-
Vaig néixer dues setmanes abans d'ho planejat perquè ja volia saber el que m'esperava al món, ja que sempre li donava molts cops a la meva mare dins la panxa.
-
Aquesta llar d'infants va ser clau per la meva vida, ja que vaig conèixer a persones que amb el temps em van ajudar a créixer personalment i avui dia segueixen amb mi.
-
Vaig parlar abans que caminar, ja que era un bebè molt activa, desperta i curiosa.
-
Vaig començar a anar amb la Gala a la llar d'infants i des d'aquell moment ens vam fer millors amigues i fins data d'avui ho continuem sent i és una persona essencial per al meu dia a dia.
-
Encara que no era molt conscient del que passa a la meva vida sabia que el millor per la família seria que el papa i la mama no estiguessin més junts, per això es van separar.
-
Després del divorci dels meus pares va arribar en Maxi el meu gat que per a mi és com el meu fill perquè tan sols amb la seva presència em va fer la nena més feliç del món, i està amb mi sempre que ho necessito.
-
Després d'uns anys del divorci apareixen en Pau i la Martina que m'il·luminen la vida d'una manera molt especial i es tornen com la meva família de sang.
-
Després de provar diferents esports durant anys vaig decidir donar-li una oportunitat al bàsquet i vaig ficar-me a un equip de nenes que em van canviar la vida.
-
Després de mesos d'intriga hi espera va néixer la meva germaneta que malgrat tots el problema que va haver-hi va néixer i es va tornar en la persona que més estimo del món.
-
Com també els meus germans vaig estar uns anys formant-me i estudiant per fer la comunió.
-
Al final de tot res és etern així que fins i tot havent trobat una família que m'omplia de veritat tot es va haver de tornar a acabar i sortir malament.
-
Després de molts anys tristos i sense vida vaig haver d'anar-me'n a viure amb la meva mare per poder ser feliç al 100%, encara que fos una decisió molt complicada.
-
Després d'un any sense ganes de jugar a bàsquet vam formar un nou equip que em va tornar les ganes de jugar, i em va demostrar que la família no sempre és gent que comparteix ADN.
-
Després de dos ictus i agafar la covid-19 el meu avi no podia més i malauradament va morir, mentre que jo no em vaig poder acomiadar com volia perquè no hi estava a Barcelona i no hi podia anar.