Models atomics

Models atòmics

  • Period: to

    John Dalton

    Va ser un químic i físic anglés que va ser l'autor de la primera teoria atòmica moderna.
    Va descobrir la Llei de les pressions parcials de les mescles del gasos i la Llei de les proporcions múltiples.
  • Model de Dalton

    Model de Dalton
    Creia que l'àtom era la partícula més petita i indivisible de la matèria, també, deia que els àtoms eren els blocs de construcció bàsics de la matèria i els representava com esferes sòlides.
  • Period: to

    Niels Bohr

    Va ser un físic danès que a l'any 1922 va rebre el premi Nobel de Física per la seva investigació sobre l'estructura dels atoms i la seva radiacio.
    Ernest Rutherford va ser el seu mestre i basant-se en les seves teories va realitzar diversos estudis.
  • Period: to

    Joseph John Thomson

    Va ser un professor universitari i físic anglès, que va descobrir l'electró i l'any 1906 va guanyar el Nobel de Física.
    Va formular un model atòmic que porta el seu nom.
  • Period: to

    Ernest Rutherford

    Va ser un químic, físic i professor universitari.
    L'any 1908 va rebre el premi Nobel de Química.
    Va descoboir el concepte de període de semidesintegració.
  • Descobriment del protó

    Descobriment del protó
    El 1886, Eugen Goldstein va descobrir els raigs anòdics i va demostrar que eren partícules amb càrrega positiva (ions) produïts a partir dels gasos. En variar els gasos que hi havia dins dels tubs, Goldstein observava que aquestes partícules tenien valors diferents de relació entre càrrega i massa. Per aquest motiu no es va poder identificar la càrrega positiva amb una partícula, a diferència de les càrregues negatives dels electrons,
  • Descobriment de l'electró

    Descobriment de l'electró
    En 1895 Jean Perrin, analitzant la càrrega elèctrica dels anomenats raigs catòdics, va demostrar que transportaven càrrega negativa. Al poc temps, J.J. Thomson va dur a terme un experiment en el qual va aconseguir determinar la càrrega específica de les partícules.
    El descobriment de l'electró va iniciar una nova etapa de la física. Es va poder corroborar la hipòtesi que l'electró és una partícula elemental de l'Univers a partir de la qual es formen tots els àtoms.
  • Model de Thomson

    Model de Thomson
    Aquest model consistia en una esfera de materia no uniforme carregada positivament on es trobaven insertades les partícules negatives, els electrons, que els va descobrir en deduir que els raigs catòdics estaven formats per partícules negatives, que no eren àtoms, així que eren fragments d'àtoms, o partícules subatòmiques, a aquestes partícules els va donar el nom d'electrons. A Thomson també se li atribueix el descobriment dels isòtops, així com l'invent de l'espectròmetre de massa.
  • Model de Rutherford

    Model de Rutherford
    El model de Rutherford es va iniciar fent un experiment que consistia en bombardejar amb partícules a una làmina prima d'or, on va poder observar que algunes ho travessaven i d'altres no.
    Els resultats de l'experiment, van fer concloure a Rutherford que l'àtom tenia un centre amb una forta càrrega positiva i que la major part de l'espai d'un àtom està buit.
  • Model de Bohr

    Model de Bohr
    Aquest model tractava d'explicar l'estabilitat de la matèria que no tenien els models anteriors.
    Va ser una millora al model de Rutherford però incorporant els descobriments de cuantización i indicar que els electrons orbiten al voltant del nucli però en certes orbites permeses amb una energia específica proporcional.
  • Descobriment del neutró

    Descobriment del neutró
    El primer indici d'existència del neutró va ser quan Walther Bothe i Becker, H. va trobar que quan la radiació alfa queia sobre elements com el liti i bor s'emetia una nova forma de radiació.
    Inicialment, aquesta radiació es creia que era un tipus de radiació gamma, però era més penetrant, així que James Chadwick va demostrar que aquests resultats no podien ser de veriat i va proposar una explicació alternativa de partícules sense càrrega d'aproximadament la mateixa mida que un protó.