Jazz

L'EVOLUCIÓ DEL JAZZ

By K0ala
  • ELS PRECEDENTS

    ELS PRECEDENTS
    Els cants de treball: eren interpretats a capella i de forma responsorial pels esclaus negres. Els espirituals: era una barreja de les tradicions musicals africanes i els cants religiosos europeus. El blues: eren càntics profàs en els quals la població negra reflecteix tristesa. Era interpretat per un cantant. El ragtime: és una barreja del ritme sincopat afroamericà i la música clàssica europea.
  • ESTIL NOVA ORLEANS

    ESTIL NOVA ORLEANS
    Els instruments eren adquirits de les bandes militars.
    Les bandes eren compostes per pocs músics.
    Els músics no coneixien solfeig ni la tècnica.
    Té influència del ragtime, del blues i dels espirituals, amb origen als cants de treball
    Feien improvisacions col·lectives o petites improvisacions solistes.
  • DIXIELAND

    DIXIELAND
    La paraula prové de dixie (sud) i land (terra) i és una barreja entre l'estil Nova Orleans i la música europea.
    A aquest estil es desenvolupen més les improvisacions que a l'anterior estil. A més els tempos són més ràpids i, com que els músics si que coneixien la tècnica es perd expressivitat, però les melodies són més polides i clares.
  • CHICAGO

    CHICAGO
    Com que el barri de Storyville va ser clausurat, molts músics van tindre que anar-se i la destinació que van elegir la majoria d'ells va ser Chicago pel seu centre de gravació discogràfica.
    A aquest estil es dòna una major importància als solistes com Louis Amstrong, qui va crear un nou estil anomenat scat.
  • EL SWING

    EL SWING
    El swing naix a Nova York per una barreja de l'estil Nova Orleans i l'estil Chicago.
    Té grans orquestres, les big bands.
    Les melodies estan dirigides per a ballar, d'aquest prové el nom (swing=columpi).
    Són molt fidels a les partitures, no improvisen a menys que siga un solo.
    Combina vent-metall, vent-fusta i una secció rítmica.
    Una big band molt coneguda és la Big Band de Benny Goodman.
    A Espanya el swing i tot el jazz va tindre gran éxit, José "Joe" Moro va ser un gran representant.
  • EL BEBOP

    EL BEBOP
    El Bebop busca tornar als origens en resposta del swing.
    Tenen grups reduïts de músics, a més, s'usa la bateria com instrument solista (quan al swing a soles acompanyava).
    Els seus ritmes eran complexos i interpretacions virtuoses, amb improvisacions originals i amb gran tècnica musical.
    Usa harmonies dissonants i busca transmetrer emocions.
    Els seus creadors van ser Charlie Parker i Dizzy Gillespie.
    A Espanya es paralitza l'evolució del jazz per la Guerra Civil.
  • COOL JAZZ

    COOL JAZZ
    Reemplaça la intranquil·litat del bebop per una sensació de suavitat i intimisme.
    Usa la sordina per a disminuir la intensitat del so o per a canviar el timbre dels instruments.
    Un gran representant d'aques estil va ser MIles Davis
    Mentre, a Espanya segueix sense avanços ja que és veia com una forma d'expressió de classes baixes.
  • HARD-BOP

    HARD-BOP
    Naix com una reacció al cool jazz i es desenvolupa a partir del bebop, per tan busca també la tornada als origens.
    Els ritmes són estimulants i sincopats per a generar una sesació de nerviossisme.
    Destaca John Coltrane com a music d'aquest estil.
  • FREE-JAZZ

    FREE-JAZZ
    Naix per representar els enfrontaments radicals i els descontents socials de l'época.
    Aquest estil planteja una improvissació creativa total a les interpretacions, amb una harmonia atonal i usen polirítmies.
    Cada music pot tocar el que li avolixca.
    Un music d'aquest estil va ser Ornette Coleman
    A Espanya el jazz va ressorgir amb musics com Tete Montoliu, que va arrivar a ser conegut internacionalment. A més, Predro Iturralde ho va ser també quan presentà el seu Jazz Flamenco.
  • JAZZ FUSIÓ

    JAZZ FUSIÓ
    El jazz es junta amb altres estils, que donen lloc a:
    Jazz-rock: combina jazz amb instruments electrònics.
    Smooth-jazz: reelaboració més comercial del jazz amb un ritme lleuger i sense grans pretencions.
    Jazz llatí: la música llatina i el jazz sempre han sigut properes, però no va ser fins aquest any que es juntaren.
    A Espanya va tindre molt poc suport institucional i fins als anys 90 no hi va haver jazz-flamenc, amb musics com Paco de Lucía, Jorge Pardo o Chano Domínguez representant-ho.
  • NEOTRADICIONALISME

    NEOTRADICIONALISME
    Com a resposta de les diverses fusions als 70, va sorgir el neotraicionalisme, que busca una tornada als origens. Alguns representants d'aquest estil són Scott Hamilton o Herbie Hancock