-
Period: 330 to 1453
L' Imperi Bizantí
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble. -
Period: 346 to 395
Separació de l'mperi Romà
Teodosi I el Gran A l'hora de morir va repartir l'imperi entre els dos fills: Arcadi, que va rebre la part oriental, i Honori, que va rebre la part occidental. -
476
Caiguda de L'Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident va sofrir les invasions d'una sèrie de pobles germànics, com els visigots, els sueus, els vàndals i els alans. Finalment, el 476 va caure en mans del poble germànic dels hèruls, va desaparèixer i el territori es va fragmentar en diferents regnes germànics. -
Period: 493 to 535
Els Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics. El seu nom significaria 'gots de l'est', en oposició als de l'oest, els visigots. Van establir el seu regne al voltant del mar Negre. -
Period: 527 to 565
La màxima esplendor de l'imperi romà d'orient
l'imperi va arribar a la màxima esplendor amb Justinià. Aquest emperador va voler restablir la unitat de l'antic Imperi romà i va conquerir diversos territoris a la Mediterrània. Però, quan va morir, la majoria es van perdre. -
565
La mort de Justinià
Justinià va morir, i amb aixio l'imperi va decaure -
711
Invasió dels musulmans
Els musulmans van conquerir les províncies més riques (Síria, Palestina i Egipte), i van reduir considerablement el seu territori. -
732
Batalla de Poitiers
La Batalla de Poitiers ,entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França. -
751
Pipí El Breu
Fill de Carles Martell i Rotruda, va néixer el 714. Se li va dir el Breu no pel temps de govern sinó per la seva baixa estatura. Pipí li va donar Le Mans i dotze comtats a Nèustria. El 751 Gripó va renunciar-hi i es va retirar al ducat d'Aquitània.
El rei dels llombards, Astolf, fou assetjat a Pavia, i el 755 va haver de cedir al papa Ravenna i el seu territori . -
768
Inici Del Regnat De Carlemany
Carlemany fou rei dels francs , rei dels llombards i emperador d'Occident . El regnat de Carlemany se sol associar amb el «renaixement carolingi», un ressorgiment de la cultura, religió i arts llatines al llarg dels dominis carolingis dirigits per l'Església Catòlica. Amb tot, hagué de retirar-se, ja que en aquest moment l'Imperi carolingi patí un atac per part dels saxons. -
800
Coronació De Carlemany I Inici De L' Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident . -
843
Divisió De L'Imperi Carolingi
Divisio Regnorum fou un document que plasmà la partició de l'Imperi Carolingi el 806, primera d'una sèrie de divisions territorials que durant el segle ix van afectar els dominis de la dinastia carolíngia. En aquest document Carlemany deixava al seu fill gran, Carles, els regnes de Nèustria, Austràsia i part de Borgonya i de Germània. S'ordenava també que si un fill moria sense descendents els dos sobrevivents repartirien el territori del difunt .
