Línia de temps

  • ''The sick rose'', William Blake

    ''The sick rose'', William Blake
    És un poema molt enigmàtic i per aquest mateix motiu m'atrau. Tot i que és breu (només consta de dues estrofes) està ple de símbols i té moltes interpretacions. A mi em transporta amb la rosa, i de sobte, em mata amb la metàfora del cuc. Per mi tracta de que a vegades no veiem la foscor fins que la tenim a sobre.
  • ''Caminant damunt un mar de boira'', Caspar David Friederich

    ''Caminant damunt un mar de boira'', Caspar David Friederich
    Per mi és la figura de l'home romàntic en si, en la seva totalitat. Tenim tots els ingredients: la contemplació, l'individualisme, la soledat, la natura... L'home que contempla la immensitat, que el sobrepassa. A mi em fa sentir romàntica, em fa empatitzar.
  • ''Kindertotenlieder'', Gustav Mahler

    ''Kindertotenlieder'', Gustav Mahler
    Mahler és un artista que es va avançar a la seva època. Aquest cicle de cinc cançons està fet amb els poemes que va escriure Friederich Rückert quan en el període de 16 dies se li van morir dos fills. Kindertotenlieder vol dir cançons de nens morts. No falla, sempre ploro, el dolor que sento és molt potent
  • ''Canción de otoño en primavera'', Rubén Darío

    ''Canción de otoño en primavera'', Rubén Darío
    Aquest poema representa aquell pensament que tots hem tingut almenys un cop a la vida: que morirem. I enlloc de pensar en la primavera (el moment en el que estem, carpe diem), pensem en la tardor (el moment de la nostra mort). Em transmet moltes ganes de conèncer a tothom de que s'ha de viure el moment, però alhora m'hi quedaria a viure, en aquest poema
  • ''Les 3 edats de la dona'', Gustav Kilmt

    ''Les 3 edats de la dona'', Gustav Kilmt
    Aquest artista els hi encanta als meus pares, i he crescut amb les seves obres; m'encanten els tons de color, les figures... El conjunt em produeix molta calma i alhora inestabilitat. He triat aquesta obra en particular, perquè m'hi veig molt representada. Un fet tant humà com el temps, representat amb tanta simplesa i tanta eficàcia, ens ensenya que no hi ha etapes millors o pitjors. I tot representat en la dona, que és la vida, el naixement i també la mort, com tot.
  • ''La consagració de la primavera'', Stravinsky

    ''La consagració de la primavera'', Stravinsky
    Una obra controversial encara ara. Ja sabem que Stravinsky és un compositor que trenca amb tot, però aquesta obra en particular va causar polèmica, crits i crítiques. I cada cop que l'escolto hi penso. Penso en l'expectativa de Stravinsky, l'odi del públic... Ho veig tot reflectit.
  • ''Siddharta'', Herman Hesse

    ''Siddharta'', Herman Hesse
    Llegeixo aquest llibre bastant sovint. La profunditat i la capacitat de reflexió del protagonista m'inspiren. La calma, el pas del temps, el canvi constant, la vida... i tot reflectit en un conte. Una obra tan cotidiana com completament espiritual, que m'ensenya a pensar.
  • ''Rhapsody in blue'', Gershwin

    ''Rhapsody in blue'', Gershwin
    Una obra que crida MODERNITAT. Música de hollywood, de tema molt simple, però amb mil variants i passant per un munt d'instruments, i per estils que sorgien en el moment, com el jazz i el blues. Aquesta obra te la capacitat de transportar-me, aconsegueix un viatge en el temps. Em porta a Nova York als anys 20. A la gran ciutat, amb la seva modernitat i grandiositat novedosa
  • ''El cuirassat Potemkin'', Sergei Einstein

    ''El cuirassat Potemkin'', Sergei Einstein
    La història de la revolució russa del 1905. Una pel·lícula muda amb música de Shostakovitx, que transmet tantíssim amb les expressions de la gent, les simbologies i la música. El terror que experimentem quan li trepitgen el fill, viu. Una pel·lícula històrica, però no per això menys emocionant.
  • ''Tiempos Modernos'' Charles Chaplin

    ''Tiempos Modernos'' Charles Chaplin
    Una altra pel·lícula muda, ara del geni Charles Chaplin, que un cop més s'avança als esdeveniments, en aquest cas a l'invent de la ''videotrucada''. Una pel·lícula encara més moderna que l'època mateixa. M'inspira molta tendresa, però sobretot em fa riure molt, amb la seva actuació tant singular.
  • ''Concert per violí i Orquestra'', Samuel Barber

    ''Concert per violí i Orquestra'', Samuel Barber
    És el concert que vaig tocar per la meva graduació de violí. El primer cop que el vaig escoltar em va cridar molt l'atenció només pel fet de ser diferent de la resta. És una música plena de vida que em transporta. Em transmet un munt d'emocions diferents, amb els motius tant contrastats entre ells. És una obra màgica.
  • ''After you've gone'' Disney

    ''After you've gone'' Disney
    És un video d'animació que forma part de la pel·lícula ''Música maestro'' de Disney, sobre el tema ''after you've gone'' de Benny Goodman. És un vídeo que em fa riure cada cop que el miro, i que gaudeixo com si tornés a ser petita. És molt dinàmic i colorit, i la música és xulíssima.
  • ''1984'', George Orwell

    ''1984'', George Orwell
    És un llibre que ens parla d'un món on no existeix la privacitat ni la llibertat d'expressió. Un fenòmen esgarrifosament proper. El llibre és un estudi psicologic de les societats, però amb una historia que atrapa. És un llibre molt interessant i alhora molt engoixant i és això el que t'empeny fins al final.
  • ''El gran restaurant'' Jacques Besnard

    ''El gran restaurant'' Jacques Besnard
    Totes les pel·lícules on apareix Louis de Funès m'encanten. En aquesta en particular, sempre ric; la ironia del protagonista em representa. És una historia absurda sobre temes prou cotidians, i precisament el que fa la ironia és millorar-los. M'encanta!
  • ''El violinista a la teulada'' Norman Jewison

    ''El violinista a la teulada'' Norman Jewison
    És una pel·lícula musical de trama molt divertida i interessant, però tràgica alhora. El doblatge del violí és d'Isaac Stern que és un violinista que m'agrada molt. La pel·lícula està clar que està feta per fer riure, però el rerefons és molt dur i colpidor, ja que representa un poble jueu a Rússia que es veu obligat a emigrar a Estats Units
  • ''La luna asoma, suite de Lorca'', Rautavaara

    ''La luna asoma, suite de Lorca'', Rautavaara
    Sobre uns poemes de Lorca, Rautavaara, un compositor finès, n'escriu unes cançons. M'agraden molt les 4, perquè és una música i una poesia molt visual. L'escriptura és molt interessant i queda perfecte amb els poemes de Lorca, els ressalta encara més. Aquesta en particular (la luna asoma), és la meva cançó preferida, ja que la música és delicada quan es parla de la lluna, i és profunda, amb veus més greus, quan es parla del mar... Una obra mestra
  • ''Spider'', Louise Bourgeois

    ''Spider'', Louise Bourgeois
    Aquesta sèrie d'esculptures de diferent tamany és brutal. Trobo que és una figura monstruosa i terrorífica. Les formes inestables i irregulars de les potes, sense cap mena de simetria, entre les quals pots caminar, em fa por. No em sento segura. És una obra que em transmet moltissím, i em fa pensar en la sèrie ''Stranger Things''...
  • ''El món sense fi'', Ken Follet

    ''El món sense fi'', Ken Follet
    És el meu llibre preferit des de fa molts anys, i des del moment en el que el vaig acabar per primer cop. La complexitat dels personatges és espectacular: sentiments, pensaments i sensacions... I tot em va atrapar, i em segueix atrapant (+2000 pàgines). Va ser el primer llibre que vaig llegir en el que em podia identificar realment amb els personatges. És una història que desperta passions, amor, odi... I al cap i a la fi és una novel·la històrica.
  • ''Echad mi Yodea'' Ohad Naharin

    ''Echad mi Yodea'' Ohad Naharin
    Aquesta coreografia d'Ohad Naharin és impresionant. Els moviments dels ballarins estan perfectament pensats, i ben executats, són colpidors. L'únic complement dels ballarins és una cadira plegable. I sumant-li la música, posa els pèls de punta. Val la pena de veure.
  • ''El cumpleaños de Ariane'', Guédiguian

    ''El cumpleaños de Ariane'', Guédiguian
    Una història preciosa, plena de Carpe Diem. Compta amb una banda sonora fantàstica, i tracta d'una aventura, que portarà a Ariane, la protagonista, a viure sense preocupacions. Una història plena de sentiments amb uns personatges fantàstics i complets. Em fa plorar i riure, i és de les poques obres artístiques que ho aconsegueixen.