-
14
predicció del crstianisme
Jesús de Nazaret va predicar el cristianisme durant el regnat de l'emperador Tiberi -
Period: 101 to 299
persecusions contra els cristians
La nova religió defensava l'existència d'un sol déu i negava el culte a l'emperador, per aquest motiu es van produir les persecusions contra els cristians. -
Period: 201 to 500
el Baix Imperi
període que va començar amb la crisi al segle III fins la caiguda de Roma -
299
fi de les persecusions contra els crisitans
L'Emperador Constantí va posar-hi fi a les persecusions contra els cristians -
303
incici de les persecucions de Dioclecià
Va ordenar les persecucions de cristians més dures que es van produir, va ser durant el seu regnat que es van produir els martiris a sant cugat, santa eulalia i sant feliu. -
313
edicte de Milà
L’emperador Constantí va promulgar aquest edicte segons el qual el Cristianisme deixava de ser una religió perseguida. Aquest fet va posar fi a les persecucions que els cristians van patir. -
390
edicte de Tesalonica
L’emperador teodosi va converitr el cristianisme en religió oficial de l’Imperi. -
410
primer saqueig de Roma
Els Visigots, comendats pel cabdill Alariac, van entrar i saquejar la ciutat de Roma. Això va ser un cop molt dur ja que la ciutat de Roma no havia estat expugnada des de la seva fundació el 753 a.C -
415
els Visigots s'instalen a l'Imperi
Els Visigots van aconseguir pactar amb les autoritats romanes el seu establiment a l’imterior de l’imperi, concretament a les terres de la Gàl·lia. -
455
segon saqueig de Roma
Aquest cop van ser els Vàndals que durant quinze dies van sotmetre la ciutat de Roma aun saqueig tant dur que ha portat a fer servir l’expressió vàndal referir-se a un acte violent i reprobable. -
476
caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Un poble germànic comandat pel cabdill Odoacre va entrar a Roma i va vèncer l’últim emperador d’Occident, Ròmul Agust, posant punt i final a l’imperi Romà. Aquest fet va ocasionar l’establiment dels regnes germànics. -
527
Justinià I
Justinià I va ser nomenat emperador de l’Imperi Romà d’Orient. Sota el seu regnat l’Imperi va recuperar una gran importància i va permetre que somies amb el restabliment de l’Imperi romà. -
570
naixement Mahoma
Mahoma va néixer cap al 570, va dedicar-se al comerç, seguint el seu negoci familiar -
610
revelacions de Mahoma
Es va sentir cridat per deu i va sentir que l'havien escollit com a profeta i missatger per combatre els pagans -
622
hègira
Es va enfrontar contra els mercaders, havent de marxar de la Meca en direcció a Medina -
Period: 622 to 632
Mahoma i els Califes Rashidun
Arrel de la mort de Mahoma en el 632 l’Islam s’havia imposat en tota la península aràbics i va ser succeït pels Califes. -
630
Mahoma conquesta la Meca
Tota la població aràbiga es converteix en Islam -
632
mort de Mahoma
Mahoma va morir a la Medina, a l’actual Aràbia Saudita. Tot per petita enfermetat. -
Period: 661 to 750
califat d’Omeia
L’any 661 es va fundar el califat dirigit per la família Omeia, que estava centrat a Síria. Es va expandir pel nord d’Àfrica i per l’Orient, fins al riu Indus. Al 711 van penetrar la península Ibèrica, on van consolidar el seu poder després de ser aturats pels francs més enllà dels Pirineus, l’any 732 -
711
desembarcament de Gibraltar
Al 711 un exèrcit format majoritàriament per berebers i minoritàriament per àrabs van atravessar l’estret de Gibraltar, iniciant la conquesta del regne visigot -
711
batalla de Guadalete
Els visigots van acabant sent derrotats a la Batalla de Guadalete, tenint de cap al seu rei Roderic. Van ser incapaços d’imposar-s’hi i les seves tropes es van dispersar -
Period: 711 to 726
la conquesta de la Península Ibèrica
La conquesta de la Península Ibèrica per part dels Musulmans va ser un procés que va durar 15 anys. Es va ocasionar a la riba de Guadalete, les tropes árabes y bereberes de Tariq. Van derrotar l’exèrcit visigot del rei Rodrigo, aconseguint conquistar la península -
Period: 714 to 756
emirat dependent de Còrdova
Fins al 756 la Península Ibèrica va ser un emirat dependent, tenint de capital Còrdova. Abans d’aixè va ser derrotat a la Batalla de Poitiers en el 734, a partir d’aquí es va crear un sistema de recaudació d’impostos i per reprimir la revolta dels berebers. -
722
batalla de Covadonga
La batalla de Covadonga va tenir lloc en el 722, a Covadonga, un paratge próxim a Cangas d’Onís, entre els asturians d’origen celta que poblaven les zones muntanyoses. Les tropes de l’Al-Àndalus. -
732
batalla de Poiteirs
Batalla que es va produir l'ant 732, on l'exèrcit dels Francs van vèncer als Musulmans -
Period: 750 to 1258
califat Abbàssida
Va ser la dinastia que es va formar l’any 750. El tiet de Mahoma, que es va fer amb el poder després d’eliminar la dinastía Omeia, es va traslladar a Bagdad. -
751
batalla de Talas
L’avenç musulmà es va veure frenat a la Batalla de Talas, davant les tropes xineses -
Period: 751 to 987
Imperi Carolingi
Pipí el Breu marcà la sortida de l'època coneguda com l'Imperi Carolingi, on després el seu fill heredaria el tron -
Period: 756 to 929
emirat independent de Còrdova
L’emirat de Còrdova va ser un emirat independent, tenint de capital Còrdova. Va existir durant 173 anys i va està regit pels Omeyes. -
768
regnat de Carlemany (inici)
Carlemany, fill del Pipí el Breu, qui va conquerir gran part d'Europa, va converitr al cristianisme en la resta de pobles germànics que encara no ho havien fet. -
800
Carlemany es coronat emperador
Carlemany va ser coronat pel papa de Roma l'any 800, rememforant l'Imperi Romà d'Occident -
843
tractat de Verdun
Va succeir quan es van posar d'acord Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic per repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi, d'aquesta manera posarien fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca. -
929
Abderrahman III es proclamat Califa
L’any 929 Abderraman III va ser proclamat Califa de l’Al-Àndalus, jutge polític i religiós del estat més poderós de tota la Península Ibèrica. -
Period: 929 to 1031
califat de Còrdova
Abderraman va independitzar-se religiosament, iniciant el califat de Còrdova. Va ser el període de màximes esplendor i estabilitat de l’Al-Àlandalus, per la seva expansió econòmica i el comerç marítim. -
985
conquesta musulmana de Barcelona
La conquesta de Barcelona per part dels musulmans va ser un enfrontament militar. Va ser les forces del Califat de Cordòva, tenint al cap Almanzor; i les forces del Comptat de Barcelona, dirigides per Udalard. Finalment van guanyar les tropes musulmanes, destruint tota la ciutat. -
985
reconquesta de Barcelona
Les tropes d’Almanzor van ocupar la ciutat de Barcelona, arrasant-la. Al capdavant tenien a Borrell, primer compte de Barcelona. En aquells moments, els cristians van intentar reconquerir la ciutat. -
Period: 1031 to 1238
regnes de Taifes
Al segle XI la unitat de califat es va desfer i es van formar els taifes, petits territoris independents. Van viure una època de properitat ecònomica pero no van poder frenar l’avenç dels cristians. Van pagar uns tributs pàries per mantenir la pau i que no siguessin conquerides. -
1212
batalla de les Navas de Tolosa
Al 1212 es van enfrontar un exèrcit aliat cristià format per gran part de tropes castellanes d’Alfons VIII de Castella, aragonessos de Pep II d’Aragó, navarrèsos de Sncho VII de Navarra i voluntaris del Regne de Lleó i Portugal; contra l’exèrcit, que era superior a ells, de Muhammad. Va ser una de les conquestes més importants de la Reconquesta. -
Period: 1238 to 1492
regne nassarita de Granada
Va ser l’últim territori musulmà de la Península Ibèric, l’any 1238, governat per la dinastia nassarita. Ocupava un ampli territori que comprenia l’actual Màlaga, Almeria, Granada i una petita pero de Cadis. Gràcies a la seva riquesa van poder continuar pagant les pàries fins al segle XV, que va acabar essent conquerida pels Reis Catòlics. -
1243
reconquesta de Sevilla
La reconquesta de Sevilla va tenir lloc l’agost de 1247, per part de les tropes cristianes de Fernanda III de Castella. La ciutat es trobava sota el domini musulmà Axataf. -
1258
els bongols saquegen Bagdad
La batalla de Bagdad va ser un fet d’armes que va concluir la victòria del cap mongol Hulagu Khan. No només la va saquejar, sinó també la va incendiar -
1491
rendició de Granada
Al peu de les muralles de Granada es va fer la rendició musulmana amb l’entrega de les claus de la ciutat per part de Boabdill als Reis Catòlics. Les condicions de la capitulació es van recopilar en les Capitulacions de Granada. Al 1882 es va crear un quadre en reconeixement, pintada per Francisco Padilla y Ortiz
