-
Period: 470 BCE to 399 BCE
Sòcrates
- Mètode maièutic: única manera de "parir" o "donar a llim" la veritat. 3 moments: ironia, diàleg dirigit i definició.
- Doble actitud en el mètode socràtic: convenciment de la seva ignorància i convicció que la veritat es troba a l'interior de l'ésser humà.
- Mètode inductiu.
- Intel·lectualisme moral: doctrina que identifica virtut amb el saber.
- Virtut com a felicitat.
- Ciència, virtut i felicitat són inseparables i s'inclouen mútuament.
-
455 BCE
"Discòbol" de Miró
-
Period: 428 BCE to 348 BCE
Plató
- 2 móns: Intel·ligible i sensible (còpia del primer).
- Sentits només serveixen pel coneixement de l’aparença. Raó ens condueix al món vertader. Coneixement propi de l’ànima, record.
- Realitat extramental, immaterial, eterna i invariable (fonament i model dels objectes sensibles). N’hi ha de quatre tipus: de les coses, matemàtiques, de valors i la Idea de Bé.
- Dualista: Home compost d’ànima (MI) i cos (MS). Unió antinatural, el cos és la presó de l’ànima.
- Demiürg té la funció d’ordenar.
-
Period: 384 BCE to 322 BCE
Aristòtil
- Coneixement és un procés ascendent que va de l'objecte al concepte, de les coses a les causes. Nivell sensitiu i nivell intel·lectual. S'obté per abstracció de l'enteniment a partir de les dades dels sentits.
- El mètode de la lògica és la deducció sil·logística, que permet deduir conclusions vertaderes de premisses vertaderes, i fa possible la deducció.
- Home és un animal polític. El bé de l'individu depèn del bé de la comunitat.
-
Period: 341 BCE to 270 BCE
Epicur
- Importància del cos com a fonament de l'existència.
- Felicitat de l'ésser humà consisteix en el plaer (basat en l'evitació del dolor mitjançant l'automoderació dels desigs).
- Felicitat s'obté mitjançant l'autosuficiència de la persona i la mesura en la satisfacció dels plaers naturals I necessaris.
- Categorització dels plaers (quins són recomanables i quins no).
- 3 tipus de desitjos: naturals i necessaris (necessitats físiques bàsiques); naturals i innecessaris; innaturals i innecessaris.
-
Period: 334 BCE to 263 BCE
Zenó de Cítion
- Tots els coneixements vénen dels sentits (no hi ha idees innates), però quan l'home adquireix els coneixements arriba a percebre les nocions comunes.
- Única font de coneixement: sentits (empirisme). Representació sensible com a còpia de la realitat.
- Raonament inductiu hipotètic.
- Raó, divinitat, llibertat, naturalesa i felicitat: elements comuns indissociables.
- El bé s'aconsegueix vivint d'acord amb la raó que ens fa descobrir la Raó Universal.
-
176
Estàtua eqüestre de Marc Aureli
-
Oct 12, 1492
Descobriment d'Amèrica
-
1499
"La Pietà" de Miquel Àngel
-
1503
"El Jardí de les Delícies" d'El Bosco
-
1504
"David" de Miquel Àngel
-
1510
"L'escola d'Atenes" de Rafael
-
Period: 1543 to
Revolució científica
-
Period: to
Thomas Hobbes
- Reflexiona sobre l'origen de la societat.
- Ésser humà és dolent per natura (home és un llop per a l'home). En l'estat natural, ésser humà viu en un estat de guerra constant de tothom contra tothom. Humans consideren que la situació de guerra és insostenible i signen un pacte (pacte social), pel qual renuncien a la seva llibertat i la cedeixen a les mans d'un sobirà, el leviathan (el qual pot ser una persona o una assemblea), que els ha de garantir la pau i l'estabilitat.
-
Period: to
René Descartes
- 3 substàncies diferenciades: Déu, Jo, el Món.
- Dubtem dels sentits ja que les coses que em mostren són confuses I obscures. Coneixement clar i evident només ve donat per la raó.
- Representació mental. 3 classes d'idees: adventícies (experiència), factícies (construïm nosaltres combinant altres idees), innates (el pensament les posseeix per ell mateix).
- Dualista: Home compost per 2 substàncies (pensament i extensió).
- Déu (res infinita) és la substància més important.
-
"La vocació de Sant Mateu" de Caravaggio
-
Period: to
John Locke
- Pressuposa l’existència d’un món exterior a nosaltres en tant que causa de les nostres idees.
- Totes les nostres idees procedeixen de l’experiència i són continguts mentals.
- Idees simples (la ment les rep de forma passiva ja sigui de l’exterior o de l’experiència interna), complexes (enteniment actiu creant idees substànies, relacions o modes).
- Experiència és el substrat del nostre coneixement. 3 tipus de coneixement: intuÏtiu, demostratiu i sensible.
-
Period: to
Baruch Spinoza
- Part de la definició cartesiana de substància com allò que és en si i no necessita d'un altre per a existir, però porta questa definició fins a les seves últimes conseqüències.
- Afirma l'existència d'una única substància infinita, a la que identifica amb Déu o amb la naturalesa (monisme panteista).
- Cos i ment no poden ser considerats com 2 substàncies distintes, sinó com 2 maneres d'entendre una única realitat.
-
"Las Meninas" de Velázquez
-
"La noia de la perla" de Vermeer
-
Period: to
George Berkeley
- Accepta gran part de la teoria del coneixement de Locke.
- És necesari reconèixer l'existència de ments que alberguen les idees. "Esse est percipere" (ésser és percebre): una ment existeix en tant que percep.
- Hi ha idees i ments.
- Coneixement humà basat en idees o percepcions. Única cosa que podem conèixer és allò que percebem.
- No afirma l'existència de substàncies materials.
- Només Déu pot ser la causa tant de les idees de la ment com del propi ésser (espiritiualisme immaterialista)
-
Period: to
David Hume
- Parteix de l’experiència com a font I límit dels nostres coneixements.
- Únic ús de la raó: pels judicis matemàtics i els lògics (relacions d’idees). Experiència dels sentits proporciona l’únic coneixement fiable: impressions.
- Idees: representacions mentals de les impressions, que han perdut la força que tenien. Simples o complexes. Poden provenir de la memòria o de la imaginació.
- No seguretat de l’existència del món perquè només coneixem impressions i no sabem d’on venen. Realitat física?
-
Period: to
Jean-Jacques Rosseau
- Progrés com un allunyament sense retorn de l'ideal d'estat primitiu l'ésser humà.
- Allò natural i originari: la insociabilitat. Bon salvatge lliure de tendències agressives. Es movia a impulsos del natural egoisme i anava acompanyat pel sentiment de pietat (comprensió, simpatia amb qui pateix).
- Societat com a causar de tot allò negatiu que hi ha en l'ésser humà.
- Societat civil com a resultat del pacte social. Poble sencer és el sobirà. Sobirania expressada en la voluntat general.
-
Period: to
Immanuel Kant
- Conceptes necessaris de la raó es presenten com els objectes cap al coneixement dels quals tendeix per pròpia naturalesa i dels quals s'ocupa en la «Dialèctica transcendental». Són l'incondicionat en la idea de jo, la de món i en la d'absolut o Déu. Malgrat ser elements purs a priori, però no poden contribuir a la formació de coneixement objectiu (manca d'intuïció sensible).
- Idees es recolzen en raonaments. Kant els concedeix un ús constitutiu regulador: són idees reguladores.
-
Period: to
Revolució Industrial
-
Period: to
Revolució Francesa
-
Period: to
John Stuart Mill
- Utilitarista i liberalista.
- No partició de l’ànima,
- Promoció de l'obligatorietat de l’ensenyament, independentment de la classe social d’una persona.
- Mentre la societat o l’Estat on visqui un individu sigui lliure i justa, aquest podrà exercir la seva llibertat i serà feliç. A la felicitat completa només s’hi arriba si tothom és feliç.
- El plaer (no individual sinó col·lectiu) és el que ens condueix a la felicitat. Hedonista universalista.
-
Period: to
Karl Marx
- L'ésser humà pateix un estas que ell anomena "alienat". Ésser humà ha perdut la seva pròpia essència: ha eliminat la creativitat i la necessitat de realitzar-se a si mateix en el treball, ha deixat de tenir la solidaritat com un valor necessari per al desenvolupament de la societat, etc.
- Causes alienació s'han de buscar en unes condicions sociales determinades d'explotació.
- Materialisme històric: economia com a motor de la historia.
- "Superestructura" i "formes ideològiques".
-
Period: to
Friedrich Nietzsche
- Vitalista.
- Critica la concepció de les Idees com a “ésser vertader”. Només existeix 1 món: el de la vida.
- Font de coneixement: els sentits. La Veritat és una il·lusió. La realitat és devenir i sempre és interpretacióñ.
- Nega l’existència de Déu, de les Idees platòniques i de tots allò associats a un món superior intangible que domina sobre el de la vida.
- Monisme antropològic: no hi ha divisió entre cos i ànima, el cos com a essència de l’ésser humà.
- Defensa l'individualisme.
-
Period: to
Sigmund Freud
- Teoria psicoanalítica: estudi de l'inconscient.
- Estructura de la personalitat: l'ego és l'element més primitiu d'aquesta. Quan una persona neix, tan sols està dotat d'ego, totalment inconscient i irracional.
- El jo sorgeix de la modificació parcial de l'ego sota les influències i estímuls que rep del món exterior. A mesura que la persona creix, el jo es va enriquint amb les experiències i aprenentatges que va acumulant, i que li permeten adaptar-se a aquest món.
-
"Impressió, sol naixent" de Monet
-
"El pensador" de Rodin
-
Estàtua de la Llibertat
-
"El crit" de Munch
-
"Sopa Campbell" d'Andy Warhol
