-
La llegenda diu que els fundadors de la ciutat Roma (VIII.aC), foren els germans Rómul i Rem, fills de Mart i Rea Silvia, alletats per la lloba Luperca que després els va entregar a un matrimoni de pescadors.
Després dels seus constants desafiaments, Rómul (creador del senat) va guanyar, considerant-se fundador i primer rei de Roma. Va matar a Rem. Després de Rómul, el van seguir set reis més. L'ultim rei de Roma va ser Tarquini el Superb, que va ser expulsat per l'instauració de la República. -
La gran expansió del domini romà es va produir durant els anys de la repúbica. Després de aconseguir el domini de tota la peninsula itàlica, l'any 264. aC, van esvedenir una de les potències més grans del mediterrani. Cap a la meitat del segle III. aC hi havia tres grans potències: Roma, Cartago i Macedònia. Roma va vèncer a Cartago posteriorment a Màcedonia, que va esdevenir provincia romana.
-
Durant aquesta sèrie d'enfrontaments, els romans i els cartaginesos s'enfronten pel domini de l'illa de Sicília. L'ultim enfrontament es va produir l'any 146 aC, mentre que el primer l'any 264 aC. Les guerres van concloure amb Roma destruint la ciutat de Cartago, després de que aquesta ultima, haguès de renunciar a les seves posessions a la península ibèrica i ultramar. -
Roma va conquerir Macedònia que en aquell moment exercia l'hegemonia sobre el món grec. -
Després d'envair la Gàl·lia i conquerir la Gran Bretanya, dos anys després, Juli Cèsar va ser assasinat en ma de Juni Brut i el seu complot. Va morir al senat, assegut en el seu tro davant de l'estatua del seu vell enemic Popeu. Va ser assassinat amb un total de 28 punyalades -
El 15 de març de l'any 44 aC C. Juli César va ser assassinat. Aleshores es va obrir un nou període en què cada un dels actors implicats es va prendre el temps per decidir la seva estratègia i establir aliances. La batalla d'Àccium va ser de les batalles navals més conegudes de l'antiguitat. Va suposar la confirmació de la força dels exèrcits romans, la caiguda d'Egipte i la seva incorporació al domini romà, i l'anticipació del que seria el nou ordre de la Roma Imperial liderada per August. -
El poder del senat va començar a disminuir a partir del segle I. aC. Octavi August l'any 27 aC, es va proclamar emperador. Va reorganitzar l'exercit, creant una guardia només per l'emperador (pretoriana). Va consolidar les fronteres de l'imperi. Va ser durant el regnat de l'emperador Trajà quan Roma va aconseguir més territoris. Es va expandir fins al riu Rin i Danubi, conquerint Dàcia. Gran Bretanya va esdevenir provincia romana. Va incorporar, al nord d'Àfrica, i Àrabia, Armènia i Mesopotàmia.
-
A partir del segle III d.C l'imperi romà va començar a debilitar-se. Els límits de l'imperi van començar a recular. L'any 395 Teodosi el Gran (ultim emperador) va dividir els seus dominis en dues parts: Imperi Romà d'Occident, capital Roma i Imperi Romà d'Orient, capital Constantinoble.
L'Occident va ser enderrocat pels Bàrbars després del seu enfebliment l'any 476 (comerç disminueix, despoblació...). El d'Orient va perdurar com a imperi Bizantí fins al segle XV, que va ser conquerit pels Turcs. -
La situació de debilitat generalitzada al llarg del segle III dC., va portar a que l'any 392 després de la mort de l'emperador Teodosi, l'imperi fos dividit entre els seus fills: La meitat occidental va ser per a Honori, a la capital de Roma.
La meitat oriental va ser heretada per Arcadi, a la ciutat de Constantinoble. Aquesta ciutat havia estat fundada per Constantí. Per això, l'Imperi romà d'Orient es va conèixer amb el nom d'Imperi Bizantí.