Celula e1523472422656

L'eix cronològic de la història de la cèl·lula

By Josep Marques
  • Primera idea de microscopi.

    Primera idea de microscopi.

    Zacarías Janssen construeix el que es podria considerar com el primer microscopi de la història.
    Tenia a penes vint-i-cinc centímetres amb lents en dos tubs de llautó que lliscaven un dins de l'altre. D'aquesta rudimentària forma va fabricar el primer microscopi de la història.
  • Es construeix un dels primers microscopis.

    Es construeix un dels primers microscopis.

    En 1609 Galileo Galilei fabrica el primer microscopi simple, compost per dues lents, que consistia en un tub de 25 cm de llarg i 9 cm de diàmetre.
  • Es construeix un dels primers microscopis.

    Es construeix un dels primers microscopis.

    En 1609 Galileo Galilei fabrica el primer microscopi simple, compost per dues lents, que consistia en un tub de 25cm de llarg i 9cm de diàmetre.
  • Es publiquen els primers dibuixos de cèl·lules mortes de talls de suro.

    Es publiquen els primers dibuixos de cèl·lules mortes de talls de suro.

    Es publiquen els primers dibuixos de cèl·lules mortes de talls de suro, a la vegada que els microscopis van millorant.
  • Robert Hooke descriu la primera evidencia de la cèl·lula

    Robert Hooke descriu la primera evidencia de la cèl·lula

    Robert Hooke va publicar un llibre titulat Micrographia, on descriu la primera evidència de l'existència de les cèl·lules.
    Hooke va descobrir les cèl·lules observant al microscopi una lamineta de suro, adonant-se que estava formada per petites cavitats polièdriques que recordaven les cel·les d'una bresca.
  • Period: to

    S’aconsegueix construir un microscopi de 200 i 270 augments i observar cèl·lules vives.

    Antoine Van Leeuwenhoek, del 1670 al 1674 va anar perfeccionant els microscopis i aconsegueix construir un microscopi amb un augment de 200. I s’aconsegueix observar les primeres cèl·lules vives. Mes endavant va aconseguir un augment de 270.
  • S’observa i es descriu per primera vegada el nucli cel·lular.

    S’observa i es descriu per primera vegada el nucli cel·lular.

    Robert Brawn va descriure per primera vegada el nucli cel·lular.
  • S’observa i es descriu el medi intern de la cèl·lula.

    S’observa i es descriu el medi intern de la cèl·lula.

    J. Purkinje: Va proposar les idees bàsiques de la teoria cel·lular.
  • Alguns científics afirmen que tots els vegetals estan formats per cèl·lules.

    Alguns científics afirmen que tots els vegetals estan formats per cèl·lules.

    Matthias Schleiden analitzant diferents teixits vegetals descobreix que tots estan formats per cèl·lules.
  • Alguns científics afirmen que tots els animals estan formats per cèl·lules.

    Alguns científics afirmen que tots els animals estan formats per cèl·lules.

    Theodor Schwann descobreix que en el teixit animal també hi ha cèl·lules. Posteriorment, aquests dos científics (Theodor Schwann i Matthias Schleiden), ajuntant les seves idees amb altres científics, van formular la teoria cel·lular. Que ens diu que tot ésser viu està format per cèl·lules.
  • Es demostra que les cèl·lules s'originen unicament a partir d'altres ja existents.

    Es demostra que les cèl·lules s'originen unicament a partir d'altres ja existents.

    Rudolf Virchow va concloure que les cèl·lules provenen de cèl·lules ja existents.
  • Es considera la cèl·lula com a unitat bàsica fisiològica i funcional.

    Es considera la cèl·lula com a unitat bàsica fisiològica i funcional.

    Bruke diu que la cèl·lula és l'organització més elemental que pot tenir sa vida.
  • Period: to

    Es descobreixen i perfeccionen les tècniques de tinció.

    Hans Christian Gram va crear la primera tècnica de tinció (imperfecta) que va provar amb bacteris. (encara que fins a l’actualitat s’estan millorant les tècniques)
  • Es considera la cèl·lula la unitat genètica

    Es considera la cèl·lula la unitat genètica

    Boveri i Sutton diu la teoria cromosòmica (La cèl·lula és la unida genètica autonoma dels éssers vius.)