-
Pragmàtica sanció
El 1713, el rei Felip V d'Espanya va promulgar la Llei Sàlica, per la qual les dones només poden heretar el tron en el cas de no haver hereus homes a la línia principal (fills) o lateral (germans i nebots). D'aquesta manera, pretenia evitar que els Habsburg recuperessin el tron a través de línies dinàstiques femenines. -
Josep Bonaparte
Josep I Bonaparte, vfou rei de Nàpols i d'Espanya, que s'incorpora al primer Imperi Francès. Durant les guerres napoleòniques, Josep I va actuar com enviat del seu germà i va signar tractats amb els Estats Units, Àustria, Gran Bretanya i el Vaticà. Després de la proclamació de Napoleó com a emperador, aquest va adjudicar al seu germà Josep el Tron de Nàpols en 1806, on va governar fins 1808 quan, després de les abdicacions de Baiona, Napoleó li va instal·lar a l'capdavant de la Corona espanyola. -
Ferran VII
Va ser rei d'Espanya, ja que el seu pare va abdicar. El seu regnat es caracteritzà per l'enfrontament entre absolutistes i liberals i es divideix en tres períodes. En un primer període, el de la restauració absolutista.
Un segon període, el Trienni Liberal Constitucional. El tercer període és la Dècada Ominosa. Ferran VII torna a regnar com a rei absolut i els liberals foren perseguits novament.
La gent pensava que seria un rei més liberal i modern. -
Carles IV
Carles IV d'Espanya, fou príncep d'Astúries i Rei d'Espanya, després de la mort del seu pare Carles III d'Espanya. El seu ministre, Grody va fer un pacte amb Napoleó. Va veure’s que Carles IV un monarca que podríem situar en aquella categoria que els francesos anomenen com un roi fainéant, un personatge immadur i incapaç d’aportar res de nou a la monarquia en un temps de transformacions i sacsejades revolucionàries. -
Tractat de Fontainebleau
Tracte de Fontainebleau: (pacte amb Napoleó + Carles IV) Passar per espanya per Espanya per conquerir Portugal, realment el que va passar fou que Napoleó va conquistà Portugal i Espanya. -
Motí d'Aranjuez
Poble contra Carles IV per signar el tractat de Fontainebleau. El rei abdicar i la corona passa el seu fill Ferran VII. -
Capitulacions de Baiona
Les abdicacions de Baiona, que van tenir lloc el 5 de maig de 1808 en el castell de Marracq de la ciutat francesa de Baiona, és el nom pel qual es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte, qui a continuació cediria els drets al seu germà Josep Bonaparte, qui regnaria amb el nom de Josep I. -
Liberalisme
El liberalisme clàssic és una filosofia política i una ideologia que pertany al liberalisme en què es posa l'èmfasi en assegurar la llibertat de l'individu, tot limitant el poder del govern. La filosofia va sorgir com una resposta a la Revolució Industrial i la urbanització al segle XIX a Europa i els Estats Units. Defensa les llibertats civils amb un govern limitat sota l'imperi de la llei, els drets de propietat privada, i la creença en el laissez-faire del liberalisme econòmic. -
Corts de Cadis
Durant la Guerra del Francès (1808-1814) les revoltes populars desemboquen en la creació de Juntes Locals i Regionals de Defensa. Aquestes juntes tenen com a objectiu defensar-se de la invasió francesa i omplir el buit de poder (ja que no coneixen la figura de Josep I). Eren compostes per militars, representants de l'alt clergat, funcionaris i professors, tots ells conservadors. Al setembre atorgaren la suprema direcció a la Junta Suprema Central. -
Guerra del Francès
La Guerra del Francès fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. Fou provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol després de les abdicacions de Baiona. Espanya va quedar destrossada -
Isabel II
Durant el regnat d'Isabel II, es construeix l'Estat liberal a Espanya. Després de l'estira i arronsa entre liberals i absolutistes durant el regnat de Ferran VII, el conflicte dinàstic que va donar lloc al carlisme va afavorir el pas de l'absolutisme al liberalisme. El carlisme representa la voluntat conservadora, la ideologia absolutista. -
Constitució Esoanyola de 1837
La Constitució Espanyola de 1837 va ser un text constitucional que substituí a la Constitució Espanyola de 1812 i que va estar en vigor fins a la seva reforma l'any 1845. Constitució del 1837. Signada per la reina regent, Maria Cristina. Introduí, respecte a la constitució de Cadis , variacions remarcables amb la intenció de transigir amb els liberals moderats: al mateix temps que proclamava la sobirania nacional la constitució només era acceptada pel rei. -
Guerres carlistes
Les Guerres Carlines foren 3 guerres que s’esdevingueren a Espanya com a expressió militar del moviment polític carlí. -
Constitució Espanyola de 1844
Després de la caiguda de la regència d’Espartero el 23 de juliol de 1843 i havent estat establerta, anticonstitucionalment, la majoria d’edat d’Isabel II , el 4 de juliol de 1844 havia estat aprovada per les corts convocades per Narváez, amb la facultat de reformar la Constitució del 1837. -
Crisi del 1867
A principis de 1866 esclata la primera crisi financera de la història del capitalisme espanyol. El detonant de la crisi fou les Companyies ferroviàries, que van arrossegar amb elles a bancs i societats de crèdits. Arran de l'aprovació durant el bienni progressista de la Llei de Ferrocarrils de 1855 molts inversores havien Dirigit sobre capitals Cap a les Companyies ferroviàries les accions van experimentar un gran auge alimentant així una espiral especulativa. -
La gloriosa
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i exili de la reina Isabell II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic. A partir de la revolució tingué lloc el primer intent de la seva història d'establir un règim polític democràtic, primer en forma de monarquia parlamentària, durant el regnat d'Amadeu I de Savoia. -
Amadeu de Savoia
Amadeu I d'Espanya va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873. La brevetat del seu regnat, de poc més de dos anys, va ser a causa de la inestabilitat política que vivia Espanya, el rebrot carlí, la guerra a Cuba i, sobretot, la mort del seu principal valedor, Joan Prim. -
La Primera República
La Primera República Espanyola va ser des de la seva proclamació per les Corts Generals, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica. El primer intent republicà fou curt, caracteritzada per la inestabilitat política. En els seus primers mesos es varen succeir quatre presidents del Poder Executiu, tots ells del Partit Republicà Democràtic Federal, fins que el cop d'Estat del general el 3 de gener de 1874 va acabar la República. -
Constitució Espanyola de 1876
La Constitució Espanyola de 1876 fou promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica. Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurar una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat. Tot i que fou suspesa per Primo de Rivera, que en va intentar elaborar una de nova sense èxit, estigué en vigència fins a la Constitució Espanyola de 1931. -
Caciquisme
El caciquisme és un sistema social i polític en el qual existeixen formalment les institucions de la democràcia parlamentària, però a la pràctica el poder real es troba en mans de les persones que posseeixen major influència econòmica i social en cada localitat, comarca o regió. Aquestes persones manipulen els resultats de les eleccions per a beneficiar als seus interessos. -
Guerra de Cuba
Va ser una sèrie de revoltes produïdes a la provincia Española de Cuba entre el govern i grups independentistes cubans a meitat de segle i que finalment va acabar amb una derrota de part del govern espanyol davant Estats Units al 1898. La guerra o revolta es va dividir en vàries frases, amb diferents moviments socials i polítics -
Desamortització de Mendizábal:
La desamortizació espanyola fou un llarg procés históric, económic i social iniciat a finals del segle XVIII amb la denominada «Desamortización de Godoy». Aquest va consistir en posar el mercat en expropiació forzosa i mitjançant una subasta pública, les terres i bens que fins a llavors no es podien ni vendre, ni hipotecar o cedir. -
Bipartidisme
Un sistema bipartidista és un sistema polític que afavoreix el desenvolupament de dos partits polítics. Els defensors del bipartidisme argumenten que aquest sistema genera estabilitat política atès que exclou les posicions extremistes. El bipartidisme històric tradicional neix després de la Revolució Francesa, i es va estendre a la resta d'Europa. A Espanya aquest sistema parlamentari es va establir durant el trienni liberal i durant la restauració borbònica. A Espanya ha passat (1982)