Arriba colom free

L'EDAT MODERNA (S.XV - XVIII)

  • Period: 1301 to

    Humanisme

    És sinònim de la construcció d'una societat més humana a través d'una ètica basada en valors humans i altres valors naturals en l'esperit de la raó i la lliure recerca a través de les capacitats humanes. No és teista i no accepta opinions sobrenaturals de la realitat.
  • Period: 1400 to 1500

    Renaixement

    És una nova concepció de l'art que es concentren els dos primers segles de l'Edat Moderna.
    Molt vinculada a la revolució cultural de l'humanisme. Com els Humanistes creien que ren successors dels mestres grecoromans.
  • David de bronze de Donatello
    1440

    David de bronze de Donatello

    El David de Donatello és una escultura de bronze de 158 cm, realitzada cap a l'any 1440 per encàrrec de Cosme el Vell. Un tema bíblic,mitològic i social. Representat després de la seva victòria sobre el gegant Goliat, després d'haver-lo matat amb la seva fona i després d'haver-li tallat el cap, que figura als seus peus. Forma part del Renaixement ja que es torna a la imitació clàssica, l'anatomia com a centre d'atenció i buscant la perfecció del cos humà.
  • L’Imperi Otomà conquesta Constantinoble
    1453

    L’Imperi Otomà conquesta Constantinoble

    Constantinoble va ser la culminació del setge, capital de l'Imperi Romà d'Orient, per l'exèrcit del soldà otomà Mehmet II entre el 6 d'abril i el 29 de maig. La caiguda de la ciutat en mans dels turcs constituí el punt final de l'Imperi Romà. Just abans de la conquesta turca, Constantinoble era una capital sense país: l'Imperi Romà d'Orient, que s'estenia des de Pèrsia fins als Alps, i també pels deserts d'Àsia, havia quedat reduït al clos de les muralles de la ciutat.
  • Impremta
    1455

    Impremta

    La impremta va ser un mètode nou que combinava la tipografia amb l'ús d'una premsa, paper i tinta. Aquesta evolució va permetre poder fer més exemples d'un llibre en menys temps i menys costos. El primer llibre que va ser fet amb aquesta tècnica és la Bíblia a Alemanya.
  • Casament d’Isabel de Castella amb Ferran d’Aragó
    1469

    Casament d’Isabel de Castella amb Ferran d’Aragó

    Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França. En casar-se en secret en 1469, van donar origen a la unió de les corones de Castella i Aragó en 1474. Aquest matrimoni va consumar la unitat dinàstica entre Castella i Aragó, però totes dues corones van conservar els mateixos sistemes d'organització, independents i clars.
  • Creació del Tribunal de la Inquisició
    1478

    Creació del Tribunal de la Inquisició

    La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses). La primera inquisició s'estableix a Llenguadoc l'any 1184, amb la crida del papa Luci III als bisbes a establir tribunals per lluitar contra els càtars.
  • Period: 1479 to 1516

    Regnat dels Reis Catòlics

    Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
  • Sentència arbitral de Guadalupe
    1486

    Sentència arbitral de Guadalupe

    La Sentència de Guadalupe o Sentència Arbitral de Guadalupe és una disposició adoptada per Ferran II al Monestir de Santa Maria de Guadalupe (Extremadura) el 21 d'abril. El seu objectiu era donar solució als conflictes entre els pagesos de remença i els seus senyors, conflictes que havien motivat les dues guerra dels remences.
  • Vitruvi de Leonardo da Vinci
    1490

    Vitruvi de Leonardo da Vinci

    Un dibuix en tinta sobre paper de dues figures masculines superposades amb braços i cames separades dins d'un cercle i un quadrat.Es considera un estudi de les proporcions i una perfecta fusió entre ciència i l'art.
  • Conquesta del Regne de Granada
    1492

    Conquesta del Regne de Granada

    La Guerra de Granada són el conjunt de campanyes militars cristianes a territori musulmà. Durant el regnat dels Reis Catòlics, i que acabà amb les Capitulacions de Granada del rei Boabdil, que en el transcurs de la guerra havia oscil·lat entre l'aliança, el doble joc. Durant anys de guerra es va seguir un ritme estacional de campanyes. Mentre que els cristians van saber integrar en una missió la noblesa i el clergat castellans sota l'autoritat de l'emergent Monarquia Catòlica.
  • Expulsió dels jueus de la Corona hispànica
    1492

    Expulsió dels jueus de la Corona hispànica

    L'expulsió dels jueus de les corones de Castella i d'Aragó va ser ordenada pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat d'impedir que continuessin influint en els cristians. La decisió d'expulsar els jueus o de prohibir el judaisme està relacionada amb la instauració de la Inquisició catorze anys abans en la Corona de Castella, perquè precisament va ser creada per perseguir els judeoconversos que continuaven practicant la seva antiga fe.
  • Descobriment d’Amèrica
    1492

    Descobriment d’Amèrica

    Quan Cristòfor Colom va arribar al nou continent el 12 d'octubre de 1492, es va iniciar un procés de conquesta i colonització que va ocasionar la desaparició de moltes cultures i llengües, així com una enorme mortaldat per culpa de les malalties que hi van portar els castellans.
  • Period: 1492 to

    Edat Moderna

    S'inicia a la segona meitat del S.XV. És una etapa d recuperació demogràfica i econòmica, la burgesia s'enriqueix i la monarquia es fa forta. Creix el comerç s'esploren nous territoris i creixen les ciutats. Neix l'esperit crític em denúncies pels abusos de l'església. Es compren el món d'un altra manera, l'ésser humà és el centre de totes les reflexions.
  • Segon viatge de Colom a Amèrica
    1493

    Segon viatge de Colom a Amèrica

    El segon viatge de Cristòfor Colom va ser una expedició transoceànica per començar la colonització espanyola d'Amèrica, descoberta per Colom en el seu primer viatge. En ella va començar la colonització espanyola de l'illa L'Espanyola, es va pacificar als indígenes taínos de l'illa i, a més, es va dur a terme el descobriment de diverses illes, entre elles l'illa Jamaica i de Puerto Rico.
  • Conquesta de Melilla
    1497

    Conquesta de Melilla

    La conquesta de Melilla es va produir el 17 de setembre de 1497, quan una flota enviada pel duc de Medina Sidonia va ocupar la ciutat nord-africana de Melilla.
  • Tercer viatge de Colom a Amèrica
    1498

    Tercer viatge de Colom a Amèrica

    El tercer viatge de Cristòfol Colom va ser una expedició transoceànica comandada per Cristòfol Colom que va tindre com a objectiu continuar l'exploració de les noves terres en nom dels Reis Catòlics, descobrint el nord de Veneçuela i convertint-se Colom en el primer descobridor europeu del continent americà.
  • Period: 1500 to

    Economia i política

    A causa descobrir nous territoris i mercats l'economia, pateix una expansió fins llavors desconeguda. Els intercanvis comercials s'intensifiquen i fan de l'activitat mercantil una de les més elevades. Davant d'aquests fets la societat tradicional observa les diferències d'un grup econòmicament privilegiat i això potenciarà les diferències entre les classes socials creant una amplia marginació i rebel·lió social.
  • Expulsió dels musulmans  de la Corona hispànica
    1502

    Expulsió dels musulmans de la Corona hispànica

    Amb la conquesta castellana del Regne de Granada i l'entrada dels Reis Catòlics a Granada (1492), s'encomanava al cardenal Cisneros convertir els moros pacíficament a la fe cristiana per tal que no s'avalotaren. Però aviat començaria a forçar aquesta conversió amb suborns als representants de les comunitats musulmanes i amb la crema de llibres, que començà amb alcorans i va seguir amb la biblioteca de Granada
  • Quart viatge de Colom a Amèrica
    1502

    Quart viatge de Colom a Amèrica

    El Quart Viatge de Cristòfor Colom va ser una expedició transoceànica dirigida per Cristòfor Colom amb el propòsit de trobar un pas marítim en el que avui coneixem com Amèrica per trobar alguna cosa que definitivament fóra el continent asiàtic.
  • Conquesta del Regne de Nàpols
    1504

    Conquesta del Regne de Nàpols

    L'ambició permanent del rei Alfons el Magnànim sempre va ser el Regne de Nàpols, i l'oportunitat li va arribar el 1434 i el 1435 amb la mort successivament de Lluís III de Nàpols i de la reina Joana II de Nàpols, mentre l'hereu Renat I d'Anjou era presoner a la cort de Felip III de Borgonya des de la seva derrota a la batalla de Bulgnéville en 1431. A la mort de Lluís III de Provença, la reina Joana, que s'establí a Nàpols.
  • Conquesta d’Alger i Bugia
    1510

    Conquesta d’Alger i Bugia

    El 1514 Oruç Reis n'havia destruït dues fortaleses. El governador de Bugia, el valencià Ramon de Carròs,[2] demanà ajut al rei Ferran, que hi envià l'exèrcit mallorquí dirigit per Miguel de Gurrea y Cerdan. Mallorca, molt interessada a aturar la pirateria barbaresca, aportà diners, homes i armes i organitzà un estol de 3.000 soldats.[3] Arribaren a Bugia el 24 d'agost i, amb la seva presència, permeteren als defensors de la ciutat resistir el setge.
  • Raffaello "l'Escola d'Atenes"
    1511

    Raffaello "l'Escola d'Atenes"

    Ubicat a la biblioteca papal del palau apostòlic del vaticà. Conegudes com les Raffaello. Representa el valor del pensament científic i molt importat pel Renaixement, ja que veiem la presència dels grans pensadors i científics del món clàssic i del mateix Renaixement.
  • Conquesta del Regne de Navarra
    1515

    Conquesta del Regne de Navarra

    La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el segle xii, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.
  • Period: 1516 to 1556

    Regnat de Carles I d’Espanya

    A principis de 1506 Felip i Joana van tornar a la península Ibèrica per reclamar la corona, ja que la reina Isabel I de Castella havia mort. Van regnar poc temps perquè Felip va morir al setembre d'aquell mateix any, i Joana va ser tancada pel seu pare Ferran al convent de Tordesillas argüint que estava boja. Carles fou designat hereu, però a causa de la seva menor edat el seu avi Maximilià I d'Habsburg va prendre la regència dels Països Baixos.
  • Inici de la Reforma Protestant
    1517

    Inici de la Reforma Protestant

    Cap a finals de l'Edat Mitjana s'inicia una crisi espiritual de l'església, ja que la societat no comprenia el rumb de l'església entre els motius podem trobar el luxe en el qual s'envoltaven, l'escassa cultura i el poc compliment del costum, la compravenda de càrrecs eclesiàstics (no per vocació) sinó per beneficis econòmic i la banda de butlletes d'indígenes.
  • Fundació de la ciutat de Manila
    1517

    Fundació de la ciutat de Manila

    El 24 de juny del 1571 se celebrava una cerimònia per la qual quedava fundada la ciutat de Manila, sota les ordres de Miguel López de Legazpi. S'establia així la capital de Nova Castella, nom que se li va donar a la colònia de les Filipines, un territori que Espanya es va apropiar malgrat no tenir dret legal a fer-ho.
  • Revolta de les comunitats
    1520

    Revolta de les comunitats

    La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I.
  • Batalla de Villalar
    1521

    Batalla de Villalar

    La batalla de Villalar va ser l'episodi decisiu de la Revolta de les Comunitats de Castella en què es van enfrontar les forces imperials de l'Emperador Carles V i les de la Junta Comunera capitanejades per Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado, ocorreguda el 23 d'abril de 1521 a la localitat de Villalar.
  • Caiguda de Tenochtitlan
    1521

    Caiguda de Tenochtitlan

    El 13 d'agost de 1521, d'acord amb les interpretacions de les fonts històriques per part dels historiadors, va esdevenir la Caiguda de Tenochtitlán, també conegut com el Lloc de Tenochtitlan, la capital de la civilització mexica, dut a terme mitjançant la negociació entre civilitzacions que es trobaven sota el jou mexica i el conqueridor espanyol Hernán Cortés.
  • Primera volta al món
    1522

    Primera volta al món

    L'Expedició de Magalhães-Elcano va ser una expedició marítima comandada per Fernão de Magalhães i, després de la seva mort, per Juan Sebastián Elcano. Fou finançada per la corona espanyola i és coneguda per haver estat la primera circumnavegació reeixida del planeta.
  • Batalla de Pavia
    1525

    Batalla de Pavia

    La batalla de Pavia va ser una batalla mantinguda el 25 de febrer de 1525 entre tropes franceses i espanyoles, amb victòria d'aquestes últimes, en les proximitats de la ciutat italiana de Pavia.
  • Heliocentrisme (Copèrnic)
    1543

    Heliocentrisme (Copèrnic)

    El heliocentrisme és una teoria basada en el qual el Sol és el centre de l'univers i tots els planetes orbiten al seu voltant. Durant els segles XVI i XVII, la mateixa teoria va ser formulada per Nicolás Copernic. L'Heliocentrisme va tenir grans problemes d'acceptació produïts per motius religiosos, ja que la Bíblia esmentava que l'ésser humà era el centre de la creació i per tant, no podia ser que la terra on ell habitava no fos el centre de l'univers.
  • Anatomia (Vesalius)
    1543

    Anatomia (Vesalius)

    L'Anatomia Vesalius es refereix a l'obra "De humani corporis fabrica" escrita per l'anatomista Andreas Vesalius. En el seu llibre, va revolucionar l'estudi de l'anatomia en realitzar descripcions precises i detallades del cos humà mitjançant il·lustracions anatòmiques.El seu enfocament científic i empíric va desafiar les idees prèvies de Galeno i va establir les bases de l'anatomia moderna. Considerada una obra mestra i va tenir un impacte en l'avanç de la medicina i la comprensió del cos humà.
  • Circulació pulmonar (Servet)
    1553

    Circulació pulmonar (Servet)

    La circulació pulmonar va ser descoberta pel metge i anatomista espanyol Miguel Servet en el segle XVI. A través dels seus estudis, Servet va demostrar que la sang passava de la circulació arterial a la venosa en els pulmons, trencant així l'antiga creença que la sang es barrejava en el cor. El seu descobriment va establir les bases per a l'enteniment modern de la circulació pulmonar i va ser una fita en la comprensió de la fisiologia cardiovascular.
  • Pau d’Augsburg
    1555

    Pau d’Augsburg

    La Pau d'Augsburg va ser un important tractat de 1555 que posà fi al conflicte entre les faccions protestants i catòliques del Sacre Imperi Romanogermànic, a més de ser essencial per a l'avanç del protestantisme i un dels motius de la futura Guerra dels Trenta Anys.
  • Period: 1556 to

    Regnat de Felip II

    Va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598. Va ser també el primer monarca de la casa d'Àustria a esdevenir rei de Portugal, a partir de 1580. El seu regnat es va veure marcat per l'esclat de la revolta als Països Baixos espanyols, que va iniciar la Guerra dels Vuitanta Anys, així com les relacions exteriors amb França i Anglaterra, que acabaren amb la Pau de Cateau-Cambrésis i la desfeta de l'Armada Invencible, respectivament.
  • Madrid es converteix en la capital de l’Imperi
    1561

    Madrid es converteix en la capital de l’Imperi

    La història de Madrid (Espanya) està marcada per l'establiment en ella de, primer, la cort reial (juny de 1561) i, amb la unió dinàstica dels regnes hispànics, de la nova capital. Això no obstant, abans d'això, l'àrea de l'actual ciutat ja havia estat poblada amb l'establiment de comunitats més o menys rellevants. L'aparició de Madrid en la història data del segle ix, segle en què l'emir Muhammad I (852-886) aixeca una fortalesa en el lloc ocupat actualment pel Palau Reial.
  • Insurrecció de les Alpujarras
    1568

    Insurrecció de les Alpujarras

    Va ser un conflicte esdevingut a Espanya durant el regnat de Felip II. L'abundant població morisca del regne de Granada es va alçar en protesta contra la Pragmàtica Sanció, que limitava les llibertats religioses i culturals d'aquesta població. Quan el poder reial va aconseguir vèncer als sublevats, al final es va decidir dispersar més de 80.000 moriscs procedents del regne de Granada per diversos punts de la península Ibèrica, per evitar que la seva concentració provoqués noves revoltes.
  • Batalla de Lepant
    1571

    Batalla de Lepant

    La batalla naval de Lepant va ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès. S'hi van enfrontar els turcs otomans contra una coalició cristiana, anomenada Lliga Santa.
  • Independència d’Holanda
    1579

    Independència d’Holanda

    La història dels Països Baixos hauria d'englobar només el territori neerlandès. Però la lluita constant entre diverses cases reials i estats europeus porten a una fragmentació del territori neerlandès. La història d'Holanda està, doncs, estretament lligada a la de Flandes, Valònia i Luxemburg.
  • Derrota de l’Armada Invencible

    Derrota de l’Armada Invencible

    Va ser el nom que va rebre la gran flota que va armar Felip II de Castella per a la conquesta d'Anglaterra. La intenció de Felip II amb aquesta flota era envair l'illa, destronar la reina Isabel I, imposar-hi el catolicisme i controlar la política exterior anglesa. El començament de les hostilitats entre Espanya i Anglaterra duraren fins al Tractat de Londres, favorable als interessos de la Monarquia Hispànica. La supremacia marítima espanyola seguiria fins al 1639, amb la derrota.
  • Execució de Juan de Lanuza

    Execució de Juan de Lanuza

    Juan de Lanuza, conegut com el Mosso, va néixer el 1564. I va ocupar un càrrec que havia estat exercit prèviament per molts membres de la seva família; entre ells, el seu propi pare, Juan de Lanuza el Vell. El Justícia Major era una de les institucions històriques del Regne d'Aragó, encarregat de vetllar pel compliment dels Furs aragonesos. I precisament, aquest va ser el motiu per què el rei Felip II va ordenar executar el jove Justícia en els darrers anys del segle XVI.
  • Cartografia de la terra (Mercator)

    Cartografia de la terra (Mercator)

    "Projecció de Mercator" va ser desenvolupada pel cartògraf flamenc Gerardus Mercator. És una representació cilíndrica en la qual els meridians i els paral·lels es representen com a línies rectes que es tallen en angles rectes. És va convertir en una eina inavaluable per a la navegació a causa de la seva capacitat per a representar amb precisió les rutes de navegació en línies rectes, encara que distorsiona les àrees i les grandàries relatives dels continents.
  • 1r Microscopi (Jansen)

    1r Microscopi (Jansen)

    El primer microscopi òptic s'atribueix comunament als germans Zacharias i Hans Jansen. Aquests fabricants de lents holandesos van crear un dispositiu simple compost per un tub amb una lent objectiu i una lent ocular, que permetia l'ampliació d'objectes petits. El seu disseny original tenia limitacions de resolució i augment, va establir les bases per al desenvolupament posterior dels microscopis i va revolucionar la nostra comprensió de l'estructura microscòpica del món.
  • Period: to

    Economia política

    L'economia i la política van experimentar canvis. És van fer les bases del capitalisme modern, amb un enfocament en el comerç i l'acumulació de riquesa. Les potències colonials com Anglaterra, França i Espanya van expandir la seva influència a través del comerç i la colonització. Promovent la idea dels drets naturals i el govern limitat. A més, la Revolució Industrial va començar a transformar la producció amb la introducció de la maquinària i el creixement de la indústria.
  • Period: to

    Barroc

    És va caracteritzar per un estil artístic i cultural extravagant. En l'àmbit de l'arquitectura, es van destacar les esglésies i palaus amb detalls ornamentals i formes dramàtiques. En la música, van sorgir compositors destacats com Johann Sebastian Bach i Antonio Vivaldi, els qui van crear obres musicals riques. En la literatura, es va destacar l'escritor Miguel de Cervantes. El barroc va reflectir una visió complexa i emocional, i va deixar un llegat durador en les arts.
  • 1r Telescopi (Galileu)

    1r Telescopi (Galileu)

    El primer telescopi va ser desenvolupat per Galileu Galilei.
    Amb aquest invent revolucionari, va poder observar el cel i fer descobriments astronòmics significatius. Consistia en una combinació de lents que ampliaven la imatge i permetien una millor observació dels objectes distants. Va utilitzar el seu telescopi per a observar la Lluna, els planetes, les estrelles i les llunes de Júpiter, va desafiar les creences establertes i va contribuir a la revolució científica.
  • Circulació Sanguínea (Harvey)

    Circulació Sanguínea (Harvey)

    La circulació sanguínia va ser descoberta per William Harvey. Harvey va demostrar que la sang circula contínuament pel cos en un sistema tancat, impulsada pel cor. Va revolucionar el camp de l'anatomia i la fisiologia, desafiant les creences antigues sobre la circulació. Harvey va explicar com el cor funciona com una bomba que impulsa la sang a través de les artèries i venes, i com es produeix l'intercanvi de nutrients i deixalles en els capil·lars.
  • Judíci a Galileu

    Judíci a Galileu

    Galileu Galilei, el famós científic italià, va ser sotmès a un judici per la Inquisició a causa de les seves afirmacions heliocèntriques que contradeien la visió geocèntrica de l'Església. Se li va ordenar retractar-se de les seves teories i se li va condemnar a arrest domiciliari. Va ser un obstacle per a l'avanç científic i la llibertat de pensament en aquest moment, encara que posteriorment les seves idees van ser reconegudes.
  • Raonament científic i matemàtiques (Descartes)

    Raonament científic i matemàtiques (Descartes)

    René Descartes va ser un defensor clau del raonament científic i l'aplicació de les matemàtiques en la recerca. El seu enfocament en el dubte metòdic i la cerca de veritats fonamentals va establir les bases del pensament racional i la metodologia científica. Descartes també va establir la base per a la geometria analítica, en vincular la geometria amb les equacions algebraiques, la qual cosa va permetre la representació matemàtica de figures geomètriques.
  • Calculadora mecànica (Pascal)

    Calculadora mecànica (Pascal)

    Coneguda com la "Pascalina", aquesta màquina podia realitzar sumes i restes de manera automàtica mitjançant engranatges i rodes dentades. Va ser un avanç significatiu en el camp dels càlculs matemàtics, ja que permetia realitzar operacions complexes de manera més ràpida i precisa. Encara que la Pascalina tenia limitacions quant a la capacitat i les operacions que podia realitzar, va establir les bases per al desenvolupament posterior de les calculadores.
  • Pressió admosfèrica (Torricelli)

    Pressió admosfèrica (Torricelli)

    La pressió atmosfèrica va ser descoberta per Evangelista Torricelli. Mitjançant utilitzant un tub de vidre ple de mercuri i tancat en un extrem, Torricelli va demostrar que la pressió atmosfèrica exerceix una força sobre la superfície dels líquids. La columna de mercuri es va equilibrar amb la pressió atmosfèrica, la qual cosa va portar al primer baròmetre. Va establir les bases per a l'estudi de la pressió atmosfèrica i la seva importància en la meteorologia.
  • Dilatació dels gassos (Boyle)

    Dilatació dels gassos (Boyle)

    La llei de dilatació dels gasos, també coneguda com la llei de Boyle, estableix que, a temperatura constant, el producte de la pressió i el volum d'un gas és constant. En altres paraules, si es redueix el volum d'un gas, la seva pressió augmenta i viceversa. Aquesta llei va ser formulada per Robert Boyle en el segle XVII i va establir les bases per a l'estudi de la termodinàmica i la comprensió de com els gasos es comporten baix diferents condicions.
  • Llei de gravitació universal (Newton)

    Llei de gravitació universal (Newton)

    Formulada per Isaac Newton, estableix que tots els objectes en l'univers s'atreuen entre si amb una força proporcional a les seves masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que els separa. Aquesta llei explica el moviment dels planetes al voltant del sol, així com la caiguda dels objectes en la Terra. Va ser un avanç crucial de la física i va establir les bases per a la mecànica clàssica.