Models atòmics

Model de Demòcrit

450 BCE

Fa milers d'anys la teoria filosòfica es fonamentava en raonaments lògics i l'observació del món, però no en l'experimentació. I, tot i això, sorprèn tot el que es van acostar respecte a l'atomisme.
Demòcrit va proposar que el món estava format per partícules molt petites i indivisibles, d'existència eterna, homogènies i incompressibles, les úniques diferències de les quals eren de forma i grandària, mai de funcionament intern. .

Model de Dalton

1803

Molts segles després, entrem en una era de ciència experimental, on John Dalton rescata les idees de Demòcrit per a aplicar-les a la ciència. Va proposar que: els àtoms poden combinar-se entre si per a formar compostos químics. També va demostrar que els elements estan formats per partícules diminutes i que els àtoms d'un mateix element són idèntics

Model "Púding de Panses"

1901

Joseph Thomson, arran dels seus experiments amb raigs catòdics, dona forma al seu peculiar model anys després. En aquell temps encara reconeixia l'àtom com una partícula compacta i indivisible.
Thomson assumia que els àtoms estaven composts per una esfera de càrrega positiva i unes partícules elèctricament negatives (a les quals va anomenar electrons) que estaven incrustats en ella, com les panses en el púding. Aquesta metàfora li va atorgar al model l'epítet de "Model del Púding de Panses".

Model atòmic de Rutherford

1911

Poc després Rutherford faria xocar partícules alfa contra una fina làmina d'or. Va comprovar que algunes es desviaven, fins i tot en sentit oposat, el que significava que l'àtom està compost per un nucli de càrrega positiva (on es concentra la major part de la seva massa) i al voltant els electrons dispersos amb diferents trajectòries. En aquest model es proposa per primer cop l'existència del nucli atòmic.

Model atòmic de Bohr

1913

Partint del model de Rutherford, Niels Bohr va disposar els electrons en òrbites circulars ordenades per nivells d'energia. Aquest model comença en el món de la física als postulats quàntics, per la qual cosa es considera una transició entre la mecànica clàssica i la quàntica, però la senzillesa del model encara s'utilitza per comprendre la teoria atòmica.
També va observar, que un electró pot assolir nivells d'energia més alts quan absorbeix radiació.

Model Quàntic-Ondulatori

1926

Schrödinger concebia els electrons com a ondulacions de la matèria, la qual cosa va permetre la formulació posterior d'una interpretació probabilística de la funció d'ona (magnitud que serveix per a descriure la probabilitat de trobar a una partícula en l'espai) per part de Max Born.
Això significa que es pot estudiar probabilísticament la posició d'un electró o la seva quantitat de moviment però no totes dues coses alhora. Se'l coneix com a "Model Quàntic-Ondulatori".

Model atòmic de Chadwick

1932

Chadwick va confirmar l'existència d'una partícula neutra al nucli atòmic, a la qual va anomenar neutró.
El seu model atòmic es basa en un nucli central compost per protons i neutrons, que concentren la major part de la massa de l'àtom. Els electrons es mouen al voltant del nucli en òrbites o nivells d'energia.
Aquest descobriment va ser crucial, ja que va ajudar a explicar per què els àtoms tenen una massa més gran de la que s'esperaria considerant només protons i electrons.

Model actual mecànic-quàntic

1932

Al mateix any que Chadwick va confirmar l'existència del neutró, el model de Paul Dirac y Pascual Jordan va establir que els electrons en un àtom no poden estar a qualsevol lloc de l'òrbita atòmica, sinó que només poden estar en certs llocs específics o “estats estacionaris".
La càrrega positiva es concentra en el nucli de l'àtom. Aquí, els protons i els neutrons es mantenen units gràcies a la força nuclear forta, que impedeix que els protons es repel·len.