-
Period: to
Sexenni Democràtic
-
Period: to
Guerra dels 10 Anys, Cuba
-
FRE
Federació Regional d'Espanya -
Formació del 1r sindicat anarquista a Espanya, inicialment afiliada a la AIT -
Period: to
3a Guerra Carlina
-
Manifest de Sandhurst
Carta pública que Cánovas va forçar la seva publicació als diaris espanyols, signada per Alfons XII i on reclamava la corona com el legítim rei d'Espanya i garantia una Espanya Monàrquica Parlamentària
"Davant del desordre d'aquests últims anys, jo sóc la garantia de l'ordre" -
Pronunciament Militar de Martínez Campos
Demanda el retorn immediat del monarca, precipitant els esdeveniments -
Coronació d'Alfons XII
-
Period: to
Restauració Borbònica
La Restauració borbónica inicià una etapa d'estabilitat constitucional i de conservadurisme social, caracteritzat pel caciquisme i la manipulació dels resultats electorals. -
Period: to
Primera Etapa de la Restauració
-
Period: to
Regnat d'Alfons XII
-
Period: to
Govern Partido Conservador, Antonio Cànovas del Castillo
-
Constitució de 1876
Aprovació d'una constitució de caràcter moderat on es decretava:
- Sobirania compartida entre les Corts i la Corona
- Corts bicamerals, Congrés i Senat
- Confessionalitat catòlica
- Sufragi censatari fin el 1890 -
Concert Vasc-Navarrès
L'estat espanyol concedeix un sistema fiscal propi al País Vasc i a Navarra a canvi del reconeixement i respecte del nou règim per part dels carlins -
Pau de Zanjón
Tractat de pau que Espanya firma amb els insurgents cubans, prometent una autonomia política per a Cuba – que no va cumplir –
Solució provisional del conflicte cubà. -
Diari Català
-
PSOE, Pablo Iglesias
Partit Socialista Obrer Espanyol
D'ideologia marxista -
Primer Congrés Catalanista
Organitzat per Valentí Almirall -
FTRE
Federació dels Treballadors de la Regió Espanyola -
Reneix la FRE, amb un canvi de nom (a causa del trencament de la AIT al 1872 i la il·legalització d'aquestes al 1874) -
Period: to
Govern Partido Liberal, Mateo Sagasta
-
Centre Català, Valentí Almirall
Creació de la primera organització política catalanista per Valentí Almirall. -
Segon Congrés Catalanista
Organitzat per Valentí Almirall -
Period: to
Govern Partido Conservador, Antonio Cànovas del Castillo
-
Memorial de Greuges
Dirigit a Alfons XII i redactat per Almirall. Conjunt de demandes polítiques, econòmiques (proteccionisme) i culturals -
Pacte d'El Pardo
Garantia de la continuïtat del sistema canovista a partir de la mort d'Alfons XII -
Period: to
Regència de Mª Cristina d'Habsburg-Lorena
-
Period: to
Mano Negra
Actuacions terroristes d'una pressumpte organització terrorista anarquista a Andalusia -
Period: to
Govern Partido Liberal, Mateo Sagasta
-
El Socialista
Periòdic oficial del PSOE -
Lliga de Catalunya
Grup conservador i nacionalment més radical que es separa del Centre Català, -
UGT
Sindicat afiliat al PSOE, iniciat a Barcelona -
Partido Catòlico Nacional (Integrista)
Partit carlista ultra catòlic i tradicionalista -
Exposició Universal de Barcelona
-
Missatge a la Reina Regent
Document que demana l'autonomia política presentat per la Lliga de Catalunya -
Period: to
Govern Partido Conservador, Antonio Cànovas del Castillo
-
Implantació Aranzel Proteccionista
Lliurecanvisme des de 1869 fins al 1891, quan s'implanta un impost als productes de l'exterior. -
Bases de Manresa
Document redactat per una assamble convocada per la Unió Catalanista que és una proposta d'autogovern per a Catalunya que barreja elements federalistes i tradicionalistes.
Programa d0autogovern:
- Proclamació de la sobirania de Catalunya
- Defensa del dret de temir Corts pròpies amb plena capacitat legislativa
- El Català com a llengua oficial
- Policía autonómica
- Moneda propia
... -
Assassinat de Martínez Campos
Per anarquistes. -
Bomba al Liceu
20 morts. -
Period: to
Govern Partido Liberal, Mateo Sagasta
-
PNB
Partit Nacionalista Basc
Partit de valors catòlics, antiliberals, antisocialistes, tradicionalistes, patriarcals, antiindustrials i etnocentristes -
Period: to
Guerra del '95
o Guerra Necessària - 3a Guerra de Cuba per la independencia de Cuba -
Period: to
Govern Partido Conservador, Antonio Cànovas del Castillo
-
Bomba Processó de Corpus
Bomba al costat de l'Església de Santa Maria del Marc en Corpus, una festivitat religiosa -
Processos de Montjuïc
Execució de pressumptes anarquistes terroristes culpables de la Bomba durant la processó de Corpus -
Assassinat d'Antonio Cànovas
Per anarquistes. -
Missatge a Creta
Document en que la Unió es solidaritzava amb la lluita del poble cretenc per independitzar-se de Turquia, establint un paral·lelisme entre Catalunya i Creta, que provocà una forta campanya anticatalanista -
Period: to
Govern Partido Liberal, Mateo Sagasta
-
Voladura del Maine
Esclat d'un cuirassat nord-americà al port de l'Havana, incident que provocà la guerra Hispanoamericana quan els nord-americans acusaren a Espanya de l'explosió. -
Generació del '98
Corrent Intel·lectual amb una visió pesimista del futur d'Espanya -
Period: to
Segona Etapa de la Restauració
-
Period: to
Govern Partido Conservador, Francisco Sivela
Presidit per Francisco Sivela -
Period: to
Guerra Hispanoamericana
-
Tractat de París
Tractat on Espanya renuncia a totes les seves colònies menys els seus territoris al nord d'Àfrica -
Tancament de Caixes
Primer gran conflicte entre l'Estat i el Catalanisme. -
Unió Regionalista
Constitució d'un partit polític moderat per part d'un grup d'empresaris industrials -
Centre Nacional Català, Enric Prat de la Riba
Amb La Veu de Catalunya com a diari portaveu -
Lliga Regionalista, Francesc Cambó i Enric Prat de la Riba
Dirigida per Francesc Cambó i Enric Prat de la Riba.
Partit monàrquic, conservador, reformista i autonomista que dominà l'escena política catalana fins 1923 -
Candidatura Unitària dels 4 Presidents (UR i CNC)
Personatges que destacaren en el Tancamet de Caixes (1899) -
Vaga General 1902
Fracàs per la dura repressió d'Alfons XIII, que provocà un creixement de les reivindicacions regionalistes a Catalunya -
Period: to
Regnat d'Alfons XIII
-
Unión Republicana
Conglomerat de sectors republicans. -
CADCI
Centre Autonomista Dependents del Comerç i la Industria
Sindicat moderat de caire catalanista, que vol millores però no un canvi del sistema (no revolucionaris) -
Assalt al Cu-Cut i a La Veu de Catalunya
300 soldats van destrossar l'edifici de l'editorial del Cu-Cut (revista de sátira política catalanista) i de La Veu de Catalunya (diari oficial de la Lliga Regionalista) a causa d'una publicació fent burla de l'exèrcit espanyol durant el conflicte al Marroc -
Llei Jurisdiccions
Llei aprobada pel parlament espanyol que condemnava qualsevol atac contra els símbols espanyols i que s'aplicaria la jurisdicció militar. Trencament del civilisme. -
Ocupació del Rif
-
Solidaritat Catalana
Coalició electoral catalanista
Victòria a les eleccions de 1907 (41/44 escons) -
Solidaritat Obrera
Primer sindicat anarquista, però que no es presenta com a tal -
Programa de Tivoli
Davant de les eleccions de 1907, els partits integrants de la Solidaritat van decidir presentar una candidatura conjunta i un programa comú (Programa del Tívoli), que defensava la derogació de la Llei de Jurisdiccions i la necessitat de dotar Catalunya d'òrgans d'autogovern. -
Centre Nacionalista Republicà, Josep Carner i Domènech i Montaner
Escisió del sector més progressista de la Lliga Regionalista (1903) -
Partit Republicà Radical, Alejandro Lerroux
Anticlerical, anticatalanista -
Fets del Barranco del Lobo
-
La Setmana Tràgica
Motí popular que suposà la fi de Solidaritat Catalana -
Ley del Candado
Llei que prohibia la instal·lació de noves ordres religioses a Espanya -
CNT
Confederació Nacional del Treball
Sindicat anarquista més important que uneix Solidaritat Obrera amb altres grups anarquistes. Neix a Barcelona.
Clandestinitat durant 1910-1923
Solideritat Obrera, diari oficial -
UFNR
Unió Federal Nacionalista Republicana
Fusió del Centre Nacionalista Republicà i el Partit Federal -
Period: to
Govern Partido Liberal, José Canalejas
Presidencia de José Canalejas -
Llei de Mancomunitats Provincials
-
Partido Reformista, M. Álvarez
-
Period: to
Mancomunitat Catalana
-
Period: to
1ª Guerra Mundial
Neutralitat espanyola -
Partit Republicà Català, Francesc Layret i Lluís Companys
-
Crisi Múltiple del 1917
Crisi militar, social i política -
Juntas Militares de Defensa
Creació de les "Juntas Militares de Defensa" -
Vaga General de 1917
Vaga general revolucionària: UGT, CNT, PSOE, republicans...
Demandes de la reinstauració de les Corts constituents i intervenció sobre la inflación dels preus
Repressió militar i empresonaments com a reacció del govern. -
Revolució Russa
-
Congrés de Sants
CNT es reuneix a Sant amb l'objectiu de substituir vells sindicats d'oficis per Sindicats Únics d'Ofici per aconseguir una major mobilització. -
Period: to
Trienni Bolxevic
-
Partido Tradicionalista, V. de Mella
Partit carlí, dividit i feble -
Vaga de la Canadenca
Vaga de la fàbrica eléctrica "La Canadenca" que acaba sent general. Demanda de pujada de salaris i readmissió dels treballadors acomiadats. Obrers afiliats a la CNT. Cessió del govern Romanoes amb l'alliberament de detinguts, readmissió dels treballadors acomiadats, legalització de la jornada laboral de 8h. -
Period: to
Pistolerisme
Atemptats terroristes anarquistes, pistolers a sou de la Federació Patronal i creació del Sindicat lliure, utilització del locaut, brutal repressió policial contra anarquistes... -
PCE
Partit Comunista d'Espanya
Seguidors de Lenin i la Unió Soviètica.
Guanyà importancia durant la Guerra Civil -
Llei de Fugues
Llei que preveía la possibilitat de disparar a un detingut que volgués escapar que suposá una incrementació de la violencia policial -
Estat Català, Francesc Macià
1r partit republicà independentista fundat per ex-militar Francesc Macià -
Decret per la Repressió del Separatisme
Llei que clausura entitats catalanistes i diaris, la prohibició de la senyera i del català.. Anticatalanista. -
Cop d'Estat de Primo de Rivera
-
Period: to
Dictadura de Primo de Rivera
-
Period: to
Directori Militar
-
Manifest de 1924
Firmat per escriptors crítics amb la política anticatalanista -
Alfons Sala, President de la Mancomunitat
Defensor de la dictadura -
Unión Patriótica
Fundació d'un partit format per antics cacics que es basa en el mandat de Mussolini -
Dissolució de la Mancomunitat Catalana
Primo de Rivera dissol la Mancomunitat -
Desembarcament a Alhucemas
Final del conflicte del Marroc.
Desembarcament de francesos que van reprimir durament la población de rifenys -
Acción Republicana, Miguel Azaña
-
Period: to
Directori Civil
-
Prats de Molló
Complot d'un cop d'estat (fallit) organitzat per Francesc Macià a Osca que desencadenés un seguit de cops per tot el país. -
FAI
Federació Anarquista Ibèrica
Sector violent de la CNT.
Grup que va aprèixer dins la CNT que defensava l'acció directa per afeblir la burgesia i que tingué importancia a Barcelona i a Catalunya durant els primers mesos de la Guerra Civil. -
Exposició Internacional de Barcelona
-
Crack del 29
-
Pacte de Sant Sebastià
Estratègia conjunta antimonárquica per part de l'oposició republicana (Lerroux, moderats, catalamistes...) -
Dictablanda, Dámaso Berenguer
Govern al càrrec de l'ex-militar Dámaso Berenguer posat per Alfons XIII amb la funció de transició de dictadura a un règim parlamentari, relaxant les repressions -
Dimissió de Primo de Ribera
Alfons XIII força la dimissió de Primo de Rivera -
Derecha Liberal Republicana, Alcalá Zamora i Maura
-
Estatut de Núria
Projecte d'autonomia per a Catalunya redactat per una ponencia dirigida per Jaume Carner i convocada pel govern provisional de la Generalitat que es van reunir a la Vall de Núria -
ERC
Esquerra Republicana de Catalunya
Partit polític construit per:
Estat Català, presidit per Francesc Macià
Partit Republicà Català, liderat per Lluís Companys
Grup de la revista L'Opinió, encapçalat per Joan Lluhí i Vallescà
i altres sectors independents del republicanisme catalanista -
Unió Democràtica de Catalunya, Manuel Carrasco i Formiguera
-
JONS, Ledesma i Redondo
-
Nomenament d'Almirall Aznar
Dimissió de Dámaso Berenguer i Alfons XIII posà a Aznar que era qui s'encarragaria de convocar les eleccions.
Eleccions generals pel 31 de gener de 1931 - a les quals els socialistes i republicans s'oposaren i van demanar la convocatoria d'eleccions municipals per por a la manipulació dels resultats
Convocatoria d'eleccions municipals per el 12 d'abril de 1931. -
Eleccions Municipals 12 Abril 1931
-
Proclamació de la República
Govern Provisional presidit per Niceto Alcalá Zamora
Generalitat Provisional presidida per Francesc Macià -
Period: to
Govern Provisional, Alcalà Zamora
Presidit per Niceto Alcalá Zamora, que tenia dues prioritats: convocar eleccions per iniciar un período constituent i posar en marxa les reformes més urgents en els àmbits de l'agricultura, l'exèrcit i l'educació. -
Period: to
Generalitat Provisional, Francesc Macià
Presidida per Francesc Macià. -
Period: to
La II República Espanyola
-
Constitució de 1931
Aprovada amb un ampli suport parlamentari.
La Constitució decretava:
- Llibertat de cultes
- Llibertat d'expressió
- Dret al diorci
- Laïcitat de l'estat espanyol
- República com un Estat integral compatible amb les autonomies dels municipis i les regions
- Les Corts configurades pel Congrés dels Diputats
- Reconeixement del sufragi femení -
Period: to
El Bienni Reformista
President de la República: Niceto Alcalá Zamora
President del Govern: Azaña -
Tribunal Garanties Constitucionals
-
Cop d'Estat del Gral. Sanjurjo
Cop d'estat fallit -
Llei de Bases de Reforma Agrària
(Part Reforma Agraria)
Impulsada per Marcelí Domingo (ministre de treball) que tenia per objectius:
- Expropiació i indemnització de terres no treballades
- Creació de IRA (Instituto de la Reforma Agraria), organització estatal que s'encarregava d'expropiar, indemnitzar i repartir els territoris Problemes: lenta i escassa -
IRA
Instituto para la Reforma Agraria
Creació organització estatal que s’encarregava d’expropiar, indemnitzar i repartir els territoris -
Eleccions Autonòmiques a Catalunya
Victòria d'ERC -
Partido Republicano Conservador, Maura
-
Partido Republicano Progressista, Alcalá Zamora
-
Period: to
Govern de la Generalitat, Francesc Macià
-
Estatut del '32
Estatut aprobat -
Llei de Congregacions
(Part Reforma Religiosa)
Llei que no s'arribà a posar en pràctica, que tenia per objectius:
- Creació d'un registre de propietats de les diferents congregacions
- Pagament d'impostos per actes públics
- Limitar propietats -
Casas Viejas
Episodi dramàtic i violent entre suposats anarquistes i guàrdies civils que suposà un profund desprestigi al govern d'Azaña davant l'opinió pública -
Caiguda del Govern d'Azaña
Azaña demana a Largo Caballero (PSOE) que abandoni el govern, perdent el suport dels socialites i veient-se obligat a convocar eleccions pel noviembre de 1933. -
CEDA, José Mª Gil Robles
Confederación Española de Derechas Autónomas -
Eleccions Novembre 1933
Tensa campanya electoral.
- Dretes → unides
CEDA → reforma Constitució + temes religiosos, propietat ”
La Falange Española, José Antonio Primo de Rivera
Unión Monàrquica, Calvo Sottelo
- Esquerres → totalment fragmentades
Anarquistes demanden l’abstencionisme per sabotejar les eleccions → desmobilitza part de l’electoral d’esquerres
- Centre →
Partido Radical, Lerroux → governar España juntament amb la dreta i marginar al màxim al PSOE Victòria CEDA -
Mort de Francesc Macià
És substituït per Lluís Companys. -
Lliga Catalana, Francesc Cambó
Abans Lliga Regionalista (1901) -
Renovación Española, Calvo Sotelo
-
Falange Española, Primo de Rivera
-
Period: to
Bienni Radical-Cedista
-
Period: to
Govern de la Generalitat, Lluís Companys
-
Llei de Contractes de Conreu
Llei impulsada per Esquerra Republicana, que pretenia millorar les condicions dels contractes d’arrendament de terres Propietaris es van assistir atacats i reben el recolzament de la Lliga de Catalunya → atemptat contra la propietat i no van assistí a la votació de la llei
La Lliga + Patronal Agrícola – Institut Català de Sant Isidre → van presentar un recurs d’inconstitucionalitat a Madrid
Tribunal de Garanties Constitucionals → forçà petits canvis però la va tirar endavant -
Fets d'Octubre de 1934
4 d'Octubre de 1934 - Incorporació de 3 ministres de la CEDA al govern
Astúries:
- 5 Octubre: decret de Vaga General i insurrecció revolucionària: ocupació i assetjament d'Oviedo, parada per La Legió
Catalunya:
- 5 Octubre: Vaga General sense insurrecció (CNT)
- 6 Octubre: Proclamació de l'Estat Català, declaració de l'Estat de Guerra per part del govern que envía al Gral. Gotet que acaba amb la rendició de Companys, l'empresonament de la Generalitat i la Suspensió de l'Autonomia -
Izquierda Republicana
Fusió d'Acción Republicana, d'ORGA i del Partit Radical Socialista -
Bloque Nacional Monárquico, Calvo Sotelo
Unió de Renovación Española i els tradicionalistes -
Falanje Española de las JONS
Unió de la Falanje Esapñola amb les JONS -
Proclamació de l'Estat Català per Lluís Companys
6 Octubre: Proclamació de l'Estat Català dins d’una Espanya federal i demanda a l’exèrcit de recolzament,
declaració de l'Estat de Guerra per part del govern que envía al Gral. Gotet que acaba amb la rendició de Companys, l'empresonament de la Generalitat i la Suspensió de l'Autonomia -
Suspensió de l'Estatut i l'Autonomia de Catalunya
Militarització institucions catalanes, clausura Parlament, Estatut suspès -
Dimissió de Lerroux
Lerrous i ministres del Partit Radical es veuen obligats a dimitir a causa de l'escàndol de l"Estarpelo".
Alcalá Zamora convoca eleccions pel Febrer de 1936 -
POUM, Nin i Maurín
Partit Obrer d'Unificació Marxista
De tendencia trotskista -
PSUC
Partit Socialista Unitari de Catalunya
Seguidors de Moscú -
Pacte de No Intervenció
El trenca:
- Portugal: 20.000 soldats als Nacionals
- Itàlia: 70.000 homes, avions i vaixells als Nacionals
- Alemanya: 5.000 homes i avions (Legió Còndor) als Nacionals
- URSS: 6.000 homes i material bèl·lic als republicans
(Or de Moscú) -
Capitalitat a València
Com a mesura de seguretat -
Period: to
Govern Largo Caballero (PSOE)
Azaña fa un moviment d'unitat d'acció intentant incloure la majoria de revolucionaris i republicans -
Eleccions del Febrer del '36
Front Popular:
- Amnistia dels presos del 1934
- Aprofundir en la política reformista que els últims anys han tirat enrere
Bloc Nacional:
- Reforma constitucional en profunditat → desnaturalitzar la República Resultats → vots ≠ escons
- Vots → Empat tècnic (E 48% / D 46%) → deixa evident la polarització de la societat espanyola
- Escons → important majoria d’esquerres → deixa evident la radicalització dels bàndols -
Period: to
Govern del Front Popular
Febrer - Maig: Alcalá Zamora com a president de la República i Azaña com a president del govern
Maig - Juliol: Azaña com a president de la República i Casares Quiroga com a president del govern -
Assassinat de José Calvo Sotelo
Assassinat del líder de la dreta monárquica, que serví com a justificació d'una sublevació militar planificada des de les eleccions del febrero de 1936 -
Sublevació Militar
Se subleva l'exèrcit militar del Marroc a Melilla i es decreta l'estat de guerra. -
Period: to
La Guerra Civil
-
Period: to
1. La Batalla de Madrid
-
Sublevació Militar a Catalunya
Fracàs degut a l'acció de les forces de l'ordre (Guardia d'Assalt, Guardia Civil, Mossos i alguns oficials) i grups revolucionaris armats (CNT i FAI) -
Mort de Sanjurjo
Sanjurjo mor en un accident d'avió i Mola passa a dirigir des de Navarra -
Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Fusió de la Falange amb les JONS i el Partit Tradicionalista en el Decret d'Unificació per a crear una única força política -
Capitalitat a Barcelona
Convivencia Generalitat i Govern. Forta influencia del PCE -
Exèrcit Popular
Creació de l'Exèrcit Popoular, amb Vicente Rojo al capdavant -
Fets de Maig '37
Enfrontament armat entre anarquistes trotskistes i forces de l'ordre de la generalitat i milicians comunistas pel control de l'edifici de la Telefònica, que acaba amb el desallotjament de l'edifici i derrocament dels anarquistes i trotskistes -
Period: to
Govern Juan Negrín (PSOE)
-
Period: to
2. La Batalla del Nord
-
Period: to
3. La Batalla de l'Ebre
-
Retirada de les Brigades Internacionals
El govern de la República demana la seva retirada en un intent de pacte amb els feixistes -
Fuero del Trabajo
1ª Llei fonamental.
Inspirada en la Carta del Lavoro:
- Negació de la lluita de clases
- Sindicat vertical
- Prohibició a la vaga
- Reivindicacions obreres com a subversions -
Derogació de l'Estatut
Inici de la reespañolización de Catalunya -
Period: to
4. El Final de la Guerra
-
Period: to
El Règim Franquista
El règim franquista va ser un règim totalitari feixista, basat en la concentració de poders i la unicitat ideològics. Franco posseïa tots els càrrecs: era cap d'Estat, cap de Gover, cap de l'Exèrcit i cap del únic partit. Era un Estat de confessionalitat catòlica on es va imposar una moral cristiana ultraconservadora a la població, amb el suport d'un fort aparell repressiu. El conjunt de forces que van donar suport al franquisme se li va donar el nom de Movimiento Nacional. -
Period: to
El Primer Franquisme
Primers anys del Franquisme que van ser caracteritzats per la forta i violenta repressió que exercí l'Estat sobre la seva població, amb nombroses detencions, execucions i tortures de republicans, comunistes, socialistes, anarquistes, separatistes i de tothom que hagués mostrat posicions ideològiques contràries o allunyades del règim. Per una altra banda, Franco va adoptar el model econòmic de l'autarquia que va desencadenar en un autèntic fracàs. -
Period: to
Govern Juan Negrín a l'Exili (Londres)
Juan Negrín com a president de la República i cap de govern a l'exili. -
Period: to
2ª Guerra Mundial
-
Front Nacional de Catalunya
Amb gent d'Estat Català, ERC i altres partits nacionalistes -
Hendaia
Trobada entre Franco i Hitler a Hendaia per discutir una posssible entrada d'Espanya a la 2ª Guerra Mundial. Reunió poc fructuosa.
Hitler va rebutjar la participació española per les pretensions de Franco (territoris colonials francesos a l'Àfrica) i per la feblesa de l'exèrcit espanyol. -
Bordighera
Trobada entre Franco i Mussolini a Bordighera per discutir una posssible entrada d'Espanya a la 2ª Guerra Mundial. Reunió poc fructuosa. -
Afusellament de Lluís Companys
Detingut per les forces Nazis a França i entregat a Franco, va ser afusellat a Montjuïc, Barcelona -
INI
Instituto Nacional de Industria
Institució creada per l'Estat que pretenia potenciar la recuperació i el creixement dels sectors industrials que les autoritats consideraven claus com a impulsores de la recuperació econòmica general del país, a base de la concessió d'ajuts i crèdits a les empreses.
L'INI però, va tendir a potenciar més la indústria relacionada amb qüestions militars i civils i d'altra banda va ser un niu de corrupció. -
Ley Constitutiva de las Cortes
2ª Llei Fonamental.
Reaparició d'unes Corts Espanyoles. -
Retorn a la Posició de Neutralitat
Franco retornà la posición de neutralitat inicial i buscà un acostament a les potències aliades -
Operació Reconquesta
Intent d'invasió de la Vall d'Aran per part dels maquis, guerrilles organitzades sobretot per comunistes i anarquistes -
Ley del Referéndum Nacional
4ª Llei Fonamental -
Fuero de los Españoles
3ª Llei Fonamental
Llei en la que es reconeixen els drets fonamentals (individuals, no col·lectius) a la población (tot i que el règim els pot suspendre quan vulgui). -
Moviment Socialista de Catalunya
Format per gent del POUM, de la USC, del PSUC, d'ERC i fins i tot de la CNT. -
Period: to
Govern a l'Exili (Mèxic i Paris)
Inicialment fundat a Mèxic, amb Martínez Barrio com a president de la República i José Giral com a cap de govern.
2 presidents i 6 caps de govern més fins a la recuperació de la democràcia. -
Declinació de l'Entrada d'Espanya a la ONU
Resposta de Franco:
- Tancament de fronteres
- Exclussió d'Espanya del Pla Marshall -
Retirada d'Ambaixadors d'Espanya
Retirada d'ambaixadors d'Espanya a recomenació de l'ONU, amb l'exepció del d'Argentina -
Ley de Sucesión de la Jefatura del Estado
5ª Llei Fonamental.
En un intent de donar una imatge de normalitat política, es fa la Ley de Sucesión de la Jefatura del Estado, en que s'estableix que Espanya és una monarquia, tot i que Franco segueix sent cap d'Estat i queda facultat per nomenar el seu successor, a títol de rei, que cregui oportú. -
Period: to
Guerra Freda
-
Bloqueix de Berlín
Després de la Segona Guerra Mundial i el repartiment d'Alemanya van començar a sorgir problemes com a conseqüència de la divisió del país. Anglaterra, EUA i França van instaurar-hi el Deutschemark i van intentar introduir-lo a l'Alemanya soviètica. Com a resposta l'URSS va fer el bloqueig de Berlín (1948) evitant que hi arribessin subministraments. -
Primer prèstec Nord-Americà
La banca americana concedeix el primer prèstec al govern espanyol -
OTAN
L'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord és una organització internacional establerta l'any 1949 amb l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar i fou dissenyat per a ser una garantia de seguretat dels estats d'Europa Occidental davant la Unió Soviètica i els seus aliats.u dissenyat per a ser una garantia de seguretat dels estats d'Europa Occidental davant la Unió Soviètica i els seus aliats. -
Tornada dels Ambaixadors
Final de l'aïllament diplomàtic i concessió d'un altre préstec dels Estats Units -
SEAT
Sociedad Española de Automóviles de Turismo.
Empresa que produïa cotxes FIAT sota llicència que va crear molts llocs de treball i va actuar com incentivadora d'indústries auxiliars -
Entrada d'Espanya a la UNESCO
Entrada d'Espanya a alguns organismos de la ONU: UNESCO, FAO... -
XXXV Congrés Eucarístic Internacional de l'Església Catòlica
Barcelona és triada com a seu per celebrar el XXXV Congrés Eucarístic Internacional de l'Església Catòlica -
Concordat amb la Santa Seu
-
Pacte de Madrid
Espanya i els Estats Units signen el Pacte de Madrid: establiment de bases militars nord-americanes en territorio espanyol a canvi d'ajut econòmic -
Cristians Catalans
Agrupació de cristians nacionalistes en contra del règim (Jordi Pujol entre ells). -
Entrada d'Espanya a la ONU
-
Ley de Principios del Movimiento Nacional
6ª Llei Fonamental -
Visita d'Eisenhower
Eisenhower, 34è president dels Estats Units entre el 1953 i 1961, visità Espanya. -
TOP
Tribunal d'Ordre Polític -
Ley Orgánica del Estado
7ª Llei Fonamental -
Ley para la Reforma Política
8ª Llei Fonamental
