-
El teatre de tradició popular: el sainet
El sainet és una peça curta ded caràcter còmic, construïda a partir d'unes situacions escèniques esquemàtiqes i d'uns personatges arquetípics. A Catalunya destaquen els autors següents:
-Josep Robrenyo (1780-1838)
-Frederic Soler (1839-1895) -
El sainet valencià
El sainet valencià té l'origen en els col.loquis de la fi del segle XVIII i es av consolidar com a gènere teatral a partir de l'obra de Josep Bernat i Baldoví. -
Llengua i literatura en la Renaixença
L'extenció dels usos cultes del català en aquest segle va ser un procés lent que va afectar de manera desigual els diferents gèneres. Els renaixentistes van continuar fent servir el castellà. -
El teatre del segle XIX
El teatre es va convertir en una eina fonamental en la consolidació de la Renaixença, a causa de la difució popular. En la primera meitat del segle XIX va destacar el teatre en català i en la segona meitat el teatre culte. -
La novel.la del segle XIX
Fins ben entrada la segona meitat del segle XIX, quasi tota la narrativa en català mostra un defasament respecte de la literatura europea del movment: es va escriure novel.les romàntiques, fulletons i relats costumistes. -
Period: to
Eduard Escalante
Va ser el representant més important del sainet valencià. Destaquen les obres:
-L'escaleta del dimoni (1874)
-Bufar en caldo gelat (1869)
-Les xiques de l'entresuelo (1877) -
Period: to
Àngel Guimerà
Les primeres tragèdies d'Àngel Guimerà van actuar com un revulsiu en el teatre català.Obres com Gal.la Placídia, Judith de Welp i Mar i cel. -
Period: to
Narcís Oller
Narcís comença escrivint en castellà i només després de participar en els Jocs Florals del 1877 es va convéncer de la importància del català com a llengua literària. Obres com:
- La papallona (1882)
- L'escanyapobres (1884)
- La febre d'or (1890)
- La bogeria (1899)
- Pilar Prim (1906)