La II República i La Guerra Civil Espanyola

By dina e
  • La Qüestió Regional

    La Qüestió Regional
    El problema més immediat que va haver d'afrontar el Govern Provisional va ser la proclamació de la República Catalana feta per Francesc Macià a Barcelona el mateix dia 14 d'abril. Tres dies després, tres ministres del Govern Provisional s'entrevistaven a Barcelona amb Francesc Macià, aconseguint un acord pel qual Esquerra Republicana de Catalunya .
  • La crisi de la coalició d’esquerres.

    La  crisi  de la  coalició d’esquerres.
    Les reformes que va emprendre la coalició republicano-socialista van ser contestades per diversos sectors socials. De l’altra, les reformes semblaven lentes i insuficients a l’esquerra obrera, que preconitzava la necessitat de dur a terme una revolució social inmediata. Enmig, l’opinió republicana de centre i de tarannà moderat es va alarmar pel contingut d’algunes de les reformes que s’havien emprès, com la religiosa.
  • POLITÍCA

    POLITÍCA
    Esta política contradictòria de la república respecte de l'ordre públic va culminar amb l'aprovació per lesTalls Constituents de la Llei de Defensa de la República de 21 d'octubre de 1931 que va dotar el Govern Provisional d'un instrument d'excepció al marge dels tribunals de justícia per actuar contra els que cometessin «actes d'agressió contra la República», constituint-se, fins i tot després de l'aprovació de la Constitució de 1931.
  • PROCLAMACIÓ

    PROCLAMACIÓ
    La proclamació de la Segona República Espanyola és la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la "normalitat constitucional" amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer (1930-1931).
  • Govern Provisional o període constituent.

    Govern Provisional o període constituent.
    Però la coalició republicanosocialista arribava al poder no en el millor dels temps possibles. La depressió econòmica que fuetejava Europa i els Estats Units , encara que a Espanya va ser menys profunda, sí que va afectar la construcció i les petites indústries complementàries. En conseqüència va créixer la desocupació a les ciutats, i indirectament es va incrementar la subocupació al camp, ja que els jornalers ja no podien emigrara les ciutats on tornava a escassejar la feina.
  • Segona Republicà Espanyola en Guerra

    Segona Republicà Espanyola en Guerra
    A la tarda del divendres 17 de juliol es coneixia a Madrid que al Protectorat del Marroc s'havia iniciat una revolta militar . 244
    Martínez Barrio va incloure al seu gabinet polítics moderats i disposats a arribar a algun tipus d'acord amb els militars revoltats .ia la matinada del dissabte 18 al diumenge 19 de juliol, va parlar per telèfon amb el general Emilio Mola, El Director de la revolta, però aquest es va negar rotundament a qualsevol tipus de transacció
  • Segunda República en guerra.

    Segunda República en guerra.
    La Segona República espanyola va ser el règim democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 , data de la seva proclamació , en substitució de la monarquia d'Alfonso XIII , i l' 1 d'abril de 1939 , data del final de la Guerra Civil , que va donar pas a la dictadura franquista.
    https://es.wikipedia.org/wiki/Segunda_Rep%C3%BAblica_espa%C3%B1ola
  • La Qüestió Militar

    La Qüestió Militar
    Els dos objectius principals de la reforma militar de Manuel Azaña van ser intentar aconseguir un exèrcit més modern i eficaç, i subordinar el poder militar al poder civil. Quant al segon objectiu de la reforma militar de Manuel Azaña , civilitza la vida política posant fi a l'intervencionisme militar tornant els militars a les casernes, la mesura més important va ser derogar la llei de Jurisdiccions de 1906. .
  • La Qüestió Religiosa

    La Qüestió Religiosa
    La qüestió religiosa en la Constitució de 1931 és la forma com es va abordar la relació entre l'Estat i l'Església Catòlica i els temes connexos, com la llibertat de consciència i la llibertat de cultes, la regulació del matrimoni i del divorci i l'educació, en la carta magna de la Segona República Espanyola.
  • CONSTITUCIÓ

    CONSTITUCIÓ
    La constitució es va redactar a partir d'un avantprojecte redactat per la comissió de les corts constituents, presidida per Luis Jiménez de Asúa, que van iniciar el treball el 14 de juliol de 1931 i el van presentar el 18 d'agost.
    Després de la proclamació de la república, va prendre el poder un govern provisional presidit per Niceto Alcalá-Zamora des del 14 d'abril fins al 14 d'octubre de 1931.
  • La paralització de les reformes

    La paralització de les reformes
    El nou govern presidit per Alejandro Lerroux va iniciar la seva acció paralitzant una gran part la reforma agrària: va fixar la devolució de terres a la noblesa, va anul·lar la cessió de propietats mal conreades i va atorgar la llibertat total de contractació, mesura que va comportar una baixada dels salaris dels jornalers.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Segona_Rep%C3%BAblica_Espanyola#El_bienni_reformista_(1931-1933)
  • El bienni conservador o bienni negre

    El bienni conservador o bienni negre
    El període és caracteritzat per la coalició governamental formada pels republicans d’Alejandro Lerroux i els elements majoritaris en el parlament de la CEDA, que practicà una política reformista de l’anterior legislatura de centreesquerra.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Segona_Rep%C3%BAblica_Espanyola#El_bienni_reformista_(1931-1933)
  • ELECCIONS MUNICIPALS DE 1933

    ELECCIONS MUNICIPALS DE 1933
    Per primera vegada en la història d'Espanya, les dones poden votar en unes eleccions. La seva incorporació a la vida electoral té els resultats que s'esperaven, victòria republicana.
  • La polarització electoral

    La   polarització   electoral
    Les esquerres van decidir acudir a les eleccions formant una gran coalició que incloïa els republicans reformistes, el PSOE i fins i tot els comunistes i va adoptar el nom de Front Popular.
  • ENTRADA DE MINISTRES DE LA CEDA AL GOVERN DE LERROUX

    ENTRADA DE MINISTRES DE LA CEDA AL GOVERN DE LERROUX
    José María Gil-Robles, líder de la CEDA, va exigir l'entrada en el govern de membres del seu partit. El 4 d'octubre de 1934 es va contituir un nou executiu que incorporava tres ministres de la CEDA. Això va ser vist pels partits d'esquerra i pel moviment obrer com una provocació i un risc per a les llibertats i la supervivència de la República. Aquest fet va tenir nombroses conseqüències.
  • La Revolucio Social

    La Revolucio Social
    A la tarda del divendres 17 de juliol es coneixia a Madrid que al Protectorat del Marroc s'havia iniciat una revolta militar . 244
    Martínez Barrio va incloure al seu gabinet polítics moderats i disposats a arribar a algun tipus d'acord amb els militars revoltats .ia la matinada del dissabte 18 al diumenge 19 de juliol, va parlar per telèfon amb el general Emilio Mola, «El Director» de la revolta, però aquest es va negar rotundament a qualsevol tipus de transacció.
  • La preparació del cop d'Estat

    La preparació del cop d'Estat
    La situació política i social es va arribar a fer molt conflictiva: els enfrontaments al carrer van proliferar i l’escalada de vagues i de desordres van generar un clima de violència social.
  • Dictadura de Francisco Franco

    Dictadura de Francisco Franco
    Va ser el període de la història contemporània d'Espanya corresponent amb l'exercici pel general Francisco Franco Bahamonde de la Prefectura de l'Estat, és a dir, des de la fi de la guerra civil el 1939 fins a la seva mort i successió el 1975.
  • Guerra Civil Espanyola

    Guerra Civil Espanyola
    La Guerra Civil espanyola va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_Civil_espanyola
  • Laïcisme

    Laïcisme
    La laïcitat és una forma de governança que es basa en dos grans principis. Primer, la igualtat de tracte i la llibertat de consciència. I segon, en dos procediments: la separació de les esglésies i l'Estat, i la neutralitat de l'Estat respecte de les religions i els moviments seculars.
    https://ca.wikipedia.org/wiki/La%C3%AFcisme