Baixa (4)

Línia del temps: TASCA 4 - La Teoria Cel·lular - Jon Romero Tobar TASCA 4: La Teoria Cel·lular - Jon Romero Tobar

  • Creació del primer microscopi (microscopi primitiu)

    Creació del primer microscopi (microscopi primitiu)
    S'inventa el primer microscopi (microscopi primitiu) per part del científic i inventor Robert Hooke, el qual va permetre el descobriment de la cèl·lula, en aquest permetre-li observar els diversos teixits vegetals de diverses plantes suro.
  • "Descobriment de la Cèl·lula" --- Primer cop que s'empra biològicament el terme "Cèl·lula"

    "Descobriment de la Cèl·lula" --- Primer cop que s'empra biològicament el terme "Cèl·lula"
    Es descobreix la cèl·lula biològicament parlant. El científic i inventor Robert Hooke és qui fa aquest descobriment i qui parla per primer cop d'aquesta dins l'àmbit biològic. Robert Hooke, per tant, inicia tot el transcurs fins ara d'investigació per la cèl·lula i tot allò no visible amb l'ull nu.
  • Invenció d'un nou sistema de fixació per a lents biconvexes (invenció d'un nou microscopi que millora l'augment d'enfocament)

    Invenció d'un nou sistema de fixació per a lents biconvexes (invenció d'un nou microscopi que millora l'augment d'enfocament)
    Anton Van Leeuwenhoek, un holandès comerciant de teles, a qui l'obsessionava perfeccionar els seus productes i les coses petites, va començar a experimentar amb lupes. Aquestes experimentacions, va van resultar en el desenvolupament el seu propi sistema de fixació per a lents biconvexes amb més de dues-centes cinquanta vegades d'augment. Amb la qual soca, quasi sense donar-se'n compta, aconseguí desenvolupar i crear el microscopi més avançat de l'època.
  • Es "reconeix" per primer cop el espermatozou

    Es "reconeix" per primer cop el espermatozou
    Anton van Leeuwenhoek, després d'haver investigat la seva ejaculació al microscopi, reconeix l'espermatozou. I no s'ha de confondre amb l'aspecte que aquest, va ser el primer en investigar i observar un espermatozou, doncs ja hi havia hagut diverses entitats anteriorment que hi havien fet, sinó que aquest, és el primer en reconèixer-lo, i per tant l'any 1677 es reconeix oficialment l'espermatozou. Per això, realitza la primera explicació detallada d'aquests.
  • Es proposa que els espermatozous entran en l'òvul per dur a terme la fecundació

    Es proposa que els espermatozous entran en l'òvul per dur a terme la fecundació
    Anton van Leeuwenhoek, a més de ser el primer en reconèixer l'espermatozou, fent una descripció detallada sobre aquests, proposa que la fecundació ocorria a partir que els espermatozous entraven dins l'òvul i no pas per certs vapors que provenien de l'esperma, com es creia.
  • Descobriment dels bacteris anomenats en aquell moment "Animalculos"

    Descobriment dels bacteris anomenats en aquell moment "Animalculos"
    Anton van Leeuwenhoek, gràcies a la invenció del seu propi model del microscopi, el qual era el més avançat tècnicament de l'època, descobreix i descriu després d'anys d'investigació, petits animals (que actualment sabem que son i tenen el nom de bacteris) dins una gota d'un llac i bacteris que es trobaven a les dents. Encara que actualment sabem que es tractaven de bacteris i, per tant, que aquest va descobrir aquests, els anomenà “animalculos”, perquè per ell semblaven petits animals.
  • Aprox. El terme "Cèl·lula" finalment adopta el seu significat biològic actual, d'unitat "bàsica de la matèria viva"

    Aprox. El terme "Cèl·lula" finalment  adopta el seu significat biològic actual, d'unitat "bàsica de la matèria viva"
    Aproximadament, cent cinquanta anys després del descobriment de les cèl·lules, amb aquell nom (cèl·lula) a partir del seu significat del llatí i la semblança amb el fet que Robert Hooke ho relacionà amb el que ell havia estat investigant i veient, el terme “Cèl·lula”, adopta el significat biològic actual, “d'unitat bàsica de la matèria viva".
  • S'estableix la cèl·lula com a unitat bàsica de l'estructura (tots els organismes estan formats per cèl·lules)

    S'estableix la cèl·lula com a unitat bàsica de l'estructura (tots els organismes estan formats per cèl·lules)
    Rene Dutrochet, és la primera persona en establir la cèl·lula com a unitat bàsica de l'estructura, és a dir, que tots els organismes estaven formats per cèl·lules.
  • 1838 - 1839 Descobriment del que avui coneixem com a "Teoria Cel·lular" - Descobriment de la primera Teoria Cel·lular.

    1838 - 1839   Descobriment del que avui coneixem com a "Teoria Cel·lular" - Descobriment de la primera Teoria Cel·lular.
    Dos científics alemanys, varen descobrir el que avui dia coneixem com a “Teoria Cel·lular”. El primer científic fou Matthias Schleiden, que durant molts anys va estudiar diferents espècies de plantes al microscopi, extraient la conclusió que tots els teixits vegetals estaven formats per unitats que va anomenar cèl·lules, referenciant a Hooke. A l'any següent (1839), Theodoro Schwann va estendre les conclusions de Schleiden cap als animals, dient que al regne animal passava exactament el mateix.
  • Period: to

    Descobriment del que avui coneixem com a "Teoria Cel·lular" - Descobriment de la primera Teoria Cel·lular.

    Dos científics alemanys, varen descobrir el que avui dia coneixem com a “Teoria Cel·lular”. El primer científic fou Matthias Schleiden, que durant molts anys va estudiar diferents espècies de plantes al microscopi, extraient la conclusió que tots els teixits vegetals estaven formats per unitats que va anomenar cèl·lules, referenciant a Hooke. A l'any següent (1839), Theodoro Schwann va estendre les conclusions de Schleiden cap als animals, dient que al regne animal passava exactament el mateix.
  • Es comença a treballar en els començament de la Teoria Cel·lular

    Es comença a treballar en els començament de la Teoria Cel·lular
    En aquell mateix any, Theodoro Schwann, immediatament envià cartes a altres científics que treballaven en el mateix camp i es reuní amb Matthias Schleiden, començant a treballar en els començaments de la Teoria Cel·lular.
  • Es descobreix i demostra que les cèl·lules sorgeixen de cèl·lules preexistents

    Es descobreix i demostra que les cèl·lules sorgeixen de cèl·lules preexistents
    Un científic anomenat Rudolf Virchon va intervenir en una discussió entre els científics M. Schleiden i T. Schwann, la qual es basava a trobar resposta a la pregunta si la cèl·lula sorgia de manera espontània, doncs Matthias, no estava d'acord amb el fet que fos així. Rudolf ho va fer per mitjà d'aparició espontània, amb investigacions en citogenètica que van demostrar que les cèl·lules venen d'altres cèl·lules arribant a la conclusió que les cèl·lules sorgeixen de cèl·lules preexistents.
  • Descobriment d'una divisió nuclear idèntica a dels vegetals vegetal en les cèl·lules animals - Descobriment de la mitosi

    Descobriment d'una divisió nuclear idèntica a dels vegetals vegetal en les cèl·lules animals - Descobriment de la mitosi
    Fleming descobreix una divisió nuclear idèntica a la dels vegetals en les cèl·lules animals i l'anomena mitosi.
  • Observació i descobriment d'uns filaments en el nucli en divisió - Observació i descobriment dels cromosomes.

    Observació i descobriment d'uns filaments en el nucli en divisió - Observació i descobriment dels cromosomes.
    Waldeyer observa uns filaments en el nucli en divisió i els anomena cromosomes.
  • Publicació de la primera obra que recopila tots els coneixements fins al moment de les cèl·lules - Naixement de la citologia

    Publicació de la primera obra que recopila tots els coneixements fins al moment de les cèl·lules - Naixement de la citologia
    Es va publicar la primera obra que recopilava tots els coneixements acumulats (en aquell punt del a història) sobre les cèl·lules, naixent així la citologia. Llavors ja es coneixien estructures cel·lulars tals com el reticle endoplasmàtic, l'aparell de Golgi, els mitocondris, els cloroplastos i els vacúols, entre d'altres.
  • Es descobreix que la informació hereditària resideix en els cromosomes

    Es descobreix que la informació hereditària resideix en els cromosomes
    Sutton i Bovery, el 1902, descobriren que la informació hereditària resideix en els cromosomes.
  • S'afegeix el quart i últim postulat que completa la teoria cel·lular, vigent avui en dia.

    S'afegeix el quart i últim postulat que completa la teoria cel·lular, vigent avui en dia.
    Quan Sutton i Bovery, el 1902, descobriren que la informació hereditària resideix en els cromosomes, es va afegir el quart i últim postulat que completa la teoria cel·lular, vigent avui en dia: “La cèl·lula conté tota la informació necessària per a la síntesi de les seves estructures i el control de les seves funcions. A més a més, és capaç de transmetre aquesta informació als seus descendents”. És a dir, la cèl·lula és la unitat genètica dels éssers vius.
  • Creació del microscopi electrònic

    Creació del microscopi electrònic
    Ruska i Mahl creen el microscopi electrònic (primer microscopi electrònic), el qual suposa un nou avanç científic. Però per molt que es crea, no es posa operativa fins l'any 1953.
  • Descobriment d'estructures menors, com els ribosomes, els peroxisomes, els microtúbuls, els microfilaments, etc.,

    Descobriment d'estructures menors, com els ribosomes, els peroxisomes, els microtúbuls, els microfilaments, etc.,
    El descobriment d'estructures menors, com els ribosomes, els peroxisomes, els microtúbuls, els microfilaments, etc., va haver d'esperar al desenvolupament de la microscòpia electrònica, que malgrat haver estat descoberta per Ruska i Mahl el 1940, només va començar a ser operativa el 1953, quan es descobriren mètodes de fixació i d'obtenció de talls ultrafins.
  • Es posa operatiu el primer microscopi electrònic creat el 1940

    Es posa operatiu el primer microscopi electrònic creat el 1940
    Malgrat haver estat descoberta per Ruska i Mahl el 1940,
    només va començar a ser operativa el 1953, quan es descobriren mètodes de fixació i
    d'obtenció de talls ultrafins.
  • Descobriment de divisions indirectes del nucli en les cèl·lules vegetals

    Descobriment de divisions indirectes del nucli en les cèl·lules vegetals
    Strasburger observà la divisió indirecta del nucli (cariocinesi) en les cèl·lules vegetals.