-
El 1975 va ser secretari general del "Movimiento". Rere el fracàs de Arias, el rei el va anomenar cap de govern al 1976. A les eleccions es va presentar com candidat de la UCD, que havia creat apresuradament, i va guanyar. Va impulsar la redacció de la Constitució del 78. Va dimitir el 28 de gener del 81, i va viure el cop d’estat del 23-F d’aquell any, com president del govern en funcions. El juliol del 82 va abandonar la UCD i va crear el CDS. Es va retirar de la política al 1991.
-
Polític catalanista. Va ser empresonat el 1960 i en sortir va organitzar diverses campanyes d’agitació catalanista. Al 74 va fundar Convergència Democràtica de Catalunya, sent ell el líder. Amb la transició va esdevenir diputat a les Corts espanyoles des del 77 fins al 79, i al 1980 va vèncer en les eleccions al Parlament de Catalunya, sent nombrat president de la Generalitat. Va ocupar el càrrec fins al 2003, guanyant sis eleccions consecutives.
-
Va ingresar a les Joventuts socialistes al 62, i al 64 al PSOE. Va formar part de la comissió executiva d’aquest partit des del 1970, i el 1974 va ser nomenat secretari general. Va ser el líder socialista en el procés de la transició. Al 1982 es va convertir en cap de govern, fins al 1996, i va impulsar la modernització del país i la vinculació en l’àmbit europeu.
-
Va ser membre d’Alianza Popular des de la transició. Va esdevenir diputat al 84 i president del seu partit a Castella i Lleó al 86. Al 89, es va convertir en president de la comunitat autònoma de castella i lleó, i va ascendir a president del seu partit al 1990. Va ser cap de l’oposició contra el govern socialista, i el 1996 va guanyar les eleccions, fent-se cap de govern fins al 2004. Després de les eleccions del 2004, es va convertir en president d’honor del seu partit.
-
Des dels anys 60 va participar activament en els grups socialistes clandestins, i va participar en la fundació de Convergència Socialista de Catalunya (1974). Més endavant del Partit dels Socialistes de Catalunya. Va ser alcalde de Barcelona al 82, i va revalidar el càrrec els anys 83, 87, 91 i 95. Va dimitir al 97 i al 99 va ser el candidat del PSC a la presidència de la Generalitat. Ho va aconseguir al 2003 després d’un acord amb ERC i ICV. Al 2006 va renunciar a presentar-se a les eleccions.
-
Va ingresar al PSOE al 79, i va ser escollit diputat al 86. Des del 97 és membre de l'executiva federal del seu partit i al 2000 n’esdevingué secretari general. Al 2004 va guanyar les eleccions, i va impulsar una política oposada a la del seu predecessor. A nivell internacional va reconduir la política exterior espanyola cap a la recerca d’aliats europeus.
-
Liberalista, nacionalista i independentista, va ser diputat del Parlament de Catalunya des del 1987 al 1995. De 2012 fins al 2016 va presidir Convergència Democràtica de Catalunya. També va ser president de la Generalitat des de 2010 fins al 2016. Al juliol de 2016 va escollit president del PDeCAT, i va dimitir al 2018.
-
Va ser membre de “Alianza Popular”, essent el seu primer càrrec polític, al 1981. Ha sigut 5 vegades ministre i vicepresident del Govern entre el 2000 i el 2003. Al setembre de 2003 va esdevenir succesor d’Aznar al front del Partit Popular. Va ser el líder de l'oposició contra Zapatero durant 2004 fins al 2008 i del 2008 al 2011. Va ser el sisè president d’Espanya rere la Transició, entre el 2011 i el 2018. Al 2018 es va retirar de la política.
-
Des de 1980 és actiu políticament. Al poc temps es va unir al CDC, i va ser un dels fundadors de la Joventut Nacionalista Catalana de Girona. Del 2002 al 2004 va ser el director de la Casa de la Cultura, Girona, essent el seu primer càrrec polític. Al 2006 va ser candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya per la CiU, va ser escollit diputat. L’1 de juliol del 2011 va ser successor de cap de l'Ajuntament de Girona. El 10 de gener de 2016 va ser president de la Generalitat de Catalunya.