-
Proclamació de la II República
Amb el nom de Segona República Espanyola es coneix el període polític de la història d'Espanya comprés entre el 14 d'abril de 1931, data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i l'1 d'abril de 1939 data del final de la Guerra Civil Espanyola, que va donar pas a la dictadura del general Franco. -
Period: to
BIENNI PROGRESSISTA
Les eleccions de juny de 1931 havien donat el poder a la coalició de republicans d'esquerres i socialistes. Durant dos anys, fins a fins de 1933, el nou govern dirigit per Manuel Azaña va intentar trobar solució als principals problemes que afligien al país. No obstant això la tasca va resultar molt més complicada del que es preveu perquè es va engrandir la separació entre dretes, que creien que les reformes eren massa radicals, i esquerres que creien que eren massa moderes i lentes. -
Eleccions a Corts Constituents
El 28 de juny de 1931 es van celebrar a Espanya les eleccions a Corts Constituents. La segona vegada es va prolongar, amb diverses eleccions parcials, entre el 19 de juliol i el 8 de novembre. -
Dimissió de Alcalà Zamora
Alcalá Zamora dimiteix com a president del Govern pel seu desacord amb les polítiques laïcistes que defensava el Gabinet. Passarà a ser president de la República, mentre que Manuel Azaña li substituirà al capdavant de l'Executiu. -
Aprovació de la Constitució
La Constitució espanyola de 1931 va ser aprovada el 9 de desembre de 1931 per les Corts Constituents després de les eleccions generals espanyoles de 1931 que van seguir a la proclamació de la Segona República. Va estar vigent fins al final de la Guerra Civil Espanyola en 1939. -
Cop de Sanjurjo
A l'inrevés que a les agressions contra els catòlics, la bibliografia predominant dona a aquest colp el màxim relleu, considerant-lo un atac de la dreta a la República, corroborador de les conjures organitzades des del principi contra el nou règim. -
Succés de Casas Viejas
Fou un episodi de violència rural de gran transcendència política.
En el context d'un alçament anarquista (per a establir el comunisme llibertari) contra el govern de la República, un grup d'amotinats es va refugiar en una barraca fent front amb les armes a la Guàrdia Civil. Aquesta va incendiar la barraca i va matar als revoltats. Es va obrir una investigació per a depurar responsabilitats que van esguitar fins al president del Govern, Manuel Azaña, quedant políticament molt danyat. -
Fundació de la CEDA
Era un partit polític catòlic i autoritari fundat per la integració de diverses forces de dretes. Liderat per José Mª Gil Robles es va convertir en el principal element d'oposició a la política d'Azaña. En les eleccions de novembre del 33 va aconseguir un gran èxit i va fer costat al Partit Radical de Lerroux. L'anunci de l'entrada de ministres de la CEDA en el govern de la República va originar un alçament sobretot a Astúries i Catalunya. -
Period: to
BIENNI CONSERVADOR
El fracàs que va suposar el govern Azaña va fer possible que després de les eleccions de novembre de 1933 la República, proclamada per una base social esquerrana, girara a la dreta. Això es va deure bàsicament a la disconformitat que el poble espanyol va mostrar amb la labor realitzada per la República fins a aqueix moment, promovent un ampli abstencionisme electoral d'esquerres. Començava d'aquesta manera el període anomenat "El bienni conservador". -
Fundació de la Falange
Partit polític fundat per José Antonio Primo de Rivera com a moviment antiliberal, antimarxista i totalitari.
En 1934 es va fusionar amb altres grups de similar ideologia i va passar a denominar-se Falange Espanyola i de les JONS. La Falange era partidària de l'ús de la violència per a imposar el seu ideari. Els seus militants van participar en constants refregues de carrer amb els socialistes i comunistes. -
Dimissió de Lerroux
Dimissió de Lerroux, motivada per la negativa inicial del president de la República, Alcalá Zamora a signar el decret pel qual s'amnistiava als militars implicats en l'intent de cop d'estat de Sanjurjo. -
Revolució en Asturies
Va ser una insurrecció obrera que formava part de la "vaga revolucionària" i el moviment armat organitzat en tota Espanya conegut amb el nom de Revolució d'Octubre de 1934 i que només va arrelar a Astúries. -
Eleccions
Els dies 16 i 23 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular.
Després de les eleccions, Manuel Azaña va ser nomenat President de la República. -
Period: to
FRONT POPULAR
Era l'aliança electoral de partits republicans i obrers (socialistes,comunistes i anarquistes) que, amb vista a les eleccions de febrer de 1936, pretenia evitar l'avanç dels grups de dreta. Aquesta aliança va aconseguir obtindre una ajustada victòria en les eleccions de 1936. -
Assasinat de Jose Castillo
A les deu de la nit, quan doblega la cantonada del carrer Augusto Figueroa amb Fuencarral, per a encaminar-se a la caserna, quatre pistolers d'extrema dreta, carlistes o falangistes, li disparen sense donar-li temps a traure la seua arma reglamentària. -
Comença el cop d'estat
El 17 de juliol s'inicia la insurrecció a Melilla, el 18 i 19 s'estén per la península.
El govern de Casares Quiroga reacciona amb lentitud (clau), dimissió.
Nomenat Diego Martínez Barrios, dimiteix per la falta de suports, i, finalment, el 19 de juliol José Giral forma el nou govern que decideix el lliurament d'armes als
civils.
Els ciutadans s'impliquen en la defensa de la República.