-
Pressa de la Bastilla
La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial. «Fortalesa del secret, i lloc sense justícia, la Bastilla va ser la primera fita de la Revolució». El 14 de juliol de 1789, dia en què la Bastilla és presa per assalt pels Parisencs és, per tradició, considerat com l'inici de la fi de «l'Antic Règim» i el començament de la Revolució Francesa. La Festa de la Federació va ser orga -
Cónvocatoria dels Estats Generals
Els Estats Generals de França de l'antic règim van ser una important institució representativa del regne, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. Va ser una institució del poder a França que representava els tres estats -
Creació de l'Assemblea Nacional
és la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos en una «Assemblée nationale» el 17 de juny de 1789,[1] data que es té com la del naixement del sistema representatiu francès. -
Jurament del Joc de pilota
és un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota (Jeu de paume), a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de França de 1789. Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort -
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. -
Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana
és un text jurídic francès que exigeix la plena assimilació legal, política i social de les dones, redactat el setembre del 1791 per Olympe de Gouges, sobre el model de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, proclamada el 26 d'agost del 1789, i publicat al tríptic Els drets de la dona, adreçat a la reina. Fou el primer document a evocar la igualtat jurídica i legal de les dones respecte als homes -
Constitució del Clergat
La Constitució Civil del Clergat és un decret adoptat a França per l'Assemblea Nacional Constituent el 12 de juliol de 1790. Sancionada en contra de la seva voluntat per Lluís XVI el 24 d' agost de 1790. Es converteix en la llei del 12 de juliol i 24 d'agost de 1790. Reorganitzà unilateralment el clergat secular francès, establia una nova església (l'Església constitucional), el que provocà la divisió del clergat entre clergat constitucional i el clergat refractari.[1] -
Fugida de Varennes
La Fuga de Varennes (20 y 21 de junio de 1791) fue un significativo episodio de la Revolución francesa, en el cual la familia real tuvo un grave decaimiento en su autoridad real, al intentar infructuosamente escapar al extranjero disfrazada de familia aristócrata rusa. -
Primera Constitució de França
té una llarga i inestable història constitucional, deguda a les convulsions polítiques sofertes en els segles xviii i xix. Aquestes són les normes fonamentals que ha tingut França al llarg del temps, la data en què es van aprovar i el règim polític que van instaurar o durant el qual van estar en vigor. -
Batalla de Valmy
Las Guerras revolucionarias francesas o Guerras de Coalición fue una sucesión de conflictos bélicos y políticos entre el gobierno revolucionario francés y Austria hasta la firma del Tratado de Luneville en 1801. Normalmente se dividen entre la Primera Coalición -
Insurrecció de la Vendee
La Revolta de La Vendée va ser una insurrecció contra la Revolució Francesa de camperols, burgesos i aristòcrates reialistes de Vendée (1793-94). La causa immediata fou una lleva general, la venda dels béns nacionals i els sermons dels capellans contrarevolucionaris. Els insurrectes venceren a Châtillon-sur-Sèvre i a Vihiers, però foren derrotats a Nantes, La Gravelle, Angers, L -
Execució de Lluís XVI i MªAntonieta
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74). Suspès i arrestat durant la insurrecció del 10 d'agost, va ser jutjat per la Convenció Nacional, considerat culpable de traïció i guillotinat el 21 de gener de 1793. -
Llei de Sospitosos
Durant la Revolució Francesa, la Convenció Nacional o, simplement, la Convenció, fou el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV. Després de la seva dissolució, el poder passà al Directori. -
Llei del Màximum
La ley del máximum general (en lengua francesa loi du maximum général) fue una ley promulgada durante la fase más radical de la Revolución francesa que instituyó un máximo para precios, salarios y beneficios. -
Execució de Robespierre
Maximilien François Marie Isidore de Robespierre,1 más conocido como Maximilien Robespierre o Maximiliano Robespierre2 (Arras, 6 de mayo de 1758-París, 28 de julio de 1794), fue un abogado, escritor, orador y político francés apodado «el Incorruptible». Fue uno de los más prominentes líderes de la Revolución francesa, diputado, presidente de la Convención Nacional en dos ocasiones, -
Colp d'Estat de Napoleó
El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès. El cop d'estat va ser fomentat a la casa de Joséphine de Beauharnais del carrer Chantereine de París, al voltant de la zona compresa entre l'actual Rue de la Victoire i la rue de Châteaudun. -
Coronació de Napoleó com a Emperador
La coronació de Napoleó (Le Sacre de Napoléon, en francès) és una pintura a l'oli realitzada per Jacques-Louis David el 1805 i que actualment s'exposa al Museu del Louvre de París. El quadre fou comandat per Napoleó. David posa en escena el caràcter fastuós de la Consagració i el seu missatge polític i simbòlic. Testimoni ocular de la cerimònia, reflectí amb realisme la multitud guarnida però també haurà de respondre a les intencions de l'Emperador. -
Batalla de Waterloo
La Batalla de Waterloo fou una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a una planura propera a Waterloo al ducat de Brabant, actualment Brabant Való a Bèlgica. Un exèrcit francès, sota el comandament de Napoleó, va ser derrotat pels exèrcits de la Setena Coalició. -
Batalla de Austerlitz
La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès.[2] Va tenir lloc a la ciutat moraviana de Slavkov, més coneguda amb el seu nom alemany Austerlitz, que a l'època de la batalla era la cultura dominant. -
Tractat de Fontainebleau
En el Tractat de Fontainebleau s'estableix que es repartiria el Regne de Portugal en tres regnes: el nou Regne de la Lusitània Septentrional, per a una filla de Carles IV, deposada del Regne d'Etrúria; el Principat dels Algarves (incloent-hi l'Alentejo), que governaria Manuel Godoy; i Lusitània Central (Trás-os-Montes, Estremadura i Beiras), que Napoleó es reservava com a moneda de canvi. -
Batalla de Leipzig
La batalla de Leipzig (o Batalla de les Nacions. Alemany: Völkerschlacht bei Leipzig) es va lliurar entre el 16 i el 19 d'octubre de 1813 en territori alemany i va suposar una de les derrotes més decisives patides per Napoleó Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalició de les grans potències europees del moment.[1] És considerada com la batalla més gran a Europa abans de la Primera Guerra Mundial, amb la participació de vora 500.000 tropes. -
«Los Cien días» de Napoleó vikipedia
El periodo conocido como los Cien Días (en francés: les Cent-Jours), o Campaña de Waterloo, comprende desde el 20 de marzo de 1815, fecha del regreso de Napoleón a París desde su exilio en Elba, hasta el 8 de julio de 1815, fecha de la segunda restauración de Luis XVIII como rey de Francia. ...