-
Estableixen la naturalesa com a subjecte de
preguntes filosòfiques (Física més que Metafísica). Panta Rei (tot
flueix) -
Interessats pel bé/veritat associada a la utilitat del
coneixement -
La veritat no és al món real, és al món ideal. Només sé que
no sé res (arrel de l’escepticisme) -
Són les realitats sensibles les que ens han d’interessar -
La deducció requereix veritats fonamentals.
Primer mètode científic -
Galileu:No proposa un mètode. Buscava una veritat general que
anés més enllà de la confirmació d’hipòtesis locals // Kepler: Refina i posa en el centre de la construcció del
coneixement el mètode empíric -
Proposa quatre normes per pensar sobre ciència:
1) El raonament ha de ser sobre causes – que han de ser certes
2) Als mateixos efectes corresponen les mateixes causes
3) Hi ha propietats que cal considerar universals
4) Hem de derivar els nostres principis d’una inducció àmplia.
No podem tolerar hipòtesis per “descartar” principis als que
hem arribat a través de la inducció. -
Descartes: Cogito ergo sum. Es proposa fonamentar un
mètode per explicar la natura en les matemàtiques // Francis Bacon: “Novum organum”. Un mètode per
conèixer que comença amb l’experiència: base del
mètode científic.
Peer reviewed journals -
Hume: La inducció no ens pot portar al coneixement; ens
porta a un raonament circular // Kant: L’estudi del coneixement és independent de
l’estudi de la realitat última. “Els pensaments sense
contingut són buits; les intuïcions sense conceptes són
cegues” (CRP, A51) -
Auguste Conte: Positivista que aborda el problema del
coneixement d’una forma normativa per demanar-se quina és la
forma més valuosa del coneixement // John Stuart Mill: No era un empiricista naïve, però era un empiricista fort: començar amb dades i procedir per inducció cumulativa // Whewell: Creia que la ment humana pot capturar/comprendre la realitat independentment de l’observació. Portem idees a l’observació per tant no és una font, per si sola, del coneixement. -
Hegel: Idealisme que redueix la realitat a idees derivades de
la lògica // Marx: Materialisme històric. La base del coneixement és la realitat. -
La ciència ha de ser neutre respecte els valors. Ha de parlar de
com és el món i no de com hauria de ser. Proposa la falsabilitat com a criteri de demarcació. No es pot definir el coneixement científic
positivament. Els sistemes de coneixement que no apliquen/accepten la falsabilitat són pseudo-ciències. La falsabilitat no s’aplica de forma no-problemàtica -
L’estructura de les revolucions científiques.
Procés d’acumulació fins que una revolució comporta un canvi
de paradigma.
Els paradigmes són incommensurables: el mètode només té
sentit dins de cada paradigma.
La teoria de Kuhn incorpora elements sociològics a la
discussió sobre la natura de la ciència. -
Tot i ser un seguidor de Popper proposa que la falsibilitat
no és un mecanisme absolut.
Els programes de recerca científica té tres elements:
a) Un nucli de teories acceptades que no es qüestionen
b) Hipòtesis que han de ser contrastades, ajustades o rebutjades
c) Dues heurístiques que guien la recerca:
- Positiva: per treballar sobre hipòtesis
- Negativa: per protegir el nucli del programa -
A partir de la teoria de Popper i de l’element d’
incommensurabilitat proposa el pluralisme teòric:
Cal proposar tantes hipòtesis alternatives com sigui possible.
En la proposta i estudi d’aquestes hipòtesis Feyerabend rebutja
standards variables de racionalitat. La ciència evoluciona de manera inconsistent in anàrquica (anarquisme metodològic).
La consistència tendeix a protegir teories existents i, per tant, va en contra de l’evolució social.