-
CONTEXTE: A partir de mitjan segle XII s'estengué el model dels tòpics literaris de la literatura trovadoresca. Aquesta, es convertí en un signe diferencial de l'estament dirigent. La llengua artificiosa, adquirí prestigi internacional i representà una alternativa al llatí .
El nom del poeta continuà reservat per als que componien en llatíi, els autors d'aquest model es deien Trobadors; la tasca consistía en la composició de la música per a interpretar el poema cantant. -
Trobador destaca per les oposicions: entre la calúmnia i la cortesía, entre la grolleria i elegancia.
Es conserven 31 poesies de Guillem de Berguedà, més una d'atribució dubtosa. 3 contra Pere de Berga. Amb el qual tingué problemes.
4 contra Arnau de Preixens, . Aquest estava enemistat amb un amic del trobador.
4 contra Ponç de Mataplana, personatge d'una família de la qual els Berguedà depenien per raó de certs feus -
Fou una trobairitz occitana de la qual n'han pervingut alguns poemes, però de la seva vida se'n sap molt poc, ja que són diversos els personatges històrics documentats que podrien correspondre a aquesta trobairitz
-
Trobador del segle XII, que usa un estil entre la sencillesa i el precesiosisme (trobar leu i trovar ric).
-
Trobador, autor de poesía amorosa de trobar leu. D'aquest trobador es conserven set cançons segures, una de les quals figura entre les més belles i repetides de la literatura trobadoresca: Lo dous cossire (La dolça tristesa). Aquesta cançó pot ser trobada, juntament amb la seua traducció al català, en l'article dedicat a la cançó trobadoresca. Altres dues cançons són d'atribució dubtosa.
-
És un autor de poesía trobadoresca; entés en amor i poesía.
-
Trobador, autor de poesies líriques i de tres narracions extenses en vers.
-
Va ser un segle d'expansió del concepte de ciutat i cultura acadèmica, hi ha més tolerancia cultural i religiosa, donant pas a una activitat intelectual més polifacética. l'enfrontament entre la raó i la fe planteja reflexions diferents, com la proximitat entre aquestes, sempre la raó subordine a la fe o que l'aristotelisme qüestiona l'escolàstia en fer prevaler el món físic per entrendre l'univers humà.
En aquest context, és on es situen les propostes de Ramon LLull -
CONTEXT: Al final del segle XII, apareix una nova forma d'explicar la història. Es tracta de les quatre grans cròniques. Van ser escrites per a justificar fets històrics, amb voluntat valorativa però també amb pretensions literaris. La temática comuna és la narracio de les gestes o feyts dels reis del casal d'Aragó. Una característica general, és la uniformitat lingüística, altres són: l'ús freqüent del diàleg i l'estil directe, presentació de récords, reflexions personals i molta expressivitat.
-
És una narració autobiográfica dictada segurament pel mateix rei. És la primera de les quatre que comprén des del seu naixement fins a la seua mort. La crónica té una doble finalitat, pretén que les seues gestes queden en el record, i també vol que puguen servir d'exemple, per aconseguir-lo, adopta un enfocament didàctic. En quant a estil, s'hi reflecteix un llenguatge viu i popular marcat per l'ús de refranys, expressions col·loquials o del plural majestàtic.
-
És el trovador més antic, que escriu en un correcte provençal literari.
Algunes de les seues obres més conegudes són:
Aital dona cum ieu sai (cançó; amb música conservada al cançoner )
Bona dona, cuy ricx pretz fai valer (cançó; amb música conservada al cançoner ) -
Les trobairitz eren dones cultes de l'alta societat feudal que cantaven l'amor que sentien pels seus amants amb atreviment i cortesía.
-
Ramon Lull naix a Mallorca, té una iluminació cap als trenta ans y, es va per a preparar la conversió dels infidels. Amb un plantejament teològic i didàctic personal, sistematitza un conjunt de procesos lògics. Explica com la raó conduïa al Déu cristà com única veritat.Concebia la literatura per mitjà d'aquestos elements: recus a l'exemple vinculat amb el món eclesiàstic i predicació, originalitat, bellessa literària, ús de la seua experiencia i narra principis filosòfics i teològics.
-
L'últim gran poeta de la tradició trobadoresca, que conreà tots els gèneres poètics i practicà el gust per la innovació al canvi.
Algunes de les seues obres són d'aquestos tipus: Obra popular,
Iobra literaria, obra moral, obra religiosa, obra narrativa, etc. -
Trobador amb una gran perfecció formal i molta originalitat , que instaurà amb encert combinacions mètriques.
-
Són els darrers anys de formació després de la conversió, previs a la sistemtització de l'Art.
-
Està formada per les primeres formulacions de l'Art, on pren importancia l'enunciació de principis basats en el nombre 4.
-
Aquesta crónica presenta un estil acurat, amb una llengua rica i ben redactada en què destaca l'objectivitat i veracitat de la información proporcionada. Bernat es va valer de diferents fonts: per l'època més antiga utilitza textos llegendaris i textos historiogràfics, per al regnat de Pere el Gran fa servir récords personals, documents d'arxiu i textos prosificats.
-
Lull va simplificant l'Art a les formulacions definitives de l'Ars generalis ultima i l'Ars breu.
-
Comprén del darrer terç del segleXV fins a la segona meitat del XVI, tot i que als territoris peninsulars s'allarga fins al final del XVI. Es tracta d'impulsar l'interés científic i la formacio Intel·lectual, abandonar el teocentrisme, i renovar l'art i l'estètica a partir de la recuperació de la tradició grecollatina. Pel que fa al teatre, la característica principal és la recuperació de la regla de les tees unitats clàssiques: espai, temps i acció.
-
L'inici de l'edat moderna es correspon amb el moviment artístic i literari del Renaixement, el qual va influir en la literatura des del final del segle XV fins al final del segle XVI. Pretén recuperar els cànons estètics i els models formals del classicisme. Poesía: en la nostra poesía trobem intents de renovació basats en l'adaptació d'alguns elements formals italians. Entre els poetes més importants destaca Pere Serafí, el qual introdueix el sonet i el madrigal.
-
aquest segle conegué una sèrie de canvis importants en les esctructures medievals ja que graus problemes feien trontollar l'antiga organització social. Sorgiria un altree disseny del món, amb una concepció diferent, cridat Humanisme. Una sère de factors com crisis, guerres i malalties van provocar aquestos canvis. Tot això va sumergir el país en una greu crisi económica que féu que la ira popular aumentara.
-
CONTEXT: al segle XIV alguns erudits adoptaren una postura crítica sobre la mentalitat feudal propia de l'edat Mitjana. A partir de la base dels models grecs i llatins s'anà conformant el perfil cultural de l'humanise que desembocà, en l'inici de l'edat moderna amb el Renaixement.Van confluir tres figures: Dante, Petrarca. Tot i que la penetració de l'humanismme al nostre territori no va ser tan intensa, sí que tingué influencia en la Cancelleria Reial. Es van aceptar els cànons d'esil clàssic.
-
Llull es concentra en el tractament de problemes concrets, lògics i filosòfics.
-
Va ser escrita a Xirivella i és la més llarga de les quatre. Narra els fets des de l'engendrament de Jaume I fins a la coronació d'Alfons III el Benigne. El seu objectiu és glorificar els reis de la Casa d'Aragó. La percepció d'un destí nacional comú, están en la base d'un sentiment inèdit llavors a tot Europa. L'autor per testimoniar la veritat que va viure utilitza l'expressió "Jo hi era", utilitza recursos joglarescos, com "què us diré" i un llenguatge viu i col·loquial.
-
Fou un frare franciscà gironí d'origen burgués. Es va educar a les universitats més importants com Oxford, a París i Tolosa. El 1375 retornà a Barcelona i començà a concebre Lo cristià, la seua obra més ambiciosa.L'obra es pot dividir en dos grups: els llibres en llatí adreçats al públic universitari i eclesiàstic i els que s'adrecen a un públic urbà amb poca formació, que escriu en la llengua del poble. En les seues obres en vulgar, aquest adopta un estil basat en els recursos orals.
-
Figura principal de l'humanisme en la nostra literatura, gestionava negocis de la cort, va ser ambaixador de la cort papal d'Avinyó i exercia com a funcionari, d'on va adoptar també influències literàries. Obra: L'interés per la cultura grecollatina, les reminiscències d'autors clàssics i la influencia de Petrarca fan palés l'acostament del Metge a l'humanisme. Bona part de la seua obra té intenció d' obtener-ne algún benifici personal: Ovidi enamorat, Llibre de Fortuna, Prudencia, Lo somni...
-
Nascut a València, era un orador, rebé una intensa formació Intel·lectual a Barcelola, Lleida i Tolosa. El 1389 assolí el títol de Mestre de Teología. Durant el 1408-1409 predicà pels territoris de la Corona d'Aragó i, després, per Castella i Múrcia. El 1413, predicà la Quaresma i va aconseguir una corrua de seguidors.
Obra: consta d'uns 280 sermons. Els 53 sermons de la Quaresma van ser els més coneguts. -
Va ser un frare nascut a València, deixeble de sant Vicent Ferrer, la seua passió per la cultura clàssica adoptà alguns elements propis de l'humanisme, si bé només els més superficials, la seua obra manté la mentalitat medieval ja que la seua intenció era adoctricar. L'obra de Canals, culta i elegant, té com a objectiu la "raó natural" al terreny del cristianisme, entre les obres originals, cal destar Tractat de confessió i Sala de contemplació, de carácter doctrinal religiós.
-
Nascut a Mallortca, estudià a Lleida i a Bolonya, es convertí a l'Islam. En vers escrigué Les cobles a la divisió de Mallorques, plenes de melangia i recordança cap a l'illa. Tot seguit creà el Llibre dels bons amonestaments, text curiós que fou emprat per a l'aprenentatge de la lectura entre els infants. L'obra més important és el diàleg La disputa de l'ase.
-
Va ser escrita de forma autobiográfica, per ordre del rei Pere el Cerimonios. Se'n conserven dues versions, la segona de les quals amplia i retoca la primera, manca l'heroisme èpic, que substitueix per la intriga, fredor i política subtil i sense escrúpols. Això fa que l'obra siga culte, acurat, però també més eixut i mancat d'espontaneïtat.
-
Es considera el gran renovador de la norsta poesía medieval, especialmente per les innovacions que introdueix en el tractament de la dona, atorga a aquestes qualitats i sentiments més humanitzzats i, per tant, contradictoris, que superen els tòpics trobadorescs o el cor genitl propi dels poetes italians.
-
Aquest segle tanca el món feuda, inagura un canvi amb la visió humanista, s'ha considerat el sigle d'Or.
-
Pertanyia a una familia de la Mitjana noblesa, rebé l'herencia dels béns familiars, ho acabà perdent tot, sobretot per problemes amb la justicia. El 1460 acabà el llibre de Tirant Lo Blanc, però arruïnat va empenyorar-lo a Martí Joan de Galba, que publicà la novel·la a València el 1490. Tirant lo Blanc, consta de 487, agrupats en cinc parts: Anglaterra, Sicilia i Rodes, L'imperi grec, El nord d'Àfrica i per últim Tornada a l'imperi grec.
-
Valencia de familia noble, va nàixer al final del segle XIV. Cavaller d'Alfons el Magnànim ((rei), va participar en les campanyes d'expansió de la Corona d'Aragó. Alguns poemes destacables són Estramps, Presones i Lo setge d'amor. Era amorosa, comptem de 18 poemes seus, caracteritzats per l'angoixa, l'evocació i l'enyorament, Es percep un estil nou que s'acosta a la lírica italiana, inspirats en el Cançoner de Petrarca.
-
Va nàixer a Valènica, exercí d'abadessa del convent de la Trinitat, fins que morí. Criada entre nobles i cortesans. La seua única obra és Vita Christi, la vida de Jesucrist plantejada des d'una òptica femenina. Tot apunta que va escriure el llibre com a rèplica a la literatura misógina.
-
Escriptor de la valenciana prosa, portà els temes religiosos i profans a la poesía, sobretot poemes d'amor. Basteix una poesía culta, i plena de sonoritat. Destaca l'obra: La balada de la grasa i l'esmerla, que presenta una història d'amor.
-
Encarna el trànsit de l'etapa medieval al Renaixement; això explica l'absència del món cavalleresc. A més de ser molt valorat per la producción poética també va excel·lir en la prosa, on combina composicions basades en mites profans i en mites cristians. Les obres en prosa més conegudes són: Tragedia de Caldesa, Parlament en casa de Mercader, etc.
-
De família burguesa, va ser escriptor i metge prestigiós que va ocupar càrrects d'alt nivel. Autor d'una de les obres mes relevants d'aquest segle: Espill o Llibre de dones. Obra narrativa escrita en vers, immergida en la tradició misògina.
-
Durant el segle XVII i principi delXVIII, la literatura del Barroc va intentar reprodur les tendències de les lletres castellanes. En poesía, el recaragolament culteranista va representat per Francesc Vicenç Garcia,els poemes d'aquest es van publicar després de la seua mort amb el títol L'harmonia del Parnàs. L'adaptació del conceptisme quevedista va representada per Francesc Mulet amb obres com: Los amors de Melisenda i la infanta Tellina i el rei Matarot. en prosa troben a Pere Joan Porcar.
-
La diferencia d'estatus entre les classes socials, fonamentalment propciada per la gestió política centralista de les monarquies europees, provocà una pobresa generalitzada, en la qual el teatre va suposar un mitjà de distracció.
Alguns autors importants van ser: Francesc Mulet, autor de teatre de to satíric amb les obres: El rei Matarot i la infanta Tellina i Els amors de Gaiferos i Melisandra. També está Francesc Fontanella, autor de poema dramàtic i mitològic:Lo desengany. -
El Romanticisme és un moviment ideològic i cultural aparegut a les darreries del segle xviii a Alemanya i Anglaterra. Naix amb unn carácter liberal i revolucionari, com una reacció al racionalisme..El Romanticisme està condicionat per: la revolució Industrial; transformà la societat i afavorí la economía. L'accés a la cultura deixa de ser només per a les classes altes, sinó per a totes les capes socials. I per últim, la cració literaria es centra en la professionalització de l'escriptor.
-
En l'àmbit estrictament literari és on l'èxit fou més gran, ja que aparegueren diversos escriptors importants. El gènere predominant fou la poesía, d'una banda perquè era el que millor s'ajustava al carácter elitista del moviment i per atra perque encara no hi havia una infraestructura cultural adequada per a difondre la novel·la o el teatre.
-
Cap a mitjan del segle xix creix l'interés pel teare entre el públic burgués i la menestralía urbana. Aquesta situació motivà un augment de la producció teatral, que cristal·lità en dues tendències oposades: El teatre popular i per altra banda, el teatre culte.
-
Durant la Renaixença, la novel·la fou el gènere menys conreat pels esriptors. Aquesta circumstància s'explica per tres factors: l'absència d'una tradició novel·lísticam l'escassa infrasestructura editorial i la falta d'un públic avesat i la falta d'un model lingüístic apte per l'elaboració d'un llenguatge narratiu.
-
És el moviment de ressorgiment cultural i literari de la nostra llengua que té lloc a partir del segon terç del segle xix i amb el qual s'inicia el período literari contemporani. Arribà a València impulsada per nuclis de romàntics liberals. Tanmateix, el 1857 aparegué la figura fonamental del mallorquí Marià Aguiló, aquest esdenvingué ràpidament la figura principal del moviment a Valènci ai el model de referència per a la resta d'escriptors cultes. També apareix en 1874 Constantí Llombart.
-
Fou advocat i diputat de les corts de Madrid, a més de fundador i director de diverses revises populars i satíriques com La Donsaina., El Tabalet o El Sueco. Fou considerat l'iniciador del teatrre modern a València i autor dels primers llibrets de falla.Autor de diversos saients, com El virgo de Visanteta, L'Agüelo Pollaste o Qui tinga cucs que pele fula, peces teatrals amb un llenguatge farcit d'expressions dialectals i de nombrosos castellanismes, d'acord amb el model dels poetes d'espardenya
-
Aprofità el coneixement dels costums de la seua petita familia burguesa valenciana. Fou el representant més important del sainet valenciài tingué una gran influencia en altres autors que conrearen el gènere. En la seua producció teatral destaquen obres com Bufar en caldo gelat, L'escapeta del dimoni o Les xiques de l'entresuelo. L'humor i l'actitud burlesca són les dues característiques seues més importants.
-
Fou traductor d'importants autors europeus i periodista, fundador i director del diari de Las Provincia. Mostra una visió idealitzada del passat i del present, i un estil basat en els tòpics tradicionals dells Jocs Florals. Aquesta concepció tan conservadora i restrictiva de la literatura exercí una gran influencia.
La seua producció per poemes jocfloralescos de tema històric, religiós i amorós, recollits en Llibret de versos i Nou llibret de versos. També escrigué poemes com la Barraca. -
Representant més il·lustre de la Renaixença cultural i probablement l'autor més important del segle xix. Des de jove compón poesía èpica, com a conseqüència d'una crisi espiritual, mostrarà una tendencia a favor dels pobres i marginats. L'obra literaria d'aquest és extensa i inclou formes i temes popular com les rondalles i cançons, a més de la poesía clàssica. En la seua obra destaquen l'intimisme, la natura, el patriotisme i la religiositat.
-
Alternà la professió d'advocat amb la literatura, especialmente la novel·la. El 1882 publicà la primera novel·la, La papallona, pbra de transició cap al realisme amb elements naturalistes, En la febre d'or narra l'enriquement d'una familia humil per mitjà de la brosa.
