-
Des del segle III l'Imperi Romà va sofrir la penetració dels pobles germànics. Fins localitzar l'atre banda de les fronteres del Rin i del Danubi.
-
a Orient, al principi va mantenir les tradicions romanes, però amb el temps va acabar adoptant la llengua i la cultura gregues. També ha rebut la denominació de cristiandat ortodoxa pel fet de no reconèixer la primacia religiosa del papa de Roma.
-
-
Entre els segles v i viii, una vegada desaparegut l'Imperi Romà d'Occident, els pobles germànics van formar diversos regnes independents en el seu territori. Els més importants i estables van ser els regnes visigòtic i franc, que estudiarem en pàgines posteriors. N'hi va haver d'altres de més dèbils que, amb el temps, van ser absorbits pels més poderosos o van desaparèixer.
-
Els visigots es van instal·lar l'any 418 al sud de la província romana de la Gàl·lia mitjançat un pacte amb Roma. L'acord els autoritzava a governar la regió a canvi de defensar-la dels atacs d'altres pobles. Per això, com a aliats de Roma, van entrar l'any 415 a la península Ibèrica per lluitar contra els invasors sueus, vàndals i alans.
-
Després de la caiguda del darrer emperador romà, els visigots van establir un regne que s'estenia a ambdós costats dels Pirineus i van fixar la capital a Tolosa. Aquest regne va arribar a l'apogeu amb Euric (440-484), que el va estendre per quasi tota la península Ibèrica. Però el successor, Alaric II, va ser derrotat i mort pels francs a la batalla de Vouillé (507); els visigots van traslladar-se al sud dels Pirineus.
-
va aconseguir sobreviure a la caiguda de Roma i a les invasions germàniques. Va adoptar el nom d'Imperi bizantí i es va mantenir fins al 1453, any en què els turcs en conqueriren la capital, Constantinoble.
-
Entre el 476 i 1453 han estat adoptades per molts d'historiadors per delimitar l'edat mitjana
-
Els francs, després de travessar el Rin, es van instal·lar l'any 481 al nord de la província romana de la Gàl·lia, on Clodoveu va fundar la dinastia merovíngia. El regne franc va ser el regne més important de tots els que van crear els pobles germànics arran de la desaparició de l'Imperi Romà d'Occident. -
Una vegada instal·lats a Hispània van fixar la capital a Toledo. Primer, el rei Leovigild va sotmetre els sueus, càntabres i asturs; i els seus successors van expulsar els bizantins i van vèncer els vascons. Després, es van integrar amb la població hispanoromana, a partir de la conversió de Recared, al catolicisme en el III Concili de Toledo i a partir de la implantació per Recesvint d'una legislació comuna: el Fuero Juzgo .
-
Una vegada instal·lats a Hispània van fixar la capital a Toledo. Primer, el rei Leovigild va sotmetre els sueus, càntabres i asturs; i els seus successors van expulsar els bizantins i van vèncer els vascons. Després, es van integrar amb la població hispanoromana, a partir de la conversió de Recared, al catolicisme en el III Concili de Toledo i a partir de la implantació per Recesvint d'una legislació comuna: el Fuero Juzgo .
-
Aquest emperador va voler restablir la unitat de l'antic Imperi romà i va conquerir diversos territoris a la Mediterrània. Però, quan va morir, la majoria es van perdre.
-
els musulmans van conquerir les províncies més riques (Síria, Palestina i Egipte), i van reduir considerablement el seu territori.
-
L'any 751, Pipí el Breu va implantar una nova dinastia, la carolíngia, que va arribar a la màxima esplendor amb el seu fill Carlemany.
Aquest es va proposar restablir la unitat de l'antic Imperi Romà d'Occident. Amb aquest fi, va conquerir els territoris de nombrosos pobles, com els llombards, al nord d'Itàlia; els bàvars i els àvars, al centre d'Europa; els saxons, al nord d'Alemanya, i els burgundis a l'est de França. -
Aquest es va proposar restablir la unitat de l'antic Imperi Romà d'Occident. Amb aquest fi, va conquerir els territoris de nombrosos pobles, com els llombards, al nord d'Itàlia; els bàvars i els àvars, al centre d'Europa; els saxons, al nord d'Alemanya, i els burgundis a l'est de França.
-
Després d'aquestes conquestes, el papa Lleó III va coronar Carlemany emperador el dia de Nadal de l'any 800 a la ciutat de Roma. No obstant això, l'imperi només va durar fins l'any 843, perquè, quan va morir el fill i successor de Carlemany, Lluís I el Pietós, l'imperi es va dividir entre els fills d'aquest.
-
A finals del segle VIII, Catalunya era una terra de frontera disputada pels francs i els musulmans. -
Bizanci va travessar una crisi profunda. Finalment, els turcs van conquerir Constantinoble (1453) i posaren fi a l'imperi.
-
Va ser una nova religió sorgida de les predicacions de Mahoma en el segle VI. Els seguidors, els musulmans, van conquerir, a partir del segle VII, part dels territoris de l'Imperi bizantí i de l'antic Imperi Romà d'Occident. Així van crear una nova civilització a cavall d'Orient i Occident que va rompre la unitat cristiana de les dues riberes de la Mediterrània.