-
Period: 100,000 BCE to
Paleolític
El paleolític es l'edat mes llarga de tota la prehistoria. El paleolític te 3 etapes:
- Paleolític inferior
- Paleolític mitja
- Paleolític superior
A el paleolític eren caçadors recol.lectors. Ells vivien de:
- la caça d'animals salvatges
- La recol.leccció de plantes.
Vivien nomes dels recursos que els ofreia la natura,eren depredators. Quan els recurssos d'una zona s'acabaven anaven a un altre indret perquè eren nomades. -
Period: 10,000 BCE to
Neolític
Van domesticar als animals, va nèixer l'agricultura i la ramaderia. Es van tornar sedimentaris. A esa epoca hi havien molts incendís. Utilitzaben la ceramica. Es construien a prop dels rius i a llocs plans amb sol fèrtil. Es construien amb tova(pareds) palla(sostre) fusta(estructura). Nomes hi havia una sola habitació. Menjaven mes varietats d'aliments. Alli ja va neixèr el comerç. -
Period: 5000 BCE to
Edat dels metalls
Metalls:
-Coure
-Bronze
-Ferro
Fundien els metalls en uns moldes per donar-li forma. La roda i l'arada. Eren mes grans. Estaven protegits per una muralla, estaven situats per turons i les cases estaven separades del conrreu. Tipus d'escriptura. Els jeroglífics i cuneiforme. S'inicia un comerç pel mediterrani d'aquest material, gracies a la vela(navegació) -
Punta de flecha(edat dels metalls)
La punta de flecha es va crear al 5.000. Se sap que des de la prehistòria ja s'utilitzava fletxa de caça i que les puntes de les fletxes estaven fetes de pedra molt tallades. En aquestes primeres puntes de fletxa s'hi observava una forma triangular que és la més coneguda actualment. ... La fletxa i l'arc van ser armes que es van utilitzar durant molts segles -
La espassa(edat dels metalls)
La espassa es va crear al 5.0000. L'espasa és una arma blanca de dos talls que consisteix bàsicament en una fulla recta tallant, punxant —o amb les dues característiques—, amb empunyadura, i de certa envergadura o marca (marca: aproximadament a partir de mig metre). Segons la definició estricta no serien espases els sabres, les katanes (sabre japonès), etc. -
Molí ( Neolític)
Fa uns 10.000 anys, els nostres avantpassats van elaborar la primera farina molin el gra amb una pedra. Al Neolític van començar a moldre el gra en molins de mà: es col·locava el gra en una pedra còncava i es fregava amb una altra arrodonida. -
Falç (Neolític)
El Falç es va crear al 10.000. Es una eina agrícola que es fa servir per segar o tallar herba. Té el seu origen al neolític. Consta d´una làmina corbada de metall amb la part interna o còncava esmolada i proveïda d´un mànec curt del mateix material o de fusta. El mecanisme d'acció comprèn capturar les tiges del cereal abraçant-les amb la curvatura i segar-lo lliscant amb la part tallant. Utilitza el mateix sistema que la dalla però a escala més petita i per tant amb menys rendiment. -
Aixada( Neolític)
L'aixada és una eina utilitzada normalment a l'agricultura. Està formada per una làmina amb la vora frontal tallant relativament esmolada per un costat i un mànec per subjectar-la. S'utilitza bàsicament per cavar i moure terres prèviament trencades o toves i moure munts de sorra o ciment. La pala se sol fabricar de ferro, encara que també n'hi pot haver de fusta.
La Aixada es va crear al 10.000. -
La Destral ( Neolític)
La destral es va crear al 10.000. Es una eina amb un tall metàl·lic que està fixat de forma segura a un mànec, generalment de fusta, la finalitat del qual és el tall mitjançant cops. L'ús típic per a les destrals és tallar llenya i talar arbres, però en el passat es van usar com a armes per a la caça i guerra, especialment pels nomades -
Pales(Neolític)
Les pales es van crear fa 10.000. S'utilitzaben bàsicament per cavar i moure terres prèviament trencades o toves i moure munts de sorra o ciment. La pala se sol fabricar de ferro, encara que també n'hi pot haver de fusta. -
Raspador(Paleolític)
El raspador es va crear al 100.000. És un útil prehistòric fabricat a partir de lasca oa partir de fulla que presenta en una extremitat un front retocat regular, tallant i no abrupte. ... Els raspadors eren usats per tallar pells i possiblement també per separar carn d'ossos d'animals. -
Punta(paleolític)
La punta es va crear al 100.000. Serveix com a extremitat d'una llança, javelina, fletxa o una altra arma de caça o combat (tot i que hi ha diversos casos en què s'ha pogut determinar que les anomenades puntes eren, realment, ganivets). Des del punt de vista tècnic són innombrables les maneres d'obtenir l'extrem agusat, però les més bàsiques són: -
Denticulats(paleolític)
Els denticulats es van crear al 100.000 anys.El útil denticulat és un instrument lític prehistòric sobre lasca, el tall del qual està treballat amb una sèrie de osques contigües i regulars i de la mateixa mida, com una mena de serra. -
Còdul(paleolític)
El còdul es va crear al 100.000. Un còdul és un fragment de roca de formes arrodonides a conseqüència de l'erosió i el transport dels agents erosionadors, de mida superior als 32 mm. S'utilitzen els macs generalment a la construcció per fer arrebossats, coberts o en aplicacions decoratives. Els seus cantells plans són de gran utilitat per a l'apilament de material i la seva adherència al formigó o ciment els fan molt útils. -
Bifacial(paleolític)
El Bifacial es va crear al 100.000. Un bifacial és una eina lítica prehistòrica que servia per tallar, raspar i perforar altres materials. ... Els bifaços més comuns tenen la zona terminal en punta i la base arrodonida, cosa que els dóna la seva forma tan representativa, que s'afegeix a la talla bifacial que cobreix ambdues cares totalment o parcialment.
