Període entre guerres

  • Period: 1917 BCE to 1919 BCE

    crisis de la restauració

    La crisi de la Restauració va constituir l'etapa final del període constitucional del regnat d'Alfons XIII a Espanya
  • Reforma territorial

    Reforma territorial
    La història de l'organització territorial d'Espanya, com a Estat, és un procés iniciat al segle XVI amb la unió dinàstica de la Corona d'Aragó i la Corona de Castella, la conquesta del Regne de Granada i posteriorment el Regne de Navarra. No obstant això, és rellevant aclarir l'origen i els usos que ha tingut el topònim Espanya, així com quines van ser les divisions territorials que van existir anteriorment en l'actual territori espanyol.
  • Mussolini "Il Duce"

    Mussolini "Il Duce"
    Benito Amilcare Andrea Mussolini va ser un polític, militar i dictador italià, president de el Consell de Ministres Reials d'Itàlia des de 1922 fins 1943 i Duce -guía- de la República Social Italiana des de 1943 fins el 1945.
  • Hitler Canceller

    Hitler Canceller
    Adolf Hitler va ser un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme. Va esdevindre escollit democràticament, canceller d'Alemanya, però progressivament va anar eliminant els mecanismes de separació de poders dins l'estat alemany aglutinant-los en la seva persona i esdevenint de facto un dels dictadors més poderosos del segle xx. Liderà el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys i fou canceller del Tercer Reich.
  • Bolxevics

    eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus
  • Incidents del Cu-Cut

    Incidents del Cu-Cut
    Es coneixen com els fets del Cu-Cut! l'assalt per part d'oficials de l'exèrcit espanyol de la redacció i els tallers de la revista satírica catalanista Cu-Cut! i els del diari La Veu de Catalunya que va tenir lloc a Barcelona el 25 de novembre de 1905, durant el període constitucional del regnat d'Alfons XIII. El motiu va ser la publicació d'una vinyeta humorística que els oficials van considerar injuriosa.
  • Setmana tràgica

    Setmana tràgica
    Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla.
  • Pistolerisme

    Pistolerisme
    El pistolerisme va ser una pràctica que va tenir lloc a Espanya durant el regnat d'Alfons XIII, entre 1917 i 1923,utilitzada principalment per empresaris. Consistia en contractar pistolers per a matar a sindicalistes i treballadors, per frenar així les seves reivindicacions. Aquesta pràctica va suposar la mort de 200 obrers i 20 homes armats, contractats per empresaris. El fenomen va tenir una importància singular a Barcelona.
  • Period: to

    Crisi de la restauració

    Va constituir l'etapa final de el període constitucional del regnat d'Alfons XIII a Espanya.
  • Revolució d'Octubre

    Revolució d'Octubre
    La revolució d'Octubre de 1917, va ser un episodi de la història de Rússia on es va portar a terme una revolució liderada per Lenin i el partir bolxevic, que va marcar el començament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del segle XX.
  • Pcus

    Pcus
    El Partit Comunista de la Unió Soviètica va ser l'únic partit polític legal de la Unió Soviètica, i una de les majors organitzacions comunistes al món. Va perdre el seu domini arran del fallit intent de cop d'Estat d'agost de 1991 comandat per un grup de membres de l'anomenada línia dura.
  • Guerra Civil Russa

    La guerra civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori de l'dissolt Imperi rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig
  • La república de Weimar

    La república de Weimar
    La República de Weimar va ser el règim polític i, per extensió, el període de la història d'Alemanya comprès entre 1918 i 1933, després de la derrota de país en la Primera Guerra Mundial.
  • Vaga de la Canadenca

    Vaga de la Canadenca
    Va ser un moviment de reivindicació laboral dirigit per la Confederació Nacional del Treball , el sindicat únic d'aigua, gas i electricitat, que va suposar la conquesta de la jornada de treball de 8 hores, una de les fites del moviment obrer mundial.
  • Feixisme Italià

    El feixisme italià és una ideologia de caràcter dictatorial que es va desenvolupar a Itàlia després de la crisi social i econòmica, marcada per les minses compensacions aconseguides en finalitzar la Gran Guerra i la crisi econòmica de la Gran Depressió.
  • Creació fasci di combattimento

    Creació fasci di combattimento
    Els Fasci italiani di combattimento van ser una organització política feixista italiana creada per Benito Mussolini a Milà el 23 de març de 1919. Aquesta organització seria el nucli de el futur Partit Nacional Feixista de Mussolini.
  • Tractat de Versalles

    Tractat de Versalles
    El Tractat de Versalles de 1919 va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial.
  • Els feliços anys vint

    Els feliços anys vint fou el període de creixement econòmic i de no preocupació dels Estats Units dels anys 1920.
  • Fundació del nsdap

    comunament conegut com a Partit Nazi, va ser un partit polític alemany que va actuar entre el 1919 i el 1945.
  • Desastre d'Annual

    Desastre d'Annual
    Va ser una greu derrota militar espanyola a la guerra de l'Rif i una important victòria per als rifenys comandats per Abd el-Krim. Aquesta derrota va conduir a una redefinició de la política colonial d'Espanya en la Guerra de l'Rif i a una crisi política que va soscavar els fonaments de la monarquia liberal d'Alfons XIII.
  • Partit nacional feixista

    El Partit Nacional Feixista va ser un partit polític italià, màxima expressió de el feixisme i única formació política legal durant la dictadura de Benito Mussolini
  • La marxa sobre Roma

    La marxa sobre Roma
    La marxa sobre Roma va ser una marxa amb destinació a Roma organitzada per Benito Mussolini, llavors dirigent de el Partit Nacional Feixista, entre el 27 i el 29 d'octubre de 1922, que el va portar a el poder italià.
  • Dictadura de Primo de Rivera

    Dictadura de Primo de Rivera
    La dictadura de Primo de Rivera va ser el règim polític que va haver a Espanya des del cop d'Estat del capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, el 13 de setembre de 1923, fins a la dimissió d'aquest el 28 de gener de 1930 i la seva substitució per la «dictablanda» del general Dámaso Berenguer. Ha estat considerada com «el primer assaig d'institucionalització conscient el nacionalisme espanyol» autoritari l'instrument va ser l'Exèrcit, fortament corporatiu i militarista.
  • Putsch de Munic

    Putsch de Munic
    Es coneix com Putsch de Munic o Putsch de la Cerveseria al fallit intent de cop d'Estat de el 8 i 9 de novembre de 1923 a Munic, dut a terme per membres de Partit Nacional Socialista.
  • Crisis de la sobreproducció

    La sobreproducció és l'acumulació d'inventaris invendibles en mans de les empreses
  • Estalinisme

    Entre els 1924 i 1953 la Unió Soviètica va ser governada per Iósif Stalin, de manera que aquest període es coneix com l'estalinisme.
  • Mort de Lennin

    Mort de Lennin
    Lenin va morir als 53 anys d'arteriosclerosi cerebral després de patir diversos atacs. El primer, al maig de 1922, el va apartar uns mesos de govern. Quan a l'octubre va reprendre el treball, va descobrir alarmat el poder que Stalin acumulava en el partit, des que a l'abril fos nomenat secretari general.
  • Plans Quinquennal

    Plans Quinquennal
    Una sèrie de projectes nacionals, centrats en el ràpid desenvolupament de la Unió Soviètica. Aquests plans consistien en la planificació de l'economia cada cinc anys. Els plans quinquennals inicials van ser creats per a ajudar en la ràpida industrialització de la Unió Soviètica. En total, hi havia 13 projectes de cinc anys.
  • Plans quinquennals

    van ser una sèrie de projectes nacionals centralitzats en el ràpid desenvolupament econòmic de la Unió Soviètica.
  • Allunyament militars sospitosos de colpisme

    El cop d'Estat de l'any 1929 a Espanya va ser un intent fracassat d'acabar a la dictadura de Primo de Rivera, instaurada mitjançant un altre cop d'estat. Va ser el gener de 1929 i el principal promotor va ser el polític conservador José Sánchez Guerra.
  • Crac del 29

    Crac del 29
    El crac del 1929, també anomenat la caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que van ocórrer a final d'Octubre de 1929.
  • Dijuos negre

    El dijous negre va tenir lloc el 24 d'octubre del 1929, aquí va ser on va començar la caiguda de la borsa. El dijous negre va produir una situació de verdader pànic que va dur a una gran crisi bancària a Estats Units.
  • La gran depressió

    La gran depressió
    La Gran Depressió, també coneguda com la Crisi de 1929, va ser una gran crisi financera mundial que es va perllongar durant la dècada de 1930, en els anys previs a la Segona Guerra Mundial.
  • Gulags

    Gulags
    El Gulag o GULAG, Direcció General de Camps i Colònies de Treball Correccional) era la branca de l'NKVD que dirigia el sistema penal de camps de treballs forçats.
  • Pacte de Sant Sebastià

    Pacte de Sant Sebastià
    Reunió promoguda per l'Aliança Republicana que va tenir lloc a Sant Sebastià el 17 d'agost de 1930, a la qual van assistir representants de gairebé tots els partits republicans espanyols i en la qual es va acordar l'estratègia per posar fi a la monarquia d'Alfons XIII i proclamar la Segona República Espanyola.
  • El debat pel vot femení

    El debat pel vot femení
    El 30 de setembre 1930 es va produir a les Corts Espanyoles una sessió per debatre l'aprovació de el dret de vot de les dones.
    Però no va ser fins el 19 de Novembre de 1933 que les dones van votar per primera vegada a les eleccions generals.
  • Eleccions municipals

    Eleccions municipals
    Celebrades a Espanya estaven plantejades, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i va marxar d'Espanya dos dies després.
  • La segona república

    La segona república
    La Segona República Espanyola va ser el règim democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931, data de la seva proclamació, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII, i l'1 d'abril de 1939, data de la fi de la Guerra Civil, que va donar pas a la dictadura franquista.
  • Reforma de l'exèrcit

    Reforma de l'exèrcit
    Quan es va formar el govern provisional el ministeri de la Guerra va recaure en Manuel Azaña perquè era l'únic membre que tenia una idea clara del que calia fer: reduir l'excessiu nombre d'oficials, pas previ per modernitzar l'exèrcit, i acabar amb el poder "autònom" dels militars, posant-los sota l'autoritat de el poder civil. Entre el 14 d'Abril de 1931 fins la data de la seva dimissió el 12 de Setembre de 1933.
  • Bienni Reformista

    Bienni Reformista
    El primer bienni de la Segona República Espanyola constitueix la primera etapa de la Segona República Espanyola, delimitada entre la seva proclamació el 14 d'abril de 1931 i la celebració de les eleccions generals de novembre de 1933, que van donar pas a del segon bienni.
  • Reforma agrària

    Reforma agrària
    La llei de reforma agrària d'Espanya de 1932, va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la desigualtat social que existia a la meitat sud d'Espanya, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables. El mètode que finalment es va escollir per a resoldre el problema va ser l'expropiació amb indemnització d'una part dels latifundis que serien lliurats en petits lots de terra als jornalers.
  • Estatut de Núria

    Estatut de Núria
    L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Estatut de Núria, va ser el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut va ser impulsat pel president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. L'avantprojecte de l'Estatut va ser enllestit el 20 de juny de 1931 a Núria (Ripollès). I l'Estatut va ser aprovat al Parlament espanyol el 9 de setembre de 1932, després de ser retallat per les Corts espanyoles.
  • La generalitat Republicana

    La generalitat Republicana
    Políticament, la Generalitat republicana va estar marcada per l’hegemonia de l’Esquerra Republicana de Catalunya i pel domini del seu líder carismàtic, Francesc Macià. Així, les eleccions al Parlament de Catalunya del 20 de novembre de 1932 van suposar una nova victòria d’ERC, mentre que la Lliga es consolidava com el primer partit de l’oposició amb 16 diputats.
  • Bienni Conservador o Negre

    Bienni Conservador o Negre
    Nom amb el qual és designat el període de la Segona República Espanyola comprès entre les eleccions legislatives del novembre del 1933, que donaren una majoria a la dreta, enfront d’una esquerra dividida, i les eleccions del 16 de febrer de 1936, en què triomfà el Front Popular.
  • Nazisme

    Idiologia aplicada a Alemanya després de la Primera Guerra Mundial per Adolf Hitler, que propugnava el racisme, la superioritat de la raça ària i la creació d'un estat totalitari.
  • New deal

    New deal, és el president dels Estats Units, Franklin D. Roosevelt a la seva política intervencionista posada en marxa per lluitar contra els efectes de la Gran Depressió als Estats Units.
  • Incendi del reichstag

    L'incendi de l'Reichstag va ser un incendi perpetrades contra l'edifici de l'Reichstag a Berlín
  • Ceda

    Ceda
    La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes va ser una coalició espanyola de partits catòlics i de dretes durant l'etapa de la Segona República. Des del moment mateix de la seva constitució, el 1933, es va presentar com l'alternativa de dretes i d'ordre a el Govern i a les coalicions republicà-socialistes.
  • Falange Espanyola

    Falange Espanyola
    Falange Espanyola va ser un partit polític espanyol d'ideologia feixista fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, primogènit del dictador Miguel Primo de Rivera.
  • Eleccions 1933

    El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935.
  • Moviment insurreccional a Astúries

    Moviment insurreccional a Astúries
    La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. Va ser un episodi que ocorre dintre d'un procés més ampli que va ocórrer en conjunt d'Espanya i es va denominar Revolució de 1934.
  • Fets d'Octubre

    Fets d'Octubre
    Els fets d'octubre va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà. Quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquest intent secessionista desemboca a l'empresonament dels membres de el Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut de Núria per part de l'Estat espanyol.
  • Lleis de Nuremberg

    Les lleis de Nuremberg de 1935 van ser les lleis antisemites a nazi que es van introduir en el míting anual de Nuremberg.
  • Eleccions 1936

    Els dies 16 de febrer i 1 de març de 1936 es va celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular.
  • Front Popular

    Front Popular
    El Front Popular a Espanya va ser un pacte de Coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos Partits i organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del Febrer d'aquell mateix any. Va guanyar-les per un estret marge i va dur a Terme Canvis polítics substancials encaminats a aportar major igualtat social, restauració de l'autonomia a Catalunya, una reforma agrària.
  • Assassinat Calvo Sotelo

    Assassinat Calvo Sotelo
    El 13 de juliol de 1936, va ser assassinat per una unitat de la Guàrdia d'Assalt. Aquest fet, que va tenir un gran impacte emocional, va ser el pretext emprat com a detonant de la sublevació militar que va donar inici a la Guerra Civil i en va avançar la data, que estava prevista per finals del mes de juliol.
  • Alçament militar

    Alçament militar
    El cop d'Estat a Espanya de juliol de 1936 va ser una revolta militar dirigida contra el Govern de la Segona República sorgit de les eleccions de febrer d'aquell any. El seu fracàs parcial va conduir a una guerra civil i, derrotada la República, a l'establiment d'una dictadura a Espanya que va estar vigent fins a la mort del seu màxim dirigent: Francisco Franco. el 1975.
  • Nit dels vidres trencats

    Nit del 9 al 10 de novembre de 1938 en què, promoguts pel govern nazi, van tenir lloc una sèrie d’atacs coordinats contra els jueus, els seus domicilis i les seves propietats, a Alemanya i als estats recentment annexats d’Àustria i Txecoslovàquia
  • Processos de Moscú

    Processos de Moscú
    La Gran Purga, encara que més comunament coneguda en la Rússia actual com Gran terror o més específicament com ежовщина va ser el nom donat a la sèrie de campanyes de repressió i persecució polítiques dutes a terme a la Unió Soviètica en el final de la dècada de 1930.
  • La solució final

    La solució final, també coneguda en la terminologia és el nom de el pla de l'Tercer Reich per dur a terme l'eliminació sistemàtica de la població jueva europea, durant la Segona Guerra Mundial.
  • Gran vaga general

    Gran vaga general
    Espanya es va paralitzar: carrers deserts, sense transports públics; empreses, fàbriques i petits comerços, tancats; cinemes i teatres, clausurats. Al voltant de vuit milions de persones, al voltant del 90 per 100 de la població ocupada, va secundar una vaga general que quedaria en la memòria col·lectiva com l'última, única i gran victòria dels sindicats i els treballadors contra les polítiques liberals dels successius governs de la democràcia.