-
A Europa, Sigmund Freud comença a estudiar la psicoanàlisi. -
Max Weber participa del Primer Congrés de l'Associació de Sociòlegs Alemanys i alerta del poder dels mitjans -
El 1913, el psicòleg nord-americà JB Watson es comença a estudiar el conductisme i la psicoanàlisi. -
Els anys vint representen l'apogeu dels diaris d'informació general i és llavors quan la sociologia es comença a interessar per la comunicació de masses com a àmbit d'estudi. -
L'Escola de Frankfurt analitza l'ascens del nazisme i l'ús de la propaganda. -
Harold Lasswell publica 'Propaganda Technique in the World War ' i afavoreix el El sorgiment de la teoria de l'agulla hipodèrmica o de la bala màgica assenyala que la penetració dels mitjans en la societat era silenciosa i superior del qual es creia. -
Al voltant d'aquells anys, a l'URSS, Iván Pávlov realitza estudis al voltant del reflex condicionat. -
La premsa i la ràdio es van fent cada cop més populars, adopten mecanismes gairebé industrials de producció i sorgeix la premsa groga, que apel·la a les emocions. -
El 1939 Serge Tchakhotine publica 'La violació de les masses per la propaganda política' en la qual alerta del preocupació creixent al voltant de la manipulació de les societats -
El 30 d'octubre de 1938 la Columbia Broadcasting System emet l'adaptació radiofònica de 'La guerra dels mons' (The War of the Worlds), dirigida i narrada per Orson Welles, i confirma la gran capacitat de mobilització de la ràdio. -
Teoria dels efectes limitats sobre els missatges difosos pels mitjans de comunicació. El receptor es comença a veure com algú que afronta activament els missatges dels mitjans, i l'interès i la motivació d'aquests esdevé un factor important, els individus consumeixen més habitual informació que els dona la raó.
-
L'any 1944, Lazarsfeld, Berelson i Gaudet estableixen la teoria dels dos esglaons de la comunicació, i teoritzen aquests postulats al voltant de les relacions interpersonals. -
Charles Morris publica 'Signs, Language, and Behavior', on afirma que els individus són manipulables i les seves voluntats poden ser alterades. -
El 1948, el model de Lasswell i el model de Shannon, fixen el camp d'estudi de la disciplina dels estudis en comunicació i la legitimen empíricament. El model de Lasswell estableix l'anàlisi del control, del contingut, del canal, de l'audiència i dels efectes. I la teoria matemàtica de la comunicació de Shannon atorga a la naixent disciplina la legitimitat acadèmica de les ciències naturals. -
Amb els primers estudis empírics es relativitza la capacitat dels mitjans per alterar les voluntats individuals i la comunicació interpersonal i de la personalitat de l'individu pren protagonisme.
-
Les relacions interpersonals dels individus més ennlà dels mitjans guanyen pes pel que fa a la capacitat d'influència. Per sobre d'aquests grans mitjans de masses, sorgeix la importància de la figura del líder d'opinió.
-
El 1957 Leon Festinger formula la seva Teoria de la dissonància cognitiva mitjançant la qual s'afirma que quan una persona rep missatges contraris a la seva manera de pensar intenta reduir els conflictes interns que li provoquen. -
Els anys seixanta representen el màxim apogeu dels mitjans de comunicació i de la cultura de masses. Es desenvolupa la idea del quart poder (equiparant els mitjans als poders legislatiu, executiu i judicial), però les teories encara apunten als efectes limitats d'aquests sobre la població. -
La televisió esdevé el mitjà de masses per antonomàsia i el 1960 s'atribueix la victòria de Kennedy com a president dels Estats Units al seu paper debat televisiu amb Nixon. Aquella dècada la televisió també va tenir un paper cabdal pel que fa a la creació d'una opinió contrària a la guerra del Vietnam. -
Als anys setanta es comença a proposar que els mitjans de comunicació no farien canviar la manera de pensar de les persones, però sí que tenen efectes sobre el coneixement. En aquesta època, la semiòtica guanya terreny en els estudis de la comunicació.
-
Sorgeixen noves corrents amb McLuhan o Marcus al capdavant que afirmen que els mitjans modifiquen la percepció de les persones i la vida social, per bé que les investigacions dels autors tradicionals com Lazarsfeld i Katz continuen assenyalant que els efectes limitats dels mitjans. -
El 1974, el cas Watergate torna a donar protagonisme a la capacitat d'influència de la premsa nord-americana. -
D'altra banda, la teoria de l'espiral del silenci de la sociòloga alemanya Elisabeth Noelle-Newman apunta que els individus tenen una sèrie d'opinions, que no manifesten fora que detectin el suport d'algú altre. -
L'any 1980, l'informe MacBride (iniciativa de la Unesco) representa un canvi en la percepció de la comunicació internacional. Els països comencen a establir polítiques per introduir la indústria comunicativa com a part de la cultura pròpia. L'audiència es continua percebent com a activa. -
Les aproximacions microsociològiques i etnogràfiques són cada vegada més utilitzades en els estudis en comunicació i els estudis culturals britànics es comencen a fer notar als Estats Units.
-
Els anys vuitanta es qüestiona la idea que els mitjans de comunicació són instruments per a la llibertat d'expressió i el desenvolupament. -
El 1989, amb la caiguda del mur de Berlín es produeixen canvis geopolítics notables. -
S'inicia la postmodernitat i els estudiosos de la comunicació es fixen en les teories sobre els efectes cognitius dels mitjans de comunicació de masses. La teoria del distanciament en el coneixement apunta que tot i l'abundant informació a occident, això no representa un augment del coneixement, com a molt aquest augment es limita a una minoria concreta que, en efecte, ostenten el poder social.
-
Als noranta els canvis socials tornen a condicionar la recerca en comunicació, que han de tenir en compte les noves realitats tecnològiques i socials que es produeixen constantment.
-
Es desenvolupen les teories al voltant de la Societat de la informació, una de les denominacions per a definir la situació actual en la qual l'intercanvi d'informació ha esdevingut un element tan central de la societat.