-
1200
Castella va annexionar les províncies
L'any 1200, Alfons VIII de Castella va annexionar les províncies basques de Biscaia i Guipúscoa. I és que si bé Sanç III repartí la seva herència entre els seus fills, separant-se així Navarra d'Aragó, entre 1076 i 1134 estigueren unides novament sota domini dels reis -
1212
rèdits d'esglésies i convents
Sanç VII es va apropiar dels rèdits d'esglésies i convents, construint grans palaus. Mentre aquest es trobava absent a Àfrica,en un viatge induït com a expedició aventurera,els reis de Castella i Aragó van envair Navarra,cosa que comportà la pèrdua de la província d'Àlaba. Però aquest rei sempre serà recordat per la gran empenta que va proporcionar a la batalla de Las Navas de Tolosa el 1212 ja que gràcies al seu coratge s'aconseguí la victòria definitiva sobre els musulmans . -
1223
població parlava basc i variants de llengües romàniques
A l'edat mitjana,la població parlava basc i variants de llengües romàniques:el navarrès endogen i el llenguadocià, variant de l'occità,de caràcter exogen.El basc seguiria sent predominant entre la població rural,encara que,malgrat el seu major arrelament entre les classes més baixes, es feia servir poc de manera escrita i de manera en qualsevol cas informal.El romànic navarrès, adoptat com a llengua de la Cancelleria Reial el 1223 -
1284
la corona navarresa
Entre 1284 , la corona navarresa es mantingué sota l'empara dels últims reis capets francesos. El 1328, a la mort de Carles IV de França, últim rei de la dinastia Capet, Navarra es declarà independent i es va entronitzar reina de Navarra Joana II, filla de Lluís X de França. Aquesta, l'any següent, es casà amb Felip III Evreux, que inicià una nova dinastia. -
1374
Joana II i Felip III
Joana II i Felip III, nét de Felip III de França,governaren conjuntament el regne.Foren uns anys de lluita contra els musulmans i de participació activa, per part de Navarra en la Guerra dels Cent Anys amb el bàndol anglès.El juny de 1000a petició de Lluís I de Provença un exèrcit castellà i francès va posar setge a Baiona,punt clau de comunicació entre el Regne de Navarra i el Regne d'Anglaterra.Els castellans van posar setge per mar i per terra,però la resistència de la ciutat .