MATEMÀTIQUES

  • 287

    ARQUIMEDES 1

    ARQUIMEDES 1
    287 a. C.-212 a. C.
    Va ser un físic, enginyer, inventor, astrònom i matemàtic grec.
    És considerat un dels científics més importants de l'Antiguitat clàssica.
    Entre els seus avenços en física es troben els seus fonaments en hidrostàtica, estàtica i l'explicació del principi de la palanca. És reconegut per haver dissenyat innovadores màquines, com el cargol d'Arquímedes, que porta el seu nom.
  • 287

    ARQUIMEDES 2

    ARQUIMEDES 2
    Va construir catapultes que llançaven enormes pedres sobre les embarcacions; sistemes de garfis i politges que atrapaven les naus i les arrossegaven fins a la costa; fins i tot es diu que va fabricar uns miralls amb els que cremava a distància les veles dels vaixells, encara que això potser sigui una llegenda ... Arquímedes va ser cèlebre en la seva època no només per ser savi, sinó perquè es va convertir en un malson per als exèrcits romans.
  • 300

    EUCLIDES 2

    EUCLIDES 2
    Del nom d'Euclides, deriven en particular l'algorisme d'Euclides, la geometria euclidiana (i geometria no euclidiana), i la divisió euclidiana. També va escriure sobre perspectiva, seccions còniques, geometria esfèrica i teoria de nombres.
    Va fundar l'escola de matemàtiques a la ciutat d'Alexandria.
  • 300

    EUCLIDES 1

    EUCLIDES 1
    Conegut avui en dia com "el pare de la geometria".
    El seu treball més famós fou els Elements, considerat sovint el llibre de text de més èxit de la història de les matemàtiques.[ S'hi dedueixen les propietats dels objectes geomètrics i dels nombres naturals a partir d'un petit conjunt d'axiomes.
    Aquesta obra, presenta de manera sistemàtica i amb demostracions, un ampli conjunt de teoremes sobre la geometria i l'aritmètica teòrica.
  • 370

    HIPÀTIA D'ALEXANDRIA 2

    HIPÀTIA D'ALEXANDRIA 2
    També va construir un hidròmetre i un hidroscopi, i va inventar l'aeròmetre, un tipus de densímetre, per això es considera com una pionera en la història de les dones i la tecnologia.
    Va ensenyar filosofia a una selecta escola.
  • 370

    HIPÀTIA D'ALEXANDRIA 1

    HIPÀTIA D'ALEXANDRIA 1
    Va néixer probablement l’any 370 i va morir brutalment assassinada el 415. Està considerada una de les matemàtiques més importants de l’antiguitat. També fou astrònoma, filòsofa neoplatònica i una política influent.
    Va escriure sobre geometria, àlgebra i astronomia. Es va interessar per la mecànica i va construir un astrolabi pla, millorant el disseny dels instruments més primitius. Amb ajuda d'astrolabis Hipàtia va cartografiar diversos cossos celestes i va confeccionar un planisferi.
  • 582

    PITÀGORES DE SAMOS 1

    PITÀGORES DE SAMOS 1
    582 aC - 496 aC
    va ser un filòsof i matemàtic grec.
    Líder dels pitàgorics, una secta que seguien les pintoresques doctrines místiques i religioses establertes pel seu líder, Pitàgores , però també tenien una altra vessant, la científico-matemàtica. Pitàgores afirmava que els nombres eren el principi de tot plegat.
  • 582

    PITÀGORES DE SAMOS 2

    PITÀGORES DE SAMOS 2
    Els pitagòrics es van dedicar a reafirmar aquesta creença a través de descobriments empírics en que els números servien per descriure la realitat. Van donar moltíssima importància als estudis musicals,ja què hi veien una relació directa amb les matemàtiques. Van anar ampliant aquests estudis a tota la realitat existent, arribant a desenvolupar teoremes i descobriments matemàtics importants. Segurament el teorema de Pitàgores fora desenvolupat per algun dels seus seguidors, i no per ell mateix.
  • 630

    TALES DE MILET 1

    TALES DE MILET 1
    630 aC- 546 aC
    Filòsof i matemàtic grec. Iniciador de l'escola de Milet, la primera de les escoles filosòfiques de l'antiga Grècia.
    És considerat el primer filòsof per la seva aspiració a establir una explicació racional dels fenòmens de la natura.
    Tales va ser el primer que va sostenir l'existència d'un arkhé, és a dir, d'un principi constitutiu i originari comú a totes les coses, que va identificar amb l'aigua.
  • 630

    TALES DE MILET 2

    TALES DE MILET 2
    Tales va crear el concepte de filosofia, que significa "amor a la saviesa", per referir-se a l'activitat de tots aquells que volien comprendre el món mitjançant la raó i va tenir una profunda influència en altres pensadors grecs
  • 780

    MOHAMMED IBN MUSA AL-KHWARAZMI

    MOHAMMED IBN MUSA AL-KHWARAZMI
    780-850
    Matemàtic i astrònom àrab. La seva principal aportació va ser la d'introduir als matemàtics europeus en els numerals indoarábigos i en els principis fonamentals de l'àlgebra.
  • 1175

    LEONARDO DE PISA "FIBONACCI"

    LEONARDO DE PISA "FIBONACCI"
    1175 -1245
    Leonardo de Pisa, més conegut com a Fibonacci, és conegut actualment per:
    -Haver contribuït a la difusió del sistema de numeració indoaràbic a Europa, sobretot per la publicació a principis del segle XIII del seu Llibre dels càlculs, el "Liber Abaci"
    -Una successió numèrica molt utilitzada, coneguda amb el seu nom com a successió de Fibonacci
    Va aplicar l'àlgebra als problemes geomètrics. Va desenvolupar la trigonometria i va fer treballs interessants sobre les equacions quadràtiques.
  • 1499

    NICCOLO FONTANA "TARTAGLIA"

    NICCOLO FONTANA "TARTAGLIA"
    1499 - 1557
    Va ser un matemàtic italià. Principals aportacions a les matemàtiques:
    -El seu principal i més coneguda aportació és el mètode de resolució de les equacions cúbiques, conegut com a fórmula de Cardano-Tartaglia.
    -El triangle de Tartaglia, popularitzat per Pascal, encara que el resultat no és original seu
    -Va analitzar i va introduir les lleis del pla inclinat estudiades per Jordà
  • 1499

    NICCOLO FONTANA "TARTAGLIA"

    NICCOLO FONTANA "TARTAGLIA"
    -En els estudis de balística va descobrir nous mètodes i instruments entre els quals es troben les "Taules del foc", sobre les trajectòries de projectils.
    -Va fer diverses propostes sobre fortificacions.
    -Va idear dos instruments per a determinar altures i distàncies inaccessibles.
    -Va desenvolupar una forma per al compàs.
  • RENÉ DESCARTES 1

    RENÉ DESCARTES 1
    31 març 1596 -11 febrer 1650
    René Descartes va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
    És considerat el pare de la filosofia moderna, en ser el primer a proposar el problema de la validesa del coneixement com a primera qüestió filosòfica, i una de les figures clau de la revolució científica.
  • RENÉ DESCARTES 2

    RENÉ DESCARTES 2
    Ell va desenvolupar, entre altres coses, la geometria analítica, la generalització de l'ús del mot idea amb el significat de 'contingut de la ment humana'.
    Va inventar les coordenades cartesianes i se li atribueix la famosa frase "cogito ergo sum" ('penso, aleshores existeixo'), a partir de la qual construeix el seu pensament filosòfic.
  • PIERRE DE FERMAT

    PIERRE DE FERMAT
    17 d'agost de 1601 – 12 de gener de 1665
    Aquest matemàtic francès va descobrir el càlcul diferencial abans que Newton i Leibniz, va ser cofundador de la Teoria de probabilitats al costat de Blaise Pascal, i va descobrir el principi fonamental de la geometria analítica.
    També és conegut per les aportacions que va fer a la teoria dels números, gràcies al famós Teorema de Fermat.
  • BLAISE PASCAL

    BLAISE PASCAL
    19 de juny del 1623- 19 d'agost del 1662
    Blaise Pascal va ser un filòsof, matemàtic i físic francès, considerat una de les ments privilegiades de la història intel·lectual d'Occident. Pascal va inventar la primera calculadora, per a ajudar al seu pare amb els comptes. La màquina, anomenada Pascalina, era similar a les calculadores mecàniques de 1940
  • ISAAC NEWTON

    ISAAC NEWTON
    25 de desembre de 1642- 20 de març de 1727
    És el més gran dels astrònoms anglesos; es va destacar també com a gran físic i matemàtic.
    Ell és el descobridor de la llei de la gravetat universal.
    També va ser un dels inventors de el càlcul diferencial i integral. Va establir les lleis de la mecànica clàssica, i partint de la llei de gravitació universal va deduir les lleis de Kepler en forma més general. Va aconseguir construir el primer telescopi de reflexió.
  • CARL F. GAUSS 2

    CARL F. GAUSS 2
    Amb poc més de 20 anys, Johann Carl Friedrich Gauss va ser el primer a provar amb rigor el teorema fundamental de l'àlgebra (que tota expressió algebraica de grau major que zero té una arrel) i en 1801 va publicar la seva obra 'Disquisitiones arithmeticae'..
  • CARL F. GAUSS 1

    CARL F. GAUSS 1
    30 de abril de 1777- 23 de febrer de 1855
    Les aportacions de Gauss a la geometria diferencial, a l'anàlisi matemàtica, a l'estadística o a l'a geodèsia són realment notables. Podem dir que Gauss va ser un nen prodigi pel que fa a les matemàtiques en general i al càlcul en particular.
  • ADA LOVELACE 1

    ADA LOVELACE 1
    10 de desembre de 1815 - 27 de novembre de 1852.
    Matemàtica i física. És la primera programadora en la història dels ordinadors.Va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d'una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials.
    Es va adonar que la màquina tenia més aplicacions a part de la pura calculació i va reconèixer tot el potencial de la màquina.
  • ADA LOVELACE 2

    ADA LOVELACE 2
    A les seves notes de treball va incloure el que ara es considera el primer algorisme que es va intentar dur a terme en una màquina. És per això que se la considera la primera programadora.
  • GEORG CANTOR

    GEORG CANTOR
    3 de març de 1845 - 6 de gener de 1918
    Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantorue. Va ser un matemàtic i lògic nascut a Rússia,​ encara que és de desendencia alemanya i jueva .És conegut com el creador de la TEORIA CONJUNTISTA i pel seu descobriment dels números transfinits.
  • DAVID HILBERT

    DAVID HILBERT
    23 de gener de 1862- 14 de febrer de 1943
    A l' Universitat, Hilbert va tenir la sort d'assistir a les lliçons d'Heinrich Weber sobre funcions el·líptiques, teoria de números i teoria d'invariants.
    Hilbert i els seus estudiants van proporcionar parts significatives de la infraestructura matemàtica necessària per a la mecànica quàntica i la relativitat general.
    Va ser un dels fundadors de la teoria de la demostració, la lògica matemàtica i la distinció entre matemàtica i metamatemática.
  • JULIO REY PASTOR 1

    JULIO REY PASTOR 1
    14 d'agost de 1888-21 de febrer de 1962
    Les obres publicades per Julio Rey Pastor es podem classificar fonamentalment en dues categories: els llibres elaborats per a estudiants (de matemàtiques pures o enginyeries) i els dedicats a la divulgació científica.
    Després de la seva tesi doctoral 1909, Rei Pastor va investigar en el terreny de la geometria algebraica sintètica, i geometria projectiva superior.
  • JULIO REY PASTOR 2

    JULIO REY PASTOR 2
    Amb la creació del Laboratori i Seminari Matemàtica, va treballar sobre la història de la matemàtica, geometria sintètica real i complexa, representació conforme, teoria de Galois i mètodes numèrics.
    Després del seu trasllat a l'Argentina, va desenvolupar el seu treball sobre sumatòria de sèries divergents. Ha estat durant molts anys un dels autors de manuals matemàtics més utilitzat en tot el món científic de parla hispana.
  • JULIO REY PASTOR 3

    JULIO REY PASTOR 3
    És considerat un dels grans renovadors dels matemàtiques a tot el món de parla espanyola, i és l'iniciador d'una nova ciència, la preología..
  • PERE PUIG I ADAM

    PERE PUIG I ADAM
    12 de maig de 1900-12 de gener de 1960
    Pere Puig Adam va destacar per la seva vocació pedagògica, que el va portar a ensenyar matemàtiques amb mètode heurístic i a partir dels materials que els seus alumnes, o ell mateix, confeccionaven. L’any 1955 publicà el "Decálogo de la didáctica matemática media" síntesi del que considerava que havia de ser la didàctica de les matemàtiques.
  • ALAN TURING

    ALAN TURING
    23 de juny de 1912 - 7 de juny de 1954
    Va ser un científic, matemàtic, lògic, criptoanalista, biomatemàtic i maratonià britànic. Va treballar en camps com la informàtica teòrica, la criptoanàlisi o la intel·ligència artificial. És considerat el pare de la informàtica moderna.
    Algunes de les seves principals aportacions a la informàtica teòrica i a la intel·ligència artificial van ser la màquina de Turing, la computabilitat universal o el test de Turing.
  • J.F.NASH

    J.F.NASH
    13 de juny de 1928-23 de maig de 2015
    Matemàtic i economista, va ser una de les ments més brillants.
    A pesar que durant la seva carrera Nash va realitzar diverses aportacions al camp de l'anàlisi econòmica i de les matemàtiques, sens dubte la seva Teoria dels Jocs ha estat la més important, la que va valer el premi Nobel i la que permet a governs, empreses i individus prendre decisions racionals basades en la interacció d'estratègies individuals.