República romana organización política

REPÚBLICA ROMANA S. I

  • REVOLTA D'ESPARTAC
    73 BCE

    REVOLTA D'ESPARTAC

    La tercera guerra servil va ser l'única que va aconseguir fer una amenaça seriosa al nucli de Roma i a Itàlia sencera, i va ser alarmant per al poble romà per la creixent banda d'esclaus rebels contra l'exèrcit romà.
  • BATALLA D'ÀLESIA
    52 BCE

    BATALLA D'ÀLESIA

    Cayo Juli Cèsar, amb un exèrcit de 45.000 homes, va assetjar a un exèrcit d'uns 70.000 gals sota el comandament de Vercingétorix. Va guanyar contra el mateix, Juli Cèsar va aconseguir guanyar-li reagrupant els seus al voltant de la ciutat, els gals finalment van ser massacrats i el seu líder va haver de deposar les armes.
  • VICTÒRIA DE JULI CÉSAR CONTRA POMPEU
    46 BCE

    VICTÒRIA DE JULI CÉSAR CONTRA POMPEU

    Després de ser derrotat en Dibraqui, Cèsar es va enfrontar a Pompeu i als seus aliats a la batalla de Fars alia, aconseguint una aclaparadora victòria. Pompeu va fugir cap a Egipte intentant trobar aliats, però va ser assassinat per ordre de l'eunuc del faraó Ptolemeu XIII.
  • LES IDUS DE MARÇ
    44 BCE

    LES IDUS DE MARÇ

    A finals de setembre de l'any 46 a.C., al llarg de gairebé dues setmanes, Juli Cèsar va celebrar a Roma el seu èxit en quatre guerres lliurades en els anys anteriors. Gairebé dos anys després, el 15 de març de l'any 44 a.C. va caure assassinat al Senat, víctima d'una conspiració orquestrada per un grup de senadors oposats a les seves ambicions autocràtiques.
  • FI DE LES GUERRES CIVILS AMB LA VICTÒRIA D'OCTAVI
    31 BCE

    FI DE LES GUERRES CIVILS AMB LA VICTÒRIA D'OCTAVI

    Antonio tracta de guanyar amb onze legions, però és vençut i decideix suïcidar-se. Pocs dies després, quan Cleòpatra veu que Octavi no li permetrà conservar el seu regne, se suïcida també, deixant als egipcis sense líder. A causa d'això Octavi es considera com a vencedor.
  • NOMENAMENT D'OCTAVI COM AUGUST PEL SENAT DE ROMA
    27 BCE

    NOMENAMENT D'OCTAVI COM AUGUST PEL SENAT DE ROMA

    Octavi Turino, va ser adoptat pel seu oncle avi Juli Cèsar en el seu testament, l'any 44 a. C. En 27 a. C. el Senat va concedir a Octavi utilitzar el cognomeno d'August.