-
1450
POESIA DEL RENAIXEMENT
Dos aspecte, el deute amb la poesia d'Ausiàs March i la glossa de refranys populars, destaquen:
-Joan Timoneda, autor de poemes popularitzats,que publicà en cançoner blingüe Flors d'enamorat, representen una una novetat, per que fa al metre com pels temes(llengua directa).
-Pere Serafí,poeta i pintor, l'obra es situa entre la tradició medieval i la inflència itliana. D'elles descaquen un grup de sonents en què combina la tradició d'Ausias March amb les formes i els usos del sonet petràrquic. -
1450
RENAIXEMENT (mitjáns del s.XV-XVI, Itàlia)
És un moviement cultural europeu, que es caracteritza per la revalorització de la cultura de l'antiguitat clàssica, el sorgiment d'una conciència de la dignitat que donen a l'home la cultura i el domini del bell llenguatge, una actitud més reflexiava davant l'obra d'art, a més d'una actitud crítica imposada.
A les obres literàries en llengua vulgar, es poden delimitar una sèria de característiques: consciència d'estil, sentit crític, classisme, harmonia,etc, amb un efecte de espontaneïtat. -
Period: 1450 to 1500
SEGONA MEITAT DEL S.XV
Durant aquest periode es va experiementar canvis importants en la vida literària de la ciutat de València. D'una banda, la cort reial, principal centre productor i divulgatiu de la cultura, va desaparèixer de la ciutat, es va produir un predomini creixent d'escriptors d'extracció burgesa, el més important dels quals és Jaume Roig.
-Grup aristocràtics: amb Joan Roís (obres mitiliques i blibliques).
-Grup burgués: Jaume Gassull, Narcís o Juame Roig (obres satíriques amb un estil de planer). -
1458
TRAGÈDIA DE CANDESA
És una obra molt breu que narra la indifelitat d'una dona, Caldesa, amant del narrador que conta la història.
La relació entre els protagonistes és una categoria sagnant del amor cortés i de l'esperit cavalleresc. Caldesa transgedeix el codi del comprotament amatori tradicional de la poesia lìrica en enganyar el seu enamorat, alguns detall de la història la relatem com una prostituta.
És molt possible que l'autor utilitza el procediment de la ficció autobiogràfica per a reforçar la versemblança. -
1459
L'ESPILL
Consta de 16359 versos apariats de quatre síl·labes i està dividit en quatre llibres i parts:
-Consulta i prefaci (pricipis ètics i estilìstics).
-Libre primer i segón (relata el seu patient en la vida).
-Libre tercer (Salomó li aparèix).
-Llibre quart (organització de la seua vida al marge de les dones).
Incorpora una novl·la realista, amb una intenció moralista o instructiva i una visió pessimista de la realitat humana. -
1478
JAUME ROIG (primeres del s.XV-1478)
Va ser un metge i escriptor valencia, es va casar amb Isabel Pellicer i la qual van tindre sis fills. Diveroso testimonis consten que va ser un home de béns, amb gran importància econòmica.
Va redactar l'Espill amb el proposit de mostrar que totes les dones eren malvades; aquest tema misogin, el tracta de manera original i personalíssima, gràcies a les observacions i espressions què són els descrits del llibre. -
1490
ISABEL DE VILLENA (1430-1490)
Va nàixer a València, siguè filla de del noble i escriptor Enric d'Aragó i de Castella, s'educà en la cort de la reina Maria. L'any 1445 va professar en el convent de la Santíssima Trinitat de València, on va exercir d'abadessa, guanyant una fama de dona culta. L'única producció literària que te és Vita Christi. -
1490
VITA CHRISTI
És una obra que narra la vida de Jesucrit centrada en el naixement i la infntesa de Maria i de Jesús, i en la Passió d'aquest fins a l'Assumpció de la Mare de Déu. En redactar-lo l'autora no pretenia fer tan sols una biografia de Crist, sinó produir uns efectes emotius en la gent devota.
Presenta una singularitat, perquè no es limita a contar i a imaginar la vida de Crist, sinó que produèix una reinvidació feminista en ella.
S'utilitza un to col·loquial i afectiu, el dictatisme i l'al·legoria. -
1497
JOAN ROÍS DE CORELLA (1435-1497)
La prosa i les obres en vers són extenses i avariades, amb temes religiosos i profans (incorpora formes d'expresió innovadores, amplicant técniques d'un gènere amb altre).
Creà un nou estil de prosa literària, utilitzant perìodes extensos amb predomini de la subordinació, exclamacions i figures retóriques; abunadància de latinismes, i uitlització massiva d'hiperboles, a més de la imitació de la sintaxis llatina, colocant els verbs a final de frase (ús de metàfores i al·lusions). -
Period: 1500 to
LITERATURA POPULAR (s.XVI-XVIII)
Manté una vitalitat enorme la literatur popular catalana, lligida a la transmissió oral i al sentit tradicional, i que sol anar acompanyada de música, dansa o espectacle. Aquesta literatura expressa informacions, opimions, estats d'ànim, ect. compartits per la col·lectivitat. -
Period: 1500 to
SEGLE XVI, XVII I XVIII (decadència)
Durant aquest periode, les terres de parla catalana van patir una progressiva pèrdua de personalitat política i un estantacament econòmic, es va produir uns distanciació de l'ús del català com a llengua literària en benefici del català.
-Davalla demogràfica (per la pesta).
-Unió de les corones catalanoaragoneses i castellana.
-Adoptació del castella coma a llengua de la cort.
-Prohibició de traduir la Bíblia a les vulgars.
-Guerres de Segadors i de Successió (centralisme, supresió del català). -
PROSA DE RENAIXEMENT
L'bra més imporaant en quest àmbit de la literatura catalana és Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfer Despuig.
Utilitza un dialeg seguint una tradició que va de Plató a Petrarca, passant per Ciceró, tenin una preocupació estilìstica, inquituds ideològiques i naturalitat de la llengua.
Consta de sis col·loquis entre sis interlocutors: Lúcio, Fàbio i don Pedro. -
TEATRE DEL RENAIXEMENT
Presenta dos corrents:
-Teatre religiòs: que resulta en part de la fixació o la recreació d'alguns temea de la dramatúrgia medieval (Asssumpció de Maria).
-Teatre en prosa: es desenvolupa a través de caràcters cortesans, es tracta de d'obres bilingües, ams escenificació fastuosa. La millor demles obres en prosa profanes és La vesita, del cavaller Joan Ferrandis d'Herència. -
Period: to
BARROC (s.XVII)
Producte d'una forta crisi en tots els ordres de la vida espiritual, política i social europea, va ser una corrent artística i ideològica, el pressimisme que substitueix la confiança de l'home del Renaixement.
TEMA: fugacitat del temps i els canvis que configuren una visió dde món com un gran teatre on tot és una il·lusió o un somni. -
ÀMBITS DEL BARROC
POESIA I TEATRE: Només a Catalunya es va conrear una poesia i un teatre barroc en català. A catalunya destaquen Francesc Vicenç Garcia i Fontanella (desengany, obra barroca catalana més important). PROSA: comporta una mostra de la continuïtat catalana com a llengua literària, amb els llibres de memòries i els dietaris (Coses evengudes en la cuitat e regne de València, de Pere Joan, i Noticies de València i son regne, de Joaquin Aierdi). -
Period: to
LA IL·LUSTRACIÓ (s.XVIII)
S'introdueix les idees i la sensibilitat il·lustrada, amb el neoclassicisme (comporta un nou codi de valors oposat a altres característiques del rococó) com a tendència predominant, que va penetrar amb més força a les illes Balears i, sobretot, a Menorca. L' autor més representatiu és Joan Ramís, amb la tragèdia, Lucrècia.
PROSA: destaquen els reculls de rondalles (Rondalles de rondalles, Luís Galiana, mostrant una València col·loquial) i adagis, sobre tot el dietari (Calaix de sastre, Amat).
