Models atòmics

  • Period: to

    John Dalton

    Va ser un químic i físic britànic que va proposar la primera formulació moderna de la teoria atòmica. Tot i a rebre una educació precària per causes econòmiques, una inagotable curiositat i interès de coneixements el va permetre completar la seva formació i obtenir un cert prestigi amb els seus primers treballs científics, que van versar sobre els gasos i una enfermetat visual que va patir, més tard anomentada daltonisme.
  • Teoria atòmica de Dalton

    Teoria atòmica de Dalton
    Primera formulació de la teoria atòmica proposada per John Dalton que defensa que els elements estan formats per partícules petites i indivisibles anomenades àtoms, que els àtoms d'un mateix element són tots iguals entre si en massa, mida i en qualsevol altra propietat física o química, que a les reaccions químiques, els àtoms ni es creen ni es destrueixen, que els compostos químics estan formats per "àtoms de compost" (molècules) totes iguals entre si.
  • Period: to

    Joseph John Thomson

    Va ser un físic britànic nomenat director del Laboratori Cavendish de la Universitat de Cambridge. Va investigar la naturalesa dels raigs catòdics i va demostrar que els camps elèctrics podien provocar la desviació d'aquests. El 1897 va descobrir una nova partícula i va demostrar que era aproximadament mil vegades més lleugera que l'hidrogen, l'electró. Thomson va examinar a més els raigs positius.
    Tots aquests treballs van servir a Thomson per establir un nou model de l'estructura de l'àtom.
  • Period: to

    Max Planck

    Físic alemany considerat el pare de la teoria quàntica. Va enunciar la llei de Wien i va aplicar el segon principi de la termodinàmica formulant la llei de la radiació amb el seu nom: Planck (1900). Va proposar la «fórmula de Planck» i per arribar a aquest resultat va haver d'admetre que els electrons no podien descriure moviments arbitraris, sinó tan sols determinats moviments privilegiats que les seves energies radiants emetien i absorbien en quantitats finites iguals, és a dir, quantificades.
  • Period: to

    Ernest Rutherford

    Físic i químic britànic considerat un dels pares de la física atòmica. Va investigar sobre la detecció de les radiacions electromagnètiques, sobre la ionització de l'aire produïda pels raigs X i sobre les emissions radioactives, aconseguint classificar-les en raigs alfa, beta i gamma. El 1902 va formular la teoria sobre la radioactivitat natural i en 1908 va demostrar que les partícules alfa són ions d'heli. El 1911 va descriure un nou model atòmic. Fou un dels precursors del sonar (submarins).
  • Period: to

    Niels Bohr

    Físic danès que va fer aportacions teòriques i treballs pràctics, com un dels pares de la bomba atòmica i de la teoria quàntica. Va publicar el seu propi model atòmic l'any 1913. Continuant amb els seus treballs científics, Bohr va concebre el principi de la complementarietat segons el qual els fenòmens poden analitzar-se de manera separada quan presenten propietats contradictòries. L'any 1933 Bohr proposà la hipòtesi de la gota líquida, teoria que permetia explicar les desintegracions nuclears.
  • Period: to

    Erwin Schrödinger

    Físic austríac que va contribuir en el desenvolupament de la mecànica quàntica. El 1926 va publicar una sèrie d'articles que van establir les bases de la moderna mecànica quàntica ondulatòria i en els que va transcriure en derivades parcials la seva cèlebre equació diferencial. L'equació de Schrödinger llançà com a resultat funcions d'ona, relacionades amb la probabilitat que es doni un determinat succés físic, tal com pot ser una posició específica d'un electró en la seva òrbita.
  • Period: to

    Louis de Broglie

    Físic francès que va destacar en el camp de la física experimental dirigida a l'estudi de l'àtom. Va abordar directament el tema de la naturalesa de les partícules subatòmiques com els electrons i després de descriure la seva naturalesa ondulatòria, va formular la teoria de la dualitat ona-corpuscle, segons la qual les partícules subatòmiques presenten una doble naturalesa, on a més de l'anterior comportament ondulatori, es desplacen a grans velocitats.
  • Descobriment de l'electró

    Descobriment de l'electró
    El 1895 Jean Perrin, analitzant la càrrega elèctrica dels anomenats raigs catòdics, demostrà que transportaven càrrega negativa. Al cap de poc temps, Joseph J. Thomson dugué a terme el clàssic experiment en el qual va aconseguir determinar la càrrega específica de les partícules que constituïen, segons ell, els raigs catòdics i les va anomenar electrons.
  • Period: to

    Werner Heisenberg

    Físic alemany que desenvolupà la seva teoria de la mecànica quàntica, anomenada mecànica matricial, en què la formulació matemàtica es basava en les freqüències i amplituds de les radiacions absorbides i emeses per l'àtom i en els nivells d'energia del sistema atòmic. Va formular, al costat de Wolfgang Pauli, la teoria quàntica dels camps d'ones. El 1932 va reconèixer als protons i els neutrons com a components del nucli atòmic.
  • Model atòmic de Thomson

    Model atòmic de Thomson
    Consistia en una esfera de matèria carregada positivament (+) que en el seu interior tenia partícules amb càrrega negativa (-) incrustades aleatòriament, com en el cas de les llavors d'una síndria, que es podien separar fàcilment. A aquestes partícules les va anomenar electrons.
  • Model atòmic de Rutherford

    Model atòmic de Rutherford
    Segons aquest model, la càrrega positiva i la major part de la massa de l'àtom han d'estar concentrades en un volum diminut al centre de l'àtom anomenat nucli atòmic, mentre que els electrons orbiten al voltant d'aquest mitjançant l'atracció electroestàtica. L'àtom és bàsicament espai buit.
  • Model atòmic de Bohr

    Model atòmic de Bohr
    D'acord amb aquest model, l'electró de l'àtom d'hidrogen es mou sota la influència de l'atracció de Coulomb cap al nucli positiu d'acord amb la mecànica clàssica, la qual prediu òrbites circulars o el·líptiques amb el centre de forces en un focus, tal com té lloc en el moviment dels planetes al voltant del Sol.
  • Descobriment del protó

    Descobriment del protó
    El 1917, Rutherford va demostrar que el nucli d'hidrogen era present en altres nuclis com una partícula elemental, resultat general que es descriu com el descobriment del protó. Rutherford es va adonar que, bombardejant partícules alfa en gas nitrogen pur, es mostraven els signes dels nuclis d'hidrogen. Va determinar que l'hidrogen només podia venir del nitrogen i que, per tant, havien de contenir nuclis d'hidrogen.
  • Model atòmic actual

    Model atòmic actual
    El model actual d'àtom es basa en l'equació proposada per Schrödinger i està fonamentat en quatre nombres quàntics, mitjançant els quals pot descriure un electró en un àtom. La mecànica quàntica afirma que no es pot saber amb exactitud on es troba un electró, però sí que defineix una regió de l'espai al voltant del nucli atòmic en la qual la probabilitat de trobar l'electró és elevada (orbital).
  • Descobriment del neutró

    Descobriment del neutró
    Al 1930, Walther Bothe i Becker, H. van trobar que quan la radiació alfa va caure sobre elements com el liti i bor es va emetre una nova forma de radiació.
    Inicialment aquesta radiació es creia que era un tipus de radiació gamma, però finalment James Chadwick va descobrir que aquests resultats no podien ser explicats pels raigs gamma i va proposar una explicació alternativa de partícules sense càrrega elèctrica d'aproximadament la mateixa mida que un protó.