-
2.000.000 aC
La fusta va ser un dels primers materials que van aconseguir. S'utilitzava les branques dels arbres, per fer eines, estris, armes.
1.500.000 aC
Van descobrir el foc i la van utilitzar amb la fusta, per a caçar, cuinar i per donar calor ya que la fusta és un bon combustible per alimentar al foc i per a que duri més. A dins de les branques que feien servir hi havia resina, que feien servir per enganxar. Avui en dia la fem servir per a molts usos, per a construcció, tèxtil, escriptura -
1.700.000 aC
La pedra va ser uns dels primers materials fet servir per l'ésser humà. Es tracten de sòlids homogenis de caràcters inorgànics compostos per un o per més d'un mineral. L'utilitzaven per a caçar, construir, per a fer conreus... Ja com que és un material rígid i fort, era uns dels més fets servir. Avui en dia encara es fa servir la pedra, per a la construcció. -
1.500.000 aC
El foc el van inventar gracies a la pedra i a la fusta, és va inventar amb el xoc de una pedra amb una altra, i d'allà van fer servir la fusta per mantenir viu el foc. La feien servir per cuinar, per veure a la nit i sobretot per intimidar altres especies, animals, ets. D'allà van construir armes amb el foc i també van inventar un objecte per portar el foc, les torxes. -
Al Paleolític aquest mineral conegut com a vidre volcànic es va utilitzar per fabricar asques i altres eines de pedra. La seva fractura concoidea i la seva duresa van motivar que durant el Paleolític superior se'n generalitzés l'ús als territoris amb volcans per fabricar ganivets i puntes de fletxes. Avui en dia no és fa servir tant aquest element, només per a la construcció o per amulets. -
El vidre sorgeix a Mesopotàmia al voltant de l'any 5000 aC. A partir d'aquell moment, es van començar a controlar els processos de fosa per crear noves textures, colors i brillantors. Les peces d'ornament personal i institucional, com ara comptes de color, amulets i recipients de vidre, van començar a ser considerades elements de gran valor. -
Els antics pobles quan era primavera agafaven el cotó que creixia dels arbres per a fer fils. Quan ya tenien el fil el transformaven en telers per teixir draps. -
En el paleolític els sers humans van dissenyar una manera de fer roba, amb els fils del cotó passaven una agulla i d'allà trenaves. Les agulles d'aquella època no eren com les d'ara aquelles eren de fusta era un tros finet i rígid, desprès van fer servir amb un material més rígid i millor, els ossos, és feien servir els tendons d'animals. Avui en dia les agulles que coneixem estan fetes de metall. -
El cobra va ser el metàl·lic més antic del mon. Va ser treballat per percussió el que va permetre obtenir fines làmines sense ser necessari assolir altes temperatures. La tècnica de martellejat del coure a temperatura ambient per al desenvolupament d'objectes ornamentals i agulles, també va ser utilitzada en jaciments dels Montes Zagros -
En època neolítica, entre el 6000 i el 3000 aC, la sedentarització de l'ésser humà va comportar l'agricultura, la ramaderia i l'artesania. La domesticació d'animals va fer possible l'obtenció de llana, una de les fibres naturals més comunes. D'allà la van fer servir per fer-se roba com, sabates, abrics, ets. -
La roda de fusta és creu que és va inventar a la edat mitjana però va ser els egipcis la seva idea principal. La seva funció principal era transportar objectes o materials pesats, a la edat mitjana amb les rodes van inventar els carros, un tipus de transport que portava a la gent, els cavalls movien el carro. -
El vidre és un dels materials més singulars que l'ésser humà ha utilitzat al llarg dels temps. La seva utilització era i és emmagatzemar begudes o medicaments, antigament s'emmagatzemava vi, aigua o alcohol, més endavant també la van fer servir per emmagatzemar medicaments. El material per construir-lo era el metall, fundien el metall, li donaven forma i ya està. Desprès van inventar els taps de suro per ha que no s'anés la beguda. -
Desprès del cobre va aparèixer el bronze gracies a la metal·lúrgia. La creació d'aliatges barreges homogènies de diversos elements dels quals un almenys ha de ser metàl·lic va donar lloc al bronze barreja de coure i estany. Com el bronze és més dur i més rígid que la pedra, la van substituir per el cobre i des d'allà van fer servir el cobre per: armes, escuts, materials de conreu, ets.
Un des materials més importants d'aquella època van ser els escuts. -
Era una barreja d'òxids i pigments naturals amb aigua que s'aplicava amb canyes esmolades de palmell, d'ocell o de bronze. Al voltant del quart mil·lenni abans de la nostra era, es va desenvolupar més tintes i amb diferents materials. És feien servir per a l'escriptura. -
A finals d'edat del ferro van trobar un dels metalls més resistent de tots, el ferro, van trigar molt en descobrir-lo a sobra que era un dels materials que i havia més en abundància en la Terra. La seva utilització va ser per fabricar armes, escuts, ets. No podien tenir molt de ferro perquè el procés de de fosa i modelat d'aquest metall va ser complicat ja que requeria enormes quantitats de fusta, carbó i forns de gran capacitat calorífica. -
L'acer és un aliatge de ferro i una petita quantitat de carboni. Aquest "Acer de Damasc", com va ser batejat en època medieval, va marcar la tècnica de fabricació d'espases d'aquest aliatge fins al 1.700 de la nostra era. La seva utilitat era semblant a la del ferro, armes, construcció, escuts, ets. -
El paper és un dels materials que millor sintetitzen dues de les qualitats que ens diferencien com a éssers humans: la intel·ligència i la comunicació. Gràcies al paper, hem aconseguit transmetre els nostres coneixements científics, literaris, històrics, artístics, geogràfics, etc. Hem aconseguit el paper gracies als arbres, les llamines fines dels trons an creat pergamins i papirs. -
Aquest tipus d'acer llegendari va ser un dels metalls amb què es van fabricar els ganivets durant els segles XII i XIII, a causa de la seva gran duresa i tall. Les espases de la capital siriana eren realitzades amb tècniques de fosa i refredament lentes. Això permetia la presència de nanopartícules de carboni en els successius treballs de la fulla, dotant-la de la seva llegendària durabilitat. Aquesta tècnica històrica s'aplica actualment per a la producció de ganiveteria d'alta gamma. -
La història del plàstic és molt similar a l'evolució de l'ésser humà per la rapidesa i la capacitat d'adaptació a les diferents necessitats. Els plàstics són polímers, compostos químics constituïts per unitats que es repeteixen (monòmers). El desenvolupament tècnic ha permès anar substituint diferents materials per polímers artificials. Avui en dia és fa servir per moltes coses, per emmagatzemar begudes, objectes, llibres, ets. -
Va ser el primer plàstic totalment sintètic, resistent a l'aigua, aïllant i fàcil de treballar en calent. El seu ús va marcar l'accés a un material barat i resistent amb què es van crear les peces exteriors dels telèfons, els interruptors i altres mecanismes dels electrodomèstics. Més d'un segle després, el seu ús continua present a mànecs, taps i filtres d'estris de cuina, beguda i alimentació. -
L'ésser humà ha estat capaç de transformar les primeres matèries obtingudes de la terra per cobrir les seves necessitats durant tota la història, aprofitant i utilitzant diferents materials. Els nanomaterials són materials tan petits que s'han d'observar amb uns microscopis especials. Tot i que els nanomaterials són un descobriment molt recent en la història, sempre han estat presents a la natura, en els materials més propers a nosaltres. Visibles el 500 aC -
Les pantalles de la quarta part de smartphones i tauletes existents al món compten amb un tipus de vidre sintètic d'alta resistència anomenat Gorilla Glass. Aquest vidre és capaç de suportar el 80% de les caigudes des d'1,6 metres d'alçada. Aquest material ens demostra l'avanç dels éssers humans i el desenvolupament de les noves tecnologies. -
A l'inici de darrera dècada del segle XX, van sorgir les primeres empreses especialitzades en nanotecnologia (Nanophase Technologies i Hèlix Energia Solucions Group), van inventar un tipus de tecnologia molt petita. Avui en dia serveix per la medicina o per descobrir més nanomaterials.