Images

l'inici de l'edat mitjana. Germànics Bizantins

By Arnau#
  • 395

    L'inici de l'edat mitjana i les seves etapes

    L'inici de l'edat mitjana i les seves etapes
    Des del segle iii l'Imperi romà va sofrir la penetració dels pobles germànics, fins llavors localitzats a l'altra banda de les fronteres del Rin i del Danubi. Per defensar-lo millor, l'emperador Teodosi el va dividir l'any 395 en dues parts: l'Imperi Romà d'Occident, amb capital a Roma, i l'Imperi Romà d'Orient, amb capital a Constantinoble.
  • 401

    L'evolució històrica

    L'evolució històrica
    A l'inici, el territori bizantí comprenia els Balcans, Grècia, Àsia Menor, Síria i Egipte. Des del segle v, la seva història va passar per períodes d'auge i de decadència.
  • 418

    L'evolució històrica

    L'evolució històrica
    Els visigots es van instal·lar l'any 418 al sud de la província romana de la Gàl·lia mitjançat un pacte amb Roma. L'acord els autoritzava a governar la regió a canvi de defensar-la dels atacs d'altres pobles. Per això, com a aliats de Roma, van entrar l'any 415 a la península Ibèrica per lluitar contra els invasors sueus, vàndals i alans.
  • Period: 418 to 507

    El regne visigòtic de Tolosa (418-507)

    Després de la caiguda del darrer emperador romà, els visigots van establir un regne que s'estenia a ambdós costats dels Pirineus i van fixar la capital a Tolosa. Aquest regne va arribar a l'apogeu amb Euric (440-484), que el va estendre per quasi tota la península Ibèrica. Però el successor, Alaric II, va ser derrotat i mort pels francs a la batalla de Vouillé (507); els visigots van traslladar-se al sud dels Pirineus.
  • 476

    L'Imperi Romà d'Occident

    L'Imperi Romà d'Occident
    L'Imperi Romà d'Occident va sofrir les invasions d'una sèrie de pobles germànics, com els visigots, els sueus, els vàndals i els alans. Finalment, el 476 va caure en mans del poble germànic dels hèruls, va desaparèixer i el territori es va fragmentar en diferents regnes germànics.
  • Period: 499 to 799

    Els regnes germànics

    Entre els segles v i viii, una vegada desaparegut l'Imperi Romà d'Occident, els pobles germànics van formar diversos regnes independents en el seu territori. Els més importants i estables van ser els regnes visigòtic i franc, que estudiarem en pàgines posteriors. N'hi va haver d'altres de més dèbils que, amb el temps, van ser absorbits pels més poderosos o van desaparèixer. Entre aquests van destacar:
  • Period: 500 to 599

    Justinià

    En el segle vi, l'imperi va arribar a la màxima esplendor amb Justinià I (527-565). Aquest emperador va voler restablir la unitat de l'antic Imperi romà i va conquerir diversos territoris a la Mediterrània. Però, quan va morir, la majoria es van perdre.
  • Period: 500 to 599

    L'art bizantí

    L'arquitectura va usar materials pobres como el maó; columnes com a suport; arcs semicirculars; i cobertes planes o voltades, especialment la cúpula damunt petxines. L'edifici principal va ser l'església, que va adoptar planta rectangular, quadrada, octogonal o de creu grega. Els exemples més destacats són l'església de Santa Sofia de Constantinoble (l'actual Istanbul, Turquia), encarregada per Justinià i que avui és una mesquita; i l'església de Sant Vidal, a Ravenna (Itàlia).
  • Period: 507 to 711

    El regne visigòtic de Toledo (507-711)

    Una vegada instal·lats a Hispània van fixar la capital a Toledo. Primer, el rei Leovigild (569-586) va sotmetre els sueus, càntabres i asturs; i els seus successors van expulsar els bizantins i van vèncer els vascons. Després, es van integrar amb la població hispanoromana, a partir de la conversió de Recared, al catolicisme en el III Concili de Toledo (589) i a partir de la implantació per Recesvint d'una legislació comuna: el Fuero Juzgo(654).L'any 711 els musulmans els van derrotar a Guadalete
  • Period: 600 to 699

    El govern i l'administració

    El govern de l'Imperi bizantí requeia en l'emperador, que, des del segle vii, va adoptar el títol grec de basileu. L'emperador concentrava tot el poder. Per governar, s'ajudava de nombrosos funcionaris i d'una legislació basada en el dret romà, que va ser recopilada i actualitzada per Justinià. L'administració es va organitzar en províncies dirigides per un cap polític i militar.En aquestes províncies van desenvolupar un paper fonamental la cavalleria i l'armada
  • 751

    L'evolució històrica. Del regne a l'imperi

    L'evolució històrica. Del regne a l'imperi
    L'any 751, Pipí el Breu va implantar una nova dinastia, la carolíngia, que va arribar a la màxima esplendor amb el seu fill Carlemany (742-814). Aquest es va proposar restablir la unitat de l'antic Imperi Romà d'Occident. Amb aquest fi, va conquerir els territoris de nombrosos pobles, com els llombards, al nord d'Itàlia; els bàvars i els àvars, al centre d'Europa; els saxons, al nord d'Alemanya, i els burgundis a l'est de França.
  • 800

    La cultura i l'art

    La cultura i l'art
    Durant el regnat de Carlemany es va produir un cert renaixement cultural que va tenir el centre a Aquisgrà, la residència imperial. En aquesta ciutat Carlemany va fundar l'escola palatina, dirigida per Alcuí de York i inspirada en models romans.
  • 843

    La manera de viure carolíngia

    La manera de viure carolíngia
    Després d'aquestes conquestes, el papa Lleó III va coronar Carlemany emperador el dia de Nadal de l'any 800 a la ciutat de Roma. No obstant això, l'imperi només va durar fins l'any 843, perquè, quan va morir el fill i successor de Carlemany, Lluís I el Pietós, l'imperi es va dividir entre els fills d'aquest.
  • 1001

    La societat bizantina

    La societat bizantina
    La societat bizantina s'organitzava en tres nivells. En el nivell superior s'hi situaven l'aristocràcia i els alts càrrecs de l'Església, que tenien grans latifundis i ocupaven llocs destacats en el govern i en l'administració. En el nivell intermedi hi havia la resta del clergat, els funcionaris de l'Estat, els comerciants rics i els camperols lliures. I en el nivell més baix, els serfs i els esclaus.
  • 1054

    El Cisma d'Orient

    El Cisma d'Orient
    El Cisma d'Orient, que va ser causat per la rivalitat entre el patriarca de Constantinoble i el papa de Roma per la primacia sobre la cristiandat. Va acabar el 1054 amb la separació o cisma entre l'Església occidental o romana i l'oriental. Aquesta darrera, que va passar a anomenar-se Església ortodoxa, va estendre l'àrea d'influència per Europa oriental amb l'evangelització dels pobles eslaus.
  • 1204

    L'economia bizantina

    L'economia bizantina
    A Bizanci arribaven seda de la Xina; espècies, marfil i perles de l'Índia; i ambre, pells i blat del nord d'Europa.
  • 1453

    L'Imperi Romà d'Orient

    L'Imperi Romà d'Orient
    L'Imperi Romà d'Orient, en canvi, va aconseguir sobreviure a la caiguda de Roma i a les invasions germàniques. Va adoptar el nom d'Imperi bizantí i es va mantenir fins al 1453, any en què els turcs en conqueriren la capital, Constantinoble.
  • 1453

    Les civilitzacions medievals

    Les civilitzacions medievals
    Durant l'edat mitjana hi va haver tres civilitzacions que van conviure i es van enfrontar en el territori de l'antic Imperi romà: l'Imperi bizantí, la cristiandat llatina i l'islam.
  • 1453

    L'Imperi bizantí

    L'Imperi bizantí
    L'Imperi bizantí, a Orient, al principi va mantenir les tradicions romanes, però amb el temps va acabar adoptant la llengua i la cultura gregues. També ha rebut la denominació de cristiandat ortodoxa pel fet de no reconèixer la primacia religiosa del papa de Roma.
  • 1453

    La cristiandat llatina

    La cristiandat llatina
    La cristiandat llatina, a Occident, va aglutinar els regnes establerts en l'antic Imperi Romà d'Occident, com els visigots o els francs. Aquests pobles adoptaren la religió cristiana catòlica, que reconeixia l'autoritat del papa, i el sistema feudal, per la qual cosa també es denominen monarquies feudals.
  • 1453

    L'islam

    L'islam
    L'islam va ser una nova religió sorgida de les predicacions de Mahoma en el segle vi. Els seguidors, els musulmans, van conquerir, a partir del segle vii, part dels territoris de l'Imperi bizantí i de l'antic Imperi Romà d'Occident. Així van crear una nova civilització a cavall d'Orient i Occident que va rompre la unitat cristiana de les dues riberes de la Mediterrània.