-
500 BCE
LA CAMBRA OSCURA. L'ORIGEN DE LA CAPTURA D'IMATGES
Una de les primeres vegades que la cambra oscura va ser mencionada al escrit d'un filòsof xinès on explicava com la llum projectava imatges invertides sobre una paret quan la llum passava
per un petit forat. -
Period: 500 BCE to
EVOLUCIÓ TÈCNICA DE LA FOTOGRAFÍA
-
300
LA PRIMERA CAMBRA OBSCURA
Després a Grècia el filòsof grec Aristòtil, intrigat pels rajos de llum pel fet de que aquest produeixen figures de formes arrodonides al passar per forats quadrats i també perquè la llum quan passa per un forat genera rajos creixents en forma de con en lloc de lineals, finalment va crear la primera cambra obscura que es té registre -
800
LA CAMBRA OBSCURA, L'ÒPTICA I L'ASTRONOMIA
Entre el segle IX i XI es troben referències de la cambra obscura en escrits de científics àrabs, una figura important va ser Alahazeni matemàtic àrab que al segle X va demostrar a traves d'experiments i descripció detallada dels ulls, que els rajos de llum no són emesos pels ulls, de fet es el contrari són els objectes els que reflecteixen la llum, que es captada pels ulls, gràcies a aquest descobriment sobre la llum va ser quan després es va inventar la càmera fotogràfica. -
1200
LA CAMBRA OBSCURA I L'ASTRONOMIA
Al segle XIII el filòsof científic anglès Roger Bacon que coneixia la cambra obscura i la recomanava per la visualització del eclipsis.
Al segle XIV el filòsof, matemàtic, físic i astrònom jueu Levi ben Gershon va realitzar observacions astronòmiques utilitzant la cambra obscura i va descriure mètodes per mesurar els diàmetres del sol, la lluna i els planetes Venus i Júpiter -
1400
LA CAMBRA OBSCURA COM UN INSTRUMENT PER COPIAR O CALCAR IMATGES
Ja al segle XV va començar a utilitzarse com un instrument auxiliar per la representació de la realitat.
La primera descripció detallada i il·lustrada data del segle XV a un dels manuscrits de Leonardo Da Vinci, a aquella època la cambra obscura era una habitació fosca, sense llum, en la que havia un forat pel que passava la llum i que projectava una imatge invertida del que havia a fora. Leonardo va relacionar en funcionament de la cambra obscura amb el sentit de la vista. -
1501
LA PRIMERA CAMBRA OBSCURA PORTÀTIL
Al segle XVI, Giovanni Battista della Porta va afegir un lent al forat per millorar la qualitat de la imatge projectada. Les cambres oscures va ser tant populars que les van començar a fer de fusta para poder-les transportar més fàcilment el tamany era el suficent para que entres un persona de peu dibuixant, després aquest disseny milloraria a una tenda de campanya feta en una cortina de tela. -
LA SEGONA CAMBRA OBSCURA PORTÀTIL PART 1
Al segle XVII es va fer un avanç molt important,gràcies als estudis que un monjo alemany amb el nom de Johann Zahn havia fet 150 anys abans, la cambra obscura
va evolucionar cap a una cambra portàtil, més petita, que incorporava un mirall a 45º i una pantalla de paper, de manera que no era necessari que la persona estigui dins.Era com una caixa, normalment de fusta, que utilitzava lents per a millorar la qualitat de la imatge projectada. -
LA SEGONA CAMBRA OBSCURA PORTÀTIL PART 2
Aquell aparell era casi una càmera fotogràfica, només faltava trobar la manera de fixar les imatges al paper. Que la càmera obscura fos portàtil va fer que la utilitzen naturalistes, científics,topògrafs, artistes i aficionats com una ajuda per a realitzar els seus dibuixos. -
LA EVOLUCIÓ QUÍMICA
A principis del segle XVIII el naturalista alemany Henrich Schulze, va descobrir compostos com la sal de plata que es feien foscos amb contacte amb la llum, gràcies això molts científics van investigar la posibilitat de grafia una imatge sobre un paper amb substàncies químiques fotosensibles entre 1780 i 1810 el anglessos Thomas Wedwood i Humphry Davy van aconseguir fotogrames eren impressions en paper de plantes. -
LA PRIMERA IMATGE PERMANENT
Les primeres imatges fotogràfiques permanents daten al 1826 i van ser obra del científic francès Nicéphore Niepce.
Niepce les va anomenar heliografíes. Les va aconseguir sobre unes plaques de peltre (un aliatge d'estany, coure i plom) cobertes de betum, que va situar dins de la cambra obscura i que va deixar esposades a la llum durant 8 hores. Després va netejar la placa amb una mescla de petroli blanc i espígol dissolent les parts de betum que no s'havien endurit amb la llum. -
MILLORANT LA QUALITAT I REDUINT EL TEMPS D'EXPOSICIÓ GRÀCIES A LA QUÍMICA.
Cap al 1835 Daguerre va substituir la planxa de peltre per una planxa recoberta d'una capa de iodur de plata sensible a la llum, sobre la que es produïen impressions en blanc i negre, de molta qualitat i més detall, reduïnt el temps d'exposició a 30 min. Ara bé, era una imatge única de la que no es podien fer copies. L'invent va ser anomenat com Daguerrotip. -
MILLORANT LA QUALITAT I REDUINT EL TEMPS D'EXPOSICIÓ GRÀCIES A LA QUÍMICA PART 2
Al mateix temps, l’inventor britànic William Henry Fox Talbot ja havia descobert com crear imatges amb
un sistema de positiu‐negatiu que va anomenar calotip i que permetia obtenir diverses còpies. El 1835 va
aconseguir fer el pas definitiu en el fixat de les imatges, que requerien en principi de 30 segons
d’exposició. En pocs anys el temps d’exposició es va reduir a pocs segons. -
LES PLAQUES SEQUES I LES CÒPIES
Cap al 1850 Gustave Le Gray va inventar la tècnica del col·lodió humit, que s'aplicava sobre una placa de vidre neta i polida. El col·lodió era ssensibilitzat amb nirtat de plata, exposat a la cambra obsucura i una vegada produïda la impressió es proceida al revelat amb sulfat de ferro amoniacal. Aquest sistema reduïa el temps d'exposició a pocs segons i permetía fer còpies -
LES PLAQUES SEQUES I LES CÒPIES PART 3
Durant el segle XIX tambés es va intentar obtenir fotografíes en color. La primera es obra per Clerk Maxwell i data de 1861. Aquest va prendre tres fotografies consecutives amb un filtre roig, un de blau i un de verd i posteriormen les va superposar en una projecció obtenint aixi els color desitjats. Aquesta tècnica es va anomenar Tricomia. Però no va trobar la manera de deixar els colors fixats. Per això les fotografíes de aquella època eren pintades a mà. -
LES PLAQUES SEQUES I LES CÒPIES PART 2
Entre els anys 1871 i 1882 Richard Leach Maddox i Charles H. Bennet van introduïr les plaques seques que també eren làmines de vidre recobertes d'una solució de bromur de cadmi, aigua i gelatina sensibilitzada amb nitrat de plata i exposades a una cambra obscura. Aquesta nova tècnica permetèia utilitzar materials secs i reduïr el temps d'exposició a un quart de segon. Alguns dels fabricants més importants d'aquest tipus de càmares van ser els germans Lumière i Guilleminot i Agfa -
EL RODET I LA FOTOGRAFÍA A COLOR PART 2
Eastman i la seva empresa (Kodak) van oferir
als usuaris una càmera senzilla, que
funcionava amb aquest rodet de pel∙lícula, de
manera que el fotògraf només havia de pitjar
el disparador per a fer fotografies. Un cop
fetes totes les exposicions del rodet, l’usuari
l’havia de treure de la càmera i l’enviava a la
fàbrica de Kodak per a que revelés les fotos i
en fes les còpies en paper. -
EL RODET I LA FOTOGRAFÍA A COLOR PART 3
L’aparició de la pel∙lícula de rodet i del processament industrialitzat del revelat va simplificar molt la
manera de fer fotografies i va obrir el camp a milers d’aficionats interessats en captar imatges amb el nou
sistema. -
EL RODET I LA FOTOGRAFÍA A COLOR
Lany 1884 als Estats Units l’inventor George Eastman va
patentar una pel∙lícula que consistia en una tira llarga, que
primer era de paper i més endavant es va fabricar amb material
transparent i flexible,recoberta amb una emulsió sensible. Així
va nàixer la pel∙lícula de rodet.Aquest invent, juntament amb
els avenços en l’òptica i la mecànica de les càmeres va
possibilitar aparells més lleugers i manipulables.El procediment
de revelat també es va simplificar molt, gràcies a aquestes
aportacions -
EL RODET I LA FOTOGRAFÍA A COLOR PART 4
Al 1903, els germans Lumière van patentar la primera placa fotogràfica a
color. Es va donar a conèixer amb el nom d’Autochrome, però no es va comercialitzar fins al 1907. Oferia diapositives a color sobre una làmina de vidre.
El 1925 l’empresa alemanya Leica va comercialitzar una
càmera molt lleugera, petita i amanosa que tenia molt bona
òptica i mecanismes de control, i que possibilitava fer
fotografies de molt bona qualitat amb un aparell que es
podia portar a sobre còmodament. -
EL RODET I LA FOTOGRAFÍA A COLOR PART 5
Deu anys més tard, el 1935 Kodak va llançar la primera
pel∙lícula de color anomenada Kodachrome, que es va
seguir utilitzant fins a l’any 2009. Agfa ho va fer un any més
tard. Tot i això, les fotografies a color en paper no es van
iniciar fins al 1941 amb la pel∙lícula Kodacolor. -
LA FOTOGRAFÍA INSTANTÀNIA
La fotografia instantània és aquella que permet la impressió de la foto que s’acaba de fer. Aquesta va
néixer l’any 1938 i va ser obra de Edwin Land, un científic que prèviament havia inventat el filtre
polaritzador. Aquesta càmera va ser comercialitzada per l’empresa Polaroid i va ser llançada al mercat 10
anys després de ser inventada. -
LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA. LA FOTOGRAFIA DIGITAL
El 1960 els primers VTR Video Tape Recorder ja eren capaços de capturar imatges, convertir‐les en senyals elèctriques i guardar‐les en suport magnètic. L’invent que revolucionaria el món de la fotografia es va ser l’any 1969 i va ser el desenvolupament de l’estructura del CCD (Dipositiu de Càrrega Acoblada).És un sistema d’emmagatzematge d’informació, que va ser utilitzat després pels laboratoris Bell com un sistema per a captar i emmagatzemar imatges, donant lloc a la primera videocàmera. -
LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA. LA FOTOGRAFIA DIGITAL
El 1960 els primers VTR Video Tape Recorder ja eren capaços de capturar imatges, convertir‐les en senyals elèctriques i guardar‐les en suport magnètic.
L’invent que revolucionaria el món de la fotografia es va ser l’any 1969 i va ser el desenvolupament de l’estructura del CCD (Dipositiu de Càrrega Acoblada). És un sistema d’emmagatzematge d’informació, que va ser utilitzat després pels laboratoris Bell com un sistema per a captar i emmagatzemar imatges, donant lloc a la primera videocàmera. -
EL PRIMER PROTOTIP
El 1975 Kodak va encarregar a l’enginyer Sasson la construcció de la primera càmera
digital. Després de uns mesos va aconseguir un prototip que utilitzava sensors CCD, que gràcies a diminutes cèl∙lules fotoelèctriques captaven la llum i la transformaven en corrent elèctrica que era processada per la càmera, que després emmagatzemava les imatges. Pesava 3,60 kg i només feia fotos en blanc i negre, tenia una resolució de
0,01 megapíxels i tardava 23 segons en processar la captura d'una imatge. -
LA PRIMERA CÀMERA DIGITAL A LA VENDA
El primer model de càmera digital es va comercialitzar l’any 1990, era la Dycam model 1. Disposava d’un cable per a descarregar les imatges a un ordinador. Després van venir la DC 40 de Kodak o la Quick‐Time d’Apple, que era la versió per a ordinadors Mac. -
LA CÀMERA COMPACTA
Al 1997 es va comercialitzar la primera càmera compacta, la DC210 de Kodak, que era senzilla d’utilitzar, tenia un disseny ergonòmic i disposava d’una pantalla LCD en color. L’emmagatzematge es feia en una targeta de memòria. Aquesta era molt similar a les càmeres digitals que podem trobar avui en dia al mercat. -
L’SMARTPHONE
El darrer avenç que s’ha produït en el món de la fotografia va
lligat a l’aparició dels smartphones. L’any 2005 la telefonia
mòbil va llançar els smartphones o telèfons intel∙ligents, que
són els telèfons mòbils que tenim avui en dia i que incorporen
potents processadors, capaços d’executar moltes funcions i
que a més es poden connectar a internet. Aquests nous telèfons
mòbils porten incorporada la càmera fotogràfica digital, i això
permet que actualment la fotografia estigui a la mà de tothom.
