuen obligats a dimitir a causa de l'escàndol de l"Estarpelo".
Alcalá Zamora convoca eleccions pel Febrer de 1936 -
Partit Obrer d'Unificació Marxista
De tendencia trotskista -
Partit Socialista Unitari de Catalunya
Seguidors de Moscú -
El trenca:
- Portugal: 20.000 soldats als Nacionals
- Itàlia: 70.000 homes, avions i vaixells als Nacionals
- Alemanya: 5.000 homes i avions (Legió Còndor) als Nacionals
- URSS: 6.000 homes i material bèl·lic als republicans
(Or de Moscú) -
Com a mesura de seguretat
-
Azaña fa un moviment d'unitat d'acció intentant incloure la majoria de revolucionaris i republicans
-
Front Popular:
- Amnistia dels presos del 1934
- Aprofundir en la política reformista que els últims anys han tirat enrere
Bloc Nacional:
- Reforma constitucional en profunditat → desnaturalitzar la República Resultats → vots ≠ escons
- Vots → Empat tècnic (E 48% / D 46%) → deixa evident la polarització de la societat espanyola
- Escons → important majoria d’esquerres → deixa evident la radicalització dels bàndols -
Febrer - Maig: Alcalá Zamora com a president de la República i Azaña com a president del govern
Maig - Juliol: Azaña com a president de la República i Casares Quiroga com a president del govern -
Assassinat del líder de la dreta monárquica, que serví com a justificació d'una sublevació militar planificada des de les eleccions del febrero de 1936
-
Se subleva l'exèrcit militar del Marroc a Melilla i es decreta l'estat de guerra.
-
-
-
Fracàs degut a l'acció de les forces de l'ordre (Guardia d'Assalt, Guardia Civil, Mossos i alguns oficials) i grups revolucionaris armats (CNT i FAI)
-
Sanjurjo mor en un accident d'avió i Mola passa a dirigir des de Navarra
-
Fusió de la Falange amb les JONS i el Partit Tradicionalista en el Decret d'Unificació per a crear una única força política
-
Convivencia Generalitat i Govern. Forta influencia del PCE
-
Creació de l'Exèrcit Popoular, amb Vicente Rojo al capdavant
-
Enfrontament armat entre anarquistes trotskistes i forces de l'ordre de la generalitat i milicians comunistas pel control de l'edifici de la Telefònica, que acaba amb el desallotjament de l'edifici i derrocament dels anarquistes i trotskistes
-
-
-
-
El govern de la República demana la seva retirada en un intent de pacte amb els feixistes
-
1ª Llei fonamental.
Inspirada en la Carta del Lavoro:
- Negació de la lluita de clases
- Sindicat vertical
- Prohibició a la vaga
- Reivindicacions obreres com a subversions -
Inici de la reespañolización de Catalunya
-
-
El règim franquista va ser un règim totalitari feixista, basat en la concentració de poders i la unicitat ideològics. Franco posseïa tots els càrrecs: era cap d'Estat, cap de Gover, cap de l'Exèrcit i cap del únic partit. Era un Estat de confessionalitat catòlica on es va imposar una moral cristiana ultraconservadora a la població, amb el suport d'un fort aparell repressiu. El conjunt de forces que van donar suport al franquisme se li va donar el nom de Movimiento Nacional.
-
Primers anys del Franquisme que van ser caracteritzats per la forta i violenta repressió que exercí l'Estat sobre la seva població, amb nombroses detencions, execucions i tortures de republicans, comunistes, socialistes, anarquistes, separatistes i de tothom que hagués mostrat posicions ideològiques contràries o allunyades del règim. Per una altra banda, Franco va adoptar el model econòmic de l'autarquia que va desencadenar en un autèntic fracàs.
-
Juan Negrín com a president de la República i cap de govern a l'exili.
-
-
Amb gent d'Estat Català, ERC i altres partits nacionalistes
-
Trobada entre Franco i Hitler a Hendaia per discutir una posssible entrada d'Espanya a la 2ª Guerra Mundial. Reunió poc fructuosa.
Hitler va rebutjar la participació española per les pretensions de Franco (territoris colonials francesos a l'Àfrica) i per la feblesa de l'exèrcit espanyol. -
Trobada entre Franco i Mussolini a Bordighera per discutir una posssible entrada d'Espanya a la 2ª Guerra Mundial. Reunió poc fructuosa.
-
Detingut per les forces Nazis a França i entregat a Franco, va ser afusellat a Montjuïc, Barcelona
-
Instituto Nacional de Industria
Institució creada per l'Estat que pretenia potenciar la recuperació i el creixement dels sectors industrials que les autoritats consideraven claus com a impulsores de la recuperació econòmica general del país, a base de la concessió d'ajuts i crèdits a les empreses.
L'INI però, va tendir a potenciar més la indústria relacionada amb qüestions militars i civils i d'altra banda va ser un niu de corrupció. -
2ª Llei Fonamental.
Reaparició d'unes Corts Espanyoles. -
Franco retornà la posición de neutralitat inicial i buscà un acostament a les potències aliades
-
Intent d'invasió de la Vall d'Aran per part dels maquis, guerrilles organitzades sobretot per comunistes i anarquistes
-
4ª Llei Fonamental
-
3ª Llei Fonamental
Llei en la que es reconeixen els drets fonamentals (individuals, no col·lectius) a la población (tot i que el règim els pot suspendre quan vulgui). -
Format per gent del POUM, de la USC, del PSUC, d'ERC i fins i tot de la CNT.
-
Inicialment fundat a Mèxic, amb Martínez Barrio com a president de la República i José Giral com a cap de govern.
2 presidents i 6 caps de govern més fins a la recuperació de la democràcia. -
Resposta de Franco:
- Tancament de fronteres
- Exclussió d'Espanya del Pla Marshall -
Retirada d'ambaixadors d'Espanya a recomenació de l'ONU, amb l'exepció del d'Argentina
-
5ª Llei Fonamental.
En un intent de donar una imatge de normalitat política, es fa la Ley de Sucesión de la Jefatura del Estado, en que s'estableix que Espanya és una monarquia, tot i que Franco segueix sent cap d'Estat i queda facultat per nomenar el seu successor, a títol de rei, que cregui oportú. -
-
Després de la Segona Guerra Mundial i el repartiment d'Alemanya van començar a sorgir problemes com a conseqüència de la divisió del país. Anglaterra, EUA i França van instaurar-hi el Deutschemark i van intentar introduir-lo a l'Alemanya soviètica. Com a resposta l'URSS va fer el bloqueig de Berlín (1948) evitant que hi arribessin subministraments.
-
La banca americana concedeix el primer prèstec al govern espanyol
-
L'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord és una organització internacional establerta l'any 1949 amb l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar i fou dissenyat per a ser una garantia de seguretat dels estats d'Europa Occidental davant la Unió Soviètica i els seus aliats.u dissenyat per a ser una garantia de seguretat dels estats d'Europa Occidental davant la Unió Soviètica i els seus aliats.
-
Final de l'aïllament diplomàtic i concessió d'un altre préstec dels Estats Units
-
Sociedad Española de Automóviles de Turismo.
Empresa que produïa cotxes FIAT sota llicència que va crear molts llocs de treball i va actuar com incentivadora d'indústries auxiliars -
Entrada d'Espanya a alguns organismos de la ONU: UNESCO, FAO...
-
Barcelona és triada com a seu per celebrar el XXXV Congrés Eucarístic Internacional de l'Església Catòlica
-
-
Espanya i els Estats Units signen el Pacte de Madrid: establiment de bases militars nord-americanes en territorio espanyol a canvi d'ajut econòmic
-
Agrupació de cristians nacionalistes en contra del règim (Jordi Pujol entre ells).
-
-
6ª Llei Fonamental
-
Eisenhower, 34è president dels Estats Units entre el 1953 i 1961, visità Espanya.
-
Tribunal d'Ordre Polític
-
7ª Llei Fonamental
-
8ª Llei Fonamental
