-
és un dels primers autors que reflexiona sobre el realisme al mateix temps que publica les obres cabdals en francès dins aquest estil.
-
Va ser un novel·lista realista francés del segle XIX. Una de les seves obres més importants és la comedia humana on intenta descriure a la societat francesa.
-
Charles John Huffam Dickens va ser un escriptor i novel·lista anglès, un dels més reconeguts de la literatura universal, i el més excel·lent de l'era victoriana. Va ser mestre del gènere narratiu, al qual va imprimir certes dosis d'humor i ironia, practicant alhora una aguda crítica social.
-
Fiódor Dostoyevski és considerat un dels més grans escriptors d'Occident i de la literatura universal es conegut per fer literatura que explora la complexitat de la psicologia humana. Entre les seves obres més famoses es destaca Crim i Castic.
-
Va ser un escriptor francés i considerat uns dels millors de l'història, la seva novela més important es Madame Bobary, el seu pare que era cirurgià va servir com a inspiració per crear el personatge doctor Lariviere en Madame Bobary.
-
Va ser un novelista rus conegut com un dels autors mes importants de la literatura mundial. Les seves obres mes importants Ana Karenina i Guerra i Pau són considerades un gran pilar del realisme rus. Va tenir tretze fills i surt en la primera fotografia feta en Rusia.
-
És una novel·la realista, psicològica i històrica, ambientada a París de 1820 i escrita per Stendhal. Narra els esforços de Julien (1 jove fusteria) per ascendir de condició social malgrat la seva joventut, dient als altres el que volen sentir i fent el que volen veure-li fer.
-
Està explicat mitjançant relacions d'aspectes que tenen un oc poetic.
-
Una novel·la de Honoré de Balzac ambientada a París.
Tracta sobre un home que mor en la misèria i rebutjat per les seves filles després d'haver sacrificat tot per elles. -
És el màxim exponent del realisme espanyol, que té com a característiques pròpies una major intromissió de l'autor i les seves opinions dins la trama, de manera que l'objectivitat que es pretén queda diluïda en favor del judici moral de les actuacions dels
personatges, que de totes formes són retratats amb màxim detall perquè el lector pugui tenir la seva pròpia opinió sobre com es comporten. -
Va ser un escriptor, poeta i dramaturg espanyol, un dels màxims exponents de la Renaixençade les lletres catalanes a finals del segle XIX. En la seva extensa obra va unir una aparença romàntica amb els elements principals del realisme.
-
Narcís Oller i Moragas va ser un escriptor i advocat espanyol, que va conrear el realisme i el naturalisme per després adaptar-se al modernisme de l'època. Va escriure la major part de la seva obra en català.
-
Madame Bovary és una novel·la escrita per Gustave Flaubert. Tracta sobre Emma, una dona casada. El seu marit l'estima però a ella no li satisfà el suficient, per aixó buscarà una gran cuantitat de relacións amb altres homes. Aquesta novel·la va provocar el escandol de la burguesia francesa.
-
Qui va adaptar amb "La Regenta" el tema de la dona somniadora que s'avorreix i busca en l'amor la realització personal sense èxit. El fet que un dels pretendents sigui un capellà complica la trama.
-
És una novel·la psicològica escrita pel rus Fiódor Dostoievski. Es una novel·la filosòfica, policiaca i psicològica, ambientada en Sant Petesburg. Tracta sobre un estudiant que te que deixar els estudis per culpa de la pobressa que té la idea de matar a una dona gran, aquesta idea l'atormenta.
-
El segle XIX és el Segle d'or de la literatura russa, ja que tant la poesia com la prosa van aconseguir arribar a l'excel·lència durant aquest període. Els autors més destacats del Realisme rus són: Gogol, Dostoievski, Tolstoi i Txékhov.
-
La narrativa realista s'encarregarà de ser testimoni de tot això i, lògicament, el seu desenvolupament serà més gran en aquells països amb societats burgeses més consolidades, com Anglaterra. Allà brilla amb llum pròpia la figura de Charles Dickens.
-
És la segona novel·la de l'autor anglès Charles Dickens. Es va publicar originalment com novel·la per entregues d'aparició mensual a la revista Bentley 's Miscellany, dirigida pel propi Dickens
-
Es una novel·la històrica, bèlica, romàntica i filosòfica de Tel Tolstoi ambientada al Imperi rus que tracta sobre la invasió napoleònica de Rússia.
-
Segons el seu escritor Tev Tolstoi aquesta va ser la seva primera verdadera novel·la a pessar d'haver escrit Guerra i Pau abans i es considerada una de les grans novel·les del realisme. Aquesta obra es una critica social a la aristocracia rusa de l'època i tracta sobre Ana Karenina una noble enamorada i abandona al seu fill i marit per estar amb el seu amant.
-
Les característiques que defineixen a aquest grup són una consciència de classe i optimisme. A nivell individual cadascun presenta un estil propi.
-
Va ser escrita per Leopoldo Alas, tracta sobre una dona somniadora que s'avorreix i busca en l'amor la realització personal sense èxit. El fet que un dels pretendents sigui un capellà complica la trama.
-
Fortunata i Jacinta és una novel·la realista de Benito Pérez Galadós, segons la majoria la seva millor novel·la. Tracta sobre una rivalitat entre dons Fortuna i Jacinta per aconseguir el mateix home Juanito, Jacinta es casa amb Juanito però li és infidel amb Fortuna.
-
El realisme catalá és una societat industrial provoca desigualtats, que es denuncien en les novel·les i obres de teatre dels autors del període.
-
La família dels Garriga va ser la primera novel·la de l'escriptor Josep Pin i Soler, amb la qual iniciava una trilogia que completarien Jaume i Niobe. Escrita a França alguns anys abans, va ser editada el 1888 per la impremta La Renaixensa, i des de llavors ha tingut nombroses edicions
-
Aquesta és la narració novel.lada de la vida d'un gran empresari tèxtil passat a rendista, i la d'un petrit treballador d'una fàbrica de vels de seda i la seva dona, esdevinguts rics propietaris industrials, a la Barcelona desl anys seixanta i setanta del segle XIX.
-
La punyalada, originalment escrita en català com La punyalada, és una obra literària escrita per Marià Vayreda entre 1903 i 1904 que va ser publicada en fascicles al llarg d'aquests dos anys, fins a més tard de la seva mort.
