Imagen celula

HISTÒRIA CÈL·LULA - Oto - Alba - Iset- Ana

  • Robert Hooke. Primer observador de la cèl·lula.

    Robert Hooke. Primer observador de la cèl·lula.
    Nascut el 18 de juliol de 1635 a Londres. El 1665 va publicar el llibre Micrographia. El llibre té per primera vegada la paraula cèl·lula. Hooke va descobrir les cèl·lules mirant al microscopi una petita llàmina de suro, veient que estava formada per petites cavitats semblants a les cel·les d'un rusc. Per això va anomenar cèl·lula a cada una d'aquestes cavitats. No va aconseguir determinar el paper clau que aquestes cel·les tenien dels éssers vius ja que estava observant eren cèl·lules mortes.
  • Anton Van Leewenhoek. El creador dels primers microscòpis.

    Anton Van Leewenhoek. El creador dels primers microscòpis.
    Va néixer a Delft, Holanda el 24 d'octubre de 1632. Era fill de Antonisz van Leeuwenhoek. Als 16 Anton Van Leewenhoek, treballà a una botiga de tèxtils. Anys més tard, va tornar a Delft. Quan treballava com a ajudant de cambra, creà unes diminutes lents biconvexes muntades sobre platines de llautó, on observava objectes que muntava sobre el cap d'una agulla, ampliant-los fins a 300 vegades. Va mantenir el secret de crear lents i no va ser fins al segle XIX que es van crear els microscòpis.
  • Francesco Redi. Descobridor insectes espontànis.

    Francesco Redi. Descobridor insectes espontànis.
    Francesco Redi va descobrir que els insectes no neixen per generació espontànea, per això, va ser considerat fundador de la helmitològia. Va nèixer a Arezzo, La Toscana. Va ser un metge, naturaliste, fisòleg i un literat italià. estudià a la Universitat de Pizza, i era religiós. Els seus descobriments van ser publicats en revistes de gran importancia. No va ser molt ben acceptat, era incomprès i enemistat.
  • Robert Brown. Descobriment del nucli de la cèl·lula.

    Robert Brown. Descobriment del nucli de la cèl·lula.
    Robert Brown va néixer a Escòcia, fill d'un ministre Episcopal. Estudià medicina i botànica. Encara que més tard va descartar la seva fe religiosa, va obtenir un reconeixement pels alts estàndards del seu pare. Va publicar diversos articles però va causar poc interès de la societat. Penjà un article a la Societat Linneana el 1831 anomenant la part del nucli de la cèl·lula vegetal. El botànic va patentar la "Brownian motion", un moviment de pàrticules microscòpiques entre d'altres descobriments.
  • Matthias Jakob Schleiden. “Contribucions al nostre coneixement de la fitogènesi” .

    Matthias Jakob Schleiden. “Contribucions al nostre coneixement de la fitogènesi” .
    Matthias Jakob Schleiden, fill d’un exitós doctor, va néixer a Alemanya . Influenciat per la seva adinerada familia estudià dret però després va optar per medicina i botànica. Al 1838 va publicar el seu llibre “Contribucions al nostre coneixement de la fitogènesi” on explicava que totes les parts de les plantes estaven formades per cèl·lules o els seus derivats. Els seus descobriments ben reconeguts i premiats per la societat li van valer el títol de "reformador de la botànica científica".
  • Theodor Schwann. La teoria de les cèl·lules.

    Theodor Schwann. La teoria de les cèl·lules.
    Theodor Schwann va néixer a Alemanya. Fill de un publicista i orfebre, va créixer amb la religió catòlica la qual va mantenir tota la seva vida. Estudià medicina i ciències naturals. Al 1838 va publicar un llibre a la “Academy in Paris” anomenat “Microscopical researches into the Accordance in the Structure and Growth of Animals and Plants” on proposava la teoria de les cèl·lules, que totes les coses vives estan formades per cèl·lules. Va guanyar el premi més important de la ciència.
  • Alberch Von Köelliker. Descobridor mitocòndries i naturals espermatozous.

    Alberch Von Köelliker. Descobridor mitocòndries i naturals espermatozous.
    Albercht Köelliker, va descobrir les mitocòndries i la naturalesa cel·lular dels espermatozous . Va ser un anatomista, embriòleg, fisòleg, zoòleg i botànic suiz. Junt amb el seu amic Karl von Siebold fundà la revista “zoologia científica” on va publicar els seus treballs. Va ser un destacat membre de varies associacions científiques de diversos països perquè tenia molt bona reputació.
  • Rudolf Virchow. Descobriment d'on provenen les cèl·lules

    Rudolf Virchow. Descobriment d'on provenen les cèl·lules
    Virchow, va descobrir que les cèl·lules provenen de unes cèl·lules preexistents i explicà els efectes de les malalties en els òrgans i teixits. Va viure a Pomerània, el seu camp de treball era la biologia celular encara que també era antropolèg, arqueòleg, paleontòleg, prehistoriador, científic, polític, metge, profesor d’universitat i patòleg. Amb un amic va crear una revista on publicà molts dels seus articles. Va ser ben acceptat pel fet de que era un científic reconegut i actiu políticament.
  • Louis Pasteur. Confirmació de la teoria celular.

    Louis Pasteur. Confirmació de la teoria celular.
    Louis Pasteur era de Dole (França), era més pobre que ric i venia d'una família catòlica. Era microbiòleg i químic. Al 1860, Louis Pasteur amb els seus experiments de la multiplicació dels microorganismes unicel·lulars, confirmà la teoría cel·lular al demostrar que las cèl·lules vives es creen a partir d'unes preexistents. Va fer diversos experiments de gran importància a la medicina. La societat va acceptar les seves contribucions.