LÍNEA DEL TEMPS

  • La Renaixença

    La Renaixença
    Moviment vindicatiu català.
  • Cop d'Estat del General Manuel Pavía

    Cop d'Estat del General Manuel Pavía
    Amb el cop d'estat del General Manuel Pavía es posa fi a la primera república i dissol les Corts republicanes. Llavors el General Serrano passa a presidir el Govern.
  • Proclamació Alfons XII com a rei

    Proclamació Alfons XII com a rei
    Martinez Campo proclama rei Alfons XII
  • Restauració

    Restauració
  • Fi de la primera república

    Fi de la primera república
  • Period: to

    Restauració Borbònica

    La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
  • Period: to

    Regnat Alfons II

    El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola.
  • La Constitució de 1876 i Alternança en el poder

    NO HI HA DATA CONCRETA!
  • Period: to

    La Crisi del 98

    La Crisi del 98 va esclatar a Cuba a causa del nou moviment independentista i va finalitzar al 1898 amb la derrota d'Espanya després que els Estats Units li proclamessin la guerra.
  • Regeneracionisme

    Regeneracionisme
    Moviment intelectual que va sorgir desprès del desastre del 1898.
  • Lliga Regionalista

    Lliga Regionalista
    Dirigida per Enric Prat de la Riba
  • Noucentrisme

    Noucentrisme
    Moviment cultural català
  • Setmana Tràgica

    Setmana Tràgica
    Insurrecció popular a Barcelona.
  • Crisi del 1917

    Crisi del 1917
    Problema experimentat a la Restauració
    Protesta militar i política
  • Derrota d'Annual 1921

    Derrota d'Annual 1921
    Derrota a la guerra del Marroc
  • Period: to

    Dictadura Primo de Rivera

    En una primera etapa (1923-1926) establí un Directori militar (integrat per 9 generals i 1 contralmirall) que, en el terreny social, restablí l'ordre públic basant-se en una forta repressió del moviment obrer i la prohibició dels drets públics, els partits polítics i les organitzacions sindicals.
  • Period: to

    Dictadura Primo de Rivera

    La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
  • Dimissió Primo de Rivera

    Dimissió Primo de Rivera
    Dimiteix davant el no suport d'Alfons XIII
  • Period: to

    Reformes Militar d'Azaña

    Manuel Azaña, Ministre de la Guerra, volia un exèrcit més modern i eficaç, més republicà també. Per això un dels seus primers decrets, de 22 d'abril, va obligar als caps i oficials a prometre fidelitat a la República, amb la formula: prometo pel meu honor servir bé i fidelment a la República, obeir les seves lleis i defensar-la amb les armes”.
    Per un decret de 25 de maig de 1931 es va reorganitzar l'exèrcit de la península.
  • Segona República

    Segona República
    Canvis polítics i socials molt profunds
  • Reforma Militar d'Azaña

    Reforma Militar d'Azaña
    Manuel Azaña, Ministre de la Guerra, volia un exèrcit més modern i eficaç, més republicà també. Per això un dels seus primers decrets, de 22 d'abril, va obligar als caps i oficials a prometre fidelitat a la República, amb la formula: prometo pel meu honor servir bé i fidelment a la República, obeir les seves lleis i defensar-la amb les armes”.
    Per un decret de 25 de maig de 1931 es va reorganitzar l'exèrcit de la península.
  • La Constitució de 1931

    La Constitució de 1931
    La Constitució Espanyola de 1931 fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes.
  • Proclamació República Catalana

    Proclamació República Catalana
    Generalitat, Govern autònom de Catalunya
  • Estatut d'autonomia

    Estatut d'autonomia
    Generalitat redacta l'estatut d'autonomia, i l'aproven al 1932, les Corts Espanyoles.
  • Period: to

    Bieni conservador

    Oposició de les Reformes
  • Assassinat Tinent Castillo

    Assassinat Tinent Castillo
    Es assassinat per pistolers de dreta.
    Tinent Castillo era d'esquerra.
  • Assassinat de Calvo Sotelo

    Assassinat de Calvo Sotelo
    El 13 de juliol de 1936, fou assassinat per una unitat de la Guàrdia d'Assalt. Aquest fet, que tingué un gran impacte emocional, va ser el pretext emprat com a detonant de la sublevació militar que va donar inici a la Guerra Civil.
  • Alçament de les tropes Espanyoles del nord d'Àfrica

    Alçament de les tropes Espanyoles del nord d'Àfrica
    Dirigides per Franco. El juliol del 1936, després de moltes indecisions, s'uneix al cop d'estat liderat pel general Sanjurjo i el General Mola contra el govern de la legítima Segona República Espanyola, posant-se al capdavant de l'Exèrcit d'Àfrica. El cop va fracassar, i va donar lloc a la guerra civil.
  • Period: to

    Guerra Civil

  • Fi de la Guerra Civil

    Fi de la Guerra Civil
    La batalla de l'Ebre va acabar amb la derrota de l'exèrcit republicà i va deixar el camí lliure per a l'ocupació franquista de Catalunya; fet que va precipitar la fi de la guerra. Franco la va donar per acabada l'1 d'abril de 1939, tres dies després que el coronel Segismundo Casado lliurés Madrid.
  • Period: to

    Dictadura Franquista

    El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975.
    Basat en el lideratge del general Francisco Franco , el franquisme va néixer amb la victòria militar a la Guerra Civil Espanyola. El seu poder es va fonamentar en el control de tots els ressorts de l'Estat: cap d'estat, de govern, del partit únic, el Movimiento Nacional, i de l'exèrcit.
  • Period: to

    2na. Guerra Mundial

  • Eliminació Estatut d'Autonomia i de la Generalitat

    Eliminació Estatut d'Autonomia i de la Generalitat
  • Period: to

    La dissidència dels anys seixanta

    Al llarg dels anys seixanta, la dissidència dins l'Espanya franquista va créixer fins a esdevenir un factor decisiu de la vida política. El Govern assajà des de la repressió total, contraproduent per a la seva imatge perquè evidenciava que només la força garantia l'estabilitat, fins a un cert nivell de tolerància, que equivalia a debilitat i només afavoria l'expressió del descontent.
  • El príncep Joan Carles és designat successor

    El príncep Joan Carles és designat successor
    El 1969 designà (en la que es coneix com a Operació Salmó) per al títol de rei Joan Carles de Borbó, nét d'Alfons XIII i fill de Joan de Borbó i de Battenberg, hereu legítim de la Corona. Joan Carles volia que Espanya fos un país democràtic.
  • Crisi Economica, Política i Social

    Crisi Economica, Política i Social
    Crisi davant la inflació per la pujada del petroli.
  • Coronació del rei Joan Carles I

    Coronació del rei Joan Carles I
    El 22 de novembre de 1975, dos dies després de la mort de Franco, tal com el dictador havia previst, i després de jurar els principis fonamentals del feixista Movimiento Nacional, Joan Carles I fou proclamat rei. Després de succeir a Franco com a cap de l'estat, fou un dels actors de la transició espanyola, des del Franquisme cap a una monarquia constitucional.
  • Restabliment de la Generalitat

    Restabliment de la Generalitat
    El 21 de maig de 1976, els contactes entre l'oposició democràtica espanyola i els representants de l'Assemblea de Catalunya i el Consell de Forces Polítiques de Catalunya havien donat com a fruit el reconeixement de les demandes catalanes de restabliment provisional de l'Estatut de 1932 i formació d'un govern de la Generalitat. A les primeres eleccions democràtiques de 1977, a Catalunya el triomf dels partits polítics que incloïen als seus p
  • Intent de Cop d'Estat de Antonio Tejero

    Intent de Cop d'Estat de Antonio Tejero
    La vesprada del 23 de febrer de 1981, comandant uns 200 guàrdies civils, va assaltar el Congrés dels Diputats, que en aquells moments celebrava la sessió d'investidura com a president del Govern de Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo. Va segrestar tots els diputats fins a les 12 del matí del 24 de febrer de 1981, quan es va lliurar en fracassar l'intent de cop d'Estat.
  • Formació Govern Català de Jordi Pujol

    Formació Govern Català de Jordi Pujol
    Primer Govern de Jordi Pujol
    Aquest va ser el primer govern de la Generalitat de Catalunya de Jordi Pujol. Aquesta persona tenia una orientació independentista.
  • Period: to

    Govern Socialista, Felipe Gonzalez

    Després de la victòria del PSOE del 20 d'octubre de 1982, en la qual va obtenir el 48,3% dels sufragis i 202 diputats, la primera majoria absoluta d'un partit a la democràcia, va ser escollit president del govern espanyol pel Congrés dels Diputats, i va encapçalar un govern en el qual Alfonso Guerra fou designat vicepresident. Posteriorment va guanyar també les eleccions de 1986, 1989 i 1993, les dues primeres amb majoria absoluta.
  • Ingrés OTAN

    Ingrés OTAN
    Espanya ingressa en l'OTAN
  • Espanay entra en el CEE

    Espanay entra en el CEE
    L'Acta d'Adhesió d'Espanya a les Comunitats Europees és un tractat pel qual Espanya va ingressar en la Comunitat Econòmica Europea —en l'actualitat la Unió Europea— i que va ser signat el 12 de juny de 1985 en el Saló de Columnes del Palau Real de Madrid per entrar en vigor l'1 de gener de 1986. Després d'aquesta adhesió, es va produir a Espanya un període de prosperitat econòmica, en el qual durant cinc anys seguits va aconseguir el major índex de cr
  • Referèmdum permanència d'Espanya a l'OTAN

    Referèmdum permanència d'Espanya a l'OTAN
    El resultat va ser el "sí" a la permanència, gràcies al suport del 52,5% dels votants, enfront del 39,8% que va votar a favor del "no".
  • Period: to

    José Mª Aznar, president del govern

    La seva política va estar dominada per una reeixida agenda econòmica, afavorida per la bonança internacional, amb ajustaments pressupostaris per tal d'assolir el dèficit zero, i amb l'objectiu de complir els criteris de convergència amb l'euro. Sota el seu govern l'economia espanyola va mostrar una força considerable al créixer més ràpid que la de molts altres països europeus, donat el baix nivell del que partia. Es va reduir l'atur (de més del 20% l'any 1996 a prop de l'11% el 2003), es va mant
  • 11-M

    11-M
    Atemptat als trens de Madrid
  • Zapatero, president del Govern

    Zapatero, president del Govern
  • Period: to

    Primera legislatura Zapatero

    José Luis Rodríguez Zapatero és un polític espanyol, sent el cinquè President del Govern de l'actual període democràtic espanyol després de guanyar les eleccions generals de l'any 2004, i el segon del Partit Socialista Obrer Espanyol
  • Referèndum per la Reforma de l'Estatut de Catalunya

    Referèndum per la Reforma de l'Estatut de Catalunya
    El 18 de juny de 2006, se celebraria el referèndum sobre la reforma de l'estatut d'autonomia de Catalunya. El procés que havia començat quan Zapatero encara era secretari general del PSOE i acabaria en un referèndum al bell mig de la legislatura. El sí que defensaven tant el PSOE, el PSC, ICV i CiU guanyaria enfront del no que defensaven el PP i ERC. La jornada estaria marcada per la baixa participació, ja que tan sols el 49,4%
  • Period: to

    Segona legislatura Zapatero

    Crisi econòmica, política i social
  • Period: to

    Crisi Espanyola

    La Crisi es va produir entre 2008-2009, quan la majoria d'economies del món industrialitzat va entrar en una profunda recessió.
  • Rescat bancari espanyol

    Rescat bancari espanyol
    La Unió Europea fa un rescat bancari a Espanya
  • Mariano Rajoy president

    Mariano Rajoy president
    Dècima legislatura polítca.
  • Vaga General

    Vaga General
    El 20 de juny de 2002 els sindicats majoritaris de l'Estat, CCOO i la UGT, convoquen una vaga general a la qual Zapatero dóna suport. La vaga té un èxit relatiu segons la font. Mentre sindicats i el PSOE asseguren l'èxit de la protesta, el portaveu del govern assegura a les set del matí que la vaga ha estat un fracàs, mostrant alguns diaris que havien sortit al carrer.