-
1400
EL SEGLE D’OR DE LA LITERATURA VALENCIANA
Al segle XV es va viure una esplendor artística i literària que ha portat a qualificar-lo amb aquest mot de “Segle d’Or”.
L'esplendor es va centrar a València: va tindre un creixiement demográfic, va ser un gran centre mercantil i financier.
La prosperitat i el dinamisme econòmic i polític van comportar una magnífica producció cultural. -
1400
EL SEGLE XV
-
Period: 1400 to 1459
LA CLASSIFICACIÓ DE LKOBRA D’AUSIÀS MARCH
La seua obra poètica es compon de 128 poemes, classificats en cicles:
Cants d'amor: el més nombrós, hi utilitza per a referir-se a la dama un senyal com "Amor, amor".
Cants de mort: 6 composicions contraposades als cants d'amor i motivades pel traspàs de Joana Escorna.
Cants morals: s'abandona l'amor i utilitza elements de tradició filosòfica. Separats d'aquests hi ha "Cant espiritual", en què l'autor d'adreça directament a Déu i s'interroga sobre la seua salvació. -
Period: 1400 to 1459
BIOGRAFIA AUSIÀS MARCH
Va nàixer a Gandia o a Valènica e 1400. Va ser fill del cavaller i poeta Pere March i d'Elionor Ripoll. V a ser armat cavaller jove i va participar en les campanyes d'Alfons el Magnànim. Ell el va recompensar amb la retirada de la vida militar als 27 anys, i li va donar els privilegis jurisdiccionals sobre els senyorius de Beniarjó, Pardines i Vernissa. El 1439 es va casar amb Isabel Martorell, però va morir el mateix any. I més tard amb Joana Escorna, que va morir en 1454, i ell en 1459. -
Period: 1400 to 1459
L’ESTIL D’AUSIÀS MARCH
Té una estructura formal de la poesia trobadoresca, ús del decasíl.lab. La llengua es catarcteritza per la precisió conceptual, per la immadiatesa col.loquial, la concisió, la densitat expressives, i una sintaxi complexa.
Combina recursos expressius (símils, contrastos, hipèrpoles...) al servei d'un únic tema que no s'enuncia fins a la tornada.
Ausiàs March es por considerar el poeta més important i influent de la nostra literatura medieval. Va renovar la poesia trobadoresca. -
Period: 1400 to 1459
L’OBRA D’AUSIÀS MARCH
Ausiàs fa servir la literatura com un mitjà per expressar-se, i considera el català com la llegua de la veritat.
En su poesia figuren motius i situacions característiques de la poesia trobadoresca.
Es el primer autor en escriure en poesia culta, en català sense provençalismes. Les seues composicions es combina la reflexió moral i l'expressió de la subjectivitat pròpia.
La concepción de l'amor per a ell és un dilema tràgic, un engany o una passió destructora, en un to solorit. -
1401
LA NOVEL.LA DEL SEGLE XV
Martí de Riquer diferència les novel.les cavalleresques dels "llibres de cavalleries", que relaten aventures meravelloses protagonitzades per personatges molt poc creïbles en terres exòtiques i en temps fabulosos. Presenta aquestes característiques:
No conté elements meravellosos.
Els herois es maneten dins d'uns límits humans.
El marc geogràfic es conegut i identificables.
L'acció se situa en un temps pròxim a l'autor.
Es por observar en : Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa. -
1402
LA POESIA DEL SEGLE XV
Durant el segle XV apareixen elements de ruptura: l'occità, cada vegada més catalanitzat, certs temes i tòpics desapareixen i es rep la influènica de la poesia francesa. -
Period: 1405 to 1465
BIOGRAFIA DE JOANOT MARTORELL
Va nàixer probablement a València, entre 1405 i 1411, al si d'una família noble que va anar perdent poder económic i influència progressivament. Cap al final se la seua vida, l'autor estava completament arruïnat. Va morir el 1465, solter i sense descèndecia. -
Period: 1420 to 1478
LA BIOGRAFIA DE JAUME ROIG
Va nàixer a València, va ser metge i escriptor. Va tindre una gran relació professional amb la Corona catalanoaragonesa, el poder municipal i els estaments religiosos.
El 1443 es va casar amb isabel Peciller, va tenir 6 fills. Er un home amb un poder econòmic important. -
Period: 1430 to 1490
LA BIOGRAFIA D’ISABEL DE VILLENA
Nascuda probablement a València el 1430, filla natural del noble i escriptor Enric d'Aragó i de Castella.
L'any 1445 va professar en el convent de la Santíssima Trinitat de València, on va exercir el càrrec d'abadessa des del 1462 fins al 1490. Ja en la seua època es va guanyar fama de dona culta i va tenir un cert prestigi entre els escriptors valencians. -
Period: 1435 to 1462
CURIAL E GÜELFA
Obra escrita entre 1435 i 1462, d'autor desconegut i amb un títol degut al crític Milà i Fontanals, descobridor de l'índic manuscrit. Narra l'ascensió social d'un jove de condició baixa per mitjà de cavalleria i l'amor.
S'estructura en 3 llibres:
El primer, dedicat a l'amor, narra la juventut de Curial, protegit i enamorat de Güelfa.
El segon, dedicat a les armes, el torneig de Melú.
El tercer, la ciència i la saviesa, narra les aventures i com es casa amb Güelfa. -
Period: 1435 to 1462
CURIAL E GÜELFA
Curial e Güelfa combina tradicions literàries molt diverses, i l'ambientació realista i amorosa amb l'erudició i les al.legories mitològiques. Amés d'una novel.la cavalleresca, el Curial és també una novel.la sentimental. -
Period: 1435 to 1465
ELS MODELS LITERARIS DEL CURIAL I EL TIRANT
El Curial presenta influència de la Crònica de Bernat Desclot: el rei Pere el Gran, important en la novel.la, és la prolongació del personatge que va configurar Desclot en la seua obra; el Tirant, d'altra banda, té un dels models literaris més importants en la Crónica de Ramon Muntaner. -
Period: 1435 to 1497
JOAN ROÍS DE CORELLA
L'obra de Corell, en prosa com en versa, és extensa i variada, i tracta temes religiosos i profans. Incorpora formes d'expressió innovadores en què aplica tècniques d'un gènere a un altre i combina, vers i prosa en un mateixa obra de vegades.
Va crear un nou estil de prosa literària, per l'ús de períodes extensos, exlamacions i preguntes retòriques; l'abundància de llatinismes, l'hipèrbaton i la sintaxi llatina, a més de metàfores, al.lusions i hipèrpoles. S'inclina per el joc de paraules. -
1450
LA LITERATURA A VALÈNCIA
Durant la segona meitat del segle XV, es van produir canvis importants en la vida literària de la ciutat de valència. D'una banda, la cort reial, principal centre productor i divulgador de la cultura, va desaparéixer de la ciutat. D'altra banda, es va produir un predomini creixent d'escriptors d'extracció burguesa, el més important dels quals és Jaume Roig. -
1450
DOS CERCLES ANTAGÒNICS DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA
En absència d'una cort, es va organitzar en certàments i tertúlies la vida literària, es dos grups:
GRUP ARISTOCRÀTIC, representat per Joan Roís de Corella. Les obres tractaven d'insipiració mitológica o bíblica en un llatí clàssic.
GRUPO BURGUÉS de Bernat Fenollar. Els autors destacaven per la sàtira de costums amb un estil planer i directe. Amb un corrent popular i realista, que va continuar fins al segle XVI, escola satìrica valenciana. -
1458
LA TRAGÈDIA DE CALDESA
Una novel.la breu de Joan Roís de Corella, que narra la infidelitat d'una dona, Caldesa, amant del narrador que conta la història.
La relació que s'extableix entre Caldesa i el narrador protagonista constitueix una caricatura sagnant de l'amor cortés i de l'esperit cavalleresc.
Joan Fuster considerava que Corella havia expressat unes vivències personals i que aquest Corella el més interessant.
Aquesta obra va ser seguida per dos poemes: "A Caldesa" i "Deabt ab Caldesa". -
1459
L’ESPILL
Roig va redactar l'Espill per a demostrar que totes les dones són malvades. Encara que la misogína és un dels temes més freqüents en literatures medievals, el tracta de manera original.
Consta de 16359 versos apariats de 4 síl.labes i dividit en 4 llibres, a més d'una consulta principal i un prefaci. és tota una novel.ln presentat com una autobiografia.
Incorpora la vida popular de València sembre amb una intenció moratlitzadora o instructiva i una visió pessima de la relitata humana. -
Period: 1460 to 1465
TIRANT LO BLANC
Escrita entre 1460 i 1465 per Joanot Martorell. Dividit en 5 part, els espais per on es mou el protagonista.
1a PART: a Anglaterra, Tirant arriba per a les festes del casament del rei d'Anglaterra.
2a PART: a Sicília i Rodes.
3a PART: a l'Imperi Grec. Tirant va per a defensar-lo dels turcs. S'enamora de Carmesina.
4a PART: al Nord d'Àfrica, Tirant lo conquereix, i converteix milers d'infidels al cristianisme.
5a PART: a Constantinoble i derrota als turcs. Es casa, és cèsar de l'imperi, però mor. -
Period: 1460 to 1465
TIRANT LO BLANC
A diferència del Cruial, l'acció de Tirant és contemporània a 'època de Martorell. Algunes aventures del protagonista es basen en fets reals i molts dels episodis cavallerescos que es relaten de l'observació de la vida real del segle VX.
Tirant lo BLanc ha estat qualificada com a novel.la total: és una obr que supera l'etiqueta de novel.la cavalleresca, en què Martorell combina aspectes molt diversos, tant pels continguts com pel to que hi utilitza i els models literaris que hi incorpora. -
1490
VITA CHRISTI
Aquesta obra de Isabel de Villena, és una vida de Jesucrist centrada en el naixement i la infantesa de Maria i Jesús. Presenta una singularitat dins de la literatura medieval, no es limita a contar la vida de Jesús, sinó que ofereix una veritable consciènica de feminitat, una reivindicació feminista de la dignitat de les dones contra els tópics misógins. Podria ser una rèplica a l'Espill. Amb un to col.loquial i afectiu, el didactisme, l'al.legoira i els tocs de realisme i plasticitat. -
Period: 1490 to 1560
EL RENAIXEMENT
És un moviment cultural europeu.
POESIA: hi ha dos aspectes presents, la poesia d'Ausiàs March i la Glossa de refranys populars. Hi destaquen Joan Timoneda amb Flor d'enamorats i Pere Serafí:
PROSA: sobreïx Los col.loquis de la insigne ciutat de Tortosa (Cristòfor Despuig) amb 6 col.loquis.
TEATRE: presenta dos corrents, religiós i profà (La vesita, Joan Ferrandis) -
1500
EL SEGLE XVI
-
Period: 1500 to
LA LITERATURA POPULAR DELS SEGLES XVI-XVII
Una vitalitat en la literatura catalana, lligada a la trasmissió oral i al sentit tradicional, acompanyada de música, dansa o espectacle. S'expressa informaciosn, opinions, estats d'ànim, etc.
Destaquen:
ROMANCER: màxima expressió.
COL.LOQUIS VALENCIANS: recullen continguts polìrics, històrics i de notícies, de manera satírica. I en vers.
TEATRE RELIGIÓS: el que s'ha conservat és el Misteri d'Elx. -
Period: 1500 to
LA LLENGUA I LA SOCIETAT DELS SEGLES XVI- XVII
Les terres de parla catalana van tindre pèrdua de personalitat política i un estancament econòmic. A més va disminuir l'ús del català. Degut a: devallada demogràfica, la unió de les corones catalanoaragonesas i castelaa, i descobriment d'Amèrica, el castellà com llengua de la cort, prohibició de traduir la Bíblia a llengües vulgars, guerres de Segadors i de Successió, culminat amb els Decrets de Nova Planta.
Aquest període se l'anomena "Decadència". -
EL SEGLE XVII
-
Period: to
EL BARROC
Corrent artístic i ideològic.
POESIA I TEATRE: a Catalunya es va conrear una poesia in un teatre, destaca Francesc Fontella amb Lo desengany. A valència la nova escola quasi tota en castellà.
PROSA:mostra una continuïtat del català com a llengua literària, amb els llibres de memòries i els dietaris, com Coses evengudes en la ciutat e regne de València, de Pere Joan Porcar. -
EL SEGLE XVIII
-
L’IL.LUSTRACIÓ
S'introdueixen les idees i la sensibilitat il.lustrada, amb el neoclacissime com a tendència predominant, que va penetrar amb més força a les Illes Balears i , sobretot, a Menorca. L'autormés peresentatiu és Joan Ramis, amb la seua tragèdia Lucrècia.
PROSA: trebem reculls de rondalles i adagis, com Rondalla de rondalles, de Lluís Galiana, i, sobreoto, dietaris, com Calaix de sastre, de Rafael d'Amat. -
EL SEGLE XIX
-
EL TEATRE DEL SEGLE XIX
Va tenir una gran difusió popular, va ser un mitjà important per a la Renaixença. Durant la primera meitat del segle XIX, el tatre en català va ser literatura popular. En la segona meitat va ser un teatre culte, sobretot per Àngel Guimerà.
La forma més característica va ser el sainet. Una peça cómica curta construïda a partir de situacions escèniques esquemàtiques i d'uns personatges arquetípics.
A Catalunya els autors més destacats van ser Josep Robrenyo i Frederic Soler. -
LA NOVEL.LA DEL SEGLE XIX
Va ser el gènere que va tardar més a consolidar-se, per la manca d'una tradició novel.lística pròpia i d'un model de prosa literària.
La majoria de novel.les van ser romàntiques, fulletons i relats costumistes
La transició a la novel.la realista serà per Narcís Oller, en la seua producció destaquen: La papallona(1882), L'escanyapobres (1884), La febre d'or (1890-1892), La bogeria (1899) i Pilar Prim (1906) -
EL TEATRE DEL SEGLE XIX
El sainet valencià es va consolidar per l'onra de Josep Bernat i Baldoví. Presenten sovint espisodis eròtics a partir dùns diàlegs plens d'expressions populars o paròdies d'obres cultes.
El representant més important va ser Eduard Escalante (1835-1895). Els seus sainets es caracteritzan pels efects cómics i personatges molt ben caracteritzats. Va satiritzar el procés de castellanització. -
EL TEATRE DEL SEGLE XIX
El teatre culte en català va estar representat per Àngel Guimerà, l'únic dramaturg català d'aquesta centúria amb talla europea.
Obres destacades.
Gal.la Placídia (1879) i Judith de Wlp (1883), drames històrics en vers.
Mar i cel (1888), va iniciar l'etapa de plenitud.
Maria Rosa (1894), Terra baixa (1896) i La filla del mar (1900), drames en prosa en què l'autor s'aproxima a la realitat contemporània alhora que presenta amb força passions psicològicament complexes. -
Period: to
LA LLENGUA I LA LITERATURA A LA RENAIXENÇA
L'ús del català culte no es va produir igualment en tots els gèneres literaris. Al principi, els renaixentites, van limitar la restauració literària a la poesia, mentre que per a la resta de la seua producció escrita ( novel.la, assaig, erudició) van continuar fent servir el castellà.
Tanmateix, al costat de la poesia renaixentista hi havia també una extensa producció popular en català, representada pel saient i per la prosa satírica i costumista. -
LA RENAIXENÇA
L'objectiu de construir una literatura pròpia en català es va concretar amb la restauració dels Jocs Florals de Barcelona el 1859.
El 1865 es va començar a difondre els principis de la Renaicenxa per mitjà de revistes, editorials i associacions. A més entra en relació amb el catalanisme polític, i passa as er un moviment de redreçament amb la vida col.lectiva.
La consolidació va ser el 1877, en què van ser premiats als Jocs Florals Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà. -
LA RENAIXENÇA
Moviment de renovació cultural iniciat a Catalunya , per restaurar l'ús culte del català. Afavorit per l'herència il.lustrada, enfortiment de la burgesia amb la Revolució Industrial, i la influència del Romanticisme, amb la poesia popular, l'exaltació i defensa de la personalitat i llibertat dels pobles.
L¡inici va a ser amb La pàtria de Bonaventura Carles Aribau, que expressa l'amor a la llengua materna.
V a ser seguit per Joaquim Rubió i Ors amb el pròleg a Lo gaiter del Llobregat. -
LA RENAIXENÇA A LES BALEARS
A Mallorca, la revista La Palma (1849-1841) va permetre l'entrada del Romanticisme a les Illes, va afavorir la recuperació dels textos medievals i va establir contactes amb Catalunya.
Ela autors més destacats de la Renaixença balear van ser Marià Aguiló i Josep Lluís Pons i Gallarza. -
Period: to
BIOGRAFIA DE JACINT VERDAGUER
Va nàixer a Folqueroles (Osona) i va ser sacerdot. Des del 1865 va participar en els Jocs Florals de Barcelona i es va relacionar amb les personalitats més destacades de l Renaixença. En la seua obra destaquen dos grans poemes èpics:
L'Atlàntida, una epopeia clàssica sobre la força de la natura i de la fe.
Canigó, una epopeia que mitifica la hist`ria i els paisatges de Catalunya.
La resta de l'obra seua recull poemes de tema religiós, com les Rondalles i articles En defensa pròpia. -
LA RENAIXENÇA A VALÈNCIA
Per influència de Marià Aguiló, el 1859 es van celebrar a València els Jocs Florals, celebrats altra vegada el 1879 i establits definitivament per Lo Rat-Penat, societat creada per Constantí Llombart, per aplegat tots els valencianistes.
V donar una projecció popular y progressiva, perà Teodor Llorente la va dominar.
La Renaixença va tindre dos grupos:
ESCRIPTORS POPULARS,"poetes d'espardenya" amb valencià col.loquial.
ESCRIPTORS BURGUESOS, "poetes de guant", una poesia artificiosa i arcaïtzant.