-
395
Divisió de l'imperi romà
A l'any 395, a la mort de Teodosi, l'imperi va ser dividit entre els fills: L'imperi d'Orient per Arcadi i l'imperi d'Ocident per Honori. -
395
Divisió de l'imperi romà
A l'any 395, a la mort de Teodosi l'imperi va ser dividit entre els seus fills: l'imperi d'orien per Arcadi i l'imperi d'occident per a Horoni. -
409
Sueus, Vàndals i alans a Hispania
L'any 409 van entrar a la península Ibèrica una sèrie de pobles germànics: sueus, vàndals i alans. Els visigots van arribar-hi com a aliats de Roma per expulsar els invasors. -
409
Sueus, Vàndals i alans a Hispania
L'any 409 van entrar a la península Ibèrica una sèrie de pobles germànics: sueus, vàndals i alans. Els visigots van arribar-hi com a aliats de Roma per expulsar els invasors. -
476
Fi de l'imperi romà d'Occident
Les invasions germàniques cap a Roma van fer que l'emperador Ròmul Agustul s'han anes de Roma i axí va finalitzar l'imperi romà d'Occident. -
476
Fi de l'imperi romà d'Occident
Les invasions germàniques cap a Roma van fer que l'emperador Ròmul Augustul s'ha anes a Roma i així es com va filalitzar l'imperi Romà d'Occident. -
507
Batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers, a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II. -
507
Batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers, a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II. -
554
Toledo,Capital del regne Visigot
Els francs, que venien del nord de la Gàl·lia i volien ampliar els dominis, es van enfrontar als visigots, van derrotar-los (batalla de Vouillé, 507) i els van expulsar cap al sud dels Pirineus.
A partir d'aquell moment, els visigots es van expandir per Hispània, hi van organitzar un regne, que va sobreviure durant més de dos-cents anys, i van establir la capital a la ciutat de Toledo (554). -
554
Toledo,Capital del regne Visigot
Els francs, que venien del nord de la Gàl·lia i volien ampliar els dominis, es van enfrontar als visigots, van derrotar-los (batalla de Vouillé, 507) i els van expulsar cap al sud dels Pirineus.
A partir d'aquell moment, els visigots es van expandir per Hispània, hi van organitzar un regne, que va sobreviure durant més de dos-cents anys, i van establir la capital a la ciutat de Toledo (554). -
570
Neixement de Mahoma
Va néixer al 570 a la Meca i va morir al 8 de juny de 632 a Medina. Els musulmans consideren a Mahoma com el darrer profeta i missatger enviat per Déu (en àrab Al·là) per a restaurar de manera incorrupta i definitiva la fe original monoteista d'Adam, Noé, Abraham, Moisès, Jesús i altres profetes. -
570
Neixement de Mahoma
Els musulmans consideren Mahoma com el darrer profeta i missatger enviat per Déu (en àrab Al·là) per a restaurar de manera incorrupta i definitiva la fe original monoteista d'Adam, Noé, Abraham, Moisès, Jesús i altres profetes. -
585
Expulsió del sueus
Cèsar va derrotar aquests darrers, i va acudir per combatre contra Ariovist, al qual va derrotar, i va expulsar els sueus més enllà del Rin. Una part dels sueus, que van formar les tribus dels vangions ('els falsos'), els nèmetes, i els tribocs (o tribocis o triboques), van quedar a l'esquerra del Rin (ocupant les terres de Worms, Spira i Estrasburg, respectivament). -
585
Expulsió del sueus
Cèsar va derrotar aquests darrers, i va acudir per combatre contra Ariovist, al qual va derrotar, i va expulsar els sueus més enllà del Rin. Una part dels sueus, que van formar les tribus dels vangions ('els falsos'), els nèmetes, i els tribocs (o tribocis o triboques), van quedar a l'esquerra del Rin (ocupant les terres de Worms, Spira i Estrasburg, respectivament) i es van sotmetre a Roma, i perderen al cap de dos segles el seu caràcter germànic en celtitzar-se i romanitzar-se. -
587
Conversió de Recared al Catolicisme
La conversió a el catolicisme de Recaredo es va produir al 587 i després d'ell la noblesa goda de el regne visigot de Toledo també va abjurar de la seva fe cristiana arriana anterior. La formalització de la conversió es va produir durant el III Concili de Toledo celebrat al 589. -
587
Conversió de Recared al Catolicisme
La conversió a el catolicisme de Recaredo es va produir al 587 i després d'ell la noblesa goda de el regne visigot de Toledo també va abjurar de la seva fe cristiana arriana anterior. La formalització de la conversió es va produir durant el III Concili de Toledo celebrat al 589. -
622
Hègira, Expulsió dels bitzantins d'Hispània
A partir del segle XI, la prosperitat de Bizanci va començar a decaure i l'Imperi es va descompondre lentament com a resultat dels atacs constants dels exèrcits turcs a les seves fronteres. La capital, Constantinoble, va ser conquerida l'any 1453 i l'Imperi bizantí va desaparèixer. -
654
Liber ludiciorum
El Liber Iudiciorum (o Lex Visigothorum) fue un cuerpo de leyes visigodo, de carácter territorial, dispuesto por el rey Recesvinto y promulgado. También es conocido como Código de Recesvinto, Libro de los Jueces, Liber Iudicum, Liber Gothorum, Fori Iudicum, Forum Iudicum y Forum Iudiciorum. Ha pasado a la historia como la gran obra legal del reino visigodo -
711
Arribada dels musulmans a la península iberica
El territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.[1] El nom tradicionalment s'havia escrit Al-Andalus, però actualment s'opta per la forma al-Àndalus, que reprodueix la pronúncia àrab clàssica, o Alandalús o al-Andalús, segons la pronúncia en àrab andalus. -
800
Carlemany és coronat emperador
Fou un personatge central en la consolidació i prosperitat de l'Imperi carolingi. Expandí els diferents regnes francs fins a transformar-los en un imperi, al qual va incorporar gran part d'Europa occidental i central. Conquerí Itàlia i fou coronat Imperator Augustus pel papa Lleó III el 25 de desembre de 800 a Roma.[1] D'aquesta manera succeí a l'Imperi Romà d'Orient com a protector de la cristiandat. -
843
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i néts de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
