la fi del món antic

  • predicció del crstianisme
    14

    predicció del crstianisme

    Jesús de Nazaret va predicar el cristianisme durant el regnat de l'emperador Tiberi
  • Period: 101 to 299

    persecusions contra els cristians

    La nova religió defensava l'existència d'un sol déu i negava el culte a l'emperador, per aquest motiu es van produir les persecusions contra els cristians.
  • Period: 201 to 500

    el Baix Imperi

    període que va començar amb la crisi al segle III fins la caiguda de Roma
  • fi de les persecusions contra els crisitans
    299

    fi de les persecusions contra els crisitans

    L'Emperador Constantí va posar-hi fi a les persecusions contra els cristians
  • incici de les persecucions de Dioclecià
    303

    incici de les persecucions de Dioclecià

    Va ordenar les persecucions de cristians més dures que es van produir, va ser durant el seu regnat que es van produir els martiris a sant cugat, santa eulalia i sant feliu.
  • edicte de Milà
    313

    edicte de Milà

    L’emperador Constantí va promulgar aquest edicte segons el qual el Cristianisme deixava de ser una religió perseguida. Aquest fet va posar fi a les persecucions que els cristians van patir.
  • edicte de Tesalonica
    390

    edicte de Tesalonica

    L’emperador teodosi va converitr el cristianisme en religió oficial de l’Imperi.
  • primer saqueig de Roma
    410

    primer saqueig de Roma

    Els Visigots, comendats pel cabdill Alariac, van entrar i saquejar la ciutat de Roma. Això va ser un cop molt dur ja que la ciutat de Roma no havia estat expugnada des de la seva fundació el 753 a.C
  • els Visigots s'instalen a l'Imperi
    415

    els Visigots s'instalen a l'Imperi

    Els Visigots van aconseguir pactar amb les autoritats romanes el seu establiment a l’imterior de l’imperi, concretament a les terres de la Gàl·lia.
  • segon saqueig de Roma
    455

    segon saqueig de Roma

    Aquest cop van ser els Vàndals que durant quinze dies van sotmetre la ciutat de Roma aun saqueig tant dur que ha portat a fer servir l’expressió vàndal referir-se a un acte violent i reprobable.
  • caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
    476

    caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

    Un poble germànic comandat pel cabdill Odoacre va entrar a Roma i va vèncer l’últim emperador d’Occident, Ròmul Agust, posant punt i final a l’imperi Romà. Aquest fet va ocasionar l’establiment dels regnes germànics.
  • Justinià I
    527

    Justinià I

    Justinià I va ser nomenat emperador de l’Imperi Romà d’Orient. Sota el seu regnat l’Imperi va recuperar una gran importància i va permetre que somies amb el restabliment de l’Imperi romà.
  • naixement Mahoma
    570

    naixement Mahoma

    Mahoma va néixer cap al 570, va dedicar-se al comerç, seguint el seu negoci familiar
  • revelacions de Mahoma
    610

    revelacions de Mahoma

    Es va sentir cridat per deu i va sentir que l'havien escollit com a profeta i missatger per combatre els pagans
  • hègira
    622

    hègira

    Es va enfrontar contra els mercaders, havent de marxar de la Meca en direcció a Medina
  • Period: 622 to 632

    Mahoma i els Califes Rashidun

    Arrel de la mort de Mahoma en el 632 l’Islam s’havia imposat en tota la península aràbics i va ser succeït pels Califes.
  • Mahoma conquesta la Meca
    630

    Mahoma conquesta la Meca

    Tota la població aràbiga es converteix en Islam
  • mort de Mahoma
    632

    mort de Mahoma

    Mahoma va morir a la Medina, a l’actual Aràbia Saudita. Tot per petita enfermetat.
  • Period: 661 to 750

    califat d’Omeia

    L’any 661 es va fundar el califat dirigit per la família ​Omeia, que estava centrat a Síria. Es va expandir pel nord d’Àfrica i per l’Orient, fins al riu Indus. Al 711 van penetrar la ​península Ibèrica, ​on van consolidar el seu poder després de ser aturats pels francs més enllà dels Pirineus, l’any 732
  • desembarcament de Gibraltar
    711

    desembarcament de Gibraltar

    Al 711 un exèrcit format majoritàriament per berebers i minoritàriament per àrabs van atravessar l’estret de Gibraltar, iniciant la conquesta del regne visigot
  • batalla de Guadalete
    711

    batalla de Guadalete

    Els visigots van acabant sent derrotats a la Batalla de Guadalete, tenint de cap al seu rei Roderic. Van ser incapaços d’imposar-s’hi i les seves tropes es van dispersar
  • Period: 711 to 726

    la conquesta de la Península Ibèrica

    La conquesta de la Península Ibèrica per part dels Musulmans va ser un procés que va durar 15 anys. Es va ocasionar a la riba de Guadalete, les tropes árabes y bereberes de Tariq. Van derrotar l’exèrcit visigot del rei Rodrigo, aconseguint conquistar la península
  • Period: 714 to 756

    emirat dependent de Còrdova

    Fins al 756 la Península Ibèrica va ser un emirat dependent, tenint de capital Còrdova. Abans d’aixè va ser derrotat a la Batalla de Poitiers en el 734, a partir d’aquí es va crear un sistema de recaudació d’impostos i per reprimir la revolta dels berebers.
  • batalla de Covadonga
    722

    batalla de Covadonga

    La batalla de Covadonga va tenir lloc en el 722, a Covadonga, un paratge próxim a Cangas d’Onís, entre els asturians d’origen celta que poblaven les zones muntanyoses. Les tropes de l’Al-Àndalus.
  • batalla de Poiteirs
    732

    batalla de Poiteirs

    Batalla que es va produir l'ant 732, on l'exèrcit dels Francs van vèncer als Musulmans
  • Period: 750 to 1258

    califat Abbàssida

    Va ser la dinastia que es va formar l’any 750. El tiet de Mahoma, que es va fer amb el poder després d’eliminar la dinastía Omeia, es va traslladar a Bagdad.
  • batalla de Talas
    751

    batalla de Talas

    L’avenç musulmà es va veure frenat a la Batalla de Talas, davant les tropes xineses
  • Period: 751 to 987

    Imperi Carolingi

    Pipí el Breu marcà la sortida de l'època coneguda com l'Imperi Carolingi, on després el seu fill heredaria el tron
  • Period: 756 to 929

    emirat independent de Còrdova

    L’emirat de Còrdova va ser un emirat independent, tenint de capital Còrdova. Va existir durant 173 anys i va està regit pels Omeyes.
  • regnat de Carlemany (inici)
    768

    regnat de Carlemany (inici)

    Carlemany, fill del Pipí el Breu, qui va conquerir gran part d'Europa, va converitr al cristianisme en la resta de pobles germànics que encara no ho havien fet.
  • Carlemany es coronat emperador
    800

    Carlemany es coronat emperador

    Carlemany va ser coronat pel papa de Roma l'any 800, rememforant l'Imperi Romà d'Occident
  • tractat de Verdun
    843

    tractat de Verdun

    Va succeir quan es van posar d'acord Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic per repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi, d'aquesta manera posarien fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
  • Abderrahman III es proclamat Califa
    929

    Abderrahman III es proclamat Califa

    L’any 929 Abderraman III va ser proclamat Califa de l’Al-Àndalus, jutge polític i religiós del estat més poderós de tota la Península Ibèrica.
  • Period: 929 to 1031

    califat de Còrdova

    Abderraman va independitzar-se religiosament, iniciant el califat de Còrdova. Va ser el període de màximes esplendor i estabilitat de l’Al-Àlandalus, per la seva expansió econòmica i el comerç marítim.
  • conquesta musulmana de Barcelona
    985

    conquesta musulmana de Barcelona

    La conquesta de Barcelona per part dels musulmans va ser un enfrontament militar. Va ser les forces del Califat de Cordòva, tenint al cap Almanzor; i les forces del Comptat de Barcelona, dirigides per Udalard. Finalment van guanyar les tropes musulmanes, destruint tota la ciutat.
  • reconquesta de Barcelona
    985

    reconquesta de Barcelona

    Les tropes d’Almanzor van ocupar la ciutat de Barcelona, arrasant-la. Al capdavant tenien a Borrell, primer compte de Barcelona. En aquells moments, els cristians van intentar reconquerir la ciutat.
  • Period: 1031 to 1238

    regnes de Taifes

    Al segle XI la unitat de califat es va desfer i es van formar els taifes, petits territoris independents. Van viure una època de properitat ecònomica pero no van poder frenar l’avenç dels cristians. Van pagar uns tributs pàries per mantenir la pau i que no siguessin conquerides.
  • batalla de les Navas de Tolosa
    1212

    batalla de les Navas de Tolosa

    Al 1212 es van enfrontar un exèrcit aliat cristià format per gran part de tropes castellanes d’Alfons VIII de Castella, aragonessos de Pep II d’Aragó, navarrèsos de Sncho VII de Navarra i voluntaris del Regne de Lleó i Portugal; contra l’exèrcit, que era superior a ells, de Muhammad. Va ser una de les conquestes més importants de la Reconquesta.
  • Period: 1238 to 1492

    regne nassarita de Granada

    Va ser l’últim territori musulmà de la Península Ibèric, l’any 1238, governat per la dinastia nassarita. Ocupava un ampli territori que comprenia l’actual Màlaga, Almeria, Granada i una petita pero de Cadis. Gràcies a la seva riquesa van poder continuar pagant les pàries fins al segle XV, que va acabar essent conquerida pels Reis Catòlics.
  • reconquesta de Sevilla
    1243

    reconquesta de Sevilla

    La reconquesta de Sevilla va tenir lloc l’agost de 1247, per part de les tropes cristianes de Fernanda III de Castella. La ciutat es trobava sota el domini musulmà Axataf.
  • els bongols saquegen Bagdad
    1258

    els bongols saquegen Bagdad

    La batalla de Bagdad va ser un fet d’armes que va concluir la victòria del cap mongol Hulagu Khan. No només la va saquejar, sinó també la va incendiar
  • rendició de Granada
    1491

    rendició de Granada

    Al peu de les muralles de Granada es va fer la rendició musulmana amb l’entrega de les claus de la ciutat per part de Boabdill als Reis Catòlics. Les condicions de la capitulació es van recopilar en les Capitulacions de Granada. Al 1882 es va crear un quadre en reconeixement, pintada per Francisco Padilla y Ortiz