La formacio d´europa

  • Period: 427 to 565

    regnat de justina

    El regnat de Justinià destaca pel seu ambiciós projecte de restauració de l'Imperi Romà.
  • caiguda del imperi roma
    476

    caiguda del imperi roma

    en la caiguda del imperi roma és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
  • Period: 531 to 572

    barcelona capital del regne visigot

    Barcelona va ser la capital visigòtica durant el regnat d’Ataülf i Gal·la Placídia. Les seves muralles imponents, d’època baix imperial, podrien haver estat el motiu pel qual el rei visigot Ataülf s’hauria instal·lat en aquesta ciutat.
  • fi de la construccio de santa sofia
    537

    fi de la construccio de santa sofia

    es una antigua basílica ortodoxa, posteriorment convertida en mesquita,
  • carlemany emperador d´occident
    800

    carlemany emperador d´occident

    Fou un personatge central en la consolidació i prosperitat de l'Imperi carolingi. Expandí els diferents regnes francs fins a transformar-los en un imperi, al qual va incorporar gran part d'Europa occidental i central.
  • divisio del imperi carolingi
    843

    divisio del imperi carolingi

    Campanya contra Lleida i Osca d'Abd al-Rahman II Divisió de l'imperi carolingi en tres parts per als néts de Carlemany al Tractat de Verdun
  • oto emperador d'occident
    962

    oto emperador d'occident

    Otó va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim. Va succeir al seu pare com a duc de Saxònia, rei d'Alemanya, rei d'Itàlia, i emperador del que seria conegut com el Sacre Imperi Romanogermànic.
  • els vikings arriben a groenlandia
    982

    els vikings arriben a groenlandia

    Els Assentaments víkings a Groenlàndia va ser un intent dels exploradors víkings per colonitzar Groenlàndia a la fi del segle x (cap a 985)
  • guillem primer desenbarca a anglaterra
    1066

    guillem primer desenbarca a anglaterra

    Guillem I d'Anglaterra i II de Normandia (1027/1028 - 9 de setembre, 1087), més conegut ... Diversos senyors en van assumir la tutoria i el govern: primer Alan III de ... De les tres-centes naus escandinaves que van desembarcar
  • primera croada
    1095

    primera croada

    La primera croada va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia
  • els croats saquejen Constantinoble
    1204

    els croats saquejen Constantinoble

    El segon setge croat sobre Constantinoble va tenir lloc entre gener i abril de 1204 i va ser provocat pel no pagament de la quantitat acordada entre l'emperador Aleix IV i els croats.
  • batalla de bouvines
    1214

    batalla de bouvines

    La Batalla de Bouvines, va tenir lloc el 27 de juliol de 1214, i va representar el final de la Guerra Anglonormanda (1202–14). Va ser fonamental pel desenvolupament de la França Medieval confirmant la sobirania de la corona francesa.
  • aprovacio de la carta magna d'anglaterra
    1215

    aprovacio de la carta magna d'anglaterra

    La Carta Magna, que traduït del llatí vol dir «Gran Document de les Llibertats», és un document redactat conjuntament per l'arquebisbe de Canterbury i el barons anglesos, en temps del rei anglès Joan Sense Terra el 1215, el qual va fingir que l'aprovava, però no va ser així.
  • els musulmans reconquereixen Jerusalem
    1244

    els musulmans reconquereixen Jerusalem

    A la sisena croada, els Cristians van recuperar Jerusalem , però al 1244 els Musulmans la conquereixen definitivament
  • els croats son expulstasts de sant joan d´acre
    1291

    els croats son expulstasts de sant joan d´acre

    En el setge d'Acre els cristians van perdre el control de la ciutat d'Acre i va marcar la fi de les Croades.
  • els turcs conquereixen costantinoble
    1453

    els turcs conquereixen costantinoble

    La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el 29 de maig de 1453[1] va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica.