-
En aquesta època de l'edat mitjana hem treballat dos autors, el Cerverí de Girona i la comtessa de dia. A la poesia es parlava d'un amor que es basava en tres personatges, la dama, el trobador i l'home de la dama. La seva relació era comparable amb el pacte de vassallatge i generalment era secret i entra als membres de la noblesa. S'anomenava amor cortès, i era un concepte literari de l'Europa medieval.
-
En aquesta època de l'edat mitjana hem treballat dos autors, el Dante Alighieri i el Francesco Petrarca. En el segle XIII es va crear un grup de poetes burgesos que tenien una altra perspectiva cap a l'amor diferent dels trobadors. Aquests no descrivien l'amor com a relació de vassallatge, sinó, que ho veien més des dels sentiments. Arran d'això el feudalisme va començar a perdre importància i va deixar de girar al voltant del sistema.
-
En aquesta època de l'edat moderna hem treballat tres autors, Garcilaso de la Vega, Lope de Vega i Francisco de Quevedo. Aquests introduïen arguments de la mitologia grecollatina i tòpics dels romans, com el descriptio puellae, una forma de descriure a la dona de manera idealitzada. El segle d'or va ser una de les èpoques més importants de la literatura i se situa al renaixement. S'imposaven uns cànons de bellesa a la dona molt alts, per exemple el naixement de venus.
-
En aquesta època de l'edat moderna hem treballat a l'autor Francesc Vicent Garcia, que era el rector de Vallfogona. Aquest va voler fer una poesia trencant tots els tòpics que hi havia de la dona en aquell moment analitzant la descripció de la dona a les poesies de manera literal i no figurada i personificant-les per tal de revertir-ho destapar els tòpics.
-
En aquesta època de l'edat moderna hem treballat a l'autor Gustavo Adolfo Bécquer. El romanticisme va ser un moviment literari que estava basat en l'expressió lliure dels sentiments dels individus, el redescobrint de la natura, la nostàlgia pel passat, la imaginació i la subjectivitat per sobre de la raó i l'objectivitat. Es donava molta importància a la relació de les persones a la natura i a la identitat individual i col·lectiva, per això va sorgir en paral·lel als nacionalismes.