LITERATURA VALENCIANA

  • 400

    FRAGMENTACIÓ DEL LLATÍ

    El llatí és de gran importància perquè gràcies a la romanització va arribar a tot l'Imperi Romà. Al igual que s'implantava un sistema polític, econòmic, social i cultural, la llengua també anava ocupant territoris.
    L'impacte que va tindre en la península Ibèrica, va ser que va deixar de banda els parlars ibers, celtes i el basc. Encara que més tard la seua fragmentació va donar lloc a les llengües romàniques.
  • 476

    CAIGUDA DE L'IMPERI ROMÀ

    CAIGUDA DE L'IMPERI ROMÀ
    ELS ORIGENS DE LA NOSTRA LITERATURA
    Causa el naixement de les llengües romàniques, que han desenvolupat l'existència dels idiomes actuals.
    Aquestes es poden veure evidenciades en les antigues llengües que es parlaven pels pobles.
  • Period: 476 to 1300

    EDAT MITJANA

    DEFINICIÓ
    Període dividit en tres parts
    -L’època musulmana
    -La colonització i formació del Regne de València
    -L’època d’esplendor
  • 600

    FORMACIÓ DE LES LLENGUES ROMÀNIQUES

    FORMACIÓ DE LES LLENGUES ROMÀNIQUES
    FACTORS DE DIFERENCIACIÓ DE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES
    -Intensitat de la romanització
    Romanització total en zones ben comunicades amb la metròpoli
    .
    -Procedència dels colonitzadors
    Diversitat d'arribada de colonitzadors
    .
    -Substrat
    Llengües que es parlaven abans de l'arribada de Roma
    .
    -Superstrat
    Llengües dels pobles conquerits que van conviure amb el llatí vulgar
    .
    -Adstrat
    Llengües que han influït quan ha aparegut el català. Són l'occità, el francés, el castellà i l'aragonés
  • 711

    OCUPACIÓ ÀRAB DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

    OCUPACIÓ ÀRAB DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
    LITERATURA ÀRAB VALENCIANA
    DEFINICIÓ:
    La cultura àrab va exercir gran influència en l'Occident Medieval i la Península Ibèrica va ser una de les vies d'entrada més important.
    Aquest benefici va estar potenciat per textos d'Aristòtil com traduccions científiques o per la difusió del bagatge cultural occidental. A més de per la poesia sufí àrab que mesclava les civilitzacions aràbiga i cristiana. Els poetes aràbigovalencians van ser els que van recollir els seus poemes en els 'diwan'.
  • 800

    CONSOLIDACIÓ DE LES LLENGUES ROMÀNIQUES

    ORÍGENS DE LA LLENGUA
    El mode de transmissió de la llengua és oral, ja que encara no es parlava de llengua catalana ni havia començat la seua literatura.
  • 1000

    APARICIÓ DE LES LLENGUES ROMÀNIQUES

    CONNEXIÓ AMB L'INICI DE LES LITERATURES ROMÀNIQUES
  • 1000

    INICI DE LES LITERATURES ROMÀNIQUES

    INICI DE LES LITERATURES ROMÀNIQUES
    ORÍGENS DE LA LLENGUA
    Es deixa de banda l'oralitat perquè es desenvolupa la literatura de les diferents llengües romàniques.
  • 1000

    'JURAMENT FEUDAL'

    'JURAMENT FEUDAL'
    De Radulf Oriol a Ramon IV
  • 1000

    'CANÇO DE SANTA FE'

    'CANÇO DE SANTA FE'
    Text hagiogràfic híbrid de català i occità.
  • Period: 1090 to 1200

    POESIA TROBADORESCA

    DEFINICIÓ:
    Literatura dels trobadors en l'Europa de la Baixa Edat Mitjana, en el context del sistema feudal. Aquesta es va desenvolupar a Occitània.
    .
    CARACTERÍSTIQUES:
    -ORIGINALITAT
    No s'escriu en llatí, canvia la temàtica religiosa i inclou la mesura sil·làbica junt a la rima.
    -AMOR CORTÉS
    Concepte literari per a expressar l'amor de forma cavalleresca amb una forta codificació, ja que era infidel.
    -FRUSTRACIÓ SOCIAL I METÀFORA FEUDAL
    Expressió de la dificultat d'abandonar l'estadi social.
  • 1100

    FUNDACIÓ DE LA CORONA D'ARAGÓ

    FUNDACIÓ DE LA CORONA D'ARAGÓ
    UNIÓ DELS COMPTATS CATALANS I ARAGONESOS
  • 1100

    MATÈRIA DE BRETANYA

    MATÈRIA DE BRETANYA
    DEFINICIÓ
    Literatura en diferents llengües que van conrear molts autors europeus des del segle XII
    .
    CHRÉTIEN DE TROYES
    Autor francés que va elaborar literàriament algunes obres de tota aquesta tradició en vers. Per exemple, va escriure obres sobre cavallers d'Artús que tracten l'amor relacionat amb l'honor o amb la vida de cavaller aventurer.
  • 1100

    'LLIBRE JUTGE'

    'LLIBRE JUTGE'
    Traducció de lleis gòtiques
  • 1110

    TROBADORS I TROBAIRITZ

    TROBADORS I TROBAIRITZ
    Els trobadors més coneguts són Guillem de Peitieu, Bernat de Ventadorn, Guillem de Berguedà o Guillem de Cabestany. Quant a les trobairitz, Beatriu de Dia, Maria de Ventadorn o Garsenda de Forcalquier.
    .
    FUNCIÓ
    La seua funció era relatar la relació, generalment, entre el trobador enamorat i la dama. Aquesta havia de passar per quatre estadis per saber si ell es feia mereixedor de l'amor i confiança de ella, qui tenia un paper comparable amb el del senyor feudal respecte al seu vassall.
  • 1150

    'USATGES DE BARCELONA'

    'USATGES DE BARCELONA'
    Compilació de lleis, costums i constitucions.
  • 1190

    'HOMILIES D'ORGANYÀ'

    'HOMILIES D'ORGANYÀ'
    Sermons en català trobats a Organyà
  • 1200

    APARICIÓ DELS NOMS DE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES

    ORÍGENS DE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES
    Primeres referències a la llengua.
    En l'època de Jaume I es considerava com a pla, romanç pla o vulgar. Més tard, al segle XIV, va evolucionar a català, llengua catalana o catalanesc. Finalment, al segle XV, es va denominar la llengua valenciana.
  • 1200

    'LLIBRE DELS FETS' DE JAUME I

    'LLIBRE DELS FETS' DE JAUME I
    DEFINICIÓ
    Crònica dictada a algú de la seua confiança amb intervenció directa
    .
    CARACTERÍSTIQUES
    -TO PERSONAL: narració de les parts de la seua vida.
    -FETS BÈL·LICS: enfrontaments interns, conquestes i revoltes sarraïnes.
    -RELACIÓ AMB DÉU I ELS REGNES: relació molt afectuosa
    -DETALLISME: anècdotes concretes amb persones concretes que aporten un to realista i personal.
  • 1200

    'CRÒNICA DEL REI PERE' DE BERNAT DESCLOT

    'CRÒNICA DEL REI PERE' DE BERNAT DESCLOT
    DEFINICIÓ
    Relat dels regnats de Ramon Berenguer IV, Alfons el Cast, Pere el Catòlic, Jaume el Conqueridor i Pere el Gran
    .
    CARACTERÍSTIQUES
    -TO OBJECTIU: 3a persona emprada per documentació per ser funcionari.
    -TO CAVALLERESC: prosificació de cançons de gesta.
    -TO BÈL·LIC: batalles del rei Pere, fidel a la terra.
    -PERFIL PSICOLÒGIC: aproximació al rei Pere com a persona propera.
  • 1232

    RAMON LLULL

    RAMON LLULL
    DEFINICIÓ
    Creador de la prosa en llengua catalana amb la intenció de transformar la societat escrivint literatura i promocionant-la
    .
    ART I OBJECTIU
    Pensament de base platònica amb principis comuns del judaisme, cristianisme i islamisme. El seu objectiu era convèncer de la fe demostrada i explicada, i tindre a Déu en el centre de totes les jerarquies aplicant-lo a tots els camps del saber
    .
    OBRA
    'LLIBRE DE L'ORDE DE CAVALLERIA'
    'LLIBRE D'EVAST, D'ALOMA E DE BLANQUERNA'
    'LLIBRE DE LES MERAVELLES'
  • 1253

    'TAULES DE MENJAR'

    'TAULES DE MENJAR'
    Pergamí més antic de la nostra llengua, trobat en territori valencià i descobert per Vicente Garcia Edo a Almassora.
  • 1300

    'CRÒNICA' DE RAMON MUNTANER

    'CRÒNICA' DE RAMON MUNTANER
    DEFINICIÓ
    Ell va ostentar càrrecs de responsabilitat en la monarquia, el que el va dur a escriure la seua crònica
    .
    CARACTERÍSTIQUES
    -REIS: narra els regnats de Jaume I, Pere el Gran, Alfons el Franc, Jaume el Just i Alfons el Benigne amb textos historiogràfics.
    -ALMOGÀVERS: report de gestes de batalles contra els enemics.
    -ESTIL: to heroic, prosa senzilla i ús de tècniques joglaresques per a captar l'atenció.
    -OBJECTIU: destacar les virtuts de la Corona d'Aragó amb un to patriòtic.
  • 1300

    'CRÒNICA' DE PERE EL CERIMONIÓS

    'CRÒNICA' DE PERE EL CERIMONIÓS
    DEFINICIÓ
    La seua versió dels fets viscuts i relacionats amb Jaume I
    .
    CARACTERÍSTIQUES:
    -Vida familiar
    Conta des de la coronació del pare al matrimoni dels fills.
    -Política interior
    Sufoca els alçaments i discrepa amb els súbdits.
    -Política exterior
    Intenta mantenir la sobirania dels regnes heretats.
    -Objectiu
    Deixa sentir els relat dels fets mitjançant l'ús dels records i documents de la Cancelleria Reial.
  • Period: 1300 to 1400

    HUMANISME

    DEFINICIÓ
    Corrent que canvia la mentalitat situant a l'home en el punt d'importància. CARACTERÍSTIQUES
    -Antropocentrisme: raó humana per damunt de la divina
    -Imitació del llatí: tant estil llatinitzat en prosa culta, com llatinismes lèxics i sintàctics
    -Interés pels clàssics i pels humanistes italians mitjançant traduccions i difusions d'obres
  • 1330

    FRANCESC EIXIMENIS

    FRANCESC EIXIMENIS
    DEFINICIÓ
    Escriptor i teòleg de l'ordre franciscana. Ell ensenyava, predicava i aconsellava sobre religió, moral i gestió del poder públic
    .
    CARACTERÍSTIQUES
    -Supersticiós i medieval
    -Heterodox i coneixedor d'enciclopèdics molt populars
    -Figura valorada per personalitats de l'època
    -Prosa comprensible amb qualitat d'idees religioses
    .
    OBRA
    'LO CRESTIÀ'
    'REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA'
    'VITA CHRISTI'
    'LLIBRE DE LES DONES'
  • 1340

    BERNAT METGE

    BERNAT METGE
    DEFINICIÓ
    Ànima lliure propera a l'epicureisme i l'hedonisme que no obeïa a la religió. A més és humanista, per lo que recupera la filologia clàssica i el gust per la mitologia grecollatina.
    Quant a la seua vida, tenia accés a la Cancelleria Reial i va ser acusat per la mort del rei Joan el Caçador.
    .
    OBRA
    'LO SOMNI' format per 4 LLIBRES
    Una veritable defensa contra els càrrecs que l'havien dut a presó.
    'VALTER E GRISELDA'
    'LLLIBRE DE FORTUNA E PRUDÈNCIA'
    'SERMÓ'
    'MEDICINA APROPIADA A TOT MAL'
  • 1353

    SANT VICENT FERRER

    SANT VICENT FERRER
    DEFINICIÓ
    Predicador, Sant en vida i home de confiança de papes i reis que gestionava qüestions morals. També era dominicà i estudiava teologia
    .
    OBRA
    Predicació de sermons multitudinaris, apassionats, populars i transcrits. La seua finalitat era remoure als pecadors amenaçant-los amb l'infern i convertir als fidels i als infidels
    .
    CARACTERÍSTIQUES
    -Oralitat
    Tècniques teatrals amb ànims encesos
    -Recursos
    Captava l'atenció durant hores amb paràboles i informació sobre el públic.
  • 1355

    ANSELM TURMEDA

    ANSELM TURMEDA
    DEFINICIÓ
    Personalitat franciscà que es va guanyar el respecte del món cristià i del musulmà. Es va convertir a l'Islam però no es va desconnectar de Mallorca, malgrat la traïció d'una apostasia pública
    .
    OBRA
    'TUHFAT AL-'ARIBFI RADD 'ALÀ AHL AL-SALIB'
    Obra autobiogràfica escrita en àrab per a justificar el canvi de religió
    'LLIBRE DELS BONS AMONESTAMENTS'
    'LA DISPUTA DE L'ASE'
    'COBLES DE LA DIVISIÓ DEL REGNE DE MALLORQUES'
  • 1397

    AUSIÀS MARCH

    AUSIÀS MARCH
    DEFINICIÓ
    Autor més important de la lírica medieval. És el pare de la poesia perquè empra el valencià per 1a vegada
    .
    OBRA
    128 cants d'amor, mort, espirituals i morals
    .
    CARACTERÍSTIQUES
    -To íntim
    Mostra sincerament el seu dolor i el seu amor amb introspecció
    -Temàtica amorosa
    Debat entre l'amor honest i pecaminós, i l'amor espiritual i el carnal
    -Reflexions filosòfiques
    Gran densitat conceptual
    -Concepció de l'estimada
    Explica la realitat amb virtuts i defectes
    -Mètrica
    Cobles decasil·làbiques
  • 1400

    JORDI DE SANT JORDI

    JORDI DE SANT JORDI
    DEFINICIÓ
    Cavaller i cambrer reial que va ser empresonat en campanyes militars a Nàpols
    .
    OBRA
    'PRESONER'
    Demanda al rei perquè l'allibere de captiveri i pague el rescat.
    Són 18 poemes escrits per als ambients cortesans i les dames. Ell va ser considerat l'últim trobador que es deixa influenciar per la nova poesia italiana de Petrarca
    .
    TEMÀTICA
    -Separació amorosa
    -Lluita del favor de l'amada
    -Debat entre contraris
  • 1400

    JAUME ROIG

    JAUME ROIG
    DEFINICIÓ
    Metge relacionat amb el convent de Sor Isabel de Villena que va escriure una falsa autobiografia còmica
    .
    OBRA
    'ESPILL' dividit en 4 LLIBRES
    Narra les aventures des que el tiren de casa fins a que es dedica a l'oració sense dones després d'haver sigut maltractat per elles. Tenia l'objectiu de advertir al nebot del perill que tenen les dones de manera satírica
    .
    CARACTERÍSTIQUES
    -Misogínia exagerada creant caricatures
    -Llengua viva i col·loquial
    -Versos de 4 síl·labes rimats en apariats
  • Period: 1400 to 1500

    SEGLE D'OR

    CONTEXT
    La València del Segle d’Or és el centre polític i econòmic de la Corona d’Aragó, aleshores, aquesta bonança provoca esplendor arquitectònica i cultural. Es desenvolupen també tertúlies literàries i intel-lectuals que incrementen el gust per la literatura i l’art entre les classes benestants i il-lustrades. Entre aquestes trobem a Joanot Martorell, Ausiàs March, Joan Roís de Corella, Jaume Roig i Sor Isabel de Villena.
  • Period: 1400 to

    RENAIXEMENT

    DEFINICIÓ
    Una manera d'entendre l'art des dels gustos clàssics grecollatins que va sorgir a Itàlia
    .
    CARACTERÍSTIQUES
    -Influència del humanisme
    -Imitació del món clàssic quant a mitologia o antropocentrisme
    .
    SEGLE XVI CATALÀ
    Època marcada per la pèrdua d'influència política i dinamisme cultural que afectava a la llengua valenciana.
    Destaquen Pere Serafí, un artista profà total que escriu poesia en català i castellà. Junt a Joan Timoneda amb la seua obra cabdal religiosa 'Flor d'enamorats'
  • 1413

    'TIRANT LO BLANC'

    'TIRANT LO BLANC'
    DEFINICIÓ
    Narració de les aventures guerreres del cavaller Tirant des de que va a Anglaterra a les bodes del rei, fins que mor després d'haver alliberat Constantinoble
    .
    QUALIFICACIÓ
    Novel·la total i moderna que relaciona episodis bèl·lics amb escenes amoroses i eròtiques
    .
    OBJECTIU
    Literatura per a convertir somnis en realitat
    Conservar els ideals cavallerescos
    Mantenir la Constantinoble cristiana
    .
    ESTIL
    Versemblança
    Concessions a la fantasia
    Fets històrics poc rigorosos
  • 1430

    SOR ISABEL DE VILLENA

    SOR ISABEL DE VILLENA
    DEFINICIÓ
    Abadessa del convent de la Trinitat que no veu la seua obra impresa .
    OBRA
    'VITA CHRISTI'
    Trama que narra la vida de Jesucrist des del punt de vista de les dones amb l'objectiu d'instruir a les monges del convent i perfeccionar espiritualment. Comença amb el naixement de la Mare de Déu i acaba en la seua mort
    .
    CARACTERÍSTIQUES
    -Descripció precisa i extensa de les dones
    -Dramatisme
    -Detalls de la vida familiar
    -Diminutius
  • 1435

    JOAN ROÍS DE CORELLA

    JOAN ROÍS DE CORELLA
    DEFINICIÓ
    Autor molt actiu en tertúlies i desenvolupador de la valenciana prosa. Va ser cavaller i mestre de teologia amb molts coneixements, encara que li van censurar obres per la Inquisició
    .
    OBRA
    -TEMÀTICA RELIGIOSA en prosa i vers com 'HISTORIA DE JOSEP'
    -TEMÀTICA PROFANA tractant l'amor i la mitologia com 'TRAGÈDIA DE CALDESA', una víctima d'una infidelitat que intercalava narrativa amb versos
    .
    ESTIL
    Prosa elegant amb gust humanista que renovava. A més, la sintaxi era llatinitzant.
  • 1450

    'CURIAL E GÜELFA'

    'CURIAL E GÜELFA'
    DEFINICIÓ
    Narració anònima sobre l'ascensió social d'un jove humil gràcies a l'amor de la germana del marqués.
    .
    ARGUMENT
    Divisió en tres llibres que narren primer la impossibilitat de la relació per les diferències socials, seguidament la pèrdua de la confiança de Güelfa i finalment el casament quan torna a Montferrat
    .
    ESTIL
    Novel·la cavalleresca caracteritzada per
    -Mitologia
    -Poetes i cultura clàssica
    -Versemblança
    -Sentimentalisme
  • 1450

    TEATRE EN L'EDAT MITJANA

    TEATRE EN L'EDAT MITJANA
    DEFINICIÓ
    Actuacions de caràcter religiós que va evolucionar de les esglésies a l'exterior
    .
    'EL MISTERI D'ELX'
    Representació dramàtica d'origen medieval format per dos actes: la Vespra i la Festa.
    Quant a les escenificacions, són en la basílica de Santa Maria d'Elx i els actors no professionals són homes i xiquets.
    L'argument és la mort i ascensió de Maria al cel mitjançant aparells aeris, horitzontals, l'andador i el cadafal.
  • 1500

    LITERATURA PRIVADA

    LITERATURA PRIVADA
    DEFINICIÓ
    Literatura escrita que no es crea amb l’intenció de ser publicada. La llengua empleada és viva i espontània.
    .
    GÈNERES
    -Dietaris
    -Epistolar
    .
    AUTORS DE DIETARIS A VALÈNCIA I BARCELONA
    -Joaquim Aierdi, segle XVI
    -Pere Joan Porcar, segle XVI- XVII
    -Bernat Català de Valeriola, segle XVII
    -Baró de Maldà, segle XVIII
  • 1500

    TEATRE POPULAR

    DEFINICIÓ
    Representacions a València inspirades en Sant Vicent Ferrer, encara que intentaven prohibir-les.
    A més, s’escenificàven altres obres anònimes de manera paròdica.
  • Period: 1500 to

    NEOCLASSICISME

    DEFINICIÓ
    Són els segles de guerres que acaben en la literatura en els àmbits d'ús més cultes.
  • Period: 1500 to

    EDAT MODERNA

    LITERATURA POPULAR
    LITERATURA PRIVADA
    TEATRE POPULAR
  • 1538

    PERE ANTONI BEUTER

    PERE ANTONI BEUTER
    Autor en el Renaixement d'una obra historiogràfica anomenada 'HISTÒRIA DE VALÈNCIA'.
    Té dues parts, la primera publicada en 1538 i escrita en valencià, i una segona en 1550 en castellà.
  • 1557

    CRISTÒFOR DESPUIG

    CRISTÒFOR DESPUIG
    Autor en el Renaixement d'una obra de caràcter historiogràfic anomenada 'ELS COL·LOQUIS DE LA INSGNE CIUTAT DE TORTOSA'.
    Aquesta es caracteritza per seguir el model del diàleg i contrastar punts de vista. A més, és humanista degut a que critica la jerarquia eclesiàstica i es preocupa per la història i política del moment.
  • 1579

    VICENT GARCIA

    VICENT GARCIA
    DEFINICIÓ
    El rector de Vallfogona conegut per escriure poesia amorosa i escatològica durant el Barroc
    .
    CARACTERÍSTIQUES
    Combina una poesia elegant, retòrica i enginyosa amb un estil burlesc i satíric que es converteix en popular
    .
    OBRA
    'LA COMÈDIA FAMOSA DE LA GLORIOSA VERGE MÀRTIR SANTA BÀRBARA'.
  • Period: to

    BARROC

    DEFINICIÓ
    Tornada al dogma i a l’omnipresència religiosa que li dona nom a un estil arquitectònic i musical.
    .
    ART
    Enfrontat al model harmònic i clàssic
    .
    LITERATURA
    Influència dels autors de ‘Los Siglos de Oro’ com per exemple, Calderón de la Barca o Francisco de Quevedo
    .
    AUTORS
    -Vicent Garcia
    -Francesc Mulet
    -Francesc Fontanella
  • FRANCESC FONTANELLA

    FRANCESC FONTANELLA
    DEFINICIÓ
    Va ser jurista i més tard dominic que era poeta i dramaturg influït per Luís de Góngora i Garcilaso de la Vega, en l’època del Barroc
    .
    IMPORTÀNCIA
    Desenvolupa un teatre culte i profà relacionat amb la mitologia
    .
    OBRA
    'TRAGICOMÈDIA PASTORAL D'AMOR, FIRMESA I PORFIA'
    'LO DESENGANY'
  • FRANCESC MULET

    FRANCESC MULET
    DEFINICIÓ
    Dominic predicador famós en el Barroc per poemes satírics i escatològics
    .
    OBRA
    'TRACTAT DEL PET'
    'LOS AMORES DE MELISSENDA'
    'LA INFANTA TELLINA I EL REI MATAROT'
  • Period: to

    IL·LUSTRACIÓ

    DEFINICIÓ
    Corrent filosòfic, polític i social europeu que encara que continua amb les característiques de l’Antic Règim, inclou revolucions burgeses. Aquestes són la Revolució Francesa i la Revolució Industrial, impulsades pel pensament il·lustrat i les millores tant econòmiques com demogràfiques
    .
    CARACTERÍSTIQUES
    -Ús de la raó
    -Identificació amb la llum
  • REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

    REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
    DEFINICIÓ
    La burgesia comença a desenvolupar-se gràcies a la industrialització i el liberalisme. A conseqüència, apareix una nombrosa classe social anomenada el proletariat. La seua funció és poblar les ciutats i ser mà d’obra en les indústries. Degut a les condicions infrahumanes, s’agrupen en sindicats.
  • LITERATURA POPULAR

    LITERATURA POPULAR
    CARACTERÍSTIQUES
    -Anonimat
    -Oralitat
    .
    TEMÀTICA
    -Cançons de lladres o de Nadal
    -Endevinalles
    -Rondalles
    -Llegendes
    -Jocs
    -Romanços
    -Col-loquis
    -Enigmes
    -Embarbussaments
    -Literatura de canya i cordell
    .
    AUTORS
    -Joan Baptista Escorigüela, habitant de València de 1753 a 1817, qui signava les produccions que escrivia.
    -Lluís Galiana, procedent d’Ontinyent de 1740 a 1771, que va redactar ‘Rondalla de rondalles’.
    -Carles Ros, també valencià des de 1703 fins a 1773, amb els seus col-loquis.
  • REVOLUCIÓ FRANCESA

    REVOLUCIÓ FRANCESA
    DEFINICIÓ
    Consolidació de la democràcia burgesa per la divisió de poders de Montesquieu. Aquest fet provoca la caiguda de l’absolutisme.
  • Period: to

    ROMANTICISME

    DEFINICIÓ
    Moviment estètic en contra del rigor del neoclassicisme que apareix a Europa.
    .
    CARACTERÍSTIQUES
    -Valoració del passat, és a dir, de l'Edat Mitjana
    -Recuperació de les llengües i la història pròpia
  • JOSEP BERNAT I BALDOVÍ

    JOSEP BERNAT I BALDOVÍ
    DEFINICIÓ
    Escriptor conegut pels seus sainets que treballava de advocat, fundador, director d'algunes revistes satíriques i escriptor de llibrets de falles. A més de estar relacionat amb la política a Madrid i a Sueca
    .
    OBRA
    'EL VIRGO DE VISANTETA'
    'L'AGÜELO POLLASTRE' parodiant en vers a Don Juan Tenorio de Zorrilla
  • Period: to

    SAINET VALENCIÀ

    DEFINICIÓ
    Gènere més important del teatre popular format per peces breus, còmics, satírics i costumistes sobre personatges arquetípics de la societat valenciana.
    .
    CARACTERÍSTIQUES
    -Llengua valenciana col·loquial coneguda com a 'valencià d'espardenya' contra el valencià culte i formal
    - Els valencians tenim un gènere propi anomenat 'miracles' de Sant Vicent Ferrer. Tractaven accions atribuïdes al sant que es representen cada any a la ciutat de València.
  • Period: to

    RENAIXENÇA

    DEFINICIÓ
    Moviment ideològic i cultural que comença amb la publicació del poema 'La Pàtria' de Bonaventura Carles Arribau i acaba quan Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà guanyen els jocs florals.
    .
    OBJECTIU
    -Redreçar la literatura i la cultura pròpia
    -Recuperar la nostra llengua com a idioma
    -Desenvolupar un fort sentiment nacionalista
  • EDUARD ESCALANTE

    EDUARD ESCALANTE
    DEFINICIÓ
    Sainetista valencià per antonomàsia
    .
    CARACTERÍSTIQUES
    -Relat irònic i burlesc de les classes mitjanes de València, les quals volien imitar a les classes altes
    -Domini de tècniques teatrals i des recursos còmics del llenguatge com per exemple l'ús sistemàtic de deformacions lingüístiques o l'efecte ridícul d'utilitzar incorrectament el castellà
    .
    OBRA
    'BUFAR EN CALDO GELAT'
    'LES XIQUES DE L'ENTRESUELO'
    'TRES FORASTERS DE MADRID'
    'LES CRIDES'
  • TEODOR LLORENTE

    TEODOR LLORENTE
    DEFINICIÓ
    Poeta valencià més important de la Renaixença valenciana
    .
    CARACTERÍSTIQUES
    -Tòpics jocfloralescos, és a dir, pàtria, fe i amor
    -Elogi a una pàtria idealitzada
    -Destaca el paisatgisme sentimental
    .
    OBRA
    'LLIBRET DE VERSOS' I 'NOU LLIBRET DE VERSOS' amb poemes com 'LA BARRACA' O 'VORA EL BARRANC DELS ALGADINS'
  • FREDERIC SOLER

    FREDERIC SOLER
    DEFINICIÓ
    Poeta dramaturg conegut com a Serafí Pitarra
    .
    CARACTERÍSTIQUES
    -Crítica a la societat i la política
    -Modalitat de llengua molt col·loquial
    -Evolució a la producció de drames romàntics i comèdies costumistes
    .
    OBRA
    'EL CASTELL DELS TRES DRAGONS'
    'LES JOIES DE LA ROSER'
    'EL FERRER DE TALL'
  • JACINT VERDAGUER

    JACINT VERDAGUER
    DEFINICIÓ
    Poeta català més destacat del Romanticisme
    Escriptor més representatiu de la Renaixença
    .
    DIVISIÓ POÉTICA
    -POESIA ÈPICA
    Poemes narratius amb detallades descripcions centrades en la natura
    'CANIGÓ' I 'ATLÀNTICA'
    .
    -POESIA PATRIÒTICA
    Exaltació de Catalunya com a pàtria destacant la història, la llegenda i el paisatge
    'PÀTRIA'
    .
    -POESIA RELIGIOSA
    Llenguatge planer i quotidià
    'FLORS DE CALVARI'
    .
    CARACTERÍSTIQUES
    -Mitificació de la natura de la història i dels personatges
    -Interés popular
  • ÀNGEL GUIMERÀ

    ÀNGEL GUIMERÀ
    DEFINICIÓ
    Gran renovador de l'escena teatral durant la Renaixença
    Fundador i director de la revista 'La Renaixença'
    .
    DIVISIÓ D'OBRES
    -ETAPA ROMÀNTICA
    Influència dels romàntics del teatre històric
    'MAR I CEL'
    .
    -ETAPA REALISTA
    Estètica realista i plasma les tensions de l'època en un teatre més personal
    'TERRA BAIXA'
    .
    -ETAPA D'INFLUÈNCIA MODERNISTA
    Vacil·lacions pel desig d'adaptar al teatre als nous corrents estètics sobre l'influència del Modernisme
    'L'ARANYA'
  • NARCÍS OLLER

    NARCÍS OLLER
    DEFINICIÓ
    Escriptor que comença en castellà però canvia a l'ús del català.
    .
    OBRA
    'LA PAPALLONA'
    Obra de transició en la que l'autor es forma de novel·lista i es deixa influenciar pel romanticisme.
    .
    'L'ESCANYAPOBRES'
    Narra com una parella d'avars passa d'una societat rural a industrial remarcant la malaltissa pels diners que impedeix relacionar-se.
    .
    'LA FEBRE D'OR'
    La obra més extensa que inclou la trama d'ambició humana amb exactitud documental per a analitzar l'obsessió per l'economia.
  • Period: to

    NARRATIVA

    COSTUMBRISME
    Gènere que connecta amb el romanticisme i realisme intentant reflectir les costums tradicionals de manera idealitzada
    .
    HISTORICISME
    Influència europea que desenvolupa novel·les històriques com 'L'ORFENETA DE MENARGUES'
    .
    REALISME
    Moviment estètic que va contra la visió idealitzada de la realitat del romanticisme. Es caracteritza per demostrar els efectes negatius de la realitat
    .
    NATURALISME
    Evolució i superació del realisme explicant científicament la problemàtica humana i social
  • Period: to

    TEATRE

    AUTORS
    Frederic Soler
    Àngel Guimerà
    Josep Bernat i Baldoví
    Eduard Escalante
  • JOCS FLORALS

    JOCS FLORALS
    Certamen literari baix els lemes: pàtria, fe i amor que consolida La Renaixença. Junt a la institució com Lo Rat Penat, afavoreixen l'aparició d'una gran quantitat de poetes i escriptors