-
L'art abstracte
Forma d’art que no representa la realitat material ni cap element de l’entorn de l’ésser humà que aquest pugui reconèixer. És una expressió totalment lliure que obté un llenguatge propi. L’artista és lliure d’expressar la seva subjectivitat a través de formes que no estan lligades al contingut. Els quadres “Black" d’Ad Reinhardt van ser un clar referent de l’art minimalista gràcies a l’ús de formes geomètriques i de reducció d’elements en el pla. -
Period: to
Antecedents del minimalisme
Aquí es mostren els moviments artístics antecedents al minimalisme. Aquest apartat es divideix en tres grups: el dadaisme, els diversos moviments dins de l’art abstracte, i finalment, el contrapunt de l’art minimalista, l’expressionisme abstracte. -
El dadaisme i els ready-made de Marcel Duchamp
Moviment que sorgeix a principis del segle XX a Zurich i Nova York. Hi destaquen les obres ready-made de Marcel Duchamp, que consistien en diversos objectes quotidians descontextualitzats i entrellaçats entre ells per poder alterar el concepte principal de l’obra, impedint mesurar la seva bellesa. El 1913 Duchamp executa la primera obra ready-made anomenada Bicycle Wheel, en la que enllaça una base estàtica amb una roda, centrant-se en el concepte de l'obra i els nous significats. -
El suprematisme i Malevich
Moviment molt vinculat al constructivisme, que consistia en l’abstracció absoluta per arribar a crear un espai mitjançant la geometria de les formes més bàsiques, aquestes essent la línia i el quadrat, i a la vegada, fent ús de colors plans. S’ha de destacar el pintor Kasimir Malevich i el seu projecte "Black Square". Ell pretenia que les seves obres tinguessin una identitat establida entre la idea i la percepció. -
El neoplasticisme o De Stijl
El moviment sorgeix amb la fundació de la revista De Stijl, de la mà dels holandesos Theo van Doesburg i Van Doesburg. Es proposa la creació d’un art renovador que tendeixi a la reducció i abstracció, i que es basi en l’essència de les formes amb l’objectiu de potenciar l’estètica de l’entorn que ens envolta. En el neoplasticisme es busca el despullament de la naturalesa per poder arribar als seus components bàsics: línies fragmentades i colors primaris. -
La Bauhaus
Escola d’arts aplicades i arquitectura creada i dirigida per l’alemany Walter Gropius a la ciutat alemanya de Weimar. Estableix una unió entre l’art i l’artesania en relació amb l’arquitectura i els productes industrials, fent èmfasi en el contacte dels artistes amb tots els processos creatius des de la preparativa d’un projecte fins al seu acabat. Molts artistes en l’àmbit internacional van acabar aprenent en aquesta escola, com per exemple Mondrian, Kandinsky o Mies van der Rohe. -
El constructivisme i Alexander Rodchenko
Moviment de l’avantguarda russa, la idea principal del qual recau en el manteniment de la unió d’art i utilitat. Les obres més característiques s'apropen al món tecnològic, industrial i mecànic. Un dels artistes més destacats del constructivisme és Alexander Rodchenko, que destaca en el disseny, la fotografia, la direcció artística, els crèdits de pel·lícules i la tècnica del collage, però sobretot en els cartells propagandístics. -
Contrapunt: l’expressionisme abstracte
Moviment nord-americà sorgit posteriorment a la Segona Guerra Mundial, en el qual a través de l’abstracció emotiva i les noves formes es duen a terme pintures per arribar a conèixer-se a si mateixos i així poder expressar la complexitat dels éssers humans. Es destaca a Jackson Pollock amb la creació atractiva de la tècnica dripping. L'art minimalista sorgeix com a contrapunt d'aquest corrent, i serveix com una manera artística de crítica cap a les seves característiques principals. -
Els Black Paintings de Frank Stella
Frank Stella, en les seves obres Black Paintings, adopta la necessitat de pintar un únic element en repetició, la línia que només condeix a dins del mateix quadre. D’aquesta manera, no fa ús de característiques que ell troba innecessàries, com poden ser l’expressió personal i les emocions. -
Period: to
L'art minimalista
L’art minimalista va sorgir als anys seixanta a Nova York, creant un impacte principalment en la pintura i l’escultura. No hi ha una definició estàndard que defineixi en què consisteix, quins paràmetres estètics comprèn o quina és la seva frontera. Aquest moviment intenta descriure i categoritzar les obres imprecises de diversos artistes, entre ells Frank Stella, Carl Andre, Dan Flavin, Donald Judd, Sol Lewitt i Robert Morris. -
Els Stacks de Donald Judd
Donald Judd va desenvolupar una tècnica vinculada amb les figures tridimensionals i modulars en forma de caixes. Els Stacks de Judd són formats per deu unitats col·locades verticalment sobre una paret, on l’espai entre les làmines esdevé el mateix que l’espai que aquestes ocupen. -
Primeres definicions
El primer ús del terme d’art minimalista se li atorga a Richard Wollheim l’any 1965, en un article de la revista Arts Magazine. En ell, però, no feia menció dels artistes principals de l’art minimalista, sinó que centrava la seva crítica en les obres d’Ad Reinhardt i Marcel Duchamp, considerats antecedents del moviment. Si més no, aquell mateix any alguns crítics també van fer menció d’aquest terme, -
Carl Andre i Spill (Scatter Piece)
En aquest tipus d'escultures, l’atzar i l’horitzontalitat juguen el paper més important. Carl Andre tira 800 peces a terra, i la idea és conservar el lloc on cauen exactament, sense fer-hi canvis. Per tant, a cada lloc del món on s’exposi aquesta obra, es podrà visualitzar d’una manera diferent, ja que mai es podria recrear igual. -
Sol LeWitt i les estructures tridimencionals
LeWitt evoluciona cap a l’art conceptual, i és per això en les seves obres es pot observar un encreuament de formes i idees. És per això, que en les seves obres trobem tant l’esquema de reproducció que ell mateix va dissenyar abans de dur a terme l'obra, com la peça final. A més, cal destacar que aquests esquemes són totalment fidels al resultat final respecte a les mesures. -
Dan Flavin i les instal·lacions de llums
En molts casos durant l'art minimalista, Flavin dissenya projectes que interconnecten diverses habitacions, usant colors, fluorescents i contrastos per crear noves llums. Aconsegueix fer que l’espectador deixi de veure la seva feina com testimonis, i passin a formar part de la peça. -
Robert Morris i la percepció del cos
Morris fa èmfasi en la percepció del cos de l’espectador envers la peça i les relacions entre l’obra en si i l’espai on aquesta estava situada. De la manera en què situa les diverses peces tridimensionals dins d’un espai, provoca la creació de diversos centres d’atenció dins de la sala. Per tant, l’espectador s'ha d’anar col·locant en diversos llocs per poder observar l’obra d’art completa. -
Period: to
Altres perspectives de l'art minimalista
A mesura que s’apropa el segle XXI, els artistes del minimalisme es diversifiquen en trajectòries molt diverses, i les seves desigualtats respecte a les tècniques usades en l’art minimalisme es fan cada cop més evidents. Alguns dels artistes decideixen estendre el concepte i experimentar coses noves i altres decideixen no allunyar-se del minimalisme dels inicis. És per això que en aquest projecte acotem el període de l'art minimalista només des de 1959 fins a 1970.