-
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià va ser una l'aliança dels grups republicans espanyols per enderrocar Alfons XIII. A les tres i mitja, del 17 d'agost de 1930, quinze homes d'edats i aspectes molt dispars es van reunir en els locals del Casino Republicà de Sant Sebastià. Havien viatjat des de diversos punts d'Espanya fins a la ciutat cantàbrica per negociar un pacte d'acció de tots els republicans contra la monarquia d'Alfons XIII. -
Eleccions
El 12 d’abril del 1931 es van celabrar eleccions i es plantejava com una elecció entre monarquia i república. D’una banda estaven els partits oposats al règim monàrquic (republicans, socialistes, i nacionalistes d’esquerres) que es van presentar units formant una coalició. D’una altra, els partits monàrquics que es van presentar dividits. -
Proclamació de la Segona República espanyola
El vot urbà, significaba un rotund rebuig cap a la Monarquía. Llavors es va posar en evidència el rebuig a la monarquia i el desig d’un canvi polític. Els ciutadans van sortir al carrer per demanar la proclamació de la República. Enfront a aquesta situació el rei Alfons XIII es veu obligat a marxar cap a l’exili i la Segona República es proclama el 14 d’abril de 1931, guanyant així les eleccions del 12 d'abril. -
Period: to
GOVERN PROVISIONAL
Es un govern provisional integrat per republicans, socialistes i
catalanistes que van començar les primeres reformes. -
Eleccions generals
Aquestes eleccions es van celebrar en plena eufòria per la recent proclamació de la República, cosa que afavorí a ERC que obtingué una clara victòria electoral a Catalunya i a Manresa. El sistema polític va quedar establert amb un bipartidisme entre Esquerra Republicana de Catalunya i la Lliga. -
Constitució 1931
Es va plantejar una nova constitució on hi havien: reformes militars per a l'exèrcit professional i democràtic, reformes religioses per a la secularització de la vida social, reformes agràries per a millorar la situació dels campesins, reformes terroritorials per a integrar als nacionalistes i reformes educatives i sociales per assegurar l'educació general i millorar les condicions laborals.
Doncs, la constitució va ser aprovada el 9 de desembre de 1931 -
Period: to
BIENNI REFORMISTA O PROGESSISTA
Manuel Azaña va presidir un
govern republicà-socialista que va impulsar un programa d'ampliació i
aprofundiment de les reformes iniciades durant el període constituent, -
Sublevació de Sanjurjo
El general Sanjurjo va ser el primer oficial a posar-se a les ordres del Comitè Revolucionari Republicà després de les eleccions de 1931., Però, va acabar enfrontant-se amb el Govern d'Azaña per les reformes autonòmiques i militars. Juntament amb altres oficials es va revoltar a l'agost de 1932. Condemnat a mort, la seva pena va ser commutada per cadena perpètua. Amnistiat per Lerroux, es va traslladar a Estoril. Va morir en accident aeri al 36 quan tornava a encapçalar l'alçament nacional. -
Estatut d'autonomia de Catalunya
El 15 de septembre de 1932, el president de la segona República, Niceto Alcalà Zamora, va rubricar el Estatut d'autonomía de Catalunya, tambè conegut com Estatut de Nuria, que amb aquesta signatura entrava amb vigor. -
Casas viejas
Un grup de camperols anarquistes van fer una revolta Casas que van implantar el comunisme libertari, destituint l'alcalde i intentant prendre la caserna de la Guàrdia Civil on es trobaven un sergent i tres homes. Es va incendiar la casa on s'havien refugiat alguns dels dirigents de la insurrecció i després van procedir a una sèrie de judicis sumaríssims i afusellaments a sospitosos i participants.
Així mateix aquest conflicte va provocar la dimissió d'Azaña. -
Eleccions de 1933
El president de la República, Lerroux a causa de la dura repressió va haver de convocar unes eleccions el dia 19 de novembre i foren les primeres en les quals va haver sufragi universal a Espanya.
Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, el que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935. -
Period: to
BIENNI CONSERVADOR
El president de la República va haver de convocar
eleccions l’any 1933. El resultat va ser favorable aquest cop a la dreta i el
centre. El nou govern va iniciar un procés de desmantellament de les
reformes iniciades a l’etapa anterior, el que va fer que les esquerres es
tornessin més radicals. -
Vaga revolucionària
Una remodelació del govern va fer entrar ministres de la CEDA, el que suposava un gir clar cap la dreta més conservadora. Llavors, es va provocar protestes i revoltes a tot Espanya, però les importants a Astúries i Catalunya. -
Empresonament Lluís Companys
El 6 d'octubre el govern autònom de Catalunya, va en contra a la involució conservadora del règim republicà, on el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola i es empresonat. -
Cap de l'Estat Major Central
A Espanya, el general Franco és nomenat Cap de l'Estat Major Central. A l'any següent donarà un cop d'estat que conduirà el país a una sagnant i cruel guerra civil. -
El Front Popular
Es convoquen de nou eleccions el 1936.
Les forces polítiques d’esquerra es van presentar agrupades en l’anomenat Front Popular (a Catalunya Front d’Esquerres). L’objectiu era recuperar les reformes iniciades a l’inici de la República.Els partits de dretes a Espanya es va presentar dividida, en Bloque Nacional, liderat per José Calvo Sotelo, la CEDA i Falange Española.
Però la victòria va ser per al Front Popular i Manuel Azaña com a president de la República. -
Period: to
El front popular
A causa de les desavinences entre els partits i els escàndols en el govern, es convoquen de nou eleccions el 1936.
Les forces polítiques d’esquerra es van presentar agrupades en l’anomenat Front Popular (a Catalunya Front d’Esquerres). L’objectiu era recuperar les reformes iniciades a l’inici de la República i l’amnistia per als represaliats del 1934. -
Cop d'Estat
El 17 juliol haver-hi un cop d'Estat a Melilla, Tetúan i Ceuta.
I el 18 de juliol a la Península Ibèrica. -
Estatut d'autonomía del País Basc
L'Estatut d'autonomia del País Basc de 1936 fou la primera legislació per a l'autogovern del País Basc.
El 6 d'octubre de 1936 es va aprovar l'Estatut d'autonomia basc, sense la participació de Navarra, i amb ell la formació d'un primer Govern autònom del 7 d'octubre de 1936 al 30 de març de 1937, presidit per José Antonio Aguirre, del Partit Nacionalista Basc.
