-
Material: Grauvaca, Art Egipci. Representa al faraó de la IV dinastia de l'Antic Imperi d'Egipte. -
Bronze, Classicisme grec. Representa un jove atleta grec cenyint al seu cap la diadema de la victòria. -
Marbre de paros, Escultura grega clàssica. Segons relats de la mitologia grega, Dionís és fill del déu Zeus i Sèmele, una mortal, filla de Cadme, rei de Tebes. Sèmele demanà a Zeus que li mostrés tot el poder que posseïa, i Zeus, rei dels déus, mostrà amb una gran força tot el seu potencial. -
Marbre de paros, Escultura heil·listica. Podria representar la deessa de l'amor Afrodita (Venus, pels romans) i que deu el seu nom al fet que es va trobar a l'illa de Melos (Milo), al mar Egeu. -
Marbre. L'estil d'aquest retrat està més a la vora de l'idealisme hel·lenitzant, que del realisme llatí. Un retrat, dempeus, de l'emperador Octavi August. -
s. XII, Fusta de noguera, salze i alzina. Imatge tallada en fusta, Art romànic. Representa Crist crucificat en actitud de Crist Majestat o triomfant, sense rastres de sofriment. -
Segona meitat del s. XIV. Alabastre. Art gòtic català. Una de les més belles representacions de la marededéu dempeus amb nen de l'art gòtic català, amb unes formes equilibrades i harmòniques. -
Terracota. Primer Renaixement. Realitzada per a les fornícules del tercer ordre del costat nord, del campanar de Giotto de la catedral Santa Maria del Fiore -
Marbre. Renaixement Italià. Està simbolitzat l'esperit de l'hedonisme clàssic que Savonarola i els seus seguidors estaven disposats a suprimir de Florència. -
Marbre de Carrara. Barroc. Representa el mite de Dafne, nom que en grec significa llorer. -
Marbre i metall. Neoclassicisme. Hebe apareix portant la copa del nèctar diví a Zeus és una iconografia menys habitual. -
Bronce amb patina cafè i Guix. Impressionisme. Tema: Amorós (relacionat amb a Divina Comedia).