-
1101
Poesia trobadoresca (XII-XIII)
És un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa edat mitjana. Durant els segles XII i XIII, es considera que els trobadors catalans formaven part de la literatura provençal. L'ofici de trobador va ser ben considerat i s'han pogut reconèixer al voltant d'una vintena de trobadors catalans nascuts en aquesta època, dels quals podem destacar a Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany i Guillem de Cervera. -
1101
Sermons Religiosos (XII-XV)
Sermons Religiosos: Són el gènere de l'oratòria que consisteix en un discurs de tema religiós. -
Period: 1101 to 1499
Literatura Medieval (XII-XV)
La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana. Abraça aproximadament el miler d'anys que van de la caiguda de l'Imperi Romà l'any 476 fins a l'inici del Renaixement italià (a finals del segle XV). -
1201
Cròniques històriques (XIII-XV)
Cròniques reigioses:
És el gènere literari, propi de l'historiografia, que recull els esdeveniments històrics ocorreguts en un determinat moment de forma cronològica.
Al llarg de la història poden trobar grans representants de la crònica històrica com: Víctor de Túnez, Mario de Avenches, el conde Marcelino, Casiodoro, Jordanes... -
1301
Poesía lírica (XIV-XV)
La poesía lírica, de carácter sentimental amoroso surge en la Europa medieval más tardíamente que la épica porque necesita un ambiente próspero de paz, de estabilidad social y cultural.
Trobadors i joglars: Gonzalo de Becero, don Juan Manuel, Juan Ruiz... -
1301
Novel·la cavalleresca (XIV-XV)
La novel·la cavalleresca és un gènere narratiu que va aparèixer a Europa entre els segles XIV i el xv. Va ser l'evolució dels llibres de cavalleries i van ser novel·les més modernes que reflectien situacions reals d'aquella època. Eren narracions en prosa que es van basar en els models de les cròniques catalanes. -
1401
Literatura humanista (XV)
És un moviment intel·lectual, filosòfic i cultural europeu estretament lligat al Renaixement. L'origen se situa a la Itàlia de segle XV (especialment a Florència, Roma i Venècia), amb precursors anteriors, com Dante Alighieri, Francesco Petrarca i Giovanni Boccaccio. -
1501
Renaixement (XVI)
El Renaixement o és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI. Aquesta nova etapa va plantejar una nova forma de veure el món i l'ésser humà, l'interès per les arts, la política i les ciències, revisant el teocentrisme medieval i substituint-lo per un cert antropocentrisme. -
Period: 1501 to
Literatura Moderna (XVI-XVIII)
La literatura moderna (XVI-XVIII), busca canviar la realitat des de la perspectiva del mateix subjecte, exposa com la societat no fa a l'individu, sinó que l'individu modifica la societat. -
Barroc (XVII)
És un estil literari europeu que es va desenvolupar durant el segle XVII. Es caracteritza pel triomf de l'ornamentació, els jocs de paraules, la recerca de l'emoció i el plaer estètic i un auge en la creativitat dels països europeus. Cal destacar el poeta i comediògraf Francesc Vicenç Garcia, d'obra molt desigual, Francesc Fontanella, per la qualitat dels poemes i l'interès de les dues peces teatrals, i Josep Romaguera, autor de l'únic llibre d'emblemes en català, l'Atheneo de grandesa. -
Neoclassicisme (XVIII)
El neoclassicisme va sorgir al segle XVIII per denominar al moviment estètic que venia a reflectir en les arts els principis intel·lectuals de la Il·lustració, que des de mitjan segle XVIII s'anaven produint en la filosofia i que conseqüentment s'havien transmès a tots els àmbits de la cultura. -
Romanticisme i realisme (Renaixença) (XIX)
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del segle XIX (1833-1892). El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà, la Decadència. -
Modernisme (XIX-XX)
El Modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX. Un punt destacat en l'evolució del Modernisme va ser l'Exposició Universal de París del 1900, en la qual el Modernisme va triomfar en cada mitjà exposat. El seu apogeu va arribar amb l'Exposició Internacional de l'Art Decoratiu Modern del 1902 a Torí, Itàlia, on els dissenyadors van exhibir obres de tots els països europeus en què el Modernisme havia florit. -
Period: to
Literatura Contemporània (XIX-XXI)
Els termes literatura moderna i literatura contemporània són expressions que la bibliografia s'utilitza per referir-se a la literatura de l'Edat Contemporània, definida habitualment com el període iniciat amb la Revolució francesa (1789) fins al present, i no a la literatura de l'edat moderna (segles XV-XVIII). -
Noucentisme (XX)
El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del segle XX. La seva ideologia es basa en els valors de la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre, la mesura, la claredat... -
Avantguardes (XX)
L'avantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals.
En el moment en què van sorgir les avantguardes artístiques, Europa vivia una profunda crisi, que va desencadenar la Primera Guerra Mundial, i va posar en evidència els límits del sistema capitalista. -
Postguerra (XX)
Els catalans que el 1939 van deixar el país, van organitzar-se molt aviat per tal de mantenir vius uns lligams cívics i emotius i, alhora, d’afirmar i conservar la llengua i la cultura catalanes. Fins a l’any 1950, aproximadament, la tasca dels exiliats fou importantíssima. Revistes culturals, conferències, commemoracions, edicions de llibres, etc. serviren d’elements aglutinadors dels catalans de la diàspora i de substitutiu de les activitats que no es podien dur a terme a la península.