-
3500 BCE
L'Antiguitat: la Terra és plana
Els antics creien que la Terra no era esfèrica, sinó una gran planura. En un dels mapes més antics coneguts, un mapa de la Mesopotàmia, es representa Babilònia al centre i altres pobles de la civilització, i tot això envoltat d'aigua, d'on en sortien una sèrie de camins que portaven al cel, lloc on vivien els déus. En aquesta època, els mapes no eren una representació de la geografia, sinó la percepció desconeguda del món que tenien les civilitzacions. -
350 BCE
Grècia: Aristòtil i la Terra esfèrica
Mitjançant dos arguments va demostrar la forma esfèrica de la Terra:
- Els vaixells desapareixen progressivament en l'horitzó. Si la
Terra fos plana, s'anirien fent petits.
- En els eclipsis lunars, la Terra fa una ombra circular. Si la Terra
fos plana, faria una forma el·líptica. -
240 BCE
Eratòstenes: la circumferència de la Terra
Eratòstenes va calcular la circumferència terrestre per primera vegada amb el següent experiment. A la vora del Nil hi havia dos ciutats. A la ciutat 1 al migdia, el Sol no projectava ombres. A la ciutat 2 a la mateixa hora, projectava ombres de 7'2º, els mateixos graus que l'arc entre les dos ciutats. Mitjançant aquesta informació i una regla de tres, va calcular la circumferència terrestre amb un error mínim. -
145
Ptolomeu
Ptolomeu va fer un mapa on es representaven les fronteres de l'Imperi Romà i s'aproximava molt més a la realitat que qualsevol mapa anterior. També va dibuixar l'Univers com una sèrie d'esferes concèntriques, on al centre hi havia la Terra, envoltada del Sol, la Lluna i el firmament. Aquest model de l'Univers va prevaldre durant 1000 anys. -
1000
Els geògrafs del Món Islàmic: Al-Idrisi i Al-Biruni
Al-Idrisi creia que el món era esfèric i va fer el mapa més avançat en el seu temps, que diuen que va servir d'inspiració per a Colom segles més tard. També va destacar Al-Biruni, qui va calcular el diàmetre de la Terra de forma diferent d'Eratòstenes. Va aconseguir un valor molt aproximat a la realitat, el qual no va ser calculat al món cristià fins al Renaixement. -
1375
Alta Edat Mitjana: ús de l'astrolabi i els portolans
Per a mesurar la latitud s'utilitzava l'astrolabi, descrit per Ptolomeu i perfeccionat pels àrabs. Era un instrument indispensable per a la navegació i es complementava amb les cartes nàutiques o els portolans, dibuixos amb els perfils de les costes molt ben fets per poder ser identificats des de lluny.
A la ciutat de Mallorca, es va desenvolupar una comunitat de cartògrafs,on destacava la família Cresques, coneguda per produir molt bons i originals portolans, com l'Atles Català. -
1519
La primera volta al món: la Terra és esfèrica
A finals del segle XV, amb el descobriment d'Amèrica, es van estimular les vies marítimes i per tant es va desenvolupar la cartografia i la geografia. Al Museu Naval de Madrid, es troba el primer mapa del nou món, fet per Juan de la Cosa. Posteriorment, Magallanes i Elcano van donar la primera volta al món, proporcionant la primera evidència pràctica que la Terra és esfèrica. -
La forma de la Terra
Les mesures calculades pels diferents geògrafs eren precises, però no del tot. Es va arribar a la conclusió que això era a causa de que la Terra no és perfectament esfèrica. Van aparèixer dos posicions: Cassini creia tenia forma de meló (estirada pels pols), i Newton creia que tenia forma de síndria (aplatada). En una expedició que va durar 10 anys, es va aconseguir mesurar un grau de meridià, que va provar que la Terra està aplatada pels pols -
El càlcul de la longitud
Els navegants encara no podien calcular la longitud i per tant no podien mesurar la posició. Feien servir l'hora, però els rellotges no eren prou avançats per a calcular-la enmig del mar. L'Imperi Britànic va oferir una recompensa a qui aconseguís crear un instrument per calcular la longitud. Finalment John Harrison, va aconseguir després de 30 anys i 4 rellotges, crear un rellotge per a calcular la longitud. -
La revolució industrial
A finals del segle XVIII, amb la revolució industrial, va créixer la necessitat de crear mapes, però encara es mesurava manualment i no eren del tot exactes. Això va millorar amb el desenvolupament de l'avió, que permetia veure-ho tot des de les altures. -
L'actualitat: els satèl·lits i la digitalització
Actualment, els avions que mesuren el territori envien les fotografies que fan directament als ordinadors, des d'on es dissenyen els mapes físics i temàtics. Per això resulta útil la fotografia de longituds d'ona no visibles, que permet mesurar també el món submarí. Els satèl·lits permeten també la creació de mapes i l'ús de noves tecnologies com el GPS. La geografia actual combina la fotografia aèria, la digitalització i els satèl·lits artificials i es pot aplicar en activitats d'àmbit persona.
